Més errades

La segona cursa de Copa Catalana d’aquesta temporada és ben a prop de casa, cosa que s’agraeix. Utilitza el mapa de Sant Jeroni de la Murtra entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona. És un terreny sorprenent força bo i divertit per una cursa d’orientació i ben prop de zones plenament urbanitzades.

El meu objectiu és millorar la cursa de fa dues setmanes. Surto amb precaució a les primeres fites per entrar bé al mapa i no fer errades des del començament. Malgrat que algunes no les enfilo directament en tot moment estic situat. Potser d’aquesta primera part de la cursa la pitjor és la 5, ja que dono massa voltes en una xarxa de camins per entremig d’un verd 3 fins sortir al camí principal, i un cop allà no aconsegueixo atacar-la per la via més curta.

Foto de Benet Tutusaus

Fins la 14 tot molt bé. Penso atacar la 15 arran de tanca, però rectifico amb la intenció d’estalviar-me desnivell i de fet me l’estalvio però trobo altres fites que em despisten. La descripció dels controls crec que no és del tot precisa i que pot induir a confusió: anant a nivell trobo dues fites abans de trobar la meva. Faig rumb cap a la 16. M’he posat com a línia d’aturada una tanca. A mig camí veig una fita sota un pi enorme, m’aturo i també veig una tanca. Em confonc i penso que m’he passat la fita. No ho acabo d’entendre. La tanca no em quadra amb el mapa, fins que m’adono que aquesta és una altra tanca passa força estona.

He perdut la concentració a partir d’aquí ja perdo temps gairebé en totes les fites fins el final. De nou he superat les dues hores de cursa: 2-03-26 per 6100 metres 20 fites i 245 metres de desnivell. De nou un dels últims de la meva categoria. Malgrat tot m’ho he passat bé, que de fet és del que es tracta.

Foto de Benet Tutusaus

Ritme lent i un parell d'errades

Ja recuperat de l’esforç de la Mega-Rogaining comença la temporada de Copa Catalana de curses d’orientació a El Bruc, en un terreny amb bones vistes cap a la muntanya de Montserrat. No m’ho esperava però tinc sensació que fa molt de fred. 

No sé si és pel canvi d’escala de 1/25000 de la Rogaining al 1/10000, però ja perdo molt de temps en la primera fita. La veritat és que no sabria explicar que és el que vaig fer. La següents fites em van bé, encara que a la 4 avanço lentament pel mig del bosc. Segurament hi havia una millor opció.

Arribo al corriol, que està per sobre de la 5, però no sé a quina alçada estic. Erro la meva percepció i em desplaço en la direcció contrària on estava la fita. Torno a perdre molt de temps. A partir d’aquí la resta em resulta fàcil. En alguns trams em vaig trobant amb el Bernat. És una zona en la que es pot córrer molt, però no tinc gas. No em trobo cansat, però no tinc velocitat i simplement només puc trotar. Gaudeixo de l’entorn i de la silueta al fons de Montserrat. M’hauria agradat poder imprimir un millor ritme però no ha estat possible. Acabo amb 2-03-47 per fer 6900 metres, 15 fites i 230 m. de desnivell.

Amb les dues errades del principi de ben segur que hauré perdut uns 20 minuts. No he doblat el temps del primer per ben poc. He estat l’últim classificat. Ho tinc fàcil per millorar aquesta temporada.

La Mega-Rogaining

Des del moment que el Felip em va dir que organitzaríem el campionat d’Europa de Rogaining a prop de casa, en concret a La Llacuna vaig tenir clar que era una oportunitat que no em volia perdre. Participar i al mateix temps formar part de la organització d’aquest campionat era tot un esdeveniment.

Ho vaig parlar amb el Joan Sanchez d’Aligots que va acceptar el repte. Mai havíem format equip abans i vam decidir provar-ho a la rogaining de les 3 valls. Malgrat la pluja constant la valoració de l’experiència va ser positiva i ens vam inscriure al ERC13. Ja tan sols quedava preparar-se física i mentalment per poder resistir una prova de 24 hores, i així ho vaig fer, fins i tot, amb el que podríem anomenar algunes simulacions de cursa.

A mesura que s’apropava el dia, els nervis afloraven. Feia temps que els dies previs a una cursa no em posava nerviós. Gairebé podríem dir que semblava un debutant. És el que m’acostuma a passar quan el que tinc a prop és quelcom nou i que considero que no serà una tasca fàcil.

Arribava a la Llacuna el divendres al vespre per ajudar en la organització. 
Dissabte, el gran dia, s’aixeca gris i plujós. Aquesta no l’esperava. Esmorzo amb el Joaquin i el Marcel dos companys de Terrassa que també participen i amb els que també he format equip en altres rogainings. Al bar de Cal Tiquets em retrobo amb el Jordi i la Marta, una parella amb la que vam coincidir a la Porta del Cel i que també han vingut a participar de la festa.

Ens preparem amb el Joan i recollim el mapa. Tenim dues hores per decidir la nostra estratègia de cursa. Ens instal·lem en el bar de la plaça Major de la Llacuna i despleguem el mapa. Quin mapa més gran! Estudiem el relleu i la situació de les fites amb més valoració i a poc a poc i amb paciència anem prenent decisions. Tal com ja havíem planejar per correu electrònic al llarg de la darrera setmana, establim dos recorreguts d’uns 30 km., un per avui i un altre per l’endemà, un cop hàgim descansat. Farem la cursa caminant ja que el Joan pateix una fascitis plantar que li impedeix córrer i que a més no l’ha permès entrenar massa darrerament i no sabem com respondrà a l’esforç físic llarg i continuat.

Sortim del bar quan ja falta poc per donar la sortida. Ja fa estona que no plou. Ha sortit un tímid sol i no fa gens de fred. La plaça Major bull de rogainers amb ganes de començar la gran aventura. Hi ha molts catalans, però també molts estrangers vinguts de tot Europa. Saludem a coneguts i ens fem fotos en aquests moments previs de nervis.

Quan a les 12 en punt el Felip crida un contundent “GO” tots ens posem en marxa. Deixem el poble. En la primera cruïlla de corriols no agafem el corriol que toca i fem drecera a traves del bosc per tal de desfer l’errada. Acostumar-se a la lectura d’un mapa a escala 1/25000 és el primer que cal fer. Ens agafem amb ànims la primera pujada i ben aviat entre unes roques localitzem la primera fita (52). Com era d’esperar ens trobem amb un munt d’equips. 

Travessem el bosc per baixar a un camí. Fem un segon intent de tornar a canviar de camí bosc a través però no sembla possible i seguim el corriol i després un camí més ample fins la segona fita (60) situada al mig d’un tàlveg, entre matolls. Refem un tros de camí i baixem fins a la carretera. Aquesta és en baixada i el Joan s’anima a trotar una estona per aquest terreny favorable. Deixem la carretera i per un camí arribem a unes vinyes que travessem. A l’altra banda i al mig del bosc localitzem la cabana on hi ha tercera fita (70). Portem una mica més d’una hora.

Ens enfilem per un corriol que puja força dret fins una pista que ressegueix la carena i que ens permet assolir dues fites més, 51 i 90. De moment trotem suament a les baixades. La 90 està situada en un entorn de roques magnífic que ens agrada molt. 

Abandonem la carena per baixar per un corriol que resulta una autèntica pista americana, ja que està ple de troncs d’arbres caiguts que hem d’anar sortejant una mica com podem, a vegades per sota, i altres vegades per sobre o, fins i tot, en alguns moments abandonant el camí per cercar un millor lloc per poder passar. A la 71 coincidim amb l’Àlex que està fent la de 6 hores i amb més gent. A partir d’aquí anirem força sols i les trobades amb els altres equips no sovintejaran.

Canviem el que havíem previst que era tornar pel mateix camí per evitar “la pista americana” anterior i ens aprofitem d’uns camps de conreu per anar fins a la 80. Portem un bon ritme de cursa.

Quan ens apropem a la 50, fem una incorrecta lectura del mapa i abandonem el camí, que se’ns estava fent llarg, abans del que tocava a la cerca del llom on creiem que estaria la fita. No la trobem. Ens ressituem i la busquem de nou. Creiem estar en el turó que toca, però no estem del tot segurs de la nostra posició. Seguim sense trobar-la. Decidim no perdre més temps i seguim endavant. Hem perdut temps i a més no hem aconseguit  sumar punts. Ens enfadem amb nosaltres mateixos però no hi res a fer, ja està fet.

El haver deixat perdre aquests punts fa que el camí cap a la 73 sigui més feixuc, però seguim el que tenim planificat sense defallir: 66, en una clariana al mig del bosc i 88 en una cabana prop d’un riera. Estem en el punt més allunyat per avui. Ara ja toca tornar cap a La Llacuna.

Veiem una opció per anar a la 65 que ens sembla més curta que els camins que havíem previst inicialment. Segurament és més curta però la zona semi-oberta que voreja una urbanització que està en l’extrem Nord-Est del mapa és de mal passar i alenteix la nostra marxa. Les gairebé 6 hores que portem es comencen a notar i baixem el nostre ritme. Ja passen de les 6 hores quan pincem la 65. 

Camí de la 91 ens cal encendre els frontals. Ja hem deixat de trotar i caminem a bon pas. Ja és fosc i ens costa una mica trobar l’entrada del corriol que en una forta baixada ens menarà fins la segona fita de 9 punts. En aquest corriol de baixada primer, i de pujada després, coincidim amb altres equips. La pujada es fa feixuga ja que el desnivell a superar és considerable. Ja portem una mica més de 7 hores i el nostre objectiu ara és dirigir-nos cap a La Llacuna a sopar i descansar.

Passem per la 74, la fita que ens havíem marcat per repensar què fer. Amb 7 hores 50 de cursa i ja tan sols ens resta anar a buscar els 8 punts de la 82 de camí cap a La Llacuna. Canviem la forma que havíem pensat atacar aquesta fita, i en lloc d’anar per dalt, anem per sota i encertem, ja que està situada sota d’un tallat de 7 metres en una zona força espectacular. 

Última fita abans d'anar a descansar

I d’aquí cap a la carretera que ens porta ja sense pressa fins a La Llacuna. Quan ens apropem al poble, observem unes llumetes que es mouen a la nostra esquerra. Miro el mapa i deuen venir de la 31. No ho havíem vist abans, i sense pràcticament donar més volta, nosaltres també hi podíem haver passat, però ara ja no en tenim ganes. Portem més de 9 hores quan arribem a la zona d’avituallament i descans. Allà estan els companys de l’organització que s’interessen per com ens va tot plegat. Mengem, estirem i revisem la planificació per l’endemà abans de cercar un racó per dormir unes hores.

Són les 4 de la matinada i ens aixequem. Estem cansats, però millor del que pensàvem quan ens van anar a dormir. Recollim els nostres estris i fem un bon esmorzar abans d’emprendre de nou la marxa. Coincidim amb l’equip dels companys de Terrassa. Ens abriguem i una mica abans de les 5 ja tornem a estar cercant fites. Hi ha una lluna plena magnífica. 

Caminem a bon pas. Devem estar prop de 0 graus però no notem massa fred. Hem previst que les primeres fites que haurem de fer de nit estan totes just al costat dels camins i això ens va molt bé. La segona fita de la matinada, la 88, està al costat d’uns murs d’un poblar ibèric. Ja no hi ha ibers, però si que hi ha uns equip de Bandolers, que ens volen impedir el pas. Els Serrallonga no han dormit i estan allà avituallant-se.

Seguim endavant i sense entrebancs fem la 87 i just quan ja estem arribant a la 79 ja comença a clarejar. 

El terreny ara és favorable fins la 93, el punt més allunyat del camí que hem previst per avui. Resten una mica menys de 3 hores i mitja i iniciem el camí de retorn fins a l’arribada, sense perdre de vista el rellotge en cap moment seguim la planificació prevista fins la 68 i la 89, que està dins d’una gran cova sota un impressionant tallat rocós.

Després d’haver passat moltes hores sols, a partir d’aquí ja és una constant la trobada amb altres equips. Tots estem apurant les darreres hores de cursa intentant sumar el màxim de punts possibles i al mateix temps evitar arribar tard per tal de no penalitzar.

Canviem una mica el nostre pla inicial i abans de la 78 passem per la 49 que queda força a la vora. Allà coincidim amb l’equip “Tierra Tragame” que seran els guanyadors del campionat d’Europa. Tant el Tommi com l’Aurelio manifesten que van morts. Un cop acabada la cursa el Tommi em dirà que això és inhumà. Segurament té raó.

La 78 serà la nostra darrera fita. Valorem passar per alguna altra (53 o 31), però la nostra condició física no està per aventures i pensem que és millor assegurar i ens encaminem sense pressa cap a la Plaça Major de la Llacuna. A mesura que ens apropem al poble, veiem com els camins s’omplen de rogainers tots en la mateixa direcció. En general, tothom està cansat, però hi ha bon humor.

Ja en els carrers del poble, trèiem l’estelada que porto a la motxilla i entrem fent-la onejar. 

Foto Teresa Bonfill

Han estat 23 hores i 37 minuts de Mega-Rogaining, 23 fites i 158 punts al sarró, i un molt bon record a la memòria.

Dinem, comentem la cursa i esperem els resultats. Hem estat els últims de la categoria i molt lluny (50 punts) de la resta d’equips, tots ells estrangers. Suposem que no es deuen haver aturat a dormir. Els guanyadors de la nostra categoria han fet 110 punts més que nosaltres. Increïble, quins superveterans amb més bona forma! 
En la general ocupem el lloc 134 de 169 equips.

Després del lliurament de premis, acabo de recollir tots els estris i cap a casa. 

Foto Albert Gil

Mentre recullo, hi ha un polonès que està demanant una senyera catalana a la organització per emportar-se-la al seu país. Parlo amb ell, i li mostro l’estelada. Li explico el que significa i en quina situació estem al país. També li explico que als catalans ens diuen “polacos”. No sé si ho acaba d’entendre, però li regalo l’estelada que viatja cap a Polònia. Tindré que comprar-ne una de nova per a la propera mani, ja que de ben segur que la necessitaré ben aviat.

Cròniques d'altres blocs:

Farra-O: crònica dels campions d'Europa de veterans 

Crónica de una muerte anunciada

David Tarrés: la temporada no comença massa bé

Entrenant amb premi

Segueixo amb el meu entrenament per l'European Rogaining Championship 2013 que ja s'apropa. Vull provar si sóc capaç d'un esforç físic continuat en el temps. Faré el que podria considerar-se una mena de simulació de cursa.

Agafo el cotxe i l'aparco a sota del castell de Gallifa. Utilitzaré el mapa de la Nigth Experience i la convertiré amb el meu personal Day Experience passant pels controls que no vaig visitar el dia de la cursa. Una mica després de dos quarts d'una ja estic en marxa. Fa un magnífic dia d'hivern amb gens de fred. Estic just al davant de la Mola de Gallifa.

Tresco en solitari per les pistes forestals i corriols i en algú moment també pel mig del bosc. Troto a les baixades i en el pla, i tracto d'anar el més ràpid possible en les pujades fortes. Vaig prenent decisions a mesura que avanço. Les sensacions són bones. Aviat tinc gana i sense aturar-me em menjo el primer entrepà que m'he preparat a casa aquest matí. 

Reconec alguns llocs que el dia de la Night Experience en la foscor em van passar absolutament desapercebuts. Veig el Farell que comprovo que està dins del mapa, malgrat no haver-hi cap fita. Passo pel costat de Sant Sebastià de Montmajor i després d'una forta pujada avanço per un corriol estret i planer en el que córrer és tot un plaer.
Enllaço amb una baixada que em permet anar força ràpid. Porto 2.30 hores d'entrenament i canvio d'estratègia. Aniré més lluny del que havia planificat des de casa. En alguns trams deixo els camins i corriols i faig un bosc a través prou divertit.
Passades les 4 hores encara em trobo prou fort per seguir trotant en el pla i caminant fort a les pujades. Passo per Sant Jaume de Vallverd. Hi vam estar el dia de la rogaining nocturna i ni tan sols ho vaig sospitar. Com canvien les coses a plena llum del dia! Caldrà tenir-ho en compte el dia del ERC13.

El sol ja s'amaga i passo per una fita que devia estar en un banc ben atrotinat que hi ha dalt d'un turó des de que s'albira una magnífica vista de l'estimat Sant Llorenç del Munt. Només uns minuts abans hi hauria contemplat una posta de sol d'aquells de postal. Potser caldrà tornar a aquest indret en un altre dia.

Lentament la foscor es va fent present i segueixo avançant per camins i corriols escoltant el silenci i les fresses del meu voltant. Necessito posar en marxar el frontal. La temperatura també baixa amb rapidesa. Ja és negra nit en la darrera mitja hora. M'agrada.
Passo balanç mentalment i m'ha sortit el que hauria estat una bona rogaining.
Ja de nou en el cotxe, m'abrigo, i menjo el segon entrepà del dia abans de posar rumb cap a Sant Cugat del Vallés on m'espera la nocturna del turró-O.
Arribo just a temps per començar la nocturna. Correré amb el David, un amic que fa la seva primera cursa d'orientació. Farem la curta. M'anirà bé després de portar tot el dia voltant per la muntanya i al mateix temps aprofitaré per anar explicant els elements bàsics d'una cursa d'orientació al David. Malgrat tot, avui no és una cursa massa normal. Ens han preparat un puzzle-O, una modalitat que no havia corregut mai.
Aquest és el mapa de la cursa amb les seves 10 fites i els seus 10 fragments del puzzle-O que cal anar col·locant mentalment al seu lloc per localitzar la fita corresponent.

Anem fent pel Parc Central de fita a fita. El David és molt més ràpid i hi ha moments que em costa seguir-lo, sobre tot, a les pujades on em noto molt pesades les cames. Ens ho passem bé resolent el puzzle. És una modalitat que m'agrada.
Per gran sorpresa nostra ja que tampoc hem anat massa depresa arribem els primers, després de poc més de 40 minuts. Comentem com ha anat. Al David li ha agradat molt i ja està pensant en repetir. Poc després de nosaltres arriba la primera noia del circuït curt i a continuació el Felip.
No ho sabia i malgrat ser una nocturna tenim premi: un turró de xocolata, com no ?

Després de descansar m'aixeco ben d'hora al matí per completar aquest entrenament. Surto a córrer dos hores més. Malgrat el cansament i tenir les cames pesades, les sensacions són bones i puc trotar a un ritme força acceptable. Amb això tanco el darrer entrenament llarg que m'ha de servir per afrontar amb certa garantia el Campionat d'Europa de Rogaining de la Llacuna del 26 i 27 de gener. Han estat 9 hores de cursa en 19 hores.
A veure si hi ha sort i assolim una millor posició que la medalla de xocolata. Després de tants i tants anys de curses correré per primera vegada un campionat d'Europa. Em fa il·lusió.

3 competicions en 27 hores: tercera etapa

Arribo a Sant Cugat amb temps, encara estant muntant la infraestructura. Recullo la descripció de controls i cerco un bar per prendre un cafè amb llet i llegir el diari.

És l'hora de la tercera etapa d'aquest intens cap de setmana. Mentre espero recollir el mapa coincideixo amb el Bernat i l'Anna, el Sergi i el Jordi, i la Salut i l'Àlex. Ens donen el mapa després d'una mica d'enrenou i de desorganització. És el mateix que en la cursa de la marató de la temporada passada però a escala 1/15000 i per tant s'ha allargat considerablement per la banda Sud. Les fites amb més puntuació són molt lluny. Planifico un recorregut similar al de l'any passat i després anar decidint sobre la marxa segons el pas del temps i el meu estat físic.
La sortida és en massa i gairebé sortim tots en la mateixa direcció (fita 38). No cal pensar. Allà trobem cua i cal esperar per fitar. En el camí cap a la següent (39) encara que amb més dispersió també som una bona colla.
Sortint d'aquesta fita, aprofito el coneixement del terreny per tal de fer un tram a través del bosc. En les dos fites següents també em trobo gent, però menys. Cadascú va trobant el seu ritme i el seu camí. Les cames em responen prou bé i puc trotar sense problemes. La 41 es troba al costat de l'ermita de Sant Vicenç.

Malgrat que no són a prop i que tindré que pujar decideixo anar cap la 42 i la 43. El més empipador d'aquest tram és un corriol amb molts arbres caiguts que em fan anar molt lent. Un cop passat aquest tram ja puc trotar de nou ja que el desnivell no és massa pronunciat. Un cop passada la 42 toca baixar i puc anar força ràpid. Aquí ja porto una hora de cursa. La 43 es troba en una font força amagada, en una zona molt obaga i amb molta humitat. De nou pujar per superar un turó que em mena a la 46 en una zona de bosc obert.
Intento tirar pel dret ja que em sembla veure que el bosc està net, però a part d'espantar a una colla de senglars no aconsegueixo cap avantatge ja que tinc que retornar al camí. Em deixo d'aventures i passo per la 44 ja amb 1-39.
Miro els parcials dels primers (Benet, Albert Herrero i Tommi amb el seu germà) que veig que han fet el mateix recorregut i que passen per aquesta fita amb 57 minuts.
Toca prendre decisions. No em vull arriscar com ahir a Argentona i començo la tornada, primer cap a la 49, per un corriol on puc córrer i gaudir. I aquí enllaço en direcció la 51 per uns corriols en pujada, alguns poc evidents, però passables i després cap a la 32 en baixada. M'agrada molt aquest tram. Supero les dues hores de curses. Travesso un camp per dirigir-me a la 50 on em trobo amb el Sergi i Jordi, companys de la rogaining de l'Espulga Calba d'enguany.
En aquests moments el cap és una calculadora constant: mirar el temps que resta i les possibilitats que tinc de sumar punts. Primer la 37. Encara falten 27 minuts. Descarto la 34 i vaig cap a la 36 que em sembla fàcil, però aquí deixo el corriol abans d'hora i entro a la riera i perdo molt de temps. Mira que era fàcil aquest tram! I en canvi perdo molt de temps. Suposo que el cansament físic i mental m'ha fet una mala jugada. I torno a perdre temps de la 36 fins a la 200. Està ple de corriols i no agafo la millor opció i acabo donant més volta del compte.
De nou torno a penalitzar. Avui 10 punts per arribar amb més de 5 minuts de retard, en concret 3-05-47. Passo de tenir 73 punts a tenir-ne 63, i de la possible 20ª posició a la 28ª de 47 classificats.
El balanç de participar en 3 competicions en tan poc espai de temps ha estat positiu. M'he trobat bé físicament i sense necessitat de reservar massa al principi he pogut acabar encara amb ganes de córrer. A falta d'un mes i mig pel European Rogaining Championchip 2013 a La Llacuna toca planificar bé els entrenaments per arribar-hi amb forma i poder fer-ho tot gaudint, o al menys patint el menys possible.

3 competicions en 27 hores: segona etapa

No pensava esmorzar, però m'aixeco amb gana i això fa que arribi tard al relleu. El David i el Pedro ja m'esperaven i estaven fent càbales del que podrien fer si no apareixia. A les 6.50 començo a donar voltes a la pista de Can Dragó com altres desembres dels darrers anys. 

Em noto a les cames l'esforç d'ahir, però molt menys del que pensava. Ben aviat estabilitzo un ritme de 5-25 amb el que em sento còmode. Tracto de enganxar-me a algun corredor tal com vaig fer l'any passat ja que em va anar molt bé. Però és impossible tots van molt més ràpids que jo, excepte dos que van més lents. Al llarg de dues voltes tinc un corredor com a referència uns 20 metres per davant meu que em va bé, però de cop i volta desapareix. Suposo que han fet el relleu. 

El David m'anima cada cop que passo per la catifa conta-voltes. Hi ha molts més equips corrents que altres anys. No fa gens de fred. És l'any que podem gaudir d'una millor temperatura. En alguns moments penso que ara que a l'escola hi ha un bon grup de pares que corrent que un altre any podríem organitzar un equip per participar-hi.

Mantinc el ritme de 5-25, però a partir de la mitja hora ja em costa, i a poc a poc el vaig reduint, primer per sota de 5-30 i després de 5-40. Progressivament es va fent de dia. L'aparició de les primeres llums del sol són segurament un dels millors moments pels participants a les 24 hores individuals. 

Ja ha arribat, el dimoni, el meu relleu d'avui i té ganes de començar. Em demana de fer-ho abans del previst. No tinc cap inconvenient. De ben segur que anirà molt més ràpid i que ajudarà a mantenir la posició de l'equip en la cursa. Acabo el relleu força satisfet. He fet poc més de 10 km. en 56 minuts, una mica per sobre de 5-30. No està gens malament per finalitzar aquesta segona etapa del repte.

Faig petar la xerrada amb el David i el Pedro abans de marxar cap a Sant Cugat on m'espera la tercera part. A la tarda llegeixo que hem mantingut la 8ª posició com equip de 18 equips. Hem superat els 300 kms. en 24 hores, la millor marca de sempre.

3 competicions en 27 hores: primera etapa

M'he proposat un repte: 3 competicions en 27 hores. Són dues rogaines de 3 hores (1ª Burriac Rogaine de les Fonts d'Argentona, VI Cursa per la Marató de TV3 rogaine popular a Sant Cugat) i 90 minuts en pista formant part de l'equip de l'es-k-mot vallesà que com ja és una tradició organitzem un equip per participar en les 24 hores a les pistes de Can Dragó.

Aquest matí he complert amb la primera etapa d'aquest repte.

Les rogaines populars de 3 hores admeten la participació individual. La sortida és també individual a mesura que anem arribant i no en massa. Estrenem mapa escala 1/10000. Tinc 20 fites per endavant. No penso massa l'estratègia i aviat estic en cursa. Faig una ullada general al mapa, localitzo les tres fites amb màxima puntuació i decideixo fer primer les fites de l'Oest, després les del Sud per acabar si tinc temps per l'Est. 

Primer passo per una fita que és molt a prop de la sortida (35). No em trobo còmode en aquest inici de cursa. Tampoc sé explicar-me massa perquè. Perdo temps intentant travessar una zona de bosc que s'acaba convertint en impassable i tinc que tornar enrere, Passa la primera hora i tan sols porto 4 fites. 

A partir d'aquí començo a passar-ho bé. Milloren les sensacions i gaudeixo de córrer per aquests corriols i senders. Les pujades són feixugues però tracto d'anar el més ràpid possible.

Fita 51 i 1-23 de cursa

Fito la 62, la primera fita de 6 punts, la màxima puntuació, després de baixar pel dret en lloc de seguir les ziga-zagues del corriol. Ja porto 1-51. Tinc dues opcions per acabar la cursa, però com estic gaudint molt i no em preocupa massa penalitzar faig una tria arriscada. Planejo 4 fites amb un mitjana de 15 minuts per fita si tot va bé.

Després de planejar, em toca pujar una bona estona abans d'iniciar un lleuger descens fins a la 52.  Segueixo el corriol i ben aviat contemplo el Castell de Burriac al meu davant. Recordo haver passat per  aquest camí en alguna de les edicions de la cursa de Muntanya de Burriac. 

En baixada camí a la 54

Enllaço bé les fites. La baixada de la 54 a la 45 és d'aquelles que tan m'agraden. Passo per diferents fonts d'Argentona. Encara em queden 25 minuts, però sóc conscient que tinc una forta pujada fins a la 61. Intento anar ràpid. M'agrada molt el corriol que em porta fins la font on hi ha la que serà la meva darrera fita. Només em queden 8 minuts de marge i encara sóc molt lluny. Segur que penalitzo. Encara no s'ha acabat la pujada. Aprofito per pensar el millor camí per baixar ràpid fins la meta. 

Per fi estic a la baixada per pista i per corriols. La faig a bon ritme, però no puc evitar penalitzar 12 minuts. Han estat 12 fites i 54 punts, però amb menys 15 de penalització em quedo amb 39 i 5è de 8 classificats en la categoria individual. He totalitzat més de 15 kms. i he gaudit plenament de la cursa, sobre tot, les dues darreres hores de cursa.

Demà compliré les dues etapes següents d'aquest repte.

Poca claror

Arriba la primera nocturna de la temporada. Aquest any no en faré tantes, però aquesta és a prop de casa, en terrenys de Can Barata. A més permeten la sortida a partir de les 19.15 a mesura que vagin arribant als participants. Com sempre m'inscric a la llarga.

Surto sense escalfar i m'ho agafo amb calma. És un simple entrenament per acumular kms. i al mateix temps practicar orientació. D'entrada no sembla difícil: 5.300 metres i 13 fites. M'agrada córrer per camins i pistes i anar cercant fites. 

Les tres primeres estant molt allunyades entre si i el millor és utilitzar la xarxa de camins i corriols. No les trobo massa difícils. Ben aviat constato que no tinc massa llum. M'he oblidat de carregar les piles. 

Les dificultats comencen a partir de la 4, però sobre tot, la 5 se'm travessa. He donat un munt de voltes intentant ressituar-me al mig del bosc. Realment estava molt amagada. 

Ja porto més de 90 minuts i començo a pensar que no tindré pas temps d'acabar tota la cursa. 

La 6 em resulta fàcil i la 7 tampoc em costa molt. Finalment topo amb la 8 s'acaba convertint en impossible. Està a prop de la 7. Dono moltes voltes. Busco referències No sóc l'únic. Trobo per allà remenant al Toni Serrallonga que abandona. Decideixo fer un nou intent però no me'n surto i ja passades les 2 hores de cursa agafo el camí cap a l'arribada. No em complico i vaig per les amples pistes, ja que cada cop la meva visió nocturna és més limitada. Aprofito aquest darrers kms. per córrer a bon ritme en solitud pel mig de la foscor. 

Troto a bon ritme concentrat, escoltant els meus propis esbufecs, sobre tot, en les pujades. El darrer tram és en baixada. Han estat 2-30 per fer poc més de 10 kms, pel mig del bosc. 

20 anys al Farell

Des de fa 20 anys, cada tardor i amb l'inici dels freds sóc fidel a la cita del Farell. I aquest any no ha estat una excepció. He corregut totes les edicions de la cursa des d'aquell aquell llunyà any olímpic de 1992. No ha estat un objectiu premeditat, però ja fa un temps que aquesta cursa forma part fixa del meu calendari esportiu de cada temporada. Tinc el repte personal de continuar participant en totes les edicions d'aquesta cursa fins que el cos aguanti.
De fet, tot va començar un any abans, el 1991, en que vaig córrer per primera vegada la que havia de ser la darrera edició de la pujada al Farell. Es tractava d'una cursa per asfalt que sortia de Caldes de Montbui i arribava al cim del Farell. Tinc una bona anècdota d'aquella cursa: vaig sortir al capdavant i vaig passar pel centre de la població encapçalant-la al costat d'un anglès que em mirava de reüll. Suposo que es preguntava qui era aquell que anava al seu costat. Crec que l'anglès va ser el guanyador final.
He viscut tots els canvis que ha experimentat la cursa. El seu recorregut de muntanya s'ha mantingut en totes les edicions. Però tant, la sortida com l'arribada ha anat canviat d'ubicació: el camp de futbol encara de terra, la plaça de la font del lleó, un parc, ...
Aquest diumenge he tornat a gaudir de la cursa. Després d'un petit escalfament m'he situat a darrera de tot per prendre la sortida sense pressa. He travessat el poble a un bon ritme i amb bones sensacions. Avui tenia l'excusa perfecta per fer pitjor temps que l'any passat, ja que unes modificacions en el recorregut anunciades a la web convertien la cursa en més llarg. 

Sortim del poble i passat el km. 3 abandonem definitivament l'asfalt i comença el tram de pujada més llarg. Pujo sense problemes, i fins i tot, avanço a alguns corredors que abaixen el seu ritme o que simplement es posen a caminar en algun moment.
Acabada la pujada puc recuperar-me de l'esforç. Curtes baixades i curtes pujades es succeïxen. Tracto de mantenir el millor ritme possible. Les sensacions són bones. Malgrat el fred inicial, les condicions per córrer són ideals i el terreny està en perfecte estat: humit, però sense fang.
Passada la meitat de la cursa, després d'un petit tram d'asfalt tornen els camins de terra. Resta poc per la baixada. Malgrat que el corriol és estret no tinc problemes. Ja s'ha acabat la pujada i ara puc gaudir d'una baixada a tota màquina d'aquelles que tan m'agraden. Passem a prop d'on fa uns anys acabava la cursa. El darrer km. és per la riera. No és massa bo per córrer ja que està ple de pedres, però ho trobo un encert ja que pràcticament no tornem a l'asfalt fins als darrers metres.

Han estat 14,7 km. He necessitat 1-25-17 a un ritme de 5-47. Molt més lent que la temporada passada (5-32), però satisfet d'haver complert 20 anys seguits corrent aquesta cursa. 622 de 797 classificats i 25è de la meva categoria de 36.
De ben segur que la propera tardor tornaré a estar a la línia de sortida.

Relleu a Malanyeu

Encara no han passat 10 hores de la rogaining The Night Experience que ja estic competint un altre cop. Ara és el campionat de Catalunya d'orientació per equips. Formem equip masculí de màsters de nou amb el Felip. Avui sense el Saiko.

Com sempre aquest campionat de relleus és una festa. Molts equips disfressats, començant pels propis organitzadors, els del COB que van de pastors, ovelles i fins i tot tenen un gos entre les seves files. La UES-O no ens complicat massa i anem de super-herois de totes classes.

L'entorn de Malanyeu és tota una sorpresa pintat amb tots els colors de la tardor i amb magnífic mapa per córrer farcit de detalls.

La sortida en massa sota una gran estel·lada ha estat emocionat. 

Surto concentrat i clavo les dues primeres fites sense problemes. Em trobo bé de cames. Ara bé el canvi d'escala passant del mapa d'ahir a 1/20000 a 1/7500 el d'avui crec que em juga una mala passada i a la tercera fita em passo de llarg. Tot plegat no sé on em trobo i perdo molt de temps en la tercera fita. Desconcentrat torno a perdre temps en la quarta.

A partir vaig bé, però la pèrdua ha estat massa grossa. Enllaço bé les següents fites i en la fita vista avanço a l'equip de Grions. 

Malgrat l'esforç de la passada nit puc córrer ràpid i ja en la part final de la cursa esprinto tot el que puc per deixar enrere al de Grions i lliuro el relleu al Felip en tercera posició. Encara tenim opcions a fer podi, malgrat haver fet més de 40 minuts en una cursa que podia haver fet amb 30 o potser fins i tot amb menys.

Veig com el Felip passa per la fita vista i el vaig a rebre al darrer tram per fer junts l'arribada. Mentre l'espero arriba el Mariano. Grions ens ha avançat i hem perdut el podi. Teníem unes bones opcions però no ens ha sortit una bona cursa. El Felip també ha perdut molt de temps a la 3. Hauria estat genial fer dos podis en menys de 12 hores, però no ha pogut ser.

Ha estat una bona experiència participar en dues curses amb tan poc marge de temps: un bon entrenament pel campionat d'Europa de Rogaining els propers 26 i 27 de gener a La Llacuna.