Cursa 10 km. Sant Quirze del Vallès. Memorial David Rovira, 18ª edició
10 km. 1-01-08 6-07 x
km. 87 metres de desnivell positiu 299 de 380 arribats
De nou torno a Sant Quirze. Serà la meva novena participació en aquesta
cursa. Els darrers anys s’ha convertit en clàssic. De fet, he corregut les
darreres quatre edicions seguides. Ho facilita molt el tenir-la a prop de
casa. Em va bé per veure com està el meu estat de forma. Aquest any no hi
arribo gens bé. Fa dies que tinc molèsties al bessó de la cama esquerra.
Dimecres vaig aturar l’entrenament pel dolor que sentia i avui em presento a la
línia de sortida amb molts dubtes de poder-la acabar. En aquests dies de
descans el dolor ha anar desapareixent, però encara es manté.
Com l’any passat correré amb la Milena, la meva filla. És la seva segona cursa. L’any passat va debutar en la de 5 km. i avui ja s’atreveix amb la de 10. Sortirem junts, però l’adverteixo del meu estat i li dic que no sé si podré fer tota la cursa. Sortim des del darrera amb l’objectiu de baixar de l’hora. Tret dels kms. en franca pujada anem fent els kms. per sota de 6 i fem el pas pels 5 kms. una mica més lents que l’any passat (29-49), però amb l’objectiu al nostre abast.
![]() |
Finalitzant la primera volta |
No sento dolor al bessó, però no vaig còmode. Veig que ella es troba bé.
Passada mitja cursa, agafo aigua i em dono un respir. Li dic que segueixi
endavant i que no m’esperi. Penso que em refaré i després la podré atrapar.
Veig com es va allunyant. Quan ens creuen a prop del km. 7, la Milena ja va per
davant de la llebre de l’hora. Segur que aconseguirà el seu objectiu. En el km.
8 intento accelerar. Aquest serà l’únic quilòmetre per sota de 6 en aquesta
segona volta, però veig que no vaig tan ràpid com voldria i em deixo anar fins
acabar la cursa amb 1-01-08, el meu pitjor crono a Sant Quirze en les nou
edicions, però satisfet de poder-la acabar. He fet 31-20 en la segona volta i
malgrat les sensacions d’anar lent he avançat 25 posicions, o sigui, que els
altres encara anaven més lents que jo.
A l’arribada m’esperen la Milena que ha baixat de l’hora de sobres i que
sembla que s’està engrescant en això de les curses i el seu company que també s'està enganxat. Xerrem una estona i cap a casa a descansar i a acabar de passar
el diumenge.
Ja semblava que la filla anava més fresca en la foto que el pare, jaja!! Llei de vida!! De fet recordo que l'any passat estaves molt content d'haver baixat de la hora, no?
ResponEliminaSí, ara fer 10 kms. baixant de l'hora és el meu objectiu. Ella anava molt millor que jo.
ResponElimina