Sant Quiri

 

Ens allotgem uns dies a Peramea. Una tarda ens apropem a l’estany de Montcortès i, mentre estem contemplant l’entorn, una senyora molt amable ens explica algunes rutes que podem fer allà amb 4 x 4. Ens agrada voltar per pistes i descobrir paratges i indrets als que no és fàcil accedir. Mirant el Mapy, una aplicació de mapes offline i també cercant al wikiloc acabem dissenyant una ruta per fer en un matí.

Ha plogut tota la nit. El dia és gris i amenaça pluja. Sortim de Peramea per carretera asfaltada fins a Bretui. Des de Bretui podem contemplar La Geganta Adormida. Es distingeix perfectament el cap, el pit i els peus.

Aquí agafem una pista en direcció a Sellui. És una pista tan sols apte per 4 x 4 que travessa uns magnífics boscos. Poc abans d’arribar a Sellui, un petit poble on hi ha censats 16 habitants, trobem el Castell de la Crua, un gran edifici gòtic ben conservat i que sembla que avui en dia s’utilitza com a turisme rural.

Travessem el poble i agafem una pista que segueix el curs del riu Ancs i que es va enfilant a poc a poc seguint la vall, ara per una banda del riu, ara per l’altra banda. A estones cauen gotes. Arribem al poble d’Ancs. Malgrat el seu petit tamany i tenir algunes cases en runes la wikipèdia informa que hi habiten 4 persones. Hem observat que hi ha alguna casa que s’està reformant.

A partir d’aquí la pista es va enfilant més. Observem als vorals de la pista alguna petita clapa de neu i més endavant el paisatge es va emblanquinant per la calamarsada que ha caigut aquest vespre.

A la collada de Sant Quiri, una cruïlla de pistes, ens aturem i baixem del cotxe. Ens hem d’abrigar perquè fa fred. La boira ens impedeix contemplar el paisatge en tota la seva immensitat. Agafem la pista en direcció a Sant Quiri. Quan ja som a prop del cim no ho veiem massa clar. Baixem del cotxe i fem el que resta de camí caminant. Al cim (1832 metres) hi ha una petita ermita. Estem entre els dos Pallars. A estones cauen gotes, i també a estones, podem veure una mica el paisatge del fons de les dues valls. Malgrat que en un dia assolellat i deu haver molt bones vistes, amb la boira que s’arrossega per les muntanyes també té el seu encant.

Toca baixar. Ho farem per una pista que ens porta fins a Escós. En la primera part la pista planeja fins a la collada de Sant Jaume. Encara hi ha molts trams emblanquinats i la boira persisteix. 

Ens endinsem dins de zones boscoses. Aquesta pista està en força bon estat. A partir de la Borda de Cossant ja comencem a baixar fent llaçades. La boira desapareix mentre travessem més zones de bosc fins a Escós. Aquí ja entrem en una carretera asfaltada que seguint el riu del mateix nom ens porta fins a Baró on agafem la C-13 que discorre paral·lela al Noguera Pallaresa.

Ara ja només resta arribar fins a Gerri la Sal on hi ha el trencall que ens torna a Peramea. Ha estat una bona matinal que ens ha permès gaudir del paisatge d’aquestes muntanyes.