I arriba el moment tan esperat,
el moment d’endinsar-se en un bosc finès a la cerca de les primeres fites.
Estic davant del meu primer contacte amb el primer mapa d’aquells boscos blancs
del que n’he sentit parlar tantes vegades. La idea és fer-ho caminant i
intentar identificar els diferents elements, així com el relleu. El primer dia
de la meva estada a Finlàndia, el Pau Llorens, el director tècnic de la
Federació, ens va fer cinc cèntims d’aquests mapes en els que ell està força
acostumat a córrer. La tècnica del finesos és anar a rumb de fita a fita i pel
camí tractar d’identificar els diferents elements per tal de assegurar que
s’està en la bona direcció. Això és molt més fàcil de dir, que de fer i en
realitat al llarg dels dies acabo fent un mix.
Hi ha moments en aquest
entrenament que aconsegueixo identificar els diferents elements, però d’altres
en que no m’és possible. Fins i tot, situat a la fita i mirant tot el que m’envolta
costa a vegades. El més fiable són els tallats, el relleu i les grans
clarianes. Els elements de roca i els afloraments rocosos no em resulten gens clars
en la major part de les ocasions i no són uns referents dels que em pugui
refiar massa.
Poso en qüestió lo del bosc blanc,
ja que hi trobo a faltar alguns verds un i algunes clarianes que en el terreny
em semblen clares, però que no estan dibuixades en el mapa.
Un cop finalitzat aquest primer
contacte posem en comú les nostres sensacions amb alguns companys. Tots tenim
clar que són uns terrenys i uns mapes difícils pel que nosaltres estem
acostumats, però que són llocs on es pot gaudir molt de l’orientació.
L’endemà toca la primera cursa
seriosa al bosc, la cursa classificatòria que servirà per assignar quina final
de bosc correrà cadascú. És una organització a lo gran amb un aparcament
gegantí i un centre de competició que bull amb tot de gent anant i venint. Els
catalans ens concentrem en un punt mentre esperem l’hora de la nostra sortida.
Surto molt concentrat. Això és
clau en aquests terrenys, en els que pràcticament no hi ha camins, excepte les
traces que deixen el propis orientadors pel mig del bosc. La primera fita em
surt prou bé i m’hi sento còmode. A la segona intento fer l’aproximació per
camins i un cop els deixo em costa una mica acabar de trobar-la. A diferència
de l’entrenament d’ahir en que els aiguamolls estaven del tot secs, avui si que
porten força aigua i hi acabo enfonsat més d’una vegada. Enllaço prou bé des de
la fita 3 a la 6. En tot moment sé on soc i quina direcció segueixo. Gaudeixo
molt del terreny i de l’orientació però tot i trotar vaig lent. No puc anar més
ràpid, el terreny no m’ho permet.
La tirada llarga de la 6 a la 7
la soluciono força bé. A mig camí no identifico els elements en que m’havia
fixat, però segueixo endavant. Arribo a la línia d’aturada sense saber massa on
soc. M’enfilo dalt d’un turó per tractar de situar-me. Tinc la sensació que estic
una mica al sud de la fita. Començo a anar a nivell en direcció al nord fins
trobar la fita que estava força a prop. A la 8 em passo de llarg però rectifico.
En la darrera part de la cursa tracto d’anar tot el ràpid que puc, però faig
més volta del que hauria d’haver fet. Hi havia una opció més directa que no
vaig veure del tot clara i vaig preferir assegurar.
He gaudit molt d’aquesta meva
primera experiència en aquests boscos finesos: 1-52-55 per fer 6,5 km. i
posició 54 de 63 classificats que m’aboquen a la final D.
Al dia següent a la final D de
mitja distància surto bé, però a la segona fita perdo molt de temps. Dono
moltes voltes per acabar de trobar-la. El cap em va a cent intentant trobar
referències que serveixin per saber on soc i com puc atacar-la. Quan aconsegueixo
interpretar bé el terreny la trobo. Em refaig d’aquestes males sensacions i les
següents dues fites em van bé. De camí a la cinquena fita em trobo seguint una
traça per una zona plana que no es correspon al que jo pensava trobar. M’aturo
i faig el supòsit d’on puc estar. Me n’he anat més al sud del que volia. Torno
sobre els meus passos. Ara ja estic ben situat i trobo la fita. De nou he
perdut més temps del compte. Dues fites més sense problemes i trobant-me en tot
moment situat m’encaren cap al final de la cursa. Per anar a la 8 opto per
apropar-me per un corriol i una pista. Escolto al meu darrera la respiració
agònica d’un corredor. En la pista en lleugera pujada aquest corredor m’avança.
És un jovenet de més de 80 anys que va més ràpid que jo!
Les darrers fites em resulten
fàcils. Acabo la cursa, he gaudit, però tinc la sensació que he patit més que en
la cursa d’ahir, sobretot, en la fita 2. Han estat 1-16-59 per fer 4,5 km. i
posició 76 de 80 classificats que em degraden de categoria i correré la final E
de la llarga.
Abans de la llarga tenim un nou
entrenament en un mapa nou. En aquest mapa hi ha més camins, però el meu
objectiu és no utilitzar-los per entrenar a identificar millor les referències
d’aquests terrenys. Optem per anar-hi aviat i passo la primera part de l’entrenament
pràcticament sol, gaudint del lloc, els boscos i la cerca de fites. Tal com
havia decidit prèviament, aprofito la segona part de l’entrenament per recollir
rossinyols, nabius i groselles. I també en algun moment m’aturo a seguir les
notícies que arriben de Catalunya ja que avui és el dia del retorn del
president Puigdemont. Una imatge ben insòlita, al mig del bosc finès consultant
les notícies de Vilaweb per saber què està passant.
La darrera cursa d’aquesta
experiència finesa serà la cursa de llarga distància. Corro la final E i em
poso com objectiu assolir el top-10. Ho veig possible. Com diu el Pau Llorens
les curses s’han de lluitar i jo hi afegeixo el que va dir fa anys el president
Companys: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, i tornarem a vèncer”. Surto
molt tard, tan tard que soc el darrer en sortir i darrera meu ja comencen a
desmuntar la sortida. No sé que em passa al triangle, però em costa una estona
orientar bé el mapa. Igual que ahir, estic pràcticament sol al bosc, i m’agrada
aquesta sensació després de córrer alguns dies amb orientadors a prop. Les tres
primeres fites em van molt bé. En la 4 gaudeixo molt. Vaig trotant i identificant
els diferents elements fins localitzar-la. Per anar la 5 veig un corriol al
mapa que em pot anar bé per aproximar-m’hi, però no el trobo i segueixo
avançant en la direcció correcte. Fa molta estona que no tinc clar on estic i
comencen els dubtes. Trobo una fita que no és meva, però no la sé ubicar.
Segueixo endavant i finalment distingeixo un camp a la meva esquerra. M’he
desviat més al Nord del que tocava. Em reubico. M’enfilo al turó on crec que hi
ha la fita i tot comença a quadrar fins que ja la tinc. De nou faig tres fites
a trot i les clavo. Tinc un xute d’adrenalina. Ja només en resta una, una
tirada molt llarg, la més llarga d’aquests dies i enfilo a través del bosc amb
la intenció de gaudir del que resta de cursa. Passo per uns moments en que no
sé massa bé on soc, però segueixo endavant. Tinc clar que me n’he desviat una
mica més al sud d’on és la fita. Crec que encara em queda força distància per
arribar-hi quan em trobo amb un camí i des d’allà veig el centre de competició.
Tinc al fita uns 100 metres al meu darrera. Enfilo la part final ben satisfet
de com m’ha anat en el dia d’avui. Han estat 1-24-52 per fer 5,5 km. el dia que
he estat més ràpid de tots en el bosc, i 13è de 34 classificats gairebé top-10,
però lluny en quant a temps ja que el desè ha fet 1-07.
Marxo satisfet d’aquesta experiència
amb els mapes finesos que permeten gaudir molt de l’orientació i en els que la
concentració és clau. Al mateix temps he pres força notes de l’organització per
tal d’intentar-ho fer el millor possible en el WMOC 2025 que el proper agost
organitza la FCOC a Girona.