dilluns, 16 de desembre del 2019

Mitja Marató pels corriols de Collserola


XXX Cursa Sant Cugat. IV Trofeu Ramon Casal i Albareda
Diumenge, 15 de desembre de 2019
Rogaine 4 hores: 3-53-31 21,2km. 11-03 x km. 580 desnivell positiu 22 fites 139 punts 13è de 68 equips classificats.

Feia un parell d’anys que no participava en aquesta cursa en format de rogaine que tinc ben a prop de casa. A diferència de les rogaines oficials, al ser una rogaine popular deixen participar individualment.

S’aixeca el dia amb una temperatura molt agradable per donar un tomb per Collserola i gaudir de la natura i l’esport. A la sortida em trobo amb una bona colla de coneguts.

Conec bé la zona i el mapa d’altres participacions. Com gairebé sempre hi ha uns temptadors punts a la zona Sud-Est del mapa, molt lluny de l’arribada que està al Nord-Oest. Anar fins allà suposa una tornada a contrarellotge. En altres edicions ja he caigut en la trampa. Desestimo la zona i penso com enllaçar la resta de fites. Trobo una estratègia prou interessant.
Surto a trot sense forçar massa físicament. No em vull desgastar d’inici. Les fites són fàcils, algunes d’elles a llocs prou coneguts d’altres edicions: Pi d’en Xandri i les restes de l’ermita de Sant Vicenç.
Segueixo en direcció Sud fins la fita 70 amb que passo en menys d’una hora. Veig al mapa un corriol poc visible que condueix de manera força directa en direcció a la zona de la 52. No ha estat pas una bona opció, hauria estat millor un corriol que donava més volta però amb menys desnivell i segurament més corrible. De fet el corriol poc visible en tenia ben poc de corriol i molt de bosc a través. Però també m’agrada fer de senglar!

A la 52 tenia l’opció de canviar la planificació inicial, però no ho faig. No trobo un corriol poc visible i dono una mica de volta per encarar la 80 ja en direcció Nord. Segueixo en baixada cap a la 64. Una manca de concentració em fa dubtar al mig d’un corriol i torno enrere per assegurar. Quan pinço la 50 porto dues hores de cursa.
Les dues fites següents estan en llocs emblemàtics: Can Borrell i Sant Adjutori. Abandono la possibilitat d’arribar-me a la 53 i 54. Prefereixo reservar-me per les fites de la zona Nord del mapa amb una important suma de punts.
Can Borrell
Una forta pujada em mena fins a la 67, però un cop a la carena ja és tot baixada fins a la 91, a la font de la Rata. Podia haver retallat pel mig del bosc per anar a la 63, però no ho he fet. Tampoc hauria guanyat massa. Aprofito que vaig per pista per córrer tot el que puc.

La 61 està en una cruïlla de camins i corriols en una zona una mica laberíntica. Quan penso que ja soc a la cruïlla de la fita aquesta no hi és. On puc estar? Toca pensar. Arribo a una nova cruïlla i el relleu m’ajuda a situar-me. Crec que ja sé quina ha estat l’errada. La meva hipòtesi ha estat correcte i ja la tinc. Una petita pèrdua de temps però no excessiva.

Quan arribo a la zona de la 90, hi ha força gent que porta temps cercant-la. Tinc clar que ha d’estar en l’arbre caigut al mig de la rassa. És molt evident que aquest és el seu lloc. Revisem l’arbre i trobem un tros trencat de pinça. Se l’han emportat!

Segueixo el meu pla fins a la 60. Aviso als diferents equips que em trobo que no vagin a la 90 que no hi és. Ja tan sols resten 28 minuts per acabar. Dubto si anar o no a la 35 abans d’encarar la recta final de la rogaine: són més o menys 600 metres, 300 d’anada i 300 de tornada i no massa desnivell. Començo a anar-hi, però desisteixo, no tinc ganes d’apurar tant. Tres fites més 32, 76 i 31 i acabo. M’han sobrat més de 6 minuts, segurament la 35 era possible.

He gaudit molt de la que segurament serà la darrera cursa d’aquesta temporada.  

diumenge, 1 de desembre del 2019

Aterra com puguis!


Dos dies de Farners

Dissabte, 30 de novembre de 2019
Campionat de Catalunya Esprint al mapa del Castell de Farners
Ronda Classificatòria: 800 metres, 10 fites: 18-24 1,1 km. 21 metres de desnivell 2n. de 4.
Final: 900 metres, 10 fites: 17-59 1,1 km. 24 metres de desnivell, 3r. de 4 classificats.

Diumenge, 1 de desembre de 2019
Copa Catalana Mitja Distància al mapa de El Rocar
2 km. 14 fites: 1-09-18, 3,1 km. 82 metres de desnivell, 3r. de 5 classificats

Acaba l’any i acaba la temporada de curses d’orientació amb els dos Dies de Farners organitzats per Aligots amb dos mapes nous farcits de roques per tot arreu.
El dissabte correm el campionat de Catalunya esprint sota l’atenta mirada del castell de Farners.

Com marca el reglament hi ha una primera cursa classificatòria que en la categoria H60 en la que som poquets no seria necessària.
Les curses esprints són ràpides, amb poc temps per pensar i on si dubtes una mica ja estàs llest. Malgrat ser esprint no corro pas massa, ja que haig d’estar molt atent a no cometre errades.
Foto Aligots
En la classificatòria perdo més temps del compte en la fita 6. La buscava més amunt del que tocava i m’ha costat una mica trobar-la. La resta m’ha anat prou bé, excepte la 8 que la cercava a la roca de més amunt i he hagut de rectificar.

Passat el migdia, i després d’esperar una bona estona, corro la final. No surto massa centrat i vaig lent. Segurament podria anar més ràpid, però és el que hi ha. A la tercera, ja m’ha atrapat el Toni que sortia darrera meu. El vaig veient fins a la 5 que està dins del castell. No faig errades, però de ben segur que podia fer millor, però l'important és que he gaudit de la cursa i m'he divertit.

L’endemà el centre de competició està al Parc de Sant Salvador. Aprofito per escalfar de camí a la sortida que queda força lluny. A la segona fita comprovo en pròpia pell que moure’s pel mig del bosc no resultarà gens fàcil.
On perdo molt de temps és la fita 4, una soca al mig del rocam. Dono voltes de roca a roca, sense trobar la meva. No m'acabo de situar i finalment la trobo una mica per casualitat. La resta de fites no presenten dificultats i les vaig trobant, però segueixo amb la meva lentitud habitual. La 7 m'obliga a fer el senglar per travessar la vegetació. De ben segur devia ser millor atacar-la des de l’altra banda. Revisant el mapa per escriure aquesta crònica veig una opció més ràpida per anar de la 8 a la 9 que la que vaig prendre. Què diferent és veure el mapa des de la cadira de casa!
I amb la cursa pràcticament acabada corrent per una pista, m’entrebanco amb una petita pedra del camí i caic en tota la meva extensió. Ha estat una bona hòstia! Faig una primera valoració de desperfectes i em trobo prou bé per seguir. Primer camino i finalment em poso a córrer per finalitzar la cursa.
Foto de Narcís Pou
Vídeo de Toni Medina
Passo un moment per l’ambulància per tal que em netegin les rascades i ens esperem una estona per recollir els premis. Un nou podi al sac.
Acabada la Copa Catalana d’enguany és hora de fer una mica de balanç. No ha estat una massa bona temporada. Gairebé sempre he fet una errada que m’ha fet perdre força temps en totes les curses. Vaig lent tant en el moment de córrer, com en el moment de prendre decisions. Ambdós factors no ajuden a assolir bons resultats. A veure com anirà el 2020.

diumenge, 24 de novembre del 2019

Un Farell sense xip!!!


Cursa de Muntanya del Farell a Caldes de Montbui, 27ª d’edició
12,4 km. 1-17-27 a 6-16 el km. 289 m. de desnivell positiu
280 de 327 classificat (86%)

Tota cursa comença amb el ritual de preparar la bossa amb tot el necessari. Moltes vegades tinc la sensació de deixar-me quelcom, però avui no ha estat així.

Un cop a Caldes el ritual segueix: recollir el pitrall i els generosos obsequis, canviar-se, anar al WC per acabar de buidar, escalfar, i posar-se darrera de tot per sortir.

L’any passat vaig anar molt tranquil en tot el tram d’asfalt. Aquest any canvio de tàctica i  arranco més ràpid.


Ja en la pista de terra, en els darrers metres de la pujada llarga alenteixo el pas, però sense deixar de córrer en cap moment. Un cop dalt comença la part divertida amb baixades i pujades a moments suaus i per moments més fortes.

Passo per la meta volant a meitat de cursa amb 41-15, una mica millor que l’any passat.

En el tram asfaltat de baixada que ve a continuació, observo el xip groc que porta una noia al meu davant. Em miro les meves sabatilles! No el porto!. Pensant que el recorregut podria estar enfangat per les pluges del passat divendres he agafat les sabatilles de muntanya i el xip s’ha quedat a casa posat en les d’asfalt. I de fang ben poc n’hem trobat!

Encaro amb forces la pujada més dura del recorregut. Són poc més de 300 metres per un corriol que posa a tothom en el seu lloc. Ja pràcticament només resta baixada i alguna petita pujada sense massa importància.

De la mateixa manera que hi ha una llarga pujada, ara hi ha una llarga baixada. Aprofito per fer alguns avançaments i arribo a meta ben satisfet, una mica més d’un minut més ràpid que l’any passat. No està gens malament.

Comento amb els organitzadors el meu mal cap per haver-me oblidat el xip casa, i els demano que tinguin en compte que he fet la cursa. No voldria perdre la condició de ser l’únic corredor que ha corregut totes les edicions.

A casa repasso les meves anotacions. La d’avui ha estat la meva cursa de muntanya nº 100, 27 d’elles, més d’una quarta part al Farell.

diumenge, 17 de novembre del 2019

Com evitar errades?


Dos Dies del Berguedà

Dissabte 16 de novembre de 2019 Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Sant Corneli
Categoria H60 2,9 km. 11 fites 115 m.
Distància recorreguda 4,3 km. 13-59 x km. 164 m. 3r. de 5 classificats

Diumenge 17 de novembre de 2019. Cursa de Mitja Distància a El Jou
Categoria H60 1,5 km. 10 fites 65 m.
Distància recorreguda 2,2 km. 16-45 x km. 87 m. 3r. de 5 classificats

Dos Dies del Berguedà 4t. de 5 classificats.

El Berguedà disposa de molts bons terrenys per gaudir de les curses d’orientació. En aquest mapa ja vam córrer latemporada passada. És un terreny que m’agrada i en el que vaig gaudir. 


Les dues curses es desenvolupen amb temperatures fregant els 0 graus.

El dissabte és la cursa del campionat de Catalunya de llarga distància. La informació prèvia de les distàncies fa preveure que no serà massa llarga. Entro bé en el mapa i vaig agafant confiança. Un pal elèctric que confon amb un altre em fa perdre molt de temps cercant la fita 4 en un lloc on no estava fins que soc conscient de l’errada. Aquí he perdut ben bé 8 o 9 minuts. Torno a recuperar les bones sensacions. A la 8 no vaig tan directe a la fita com podia haver anat i segurament hi perdo un parell de minuts més. Encaro el darrer tram de la cursa i de nou perdo temps en la darrera fita. Estic convençut que entre la 10 i la 11 hi ha d’haver una manera de travessar ràpid la zona urbana, però no la sé veure al mapa i opto per fer el tram per intuïció i, en conseqüència torno a perdre temps. Es confirma que era una cursa curta per ser una llarga.

El diumenge també començo bé. Perdo una mica de temps en la 3 i la 6 però no massa cosa, però a la fita 8 torno a perdre massa temps. No identifico massa bé el relleu i la vegetació dels llocs pels que passo. Tinc molts dubtes d’on realment em trobo i d’on està la fita. Finalment la localitzo. Aquí m’hauré deixat entre 4 o 5 minuts.

Acabo els dos dies de Berguedà amb un regust agredolç. Dues bones curses amb bones sensacions que he tirat per terra per un parell d’errades en les que he perdut massa temps. Finalment se m’escapa el tercer lloc en el còmput dels dos dies per tan sols 38 segons.

La pregunta és, com puc evitar aquestes errades?

dissabte, 12 d’octubre del 2019

Guils Fontanera uns magnífics terrenys per les curses d'orientació


Copa Catalana a Guils de Cerdanya
Categoria H60, 3,5 km. 9 fites 85 metres de desnivell
Distància recorreguda 4,9 1-00-58 12,27 x km. 128 de desnivell positiu 2n. classificat de 6

Tenia molt viu les curses d’arafa un any en aquest mateix terreny, una zona amb moltes roques, torrents, aiguamolls, on va ser molt difícil trobar punts de referència clars per progressar amb seguretat. Van ser dues curses amb pèrdues de temps importants i amb la sensació per moments de no saber massa bé on estava. No descartava que em pogués passar el mateix.

Per tant, la idea inicial era agafar-se la cursa amb molta prudència, i així ho vaig fer. Només correria quan tingués molt clar que ho podia fer. Ja amb el mapa a les mans veig que les 4 primeres fites són a la zona de roques i la resta en la zona de boscos, molt més fàcil.

Vaig lent, però resolc bé la primera fita. Asseguro l’aproximació fins a la segona anant per un corriol fins trobar la zona d’avituallament i allà seguir al costat d’un torrent en direcció Oest: segona fita al sac. Per anar cap la tercera fita dono una mica més de volta de la que volia fer, però com que no vaig de pressa reconec diferents elements que em permeten assolir-la amb seguretat.

Per la quarta em cal creuar un parell de torrents. Està en una roca tot just haver creuat el segon torrent. Però aquest segon torrent no porta aigua i això em despista. No sé si la fita la tinc torrent amunt o avall. Vaig avall i no la trobo. Era amunt! Hauré perdut un parell o tres minuts.

Surto ràpidament de la zona de roques i primer per pista i després bosc a través ja tinc la següent. La sisena és en baixada a través d’un bosc i un cop creuades dues pistes forestals, Però un cop soc a prop de la zona on hi ha d’haver la fita no tinc massa clar la meva ubicació. Arribo a la tercera pista. M’he passat! Em vaig situant amb els torrents i els aiguamolls fins trobar la clariana. Havia començat a cercar-la abans d’hora! Aquí també he perdut temps.

La setena és ben fàcil. I ara a córrer fort per fer les dues últimes. No he baixat de l’hora per ben poc. No pensava pas, fer tant bon temps i amb tant bones sensacions.

diumenge, 29 de setembre del 2019

Un campionat molt disputat.


Rogaine Muntanyes d’Ordal – Gelida. Campionat de Catalunya
Categoria Superveterans 5-58-38  99 punts 2n. classificats de 4 equips
Distància recorreguda 27,1 km. 1040 metres desnivell positiu i 17 fites

La Rogaine de les Muntanyes de l’Ordal serà el darrer Rogaine d’aquest any i al mateix temps campionat de Catalunya. Torno a fer equip amb el Joan Sánchez d’Aligots.

Passats els tràmits habituals i després d’esperar una estona ja podem obrir el mapa i començar a pensar en l’estratègia. El primer que ens mirem és la zona Nord, una zona del mapa amb més detall de vegetació. Però a escala 1/25000, tot i mirar-ho amb la lupa no ens acaba d’agradar i  valorem que és una zona on moure’s i enllaçar les diferents fites serà difícil. Ens agrada molt més tota la zona Est del mapa en direcció Sud i aquesta és l’opció que escollim. Ens marquem un parell de punts on valorar per on seguir en funció del temps esmerçat: la 71 i, sobre tot, la 81.

Ens posem en marxa. Som molts equips els que hem sortit en la mateixa direcció i en les primers fites ens trobem amb molt gent. La 60 està en un corriol que va paral·lel a un tallat ens costa de veure si és per baix o per dalt del tallat. Després de provar per dalt i veure que no hi ha corriol, mirem bé el mapa amb la lupa i és clar que passa per baix. Caldrà estar atents a aquests detalls. Ja portem més d’una hora i seguim trobant molta gent a les fites.

Trotem a les baixades i en algunes zones planes. Malgrat que ens havíem proposat no deixar els camins ho fem per anar de la 80 a la 61 i estalviar-nos una bona volta i ens costa travessar la vegetació. No som l’únic equip que ha caigut en la temptació. No ho farem més.

A prop de les dues hores de cursa arribem a la 70. Segons la descripció de control està en un arbre, però aquest element no està dibuixat en el mapa. Com que està a prop d’una corba del corriol no resulta difícil. De tornada ens creuem amb l’equip d’Els Bandolers. Estem seguin estratègies paral·leles.

La fita següent, la 62, també està en un arbre no dibuixat en el mapa. Aquest lloc és més complicat, ja que la vegetació no ho fa fàcil avançar fora de camí. Ser més d’un equip en la zona ens ajuda a trobar-la. Quan sortim de la fita arribem els Bandolers.

Arribem a la 71 amb més de tres hores de cursa. Comencem a valorar que fem. ¿Retallem i comencem a tornar o seguim anant cap el Sud a pels 9 punts de la 90? Decidim seguir endavant. Un cop arribem a la pista, allà estant els Bandolers que també acaben de decidir anar a la 90.

Anem junts. A prop de la 90, nosaltres anem al davant. Agafem el corriol que ens hi ha de portar i els Bandolers no venen al darrera. Dubtem de si anem bé, però estem segurs que la fita ha d’estar allà i continuem. Ja la tenim i no sabem que han fet Els Bandolers. Baixem el més ràpid possible pel corriol fins a la Nacional que agafem en direcció a l’Ordal on tenim una nova fita i un punt d’aigua que amb la calor que fa ens va d’allò més bé. Ara sí que ja és l’hora del retorn. Comencem a estar físicament castigats.

Arribant a la 81 ens trobem de nou amb els Bandolers. Després de perdre temps a la 90 han passat per la 46 en lloc de la 65. De camí a la 81 hem descartat la 82. No veiem cap camí clar que ens hi porti i tampoc com sortir de la mateixa. Ara anem junts amb els Bandolers. No ens havia passat mai. Som conscients que el guanyador del campionat serà un dels dos equips.

Fem tres fites de tornada, 55, 57 i 33 junts. Els quatre anem prou al límit i no és possible guanyar per físic. Serà una victòria per estratègia. Arribem a un trencall on ens cal decidir, ¿anem a la 42 i tornem o anem directament a la 35 i arribada? El temps mana. Anar a la 42 i tornar són gairebé 800 metres. És massa just. Anem a la 35. Resulta que ells l’han fet a l’inici de la cursa i no tenen més remei que intentar 42, 41 i 30, una opció molt arriscada. Són molts punts, però hi ha moltes possibilitats de penalitzar per temps.

Fem càlculs i ens estan guanyat per 1 punt. Anem molt justos físicament i anem més lents del que voldrien. Fem una maniobra per no donar voltes per arribar a la 35 i ens surt malament, i l’hem de deixar estar si no volem penalitzar. Ens cal serrar les dents i arribem amb un marge de poc més d’un minut.

Ara tot depèn de quan arribin els bandolers. Arriben amb retard, però poc. Han aconseguit fer dues fites (42 i 30), però penalitzen 5 punts per temps. Finalment ens guanyen per 3 punts 102 a 99. Llàstima de la 35!. Però ja no teníem ni físic i segurament tampoc podíem pensar massa clarament.

Estem satisfets. Hem fet una molt bona rogaine. Mai ens havia passat anar-nos trobant de  amb els nostres competidors més directes i saber que ens jugaven el triomf. Ha estat divertit i emocionant.

Fites
Punts
Primera hora
4
18 punts
Segona hora
3
21 punts
Tercera hora
2
11 punts
Quarta hora
3
22 punts
Cinquena hora
3
19 punts
Sisena hora
2
8 punts

diumenge, 15 de setembre del 2019

Podi inesperat al bosc de Can Pitof


Campionat de Catalunya de Mitja Distància al bosc de can Pitof de Vidreres
Categoria H60 2,8 km. i 19 fites
Distància recorreguda 4,3 km. 1-01-23 95 metres de desnivell positiu, 3r classificat de 6
 

He passat més de mig any sense participar en cap cursa d’orientació. La darrera va ser la cursa al Pont del Diable de Tarragona. En tot aquest temps només he fet rogaines, i la rogaine és una modalitat d’orientació totalment diferent. Estic convençut que aquesta falta de pràctica em passarà factura.

El meu objectiu inicial és baixar de l’hora, però sobre tot, no cometre grans errades que em facin caure minutades. En la primera fita ja perdo temps. Trobar una fita que no és meva quan em pensava que ja era a la meva em despista i em costa una mica recol·locar-me. En la segona tampoc soc massa precís i segueixo sumant pèrdues. Les dues següents són dues molt bones fites, però a la cinquena torno a errar, al no identificar correctament el micro-relleu de la zona on es troba, passo de llarg i em cal retornar a una cruïlla de camins per començar de nou.

A partir d’aquí m’entono i les pèrdues de temps per fita ja són menors. La 9 en una mena de terreny de ningú em costa de localitzar. En un moment camí de la 14, en un encreuament em confonc i agafo la direcció contrària, per haver doblegat el mapa abans de temps, però rectifico molt ràpid i a la 16 també sumo més temps del que tocava.
Ha anat d’un pèl que no assoleixi l’objectiu inicial de baixar de l’hora. I per sorpresa meva faig podi per errades en targeta de dos orientadors més bons i més ràpids. Ha estat una bona tornada a les curses d’orientació.

diumenge, 8 de setembre del 2019

Per complir amb la tradició, cursa de Festa Major

Cursa Festa Major de Sabadell
7,2 km. 5-29 per km. 572 de 1316 classificats

Segueixo la tradició i m’inscric a la cursa popular de la Festa Major sense tenir massa clar si al final la correré o no. De fet no em decideixo a fer-ho fins el dia abans. Aquesta és 41ª edició, i serà la meva participació número 32.

Em col·loco a la línia de sortida amb un pare d’ex-alumne que m’he trobat escalfant i sortim junts sense cap pressa. No tinc cap objectiu clar, però m’agradaria millorar el temps de l’anypassat, o sigui, baixar de 40. Faig tota la baixada amb el pare. Passo el primer quilòmetre molt per sobre de 6. Quan comença la pujada em poso a prova. A veure quin ritme soc capaç de portar després de 4 dies trescant pel Pirineu Francès?

Tinc bones sensacions. Em noto ràpid i començo a avançar gent. Faig tres quilòmetres gairebé al mateix ritme (5-33, 5-31 i 5-32). Passo el km 4 amb 23-15. Ja vaig millor que en l’edició de l’any passat i ja s’ha acabat tota la pujada. Estic gaudint de la cursa. Passat el km. 6 tinc clar que baixaré de 40. Em trobo al Roque Lucas, ens saludem i xerrem una estona.

Ell diumenge passat estava fent la UTMB. M’explica que va tenir que deixar-ho al km. 100. Com que fa els 21 i va un ritme més lent segueixo endavant. Per cert, el Roque ha fet totes les 41 edicions.

Faig el darrer km. a 4-59. Tot un èxit per mi, encara que cal tenir present que és en baixada. Aturo el crono en 39-30, un minut menys que l’any passat i sense fer cap entrenament específic. Estic molt content.

divendres, 6 de setembre del 2019

Carlit 50 estanys: Bèsines - Les Bulloses


Ruta dels 50 estanys del Carlit
Quarta etapa: Bèsines – Les Bulloses
( 19 km. 6 hores 19 minuts 785 metres de desnivell positiu)
Temps de pas: Portella de Lanoux (1-25), Portella de la Coma de l’Anyell (2 hores) Cabana de Rouzet (3 hores)

Avui és l’etapa més llarga de quilometratge. No vull acabar tard, i a les 8 ja em poso en camí a un pas ben viu. S’ha aixecat un bon dia, però fred. Refaig un petit tram de la ruta d’ahir fins trobar el desviament que em portarà fins a la Portella de Lanoux.

Uns 100 metres de fort desnivell m’acosten als etangs de Moulsut, un paratge silenciós i agradable.


A partir d’aquí m’endinso en una zona de prat alpí en lleugera pujada fins assolir un petit estanyol que deixo a la meva dreta. Ara el corriol es posa ben dret, però resulta força còmode d’anar fent si es troba el ritme adient, fins assolir la Portella de Lanoux. Em rep amb un fort venti amb les vistes de l’altra cantó amb el gran Estany de Lanós que ahir no vaig poder veure en cap moment de la jornada.

Segueixo endavant per la zona alta flanquejant el Puig des Besineilles fins a la Portella de la Coma de l’Anyell on ahir havia passat amb boira i sense veure gairebé res. Avui el dia és completament diferent.

A partir d’aquí una molt còmoda baixada voreja primer l’estany de Lanoset fins arribar a la riba de l’estany de Lanós i la cabana de Rouzet, un bon lloc per fer una breu aturada. Ja no fa el fred viu que feia aquest matí, i ja fa estona que a l’abandonar la part alta ja tampoc fa vent. Em trec la roba d’abric i faig un mos tot contemplant l’immens paisatge que em rodeja.



Mentre estic en aquest indret passen un parell d’excursionistes solitaris. Amb el darrer que passa vam compartir taula ahir vespre. Està fent les darreres etapes del GR10. Intercanvien algunes paraules i seguim la nostra aventura solitària que avui tancarem a Les Bulloses.

Quan em torno a posar en camí en la que serà la darrera pujada d’aquests quatre dies de ruta el veig a ell ja a mitja ascensió a la Portella de la Grava. Enfilo amunt. Ja no faré més aturades excepte per prendre algunes fotos. Les primers a dalt del coll amb molt bones vistes de l’estany de Lanós i les altives muntanyes que el rodegen i que definitivament deixo enrere.

Baixo fins a L’Estanyol que hi ha sota, i un cop rodejat entro en la Coma de la Grava, una preciosa vall que em menarà fins el Llac de les Bulloses. Camino ràpid per un corriol còmode al costat dret d’un rierol que en alguns moments es converteix en petits aiguamolls. Com que tinc ganes d’arribar a destí, malgrat gaudir molt del lloc, se’m fa llarg.




Finalment arribo a territori conegut, el llac de les Bulloses. Per aquí ja hi passejat altres vegades. És un indret que m’agrada especialment. El corriol rodeja el llac per la seva dreta fins arribar a destí, on fa quatre dies que havia començat a caminar.






Abans d’agafar el cotxe de tornada m’assec una estona a la terrassa del refugi davant d’una birra, com ja és tradició i recuperant una mica de forces. Em retrobo amb el francès que està fent el GR10. M’explica que no hi ha allotjament. És divendres i està tot ple. Em demana si el puc baixar a un lloc civilitzat. Mirem on ha d’anar: Bolquère, un petit poble a prop de Mont-Lluís. El baixo fins allà en cotxe.

La Ruta dels 50 estanys del Carlit té una cinquena etapa final que puja fins el Carlit, però com que aquesta caminada ja la vaig fer fa uns quants anys havia decidit estalviar-me. Però si no l’heu fet mai no us la perdeu.