diumenge, 30 d’agost del 2009

Marxa dels Tres Pics

Per acabar les vacances decideixo anar a la cursa anomenada “la marxa dels tres pics”, una mitja marató de muntanya amb uns 800 metres de desnivell. Aquest estiu he entrenat de forma regular i les darreres setmanes he sortit uns 5 o 6 dies totalitzant uns 70 kms. setmanals.


És una cursa de tarda amb sortida a les 18.30, una hora en que la calor encara apreta de valent. Només començar a escalfar una mica em trobo al Luigi, un company de curses al que fa temps que conec, però que ara darrera la meva afició per l'orientació feia molt de temps que no veia.
Ens col·loquem al darrera del tot, i allà també coincidim amb un altre conegut de corredors.cat, el jballest.



L'inici de la cursa és tot pujada. Comencem lents, però ens anem animant per unes pistes polsegoses, mentre petem la xerrada sobre els nostres entrenaments, els senders d'Osona, les darrers curses, els possibles objectius, el Kilian i la UTMB, .... Passem el primer cim en 25 minuts i tractem d'anar ràpids en el corriol de baixada, encara que en alguns moments es fa difícil avançar corredors. Un cop arribem a la pista veig que el Luigi em té que anar esperant. Passem per l'Ametlla de Merola on ens creuem amb un cercavila de gegants. Travessem el riu i s'inicia la pujada en la que el Luigi se'n va definitivament. Tracto de mantenir un ritme constant, però em costa i en algun corriol no tinc més remei que posar-me a caminar. Passo el segon cim en 1-04 i de nou un descens per un corriol, fins passar per la meitat de la cursa em 1-10.
De sortida tenia 2-30 com objectiu, però ara em marco doblar i arribar en 2-20. Mantinc un bon ritme fins el km. 14 on s'acaba la baixada. Corro sol amb un parell de corredors al davant als que no puc atrapar. Passat aquest km. s'alternen trams de lleugera pujada, plans i baixada. Excepte a les baixades em costa mantenir un ritme. Em trobo cansat i tiro de cap. S'allunyen els corredors que porto al davant i alguns altres m'avancen.
És una zona en la que es podria córrer molt si s'arriba fort, però no és el meu cas. Hi ha molts avituallaments i ben assortits que em permeten anar-me hidratant correctament. Passat el km. 19 arriba la darrera pujada forta. Si m'esforço assoliré baixar dels 2-20. Ho intento, però no pot ser.
Al final 2-20-10 i prou satisfet de com m'ha anat la cursa.


No està malament aquest temps en una mitja de muntanya, encara que sigui una mitja amb poc desnivell. 144 de 226 arribats i 7è de la meva categoria
Avituallament final molt ben assortit, entrepà de botifarra, i begudes a dojo (aigua, coca-cola, porrons de vi i de clara, cerveses) i una molt bona organització de la cursa.



Ara es tractarà de veure si puc mantenir aquest nivell d'entrenament un cop començada la feina i tornar a les curses de la Copa Catalana d'Orientació que ja comencen el proper cap de setmana.

dimecres, 26 d’agost del 2009

Sender d'Orís

Des que vaig fer el Sender de Voltregà que va quedar pendent de fer aquest altre. Aquell surt des del poble naixement del meu pare i aquest ho fa des del poble de naixement de la meva mare.
La calor d'aquests darrers dies ha fet que ho anés deixant per un altre dia, fins que al final m'he decidit i aquest matí encara fosc sortia de casa en direcció a Vinyoles d'Orís.
Cap problema per deixar el cotxe al Carrer Major i iniciar la ruta. Surt de l'església del poble de la que havia estat rector Mossèn Cinto Verdaguer i segons diu la tradició va plantar un llorer que encara hi és. 




D'aquest sender no he trobat tanta informació com del Sender de Voltregà, per tant em limito a seguir les marques que m'han d'anar portant fins els diferents indrets de la zona. Molts d'ells, com no, són noms coneguts que algunes vegades he escoltat als meus pares, llocs on ells corrien i jugaven quan eren petits.

El primer objectiu és Sant Genís d'Orís i el Castell d'Orís. Com tot castell es troba a dalt d'un turó de difícil accés. Algunes parets encara es mantenen dretes, així com els fonaments del que havia estat un temple. Va ser habitat des del segle X, fins a la guerra carlina de 1833-1843, quan va ser abandonat ja de manera definitiva.



Des d'allà hi ha una bona panoràmica de la comarca amb el Montseny al Sud i els Pirineus al Nord i la plana als seus peus, de nou amb una mica de boirina. També puc albirar Sant Salvador de Bellver lloc pel que també passa el sender.
Agafo el corriol de baixada del castell, però aviat comencen els problemes amb el camí. Aquest es perd pel mig de la vegetació. Esbarzers i ortigues el fan desagradable i m'impedeixen anar ràpid. En alguns moments opto per passar per dins dels camps entremig del panís ja que resulta més còmode que vorejar-los per fora.





Malgrat que tinc la referència de Sant Salvador en tot moment tinc que estar molt atent a les senyals ja que el camí a vegades és perdedor. Arribo a l'Obaga de Vilanova.
Aquest sender té forma de 8 i en aquest punt podria ja tornar cap a Vinyoles i donar per acabada la jornada, però segueixo endavant. I ara passo pels llocs més bonics i agradables de tot el matí. Primer en lleugera baixada, per uns corriols estrets i a l'ombra dels arbres i després en lleugera pujada, passant per la Balma de Serinyà i continuant pujant fins a Sant Salvador de Bellver, una esgésia ben cuidada i des d'on puc gaudir de nou de molt bones vistes.



És curiós observar com tots els turons que rodegen la Plana de Vic tenen la seva creu o la seva ermita, i de ben segur que coneixent les tradicions del país, cadascú d'elles deu comptar amb el seu corresponent aplec.



Gaudeixo d'una baixada força ràpida per un corriol sense massa dificultats que em retorna a l'Obaga de Vilanova. I des d'aquí pràcticament serà tot baixada fins a Vinyoles d'Orís. Aquesta part del sender passa a prop d'algunes granges i no té massa interès. La calor va en augment i tot plegat es comença a fer una mica pesat. En un punt en que puc escollir entre corriol o pista forestal, opto per aquell i em trobo de nou al mig dels esbarzers.
Allà al fons puc contemplar Vinyoles i amb poca estona torno a estar al seu carrer Major després de 4 hores de caminar i trotar de nou per Osona a la cerca de posar imatges als noms de la infantessa dels meus pares.

dimarts, 18 d’agost del 2009

Gironella, la nuit

Per tercer estiu consecutiu vaig a la nocturna de Gironella, aquest cop en una modalitat de cursa diferent, una mena de mini-rogaining: 30 fites amb diferent puntuació i 75 minuts per trobar el màxim nombre possible i amb penalització per cada minut que excedeixi d'aquest temps.
M'agrada aquesta nova proposta, però tinc la impressió que aquest any no hi ha tanta gent a la cursa. Ens donen el mapa i tenim 5 minuts per planificar la nostra cursa.
Decideixo dividir el mapa en 4 zones, deixant les més properes a l'arribada al final si em resta temps.
Faig la primera a sota un pont i surto a una zona sense llum per cercar la primera fita que val 10 punts. Aviat la tinc i m'endinso a dins el poble. En ocasions em tinc que aturar per veure bé el mapa, però vaig trobant fites sense dificultats i sumant punts. En aquest inici em trobo altre gent cercant fites per tot arreu, a mesura que avanci la cursa estarem més dispersos per tot el poble i ja no serà així. Tot serà més solitari.
He fet totes les fites de la part de dalt de poble expecte dues que deixo pel final, i canvio de zona.
Travesso el riu per fer les fites de la resta del poble, totes sense problemes, excepte una que hi ha en una font d'una plaça. No veig la font. Estava en l'únic racó al que no havia arribat, dins d'un tancat de jocs infantils, que havia mirat des de fora.
Deixo les fites del poble i vaig a la part de dalt a prop de la carretera amb algunes fites en una zona no urbanitzada, algunes d'elles amb puntuació important i les vaig localitzant. Excepte una que em costa una mica, la resta són ràpides.
Un cop fetes totes tinc que decidir per on baixo, el temps s'acaba. Ho faig per un corriol i de nou al poble i sota la pressió del rellotge vaig a per dues fites més que al final seran les darreres, ja que una està molt més amunt del que pensava i perdo molt de temps. Queden dos minuts per no penalitzar i amb les presses em faig una mica d'embolic baixant pels carrers del poble i al final arribo amb un minut de retard.
He pinçat 22 fites, per un total de 125 punts i 7ª posició final de 11 arribats en categoria individual.
Com sempre, després mirant el mapa a casa a tota la llum i amb tranquil·litat s'acaben veient millors opcions de les que he pres en carrera, però tampoc ha estat tan malament la cursa i a més com gairebé sempre m'ho he passat molt bé.

dilluns, 10 d’agost del 2009

Molts anys de curses

Va ser allà en el llunyà estiu de 1978 que vaig participar en la meva primera cursa. Va ser la cursa popular del barri de la Concòrdia amb sortida i arribada al bosquet molt malmès i reivindicat en aquella època. Va ser una cursa molt diferent a les actuals: sense inscripcions prèvies, sense  classificacions finals, sense regals i sense premis. Es corria per tot el barri, però sempre per la vorera, ja que el trànsit estava obert als cotxes, i evidentment vigilant molt en les cruïlles i en els semàfors quan aquests estaven en vermell. Tota una aventura totalment impensable avui en dia.
Des de aleshores han estat 223 curses, d'elles 71 de muntanya. També he fet 71 curses d'orientació, però aquestes han estat només en aquests darrers 5 anys.
De les 223 curses, 14 han estat maratons (3 d'elles de muntanya), 53 mitges maratons i 29 curses de  10.000 metres. La resta han estat curses de diferents distàncies.
I quines són les curses en les que he participat més vegades ?
M'he entretingut a fer recompte i aquest és el resultat:
1.- 25 edicions de la cursa de la Festa Major de Sabadell (6 d'elles en distància mitja marató)
2.- 16 edicions de la cursa de muntanya del Farell, totes les que s'han fet.


Cursa del Farell. Foto de Salva Pou als inicis de la lliga d'Internet.
4.- 10 edicions de la cursa de Canovelles
6.- 6 edicions de la cursa de l'Alba
7.- 6 edicions de la cursa de muntanya de Sant Llorenç Savall on he corregut en totes les distàncies: 2 maratons, 3 mitges maratons i 1 popular
8.- 6 pujades a La Salut
9.- 5 edicions de la mitja de Sant Cugat del Vallès, de la mitja de Gavà, de la cursa del Riu Ripoll i de la pujada i baixada a Guanta.

dimarts, 4 d’agost del 2009

Segon “bolo” d'estiu a Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar serà el segon “bolo” d'orientació d'aquest estiu, el primer va ser la nocturna de Mataró.
Sant Pol és un poble de costa que em porta bons records. Allà vaig passar les meves primeres vacances amb els meus amics i sense els meus pares quan encara era un adolescent ben jove. Tret d'una curta visita de fa poc temps, tot aprofitant una cursa a Calella feia molts anys que no m'hi acostava.
Era una vesprada d'orientació organitzada per Grions, una cursa score de 25 fites amb 90 minuts per acabar-la abans de que la nit caigui sobre el poble.
M'agafo la sortida amb calma intentat dissenyar un bon recorregut. Vaig caminat fins al primera fita estudiant el mapa i fent l'elecció de fites i ruta adients. És una cursa amb forts desnivells.


Les primeres fites, situades en uns carrers costeruts d'una urbanització me les agafo amb calma. Em trobo força orientadors que van davant meu, però a partir de la cinquena ja pràcticament vaig sol tret d'un de la UE-Vic que porto al davant, i que aviat perdré de vista i Francisco Rodríguez de l'Oros que porto al darrera i amb el que ens anirem trobant al llarg de tota la cursa.
Noto molta calor i hi ha molta humitat. Aviat vaig amarat de suor. A mesura que avança la cursa faig algun canvi de ruta. Arribo al final d'un carrer i em trobo amb una tanca que no puc travessar i la fita és a l'altra banda. Què faig ? Quan ja estava cercant una ruta alternativa veig que hi ha un forat a la tanca. Per sort m'estalvio una bona volta. A partir d'aquest moment entro en un terreny rústic que m'agrada i farcida d'orientadors que fan el C2, entre ells a l'Enrique, un company de club.
Acostumat com estava a no utilitzar la brúixola en la zona urbanitzada a la sortida d'una fita agafo la direcció oposada, però aviat rectifico. Acabo aquesta zona amb una fita a prop del cementiri on perdo també una mica de temps ja que es troba una mica més endavant d'on la cercava a l'inici.
Falta poc més de 20 minuts i encara em queden força fites a fer. Aquí m'entren dubtes de què fer. Cal  prendre una decisió. Són un d'aquells moments de l'orientació que més m'agraden. El cap va a cent valorant les diferents possibilitats. Finalment opto per fer les fites que estan dins de la part més antiga del poble. Tracto d'anar el més ràpid possible i això em fa cometre alguna errada, al no escollir els trajectes més
curts.
Arribo just dins del temps, però m'he deixat 4 fites. Un bon avituallament líquid al final, coca i síndria a dojo. Estic força satisfet d'elecció de ruta que he fet avui, un dels meus problemes habituals en les curses score.
Una remullada a les dutxes de la platja i un bon sopar amb bona companyia. Abans de marxa cap a casa  fem una agradable passejada arran de mar. Sant Pol de Mar continua sent un poble de costa tranquil allunyat de les grans masses de turistes de la costa, amb poca gent pels carrers. Tot un luxe.



A l'endemà a casa analitzo la cursa i, a part de poder anar més ràpid, sobre tot a la primera part de la cursa, observo petites errades que potser em podien haver permès fer totes les fites amb el temps establert per la organització.