dilluns, 16 de desembre del 2019

Mitja Marató pels corriols de Collserola


XXX Cursa Sant Cugat. IV Trofeu Ramon Casal i Albareda
Diumenge, 15 de desembre de 2019
Rogaine 4 hores: 3-53-31 21,2km. 11-03 x km. 580 desnivell positiu 22 fites 139 punts 13è de 68 equips classificats.

Feia un parell d’anys que no participava en aquesta cursa en format de rogaine que tinc ben a prop de casa. A diferència de les rogaines oficials, al ser una rogaine popular deixen participar individualment.

S’aixeca el dia amb una temperatura molt agradable per donar un tomb per Collserola i gaudir de la natura i l’esport. A la sortida em trobo amb una bona colla de coneguts.

Conec bé la zona i el mapa d’altres participacions. Com gairebé sempre hi ha uns temptadors punts a la zona Sud-Est del mapa, molt lluny de l’arribada que està al Nord-Oest. Anar fins allà suposa una tornada a contrarellotge. En altres edicions ja he caigut en la trampa. Desestimo la zona i penso com enllaçar la resta de fites. Trobo una estratègia prou interessant.
Surto a trot sense forçar massa físicament. No em vull desgastar d’inici. Les fites són fàcils, algunes d’elles a llocs prou coneguts d’altres edicions: Pi d’en Xandri i les restes de l’ermita de Sant Vicenç.
Segueixo en direcció Sud fins la fita 70 amb que passo en menys d’una hora. Veig al mapa un corriol poc visible que condueix de manera força directa en direcció a la zona de la 52. No ha estat pas una bona opció, hauria estat millor un corriol que donava més volta però amb menys desnivell i segurament més corrible. De fet el corriol poc visible en tenia ben poc de corriol i molt de bosc a través. Però també m’agrada fer de senglar!

A la 52 tenia l’opció de canviar la planificació inicial, però no ho faig. No trobo un corriol poc visible i dono una mica de volta per encarar la 80 ja en direcció Nord. Segueixo en baixada cap a la 64. Una manca de concentració em fa dubtar al mig d’un corriol i torno enrere per assegurar. Quan pinço la 50 porto dues hores de cursa.
Les dues fites següents estan en llocs emblemàtics: Can Borrell i Sant Adjutori. Abandono la possibilitat d’arribar-me a la 53 i 54. Prefereixo reservar-me per les fites de la zona Nord del mapa amb una important suma de punts.
Can Borrell
Una forta pujada em mena fins a la 67, però un cop a la carena ja és tot baixada fins a la 91, a la font de la Rata. Podia haver retallat pel mig del bosc per anar a la 63, però no ho he fet. Tampoc hauria guanyat massa. Aprofito que vaig per pista per córrer tot el que puc.

La 61 està en una cruïlla de camins i corriols en una zona una mica laberíntica. Quan penso que ja soc a la cruïlla de la fita aquesta no hi és. On puc estar? Toca pensar. Arribo a una nova cruïlla i el relleu m’ajuda a situar-me. Crec que ja sé quina ha estat l’errada. La meva hipòtesi ha estat correcte i ja la tinc. Una petita pèrdua de temps però no excessiva.

Quan arribo a la zona de la 90, hi ha força gent que porta temps cercant-la. Tinc clar que ha d’estar en l’arbre caigut al mig de la rassa. És molt evident que aquest és el seu lloc. Revisem l’arbre i trobem un tros trencat de pinça. Se l’han emportat!

Segueixo el meu pla fins a la 60. Aviso als diferents equips que em trobo que no vagin a la 90 que no hi és. Ja tan sols resten 28 minuts per acabar. Dubto si anar o no a la 35 abans d’encarar la recta final de la rogaine: són més o menys 600 metres, 300 d’anada i 300 de tornada i no massa desnivell. Començo a anar-hi, però desisteixo, no tinc ganes d’apurar tant. Tres fites més 32, 76 i 31 i acabo. M’han sobrat més de 6 minuts, segurament la 35 era possible.

He gaudit molt de la que segurament serà la darrera cursa d’aquesta temporada.  

diumenge, 1 de desembre del 2019

Aterra com puguis!


Dos dies de Farners

Dissabte, 30 de novembre de 2019
Campionat de Catalunya Esprint al mapa del Castell de Farners
Ronda Classificatòria: 800 metres, 10 fites: 18-24 1,1 km. 21 metres de desnivell 2n. de 4.
Final: 900 metres, 10 fites: 17-59 1,1 km. 24 metres de desnivell, 3r. de 4 classificats.

Diumenge, 1 de desembre de 2019
Copa Catalana Mitja Distància al mapa de El Rocar
2 km. 14 fites: 1-09-18, 3,1 km. 82 metres de desnivell, 3r. de 5 classificats

Acaba l’any i acaba la temporada de curses d’orientació amb els dos Dies de Farners organitzats per Aligots amb dos mapes nous farcits de roques per tot arreu.
El dissabte correm el campionat de Catalunya esprint sota l’atenta mirada del castell de Farners.

Com marca el reglament hi ha una primera cursa classificatòria que en la categoria H60 en la que som poquets no seria necessària.
Les curses esprints són ràpides, amb poc temps per pensar i on si dubtes una mica ja estàs llest. Malgrat ser esprint no corro pas massa, ja que haig d’estar molt atent a no cometre errades.
Foto Aligots
En la classificatòria perdo més temps del compte en la fita 6. La buscava més amunt del que tocava i m’ha costat una mica trobar-la. La resta m’ha anat prou bé, excepte la 8 que la cercava a la roca de més amunt i he hagut de rectificar.

Passat el migdia, i després d’esperar una bona estona, corro la final. No surto massa centrat i vaig lent. Segurament podria anar més ràpid, però és el que hi ha. A la tercera, ja m’ha atrapat el Toni que sortia darrera meu. El vaig veient fins a la 5 que està dins del castell. No faig errades, però de ben segur que podia fer millor, però l'important és que he gaudit de la cursa i m'he divertit.

L’endemà el centre de competició està al Parc de Sant Salvador. Aprofito per escalfar de camí a la sortida que queda força lluny. A la segona fita comprovo en pròpia pell que moure’s pel mig del bosc no resultarà gens fàcil.
On perdo molt de temps és la fita 4, una soca al mig del rocam. Dono voltes de roca a roca, sense trobar la meva. No m'acabo de situar i finalment la trobo una mica per casualitat. La resta de fites no presenten dificultats i les vaig trobant, però segueixo amb la meva lentitud habitual. La 7 m'obliga a fer el senglar per travessar la vegetació. De ben segur devia ser millor atacar-la des de l’altra banda. Revisant el mapa per escriure aquesta crònica veig una opció més ràpida per anar de la 8 a la 9 que la que vaig prendre. Què diferent és veure el mapa des de la cadira de casa!
I amb la cursa pràcticament acabada corrent per una pista, m’entrebanco amb una petita pedra del camí i caic en tota la meva extensió. Ha estat una bona hòstia! Faig una primera valoració de desperfectes i em trobo prou bé per seguir. Primer camino i finalment em poso a córrer per finalitzar la cursa.
Foto de Narcís Pou
Vídeo de Toni Medina
Passo un moment per l’ambulància per tal que em netegin les rascades i ens esperem una estona per recollir els premis. Un nou podi al sac.
Acabada la Copa Catalana d’enguany és hora de fer una mica de balanç. No ha estat una massa bona temporada. Gairebé sempre he fet una errada que m’ha fet perdre força temps en totes les curses. Vaig lent tant en el moment de córrer, com en el moment de prendre decisions. Ambdós factors no ajuden a assolir bons resultats. A veure com anirà el 2020.