diumenge, 27 de gener del 2008

Trofeu Francesc Mates

És dissabte i a les 9 recullo al Manel, company de club i poso direcció cap a Barcelona. La cursa d’avui és a Collserola, sota de Sant Pere Màrtir, un lloc amb grans desnivells. És el trofeu F. Mates. En Francesc Mates va ser un dels fundadors del COC i també de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya i, a més del Memorial Cursa de l’Amistat que ell va crear per als corredors de fons, el trofeu d’orientació a ell dedicat és una de les clàssiques catalanes.
Gaudim d’un bon matí, encara una mica fresquet, però a mesura que s’aixeca el dia la temperatura és ideal per córrer per la muntanya. És una cursa open sense categories de 4.500 metres i 15 fites. En Manel surt 30 minuts abans. Té un petit problema només sortir amb la situació del triangle. Observo la sortida d’uns quants orientadors i sembla clar que l’opció és en direcció Nord i muntanya avall. Escalfo una estona i ja estic a punt.
Sortida, no dubto i gairebé sense mirar el mapa, avall. La primera fita està en un camí, fàcil de trobar. A la cerca de la segona, també a prop d’un camí, primer remunto muntanya amunt (coi com puja!) fins un petit corriol que segueixo fins a una cruïlla. Ara és el camí de la dreta. La fita queda a la dreta d’aquest camí, a la part alta d’un talús. Abans d’arribar al lloc deixo el camí, però un cop trobo la fita veig que era millor seguir pel camí, ja que es veia passant.
La tercera fita està molt lluny. Hi ha una opció que és anar recta fins una casa que veig a l’altra banda d’una forta baixada i pujada, però amb una vegetació molt espessa i bruta. Decideixo donar volta i seguir pel camí. Amb aquests dubtes em desconcentro una mica, i un cop a l’altra banda de la petita vall i a prop de la casa, no sé massa on em trobo. Tiro amunt fins trobar un pal indicador assenyalat al mapa. Ja estic en el camí que em portarà a prop de la 3. La localitzo sense problemes. Potser he donat una mica de volta però no m’ha anat malament. Era un camí llarg des de la 2 a la 3.
La 4 és ben a prop. Em trobo a una noia en direcció contrària que em pregunta on ens trobem i li dic. Ja sé que això no s’ha de fer, però .... Crec que m’he equivocat de camí i que la 4 queda més a la dreta. Em giro i allà la veig. Tornem al camí a la cerca de la 5 que està en una corba. Vinga a córrer. Aprofito per mirar on és la 6. Ja està. Porto uns 30 minuts de cursa. Segueixo corrent pel camí i a buscar la 6. Em torno a desconcertar i en una cruïlla m’entren dubtes d’on soc exactament. Crec que vaig bé i tinc que segui recte. Entre aquestes que m’avança un altre participant. Tots dos anem per la mateixa fita. Pràcticament hi arribem junts amb una noia. La 7 la busco en línia recta i aviat la trobo, queda una mica per sobre de la direcció on la cercava, però la veig sense problemes. Ara porto 37 minuts de cursa i estic a la meitat.
La 8, toca pujar muntanya amunt a cercar un camí que m’hi portarà de dret. La pujada és brutal. La noia queda enrere. Ja soc al camí. Toca córrer. També aprofito per mirar on són les properes fites. Semblen fàcils. En una cruïlla tinc que deixar el camí i enfilar-me a dalt un turonet on hi ha la fita. Ja sóc al turó. No la veig. Miro el mapa. Té que estar a la meva dreta. Allà és. Surt un orientador de picar la tarja.
La 9 sé on és: camí avall a tota pastilla, travessar la plaça. Allà està. He avançat al que m’havia avançat a la 8. En direcció a la 10 per camins. Ràpid, ràpid. M’avança un orientador dels joves, el segueixo, fins la 10 i la 11. Totes dues molt a prop de petits corriols fàcilment identificables. La 12 està en una forta baixada camp a través. Porto al davant dos orientadors que els deixo de veure un cop he trobat la 12. A la 13 hi arribo per corriols. Cal estar atent en les diferents cruïlles. Allà està. La 14 m’enfilo amunt recta, una altra forta pujada, fins a sortir a dalt a una petita placeta. Ja només queda la 15. A córrer. Al final ha estat 1-06-49.
Molt ràpida aquesta segona part de la cursa. Comento la cursa amb el Manel que havia arribat feia poc. Surten els resultats: 16 de 32. He millorat mot respecte a la darrera cursa. Comparo el meu temps amb altres que també han participat en les dues curses. Al Pla dels Capellans m’havien tret entre 43 i 27 minuts i en canvi, avui estic només entre 16 i 2 minuts. La millora és evident. Estic satisfet del resultat i de la cursa que he fet. Potser em falta córrer una mica més entre fita i fita. Crec que puc fer-ho.
S’han acabat les curses d’entrenament el proper diumenge serà la primera cursa oficial de la temporada, la primera cursa de Copa Catalana a l’Espluga Calba.

dissabte, 19 de gener del 2008

La cursa de les punxes o maleïda 14

Com l’any passat la cursa del Pla dels Capellans és la primera cursa de l’any. Aquí m’estrenaré en una cursa en el circuït C1, el més difícil. El meu objectiu és aprendre.
Ja conec el lloc i això fa que m’orienti fàcilment en el triangle. Vaig trobant les fites sense dificultat, la primera al costat d’un camí, la segona en una rasa, la tercera al peu d’un talús. En tot moment estic orientat encara que en algunes vegades perdo algun temps donant més volta de la necessària. En moltes fites em trobo amb dos orientadors més. A vegades arribo primer jo, altres vegades arriba algú d’ells dos. Per recorreguts diferents anem més o menys fent els mateixos temps.
Tot és així fins arribar a la fita 14. Crec que estic al lloc, però no la trobo. Estic sol, no passa cap altre orientador i vinga a donar voltes i no hi ha manera de trobar-la. Tan bé que anava! Cerco referències i crec estar al lloc adequat, fins que decideixo buscar una cruïlla de camins que hi ha al mapa. És quan m’adono que estic en un altre lloc, no lluny de la fita 14, però suficient per no trobar-la.
De nou orientat, la trobo amb facilitat i segueixo endavant, emprenyat amb mi mateix. De nou torno a anar ràpid a trobar les fites. De la 15 a la 16 sóc capaç per primera vegada de trobar una fita seguint les corbes de nivells. Em poso content.
La 19 està molt allunyada de la 18 i decideixo anar-hi el més recte possible, passant dels camins i també em va bé. La 21 i la 22 tenen el número intercanviat, però no suposa cap problema i a partir d’aquí tot és molt ràpid fins a la 28.
He acabat amb 1-27-16 i 32 de 37. L’any passat vaig fer 1-12 però era el C2 amb 10 fites menys. Ha estat una llàstima l’errada a la fita 14. No sé exactament el temps que he perdut, però ha estat considerable.
Com l’any passat acabem tots comentant la jugada mentre ens traiem les punxes que portem enganxades a la roba. Ben bé aquesta cursa podria rebre el nom e la cursa de les punxes.

dijous, 3 de gener del 2008

Orientació nocturna i amb pluja

Inicio el nou any d’orientació al mateix lloc on vaig acabar el 2007, el Parc de la Pollancreda a Sant Cugat. No acostumo a córrer nocturnes entre setmana, però aquesta serà una excepció. És molt a prop de casa, i a més aquests dies no treballo.
A l’hora de preparar-me i marxar cap a Sant Cugat veig que està plovent. Què faig ? Vaig o no ? Finalment decideixo anar-hi i un cop allà acabar de decidir. Continua plovent i no ho tinc clar, però decideixo al menys començar la cursa. Serà la meva primera cursa d’orientació amb pluja i no tinc massa clar que posar-me.
La cursa és ben diferent. És un parc pla, ple de fites per arreu. El repte és marcar només les que estan indicades en el mapa i no equivocar-se de fita. El mapa és la única pista de la que disposem. Hem de trobar 30 fites, amb una fita per la que hem de passar 3 vegades. La sortida és score (tots a l’hora), però no tots els recorreguts segueixen el mateix ordre. Hi ha 5 recorreguts diferents.
Ha arribat l’hora de sortir. Som-hi! Deixo el paraigües i a mullar-me i a córrer s’ha dit. No he fet cap tipus d’escalfament. És divertit, tot passa molt ràpid. Tots anem d’un lloc a l’altre dins el parc seguint recorreguts i camins diferents i mirant de pinçar la fita correcte sense cometre errades amb les nombroses fites parany que hi ha col•locades per tot arreu. Al començament la pluja em molesta, però al cap de poc m’oblido que plou, fins i tot, em sembla que no plou tant. M’ho passo en gran. Han estat poc més de 20 minuts frenètics. Se m’ha fet curta, però ha estat suficient donades les condicions meteorològiques. No m’he equivocat en cap fita! Al final he estat 11 de 30 participants.
M’agradaria fer una cursa similar a aquesta però sense pluja per poder-la gaudir plenament.

Foto de senglar-orientació