Dilluns, 24 de juliol de 2017
9,5 km. 3-52 i 694 metres de desnivell positiu
Powered by Wikiloc
El Camí dels Maringes, és un dels
tres camins que voregen Sant Llorenç del Munt per la seva vessant oriental. Dels
tres és el que ho fa a una alçada més baixa. Conec de fa temps els altres dos,
però d’aquest sempre n’havia sentit parlar malament: està molt malmès, hi ha
moltes bardisses, és difícil de passar, .... Per aquest motiu encara no l’havia
provat.
Deixo el cotxe al pàrquing del
Camí dels Monjos i m’enfilo en direcció als Plecs del Llibre. En un lloc sense
cap tipus de perill hi ha una creu ben visible i ben cuidada. Em pregunto el
motiu. Suposo que està dedicada a algú que va morir en aquest lloc, però em
quedo amb el dubte.
M’enfilo fins el Gurugú (820 m.) i des d’allà fins el Coll
del Mal Pas i agafo direcció a la Castellassa de Can Torres.
El Mal Pas són uns pocs metres
molt estrets, no aptes per persones amb vertigen, però que amb compte i amb el
terreny sec es poden passar sense cap tipus de perill. Al fons s’alça imponent
la Castellassa de Can Torres que d’alguna manera presidirà en primer pla tota la
ruta d’avui. La podré contemplar des de diferents indrets i a diferents
distàncies.
Aquest corriol mena fins ben bé a sota de la Castellassa. Abans de
seguir el meu camí, la rodejo per sota. La puc tocar i admirar de ben a prop en
tota la seva immensitat.
Agafo un corriol marcat que
rodeja el bolet, un monòlit petit però eixerit, i que em deixa a la Canal Gran
on s’agafa ja el Camí dels Maringes.
És un corriol molt feréstec que
puja i baixa amb alguns trams força estrets i de mal caminar, però practicable.
Es nota que s’ha fet alguna neteja de vegetació relativament recent. Quan la
vegetació ho permet es tenen molt bones vistes de la Castellassa de Can Torres.
La progressió és lenta deguda a la pròpia orografia del terreny.
Es passa molt a prop de la
Castellassa del Dalmau i, tan sols, una mica més endavant hi ha un corriol
senyalat amb una fita que s’enfila amunt. Abandono aquí el Camí dels Maringes.
Un altre dia ja l’acabaré de completar fins el final. Per aquest corriol força
costerut vaig a buscar el camí de la Senyora.
Quina diferència! Aquest és un
corriol planer i ben fressat.
Ara ja vaig de tornada i tinc contínuament la
Castellassa de Cant Torres i el Bolet al meu davant.
Sense pèrdua possible
arribo al tradicional camí dels Monjos. Aquí ja trobo gent. Fins ara ha estat
una caminada del tot solitària.
Per acabar la volta abandono el
camí tradicional i des del Pla d’Escorpins baixo per entremig del Cap de Mort i
la Roca d’Esquirol que de forma molt directe em mena davant del Cavall Bernat.
I ja des d’allà per pista i amb tranquil·litat fins el lloc on havia deixat el
cotxe.
Es bon passeig per conèixer
indrets diferents de la nostra muntanya. Ja tinc al cap un parell d’itineraris
més per seguir explorant camins d’aquesta zona.