dimecres, 26 de desembre del 2012

3 competicions en 27 hores: tercera etapa

Arribo a Sant Cugat amb temps, encara estant muntant la infraestructura. Recullo la descripció de controls i cerco un bar per prendre un cafè amb llet i llegir el diari.
És l'hora de la tercera etapa d'aquest intens cap de setmana. Mentre espero recollir el mapa coincideixo amb el Bernat i l'Anna, el Sergi i el Jordi, i la Salut i l'Àlex. Ens donen el mapa després d'una mica d'enrenou i de desorganització. És el mateix que en la cursa de la marató de la temporada passada però a escala 1/15000 i per tant s'ha allargat considerablement per la banda Sud. Les fites amb més puntuació són molt lluny. Planifico un recorregut similar al de l'any passat i després anar decidint sobre la marxa segons el pas del temps i el meu estat físic.
La sortida és en massa i gairebé sortim tots en la mateixa direcció (fita 38). No cal pensar. Allà trobem cua i cal esperar per fitar. En el camí cap a la següent (39) encara que amb més dispersió també som una bona colla.
Sortint d'aquesta fita, aprofito el coneixement del terreny per tal de fer un tram a través del bosc. En les dos fites següents també em trobo gent, però menys. Cadascú va trobant el seu ritme i el seu camí. Les cames em responen prou bé i puc trotar sense problemes. La 41 es troba al costat de l'ermita de Sant Vicenç.


Malgrat que no són a prop i que tindré que pujar decideixo anar cap la 42 i la 43. El més empipador d'aquest tram és un corriol amb molts arbres caiguts que em fan anar molt lent. Un cop passat aquest tram ja puc trotar de nou ja que el desnivell no és massa pronunciat. Un cop passada la 42 toca baixar i puc anar força ràpid. Aquí ja porto una hora de cursa. La 43 es troba en una font força amagada, en una zona molt obaga i amb molta humitat. De nou pujar per superar un turó que em mena a la 46 en una zona de bosc obert.
Intento tirar pel dret ja que em sembla veure que el bosc està net, però a part d'espantar a una colla de senglars no aconsegueixo cap avantatge ja que tinc que retornar al camí. Em deixo d'aventures i passo per la 44 ja amb 1-39.
Miro els parcials dels primers (Benet, Albert Herrero i Tommi amb el seu germà) que veig que han fet el mateix recorregut i que passen per aquesta fita amb 57 minuts.
Toca prendre decisions. No em vull arriscar com ahir a Argentona i començo la tornada, primer cap a la 49, per un corriol on puc córrer i gaudir. I aquí enllaço en direcció la 51 per uns corriols en pujada, alguns poc evidents, però passables i després cap a la 32 en baixada. M'agrada molt aquest tram. Supero les dues hores de curses. Travesso un camp per dirigir-me a la 50 on em trobo amb el Sergi i Jordi, companys de la rogaining de l'Espulga Calba d'enguany.
En aquests moments el cap és una calculadora constant: mirar el temps que resta i les possibilitats que tinc de sumar punts. Primer la 37. Encara falten 27 minuts. Descarto la 34 i vaig cap a la 36 que em sembla fàcil, però aquí deixo el corriol abans d'hora i entro a la riera i perdo molt de temps. Mira que era fàcil aquest tram! I en canvi perdo molt de temps. Suposo que el cansament físic i mental m'ha fet una mala jugada. I torno a perdre temps de la 36 fins a la 200. Està ple de corriols i no agafo la millor opció i acabo donant més volta del compte.
De nou torno a penalitzar. Avui 10 punts per arribar amb més de 5 minuts de retard, en concret 3-05-47. Passo de tenir 73 punts a tenir-ne 63, i de la possible 20ª posició a la 28ª de 47 classificats.
El balanç de participar en 3 competicions en tan poc espai de temps ha estat positiu. M'he trobat bé físicament i sense necessitat de reservar massa al principi he pogut acabar encara amb ganes de córrer. A falta d'un mes i mig pel European Rogaining Championchip 2013 a La Llacuna toca planificar bé els entrenaments per arribar-hi amb forma i poder fer-ho tot gaudint, o al menys patint el menys possible.

dilluns, 17 de desembre del 2012

3 competicions en 27 hores: segona etapa

No pensava esmorzar, però m'aixeco amb gana i això fa que arribi tard al relleu. El David i el Pedro ja m'esperaven i estaven fent càbales del que podrien fer si no apareixia. A les 6.50 començo a donar voltes a la pista de Can Dragó com altres desembres dels darrers anys
Em noto a les cames l'esforç d'ahir, però molt menys del que pensava. Ben aviat estabilitzo un ritme de 5-25 amb el que em sento còmode. Tracto de enganxar-me a algun corredor tal com vaig fer l'any passat ja que em va anar molt bé. Però és impossible tots van molt més ràpids que jo, excepte dos que van més lents. Al llarg de dues voltes tinc un corredor com a referència uns 20 metres per davant meu que em va bé, però de cop i volta desapareix. Suposo que han fet el relleu. 
El David m'anima cada cop que passo per la catifa conta-voltes. Hi ha molts més equips corrents que altres anys. No fa gens de fred. És l'any que podem gaudir d'una millor temperatura. En alguns moments penso que ara que a l'escola hi ha un bon grup de pares que corrent que un altre any podríem organitzar un equip per participar-hi.
Mantinc el ritme de 5-25, però a partir de la mitja hora ja em costa, i a poc a poc el vaig reduint, primer per sota de 5-30 i després de 5-40. Progressivament es va fent de dia. L'aparició de les primeres llums del sol són segurament un dels millors moments pels participants a les 24 hores individuals. 
Ja ha arribat, el dimoni, el meu relleu d'avui i té ganes de començar. Em demana de fer-ho abans del previst. No tinc cap inconvenient. De ben segur que anirà molt més ràpid i que ajudarà a mantenir la posició de l'equip en la cursa. Acabo el relleu força satisfet. He fet poc més de 10 km. en 56 minuts, una mica per sobre de 5-30. No està gens malament per finalitzar aquesta segona etapa del repte.
Faig petar la xerrada amb el David i el Pedro abans de marxar cap a Sant Cugat on m'espera la tercera part. A la tarda llegeixo que hem mantingut la 8ª posició com equip de 18 equips. Hem superat els 300 kms. en 24 hores, la millor marca de sempre.


dissabte, 15 de desembre del 2012

3 competicions en 27 hores: primera etapa

M'he proposat un repte: 3 competicions en 27 hores. Són dues rogaines de 3 hores (1ª Burriac Rogaine de les Fonts d'Argentona, VI Cursa per la Marató de TV3 rogaine popular a Sant Cugat) i 90 minuts en pista formant part de l'equip de l'es-k-mot vallesà que com ja és una tradició organitzem un equip per participar en les 24 hores a les pistes de Can Dragó.
Aquest matí he complert amb la primera etapa d'aquest repte.
Les rogaines populars de 3 hores admeten la participació individual. La sortida és també individual a mesura que anem arribant i no en massa. Estrenem mapa escala 1/10000. Tinc 20 fites per endavant. No penso massa l'estratègia i aviat estic en cursa. Faig una ullada general al mapa, localitzo les tres fites amb màxima puntuació i decideixo fer primer les fites de l'Oest, després les del Sud per acabar si tinc temps per l'Est. 
Primer passo per una fita que és molt a prop de la sortida (35). No em trobo còmode en aquest inici de cursa. Tampoc sé explicar-me massa perquè. Perdo temps intentant travessar una zona de bosc que s'acaba convertint en impassable i tinc que tornar enrere, Passa la primera hora i tan sols porto 4 fites. 
A partir d'aquí començo a passar-ho bé. Milloren les sensacions i gaudeixo de córrer per aquests corriols i senders. Les pujades són feixugues però tracto d'anar el més ràpid possible.
Fita 51 i 1-23 de cursa

Fito la 62, la primera fita de 6 punts, la màxima puntuació, després de baixar pel dret en lloc de seguir les ziga-zagues del corriol. Ja porto 1-51. Tinc dues opcions per acabar la cursa, però com estic gaudint molt i no em preocupa massa penalitzar faig una tria arriscada. Planejo 4 fites amb un mitjana de 15 minuts per fita si tot va bé.
Després de planejar, em toca pujar una bona estona abans d'iniciar un lleuger descens fins a la 52.  Segueixo el corriol i ben aviat contemplo el Castell de Burriac al meu davant. Recordo haver passat per  aquest camí en alguna de les edicions de la cursa de Muntanya de Burriac. 

En baixada camí a la 54

Enllaço bé les fites. La baixada de la 54 a la 45 és d'aquelles que tan m'agraden. Passo per diferents fonts d'Argentona. Encara em queden 25 minuts, però sóc conscient que tinc una forta pujada fins a la 61. Intento anar ràpid. M'agrada molt el corriol que em porta fins la font on hi ha la que serà la meva darrera fita. Només em queden 8 minuts de marge i encara sóc molt lluny. Segur que penalitzo. Encara no s'ha acabat la pujada. Aprofito per pensar el millor camí per baixar ràpid fins la meta. 
Per fi estic a la baixada per pista i per corriols. La faig a bon ritme, però no puc evitar penalitzar 12 minuts. Han estat 12 fites i 54 punts, però amb menys 15 de penalització em quedo amb 39 i 5è de 8 classificats en la categoria individual. He totalitzat més de 15 kms. i he gaudit plenament de la cursa, sobre tot, les dues darreres hores de cursa.
Demà compliré les dues etapes següents d'aquest repte.

divendres, 14 de desembre del 2012

Poca claror

Arriba la primera nocturna de la temporada. Aquest any no en faré tantes, però aquesta és a prop de casa, en terrenys de Can Barata. A més permeten la sortida a partir de les 19.15 a mesura que vagin arribant als participants. Com sempre m'inscric a la llarga.
Surto sense escalfar i m'ho agafo amb calma. És un simple entrenament per acumular kms. i al mateix temps practicar orientació. D'entrada no sembla difícil: 5.300 metres i 13 fites. M'agrada córrer per camins i pistes i anar cercant fites. 
Les tres primeres estant molt allunyades entre si i el millor és utilitzar la xarxa de camins i corriols. No les trobo massa difícils. Ben aviat constato que no tinc massa llum. M'he oblidat de carregar les piles. 
Les dificultats comencen a partir de la 4, però sobre tot, la 5 se'm travessa. He donat un munt de voltes intentant ressituar-me al mig del bosc. Realment estava molt amagada. 
Ja porto més de 90 minuts i començo a pensar que no tindré pas temps d'acabar tota la cursa. 
La 6 em resulta fàcil i la 7 tampoc em costa molt. Finalment topo amb la 8 s'acaba convertint en impossible. Està a prop de la 7. Dono moltes voltes. Busco referències No sóc l'únic. Trobo per allà remenant al Toni Serrallonga que abandona. Decideixo fer un nou intent però no me'n surto i ja passades les 2 hores de cursa agafo el camí cap a l'arribada. No em complico i vaig per les amples pistes, ja que cada cop la meva visió nocturna és més limitada. Aprofito aquest darrers kms. per córrer a bon ritme en solitud pel mig de la foscor. 

Troto a bon ritme concentrat, escoltant els meus propis esbufecs, sobre tot, en les pujades. El darrer tram és en baixada. Han estat 2-30 per fer poc més de 10 kms, pel mig del bosc. 

dimarts, 4 de desembre del 2012

20 anys al Farell

Des de fa 20 anys, cada tardor i amb l'inici dels freds sóc fidel a la cita del Farell. I aquest any no ha estat una excepció. He corregut totes les edicions de la cursa des d'aquell aquell llunyà any olímpic de 1992. No ha estat un objectiu premeditat, però ja fa un temps que aquesta cursa forma part fixa del meu calendari esportiu de cada temporada. Tinc el repte personal de continuar participant en totes les edicions d'aquesta cursa fins que el cos aguanti.
De fet, tot va començar un any abans, el 1991, en que vaig córrer per primera vegada la que havia de ser la darrera edició de la pujada al Farell. Es tractava d'una cursa per asfalt que sortia de Caldes de Montbui i arribava al cim del Farell. Tinc una bona anècdota d'aquella cursa: vaig sortir al capdavant i vaig passar pel centre de la població encapçalant-la al costat d'un anglès que em mirava de reüll. Suposo que es preguntava qui era aquell que anava al seu costat. Crec que l'anglès va ser el guanyador final.
He viscut tots els canvis que ha experimentat la cursa. El seu recorregut de muntanya s'ha mantingut en totes les edicions. Però tant, la sortida com l'arribada ha anat canviat d'ubicació: el camp de futbol encara de terra, la plaça de la font del lleó, un parc, ...
Aquest diumenge he tornat a gaudir de la cursa. Després d'un petit escalfament m'he situat a darrera de tot per prendre la sortida sense pressa. He travessat el poble a un bon ritme i amb bones sensacions. Avui tenia l'excusa perfecta per fer pitjor temps que l'any passat, ja que unes modificacions en el recorregut anunciades a la web convertien la cursa en més llarg. 

Sortim del poble i passat el km. 3 abandonem definitivament l'asfalt i comença el tram de pujada més llarg. Pujo sense problemes, i fins i tot, avanço a alguns corredors que abaixen el seu ritme o que simplement es posen a caminar en algun moment.
Acabada la pujada puc recuperar-me de l'esforç. Curtes baixades i curtes pujades es succeïxen. Tracto de mantenir el millor ritme possible. Les sensacions són bones. Malgrat el fred inicial, les condicions per córrer són ideals i el terreny està en perfecte estat: humit, però sense fang.
Passada la meitat de la cursa, després d'un petit tram d'asfalt tornen els camins de terra. Resta poc per la baixada. Malgrat que el corriol és estret no tinc problemes. Ja s'ha acabat la pujada i ara puc gaudir d'una baixada a tota màquina d'aquelles que tan m'agraden. Passem a prop d'on fa uns anys acabava la cursa. El darrer km. és per la riera. No és massa bo per córrer ja que està ple de pedres, però ho trobo un encert ja que pràcticament no tornem a l'asfalt fins als darrers metres.

Han estat 14,7 km. He necessitat 1-25-17 a un ritme de 5-47. Molt més lent que la temporada passada (5-32), però satisfet d'haver complert 20 anys seguits corrent aquesta cursa. 622 de 797 classificats i 25è de la meva categoria de 36.
De ben segur que la propera tardor tornaré a estar a la línia de sortida.


dissabte, 1 de desembre del 2012

Relleu a Malanyeu

Encara no han passat 10 hores de la rogaining The Night Experience que ja estic competint un altre cop. Ara és el campionat de Catalunya d'orientació per equips. Formem equip masculí de màsters de nou amb el Felip. Avui sense el Saiko.
Com sempre aquest campionat de relleus és una festa. Molts equips disfressats, començant pels propis organitzadors, els del COB que van de pastors, ovelles i fins i tot tenen un gos entre les seves files. La UES-O no ens complicat massa i anem de super-herois de totes classes.
L'entorn de Malanyeu és tota una sorpresa pintat amb tots els colors de la tardor i amb magnífic mapa per córrer farcit de detalls.

La sortida en massa sota una gran estel·lada ha estat emocionat. 

Surto concentrat i clavo les dues primeres fites sense problemes. Em trobo bé de cames. Ara bé el canvi d'escala passant del mapa d'ahir a 1/20000 a 1/7500 el d'avui crec que em juga una mala passada i a la tercera fita em passo de llarg. Tot plegat no sé on em trobo i perdo molt de temps en la tercera fita. Desconcentrat torno a perdre temps en la quarta.
A partir vaig bé, però la pèrdua ha estat massa grossa. Enllaço bé les següents fites i en la fita vista avanço a l'equip de Grions. 

Malgrat l'esforç de la passada nit puc córrer ràpid i ja en la part final de la cursa esprinto tot el que puc per deixar enrere al de Grions i lliuro el relleu al Felip en tercera posició. Encara tenim opcions a fer podi, malgrat haver fet més de 40 minuts en una cursa que podia haver fet amb 30 o potser fins i tot amb menys.
Veig com el Felip passa per la fita vista i el vaig a rebre al darrer tram per fer junts l'arribada. Mentre l'espero arriba el Mariano. Grions ens ha avançat i hem perdut el podi. Teníem unes bones opcions però no ens ha sortit una bona cursa. El Felip també ha perdut molt de temps a la 3. Hauria estat genial fer dos podis en menys de 12 hores, però no ha pogut ser.
Ha estat una bona experiència participar en dues curses amb tan poc marge de temps: un bon entrenament pel campionat d'Europa de Rogaining els propers 26 i 27 de gener a La Llacuna.

Rogaining nocturna

Si la darrera rogaining va ser en remull, aquesta ha estat nocturna. Torno a canviar de parella. Aquest cop la faig amb el Felip i el Saiko, el seu gos. És the Night Experience amb sortida i arribada a Sant Llorenç Savall
Lliuren els mapes i aviat decidim l'estratègia. Per començar no ens allunyarem massa del poble. Deixarem les fites de l'Est i tractarem de fer les que hi ha més a prop del poble. Veiem unes puntuacions interessants al Sud-Oest i allà ens dirigim.
El Saiko està neguitós i ens fa córrer de valent en l'inici de cursa, primer pels carrers del poble i un cop travessat el riu per una pista en pujada fins la nostra primera fita, la 42. Encara hi ha llum, però ben aviat necessitem encendre el frontal per baixar per un corriol no massa evident que ens porta a la 96. Ja tenim els nostres primers 9 punts de la nit.
Seguim baixant pel corriol, travessem la riera i ens enfilem amunt cercant una pista. La deixem en un revolt. Pel camí hem vist una millor opció. Està clar que hem fet volta: si en lloc de travessar la riera l'haguéssim seguit hauríem guanyat temps. Són els problemes de la foscor que fa que no tot sigui tan evident. Un cop al revolt ens confonem de corriol, però rectifiquem al comprovar que no seguim el rumb que indica la brúixola. La fita 63 ens espera al final del corriol. Tres fites en menys de mitja hora és un bon inici de cursa.
Coincidim amb els Bertafocs i amb ells travessem el riu Ripoll i ens enfilem fins a una pista. Aviat els perdem de vista. Cap problema fins a la 72. Ja tenim la primera part prevista feta i anem cap a una zona amb 4 fites que ens poden donar molts punts (41, 73, 85 i 92).
Un cop dalt de la carena mirem si podem baixar pel dret, però hi ha tallats de pedra que de nit ens fan respecte. Seguim el corriol que ens mena de nou fins a la llera del riu Ripoll i per la seva ribera arribem a la 41. A continuació ens fiquem en un cul de sac per trobar la 73 en l'interior d'un forn de calç.

Desfem els nostres passos fins a l'encreuament i agafem el mateix camí d'abans. Abandonem de nou el camí per localitzar la 85 en l'interior d'unes runes a prop d'un entorn amb una font que suposem que de dia ha ser interessant de visitar. Tornem al camí principal fins que en un revolt pronunciat en el creuament d'una riera, ens arrisquem i ens enfilem pel dret a la cerca d'un petit corriol que passa per dalt de la carena i on localitzem la 92 després d'enfilar-nos per un rocam. Encara no portem 2 hores de cursa i ja tenim 7 fites i un munt de punts. Portem un bon ritme de cursa.

Arriba el moment de tornar a prendre decisions. Fem una planificació pel que resta de cursa. El nostre proper objectiu serà una altra fita de 9 punts, la 95, però farem una volta per anar recollint punts en el camí.
La primera estació serà la 64. Seguim endavant pel mateix corriol en el que estàvem primer en pujada i després en lleugera baixada. Abandonem el corriol per agafar el caminoi que passa per sota d'una línia elèctrica. Aquest ens porta directament primer a la 66 i després a la 74.
El Saiko s'avança sempre a nosaltres. Va endavant i enrere. Normalment quan arriba a una cruïlla de camins s'espera a veure que ha de fer. Quan ens trobem a altres equips a vegades els segueix i cal cridar-lo per tal que vingui amb nosaltres. És incansable.

La 36 està en un pont. Som a l'encreuament entre el corriol i una riera, però no veiem la fita. Seguim endavant per dins d'un bosquet, però no la localitzem. Tornem enrere. Sembla que estem en la bona direcció. El corriol seguia a l'altra banda de la riera, però quedava una mica amagat i no l'havíem vist inicialment. Ara si que ja la tenim.
Amb la dues següents fites, 46 i 95 tanquem la primera meitat de la rogaining. Portem 3 hores justes de cursa. És el moment de planificar la resta de la cursa i això fem. Explorem les diferents possibilitats. Deixem un dubte (arribar-nos o no a a la 7?) que resoldrem més endavant.
Enfilem cap a la 43, primer pel mig del bosc fins trobar la pista. Voldríem seguir pel mig del bosc per tal d'estalviar-nos donar una bona volta, però cada cop que ho intentem topem amb un bosc impenetrable, o al menys això ens sembla al mig de la foscor i acabem donant una gran volta resseguint els camins. El darrer corriol fins la 43 és una bona baixada que després hem de remuntar. Ha estat el tram més llarg de tota la rogaining (39 minuts).


A continuació farem el triangle dels punts (65, 61 i 62). La primera és la que ens resulta més complicada. Està entremig d'unes rases que en un primer moment ens costen de distingir entre els matolls del bosc, però que un cop les veiem ja és tot plegat més senzill, encara que no és fàcil moure's per aquest bosc. Amb els altres dues només ens cal resseguir els camins i corriols.
Falten gairebé 90 minuts per acabar la roagining. Abandonem definitivament la idea d'anar a la 75 i ens dirigim cap a dos fites de 8 punts (86 i 87), sempre per camins. Fitem la 87 i ja ens falta una mica menys d'una hora. És hora de tornar cap el poble intentant agafar el màxim de punts possibles. Comencem a tenir ganes d'acabar.
Ens desviem de la pista per localitzar la 52 en un tàlveg. Està suposadament en un terreny semiobert que a nosaltres ens sembla més aviat un bosc. No la trobem. Potser és la fita que més ens costa i en la que perdem més temps. Una edifici ens ajuda a resituar-nos i a tornar sobre la seva cerca i ara si que ja la tenim.
Només ens resten 4 fites de pocs punts fins arribar a la plaça de Sant Llorenç: 44 a dalt d'un petit turonet, 32 en una font i on tornem a coincidir amb els cracks dels Bertafocs, 45 en una riera a falta de 20 minuts. Un camí ens porta fins el poble i abans d'arribar a meta fitem la 31 i pels carrers ben aviat acabem la cursa amb 5-54-56 ben satisfets de com ens ha anat. Realment ens ho hem passat molt bé. Podem dir que ha estat una veritable Night Experience.

Ja tan sols resta tornar al pavelló, canviar-se de roba i sobre tot abrigar-se abans de menjar. Tenim molta gana. Quina és la nostra sorpresa quan ens criden com a segons classificats en Homes Veterans darrera dels Bertafocs. I en el sorteig tinc sort i em toca un camel-bag que m'anirà molt bé.

Ràpid cap a casa que demà tinc que matinar per de nou amb el Felip participar en el campionat de Catalunya de relleus.