Estrena remullada

 

II Rogaine Els Puigs

23,6 km. 6 hores 12 minuts 1029 metres desnivell positiu 2n. classificats de la categoria d’ultraveterans i 14ens. de 17 classificats en Homes Open

Nova rogaine a la vista i nova setmana pendents de les previsions meteorològiques. Així portem tot aquest any. De les quatre rogaines que hem fet aquest 2026, tres d’elles hem estat pendents del temps. Però aquesta serà una rogaine especial: estrenarem samarreta d’equip. Hem hagut de fer 52 rogaines per tenir-la. Ja tocava, no?

Amb el mapa a la mà aviat decidim l’estratègia: pentinarem la zona sud del mapa i tornarem cap el centre de competició per la zona central. I així ho fem.

Com que la sortida és per pista asfaltada entre camps de conreu sortim trotant darrera tota una corrua d’equips. Un cop pinçada la primera fita, la 61 ens aturem per treure’ns el tallavents i ens quedem sols. Estarem sense trobar cap altre equip fins gairebé la meitat de la rogaine.

Seguim la nostra planificació inicial per una zona amb força camps de conreus i seguint pistes i algun corriol trobem les fites sense problemes. Podem trotar en les baixades i caminar ràpid en zones planeres i lleugeres pujades. Quan portem una hora de cursa comença a plovisquejar lleugerament. Però com fa una bona temperatura no ens molesta gens.

Arribem a la fita 84 on havíem previst portar dues hores i valorar la situació abans de seguir endavant. Portem 2 hores 13 minuts. Anem amb una mica de retard però no massa. Com que preveiem que la tornada cap el centre de competició serà més lenta ja que haurem d’afrontar més desnivell decidim retallar una mica la nostra planificació inicial.

Ara ja ens toca pujar mes, però son pujades de bon fer. A partir d’aquí ja ens trobem alguns dels equips que fan el recorregut a la inversa. A la 97 estem de sort de trobar-nos amb un equip del COB, que ens facilita trobar-la sense perdre temps en una fita que podia haver estat complicada.

De nou enllacem unes quantes fites més sense dificultats. Ens trobem bé físicament i portem un bon ritme. Com que el bosc és força penetrable, la 82 decidim atacar-la des de dalt a través del bosc. Baixem a prop del torrent que ens serveix de guia. Ens trobem a dos equips que ens diuen que no sabem on es trobem. Els situem i tots sis ens dirigim cap a la fita. Albirem un replà al final del llom i estem segur de tenir-la allà com així és.

Però com podem sortir d’aquí? No és possible baixar ni per la dreta, ni per l’esquerra, ni pel davant, ja sigui per la vegetació o pels tallats que hi ha. Cal retrocedir a cercar una sortida. La pluja es fa més intensa i ens aturem a posar-nos la jaqueta impermeable. Portem una mica més de quatre hores. I si fins aquí ens ha sortit una rogaine gairebé perfecte, a partir d’aquí començaran les dificultats i sumarem dues errades que ens faran perdre massa temps.

Seguim un corriol rodejats de bardisses que resulta ser molt lent. Sortim en una línia elèctrica d’alta tensió. Recordem que aquí l’any passat també vam perdre temps. I ara tornem a tenir problemes. Estàvem a 10 metres de la fita 68, però els dubtes ens fa tornar enrere i tornar a començar la cerca. Hem perdut ben bé 10 minuts.

Enfilem un corriol costerut i anem molt a poc a poc. Un cop dalt decidim anar a nivell fins trobar la fita. Trobem un corriol i això ens despista i comencem a baixar. Hi ha uns tallats. Podria estar aquí, però no hi és. Desistim i mentre pugem una mica decebuts per no trobar la fita, la trobem. Estava més amunt! Revisant el track si haguéssim seguit sense baixar, tal com era el pla inicial, l’hauríem trobat de bones a primeres. Ha estat un altre pèrdua de temps considerable.

Ja fa estona que ha deixat de ploure. Som conscients que no arribarem dins del control de les sis hores i, que per tant, penalitzarem. En una cruïlla on s’inicia la baixada a meta ens falten 11 minuts per les sis hores. Decidim anar fins una fita de 9 punts, la 91. Han estat cinc minuts.

Baixem el més ràpid possible, però amb tot arribem amb 12 minuts de retard. Hem perdut 20 punts, un bon càstig. 

Si en aquest tram final no haguéssim perdut tant de temps segur que no hauríem penalitzat. En les dues hores finals tan sols hem fer tres fites. Està clar que no ha estat la millor estratègia per acabar la cursa. Caldrà aprendre’n per properes rogaines.

Ai les rampes del Joan!

 

Escanyabocs 2026

23,6 km. 5-56-44  15-07 x km. 695 metres de desnivell positiu,

91 punts, 14 fites 1rs. de 2 equips ultraveterans i 3rs. de 5 equips supervetarans

 

És la tercera edició d’aquesta rogaine. La sortida és a les 14:30, però a les 13:00 com a molt tard hem d’estar preparats ja que l’organització ens porta en autocar al punt de sortida. Per tant, la logística és diferent a la d’altres rogaines que acostumen a començar al matí. Menjo una bona botifarra al voltant del migdia i ens posem a la fila per agafar l’autocar.

Per una carretera ben estreta ens porten fins a Cerc. A la petita placeta del poble hi ha el punt de sortida. Cerquem una ombra al costat del cementiri per esperar l’hora de la sortida. Han tingut un problema amb un autocar i la sortida es retarda més de mitja hora.

Per fi tenim el mapa a les nostres mans. És un mapa molt gran i allargassat. El primer que decidim és la part final: les dues fites de 8 punts que hi ha altra riba del riu Segre i que ens porten a l’arribada, en un terreny planer i molt corrible. Ens fixem en totes les fites que hi ha a zona Est del mapa i les enllacem. La idea es sumar tots aquest punts abans de creuar el riu i dirigir-nos a La Seu.

Comencem en baixada i ben aviat tenim la primera fita (77). Set punts al sarró és un bon inici. Ens toca remuntar una part del que hem baixat per anar a la següent, la 66. Seguim el pla pujant cap a la 47. Un corriol carener força corrible ens mena fins a un revolt de la carretera que ens sembla reconèixer d’altres edicions. Baixem fins a un torrent que ens costa de travessar i també de remuntar per l’altre vessant, però assolim la 88. Ja portem una hora i quart.

Un cop som a la 57 replantegem la nostra planificació inicial. La 91 està en un cul de sac i no hi ha una manera evident d’arribar-hi, excepte donant una volta considerable. Ens aturem i ens ho mirem millor. Aquest racó de mapa amb tres fites no ens acaba de convèncer i ho deixem estar.

Ens dirigim cap a la 98, passant primer per un punt d’aigua que es troba en el petit llogaret de Ortedó. Fa molta calor i anirà bé poder-nos refrescar i sadollar-nos a plaer. A prop de la 98 ens despitem una mica en una zona oberta i ens cal recular. Per anar a la 79 no agafem el corriol que volíem però el que hem agafat també ens hi porta encara que amb una mica de marrada.

Quan fitem veiem que baixen en direcció a la fita l’equip dels de Vic i també els superveterans Toni, Josep Mª i Ricard que avui fa equip amb ells malgrat ser ultra com nosaltres.

Ens trobem els tres equips cercant la 55. Som els darrers en trobar-la. Portem tres hores de cursa i estem en una zona des d’on albirem la vall del Segre fins a La Seu d’Urgell el nostre objectiu final. 

 

Comentem com anar fins a la propera fita i el Joan posa rumb en la direcció acordada mentre aprofito per menjar una mica i em desentenc de per on hem de passar. Segueixo al Joan. De cop i volta el Joan em diu que no sap massa on estem. Ens trobem al mig d’un bosc pel que ens costa de progressar. Els tallats que trobem ens ajuden a situar-nos, però ens costa sortir d’aquesta zona que és molt lenta. Finalment estem on volíem i localitzem la 68. Ha estat més de mitja hora.

Seguim el que teníem planificat fins la 89, i després cap a la 78. El Joan comença a tenir rampes primer en una cama, però després a les dues. Alentim el pas. Per camins ens dirigim ja cap a la 96. Quan intenta trotar segueixen les rampes, en canvi quan camina va molt millor.

En una cruïlla proposo posar-nos en mode supervivència i anar caminant directes cap a l’arribada renunciant a algunes de les fites que havíem previst. Ho fem així. Passem pel mig d’Alàs on aprofitem per beure en una font i després passem per la fita 38 a prop del camp de futbol.

Travessem el Segre i posem rumb cap a les dues fites de vuit punts i cap a l’arribada. Aquest tram se’ns fa llarg. Ja amb les dues fitades acabem tenint que trotar una mica per no penalitzar. El Joan busca explicacions a les rampes. Ha fet el de sempre. Potser la calor, potser calia hidratar-se més, ... La veritat no ho sabem. Quina és la nostra sorpresa! Hem fet més punts que l’equip ultraveterà de Vic!. Ells també han tingut un problema poc després que ens trobéssim a la 55. Un d’ells ha caigut i els hi ha costat molt arribar a meta. El company que ha caigut està sent atès a l’ambulància. Després d’uns moments d’incertesa li donen l’alta. No ha estat més que un bon ensurt.

Un cop sopats, una altra botifarra, la segona del dia, i pujar al podi, tant els de Vic com el Joan posen rumb a casa seva. Jo vaig optar per quedar-me a dormir a La Seu després de la Rogaine i marxar l’endemà ben descansat. Aquesta és la darrera rogaine de la primera part de la temporada. La propera ja serà al setembre a La Masella.

50 rogaines de Som Mas-Sa

 

Les rogaines arriben a Catalunya al gener del 2009 de la mà de l’amic Felip i la seva prestigiosa The Wild Boar. És un esport que m’agrada i al que m’enganxo. Començo amb el Carles Roca, el Joaquin i el Marcel, i més endavant faig rogaines formant equip amb el Felip i també amb el Sergi. Totes aquestes rogaines les disputo dins de la categoria de Veterans.

Però quan s’anuncia que al gener del 2013 el Felip organitzarà el campionat d’Europa de rogaines penso que m’agradaria participar-hi en categoria de Superveterans. Parlo amb el Joan Sánchez d’Aligots i formem l’equip Som Mas-Sa, o sigui, SOM MASferrer i SAnchez. Abans de que arribi el campionat d’Europa, a la tardor del 2012 ens estrenem com equip a la Rogaine de les Tres Valls, en un dia de pluja La nostra segona rogaine ja serà el campionat d’Europa a La Llacuna, la nostra primera rogaine de 24 hores. I des d’aleshores ja n’hem fet 50 com equip, que ja és un número que fa patxoca.  

Les Tres Valls 2012

 

Europeu 2013 a la Llacuna

Han estat un munt d’hores compartides i amb un munt d’anècdotes per explicar. Hem gaudit molt elaborant la nostra estratègia abans de començar. Normalment no ens resulta massa difícil. Al llarg de les hores i hores en els que cerquem fites moltes vegades l’anem modificant sobre la marxa ja que en cursa veiem detalls del mapa que abans de començar se’ns escapen. A vegades cometen errades que cap dels dos és capaç de veure i que ens fa perdre temps, en altres moments un dels dos se’n dona compte i avisa, en parlem, i rectifiquem.

Vam ser l’equip que va inaugurar la categoria de Superveterans, majors de 55 anys i ara ja fa temps que hem passat a la categoria d’Ultraveterans. Amb el pas dels anys hem anat ajustant el nostre esforç físic. Al principi corríem més, però ara ja només trotem a les baixades i la resta de la rogaine la fem caminant.

Un dels moments claus d’una rogaine és quan s’apropa el límit de temps i cal prendre decisions per arribar a l’hora i no penalitzar. A la memòria ens queden alguns finals agònics per no penalitzar en el darrer moment i també alguns finals on hem acabat penalitzant malgrat l’esforç realitzar al darrer moment. Fa temps que una de les decisions clau en el moment d’elaborar l’estratègia és decidir per on arribarem a meta.

Potser si haig de destacar alguns records rellevants citaria els següents

• Les més de tres hores de nit i amb una boira en la que no ens veia pràcticament res que vam necessitar per arribar al Hash House a l’europeu d’Aralar del 2016.   

  

  Campions Iberogaine a Aralar

  
  
• El mundial de Txèquia del 2022, formant part de la selecció Catalunya i on Catalunya va guanyar en categoria absoluta, la nostra darrera rogaine de 24 hores.

  

  Selecció catalana al Mundial de Txèquia

  
   
• Algunes rogaines sota veritables diluvis. Per sort han estat poques vegades. Recordo una edició de les Tres Valls en que van abandonar abans d’hora i aquest mateix gener a Piera on també ens va ploure tota l’estona.

  

  Rogaine de Piera 2026

  
  
• La rogaine d’Aubrac, un excel·lent terreny on es pot gaudir molt de l’orientació, però que vam fer molta estona sota la neu i també amb molt de fred.

Aubrac 2023

 

I per acabar una mica de números d’aquestes 50 rogaines. La majoria de rogaines (35) que hem fet han estat de 6 hores que són les més habituals, però també n’hem fet tres de 24 hores, cinc de 12 hores i també d’altres modalitats (8, 4 i 3 hores). Sumant totes les rogaines fetes portem 375 hores junts.

Al llarg d’aquestes hores hem sumat 1364 quilòmetres i hem trobat 955 fites. Abans d’acabar aquest 2026 arribarem a les 1000 fites com a equip. Quina fita serà?

Hem estat diverses vegades campions de Iberogaine i de Catalunya. En aquestes 50 rogaines hem pujat 37 vegades al podi: 26 primers, 10 segons i 1 tercer).

Llarga vida a Som-Mas-Sa.

Darrer podi de Som Mas-Sa