dissabte, 27 d’abril del 2013

Collserola de nou.

Han passat més de dos mesos de la Mega-Rogaining i ja en tenia ganes de tornar-hi. De ben segur que no era l'únic ja que hi ha una gran participació, amb tots els equips punters de l'especialitat, inclosos els campions d'Europa, així com alguns equips estrangers. 
Faré equip amb el Sergi. De nou ens espera Collserola. Serà la meva segona rogaining per la zona. En la primera edició de fa dos anys, vaig patir molta calor i no vaig acabar gens satisfet, amb alguna errada d'estratègia important.
Ha estat tot un luxe poder anar fins la cursa en transport públic. Aviat hem acabat els preparatius i després d'una mica de cua ja som al parc tancat esperant rebre el mapa. 
Amb el mapa a les mans aviat establim la nostra estratègia. Optem per la zona Sud-Oest del mapa on sembla que hi veiem més quantitat de fites. Ens col·loquem bé per evitar les aglomeracions de la primera fita i ho encertem. En menys de 3 minuts ja hem fitat. És una corrua continua d'equips que s'allarga fins a la segona, encara que aquesta en una clariana al mig d'un bosc és més difícil de localitzar. Sense anar ràpids enllacem la tercera fita en tals sol 17 minuts. Quan ens apropem a la 4rt. fita, la 31 veiem com surten l'equip d'El viejito i el gordito, un equip veterà que acostuma a fer bons resultats, i això ens fa canviar els plans: saltarem a l'altra banda del FGC i farem dues fites que no estaven en els nostres plans, la 44 i la 42. Ha estat tot un encert ja que sense gaire esforç, ni acumular massa desnivell hem sumat 8 punts amb els que en principi no contàvem. Encara no portem una hora de cursa i ja hem fet 6 fites i sumat 26 punts. No mantindrem pas aquesta mitjana al llarg de tota la cursa, però ha estat un molt bon començament.


Reprenem la planificació inicial i passem per les Planes per fer la 51 i dirigir-nos cap la 82, la primera gran pujada d'avui. D'allà i fent una mica de drecera pel mig del bosc anem cap la 94 des d'on podem contemplar una bona panoràmica de tot el Vallès. Desfem el camí i ja tenim la 66 al sac. Superem les dues hores de cursa.
Anem fent sense problemes. Aprofitem les baixades per anar trotant. Camí de la 71 ens plantegem anar a la 81 que en la planificació inicial no tenien del tot clar, però ens sembla una bona opció. Baixem per un corriol. Deixem passar als Hop Hop que van més ràpids que nosaltres. Sabem que ens queda a la dreta del corriol i els Hop Hop ens ajuden a trobar-la. Canviem de corriol travessant el bosc sense problemes i per un petit corriol perdedor per la vegetació podem arribar a la carretera i travessar-la. Planegem una bona estona amb tendència a pujar i finalment una forta pujada ens mena fins la 87.


Ara gairebé tot és baixada per corriols i per pista fins la 96. Estem en el punt més allunyat del mapa en direcció Oest i portem 3-32 de cursa. Comença el retorn cap a l'arribada tractant de recollir el màxim de punts possible i amb la clara intenció de no apurar massa el temps per no penalitzar al darrer moment.
La 52 no representa cap problema, així com la 85 que malgrat està força amagada a l'entrada d'una cova tampoc en fa perdre temps. Estem a tan sols dues hores d'acabar la cursa. Per assolir la 53 superem un fort desnivell per un corriol per una zona semi-oberta. L'esforç es fa notar. Un cop fitada toca tornar a baixar. Podem gaudir des d'aquesta alçada d'una bona panoràmica del delta del Llobregat així com de Sant Pere Màrtir que fa una bona estona que tenim davant nostra. En alguns moments recordem altres curses d'orientació per la zona i, fins i tot, alguns dels indrets en els que hi havia fites.
La 46 és la fita que més se'ns resisteix. Segurament el cansament ja fa estralls en el nostre cervell i no pensem del tot bé. Ara bé tampoc podem dir que hàgim perdut massa temps. Potser 10 minuts, primer a la cerca d'un corriol poc visible i un cop a prop de la fita no trobàvem els tallats. Tampoc era tan difícil, però ja se sap el que passa quan hom està cansat i l'oxigen no rega prou bé el cervell.
A partir d'aquí el nostre ritme ja es fa lent i tractem d'assegurar les fites per no perdre més temps. Fem la 73 a falta d'una hora per acabar i seguim endavant cap a la 45. Un petit dubte però també és nostra. Esn estem quedant sense aigua, i compartim la poca que tenim. Ens posem a pujar i pujar per anar a cercar la 54 i anem calculant a veure si encara tenim temps per alguna fita més. El nostre pas en aquesta pujada és lent i feixuc. Ja la tenim i encara resten 26 minuts. Ens dirigim cap a l'arribada valorem si sumar 3 punts més amb la 35 però ja en tenim prou i ho desestimem donant la nostra cursa per acabada després de 5-44-27, 124 punts gairebé 26 kms. i més de 1100 metres de desnivell positiu.
Estem satisfets de la nostra cursa. Hem fet el que havíem planificat i els canvis sobre la marxa en la planificació han estat positius. En la general som els 42 de 123 equips classificats i en la nostra categoria els 13è. de 21.
La temperatura primaveral ens ha acompanyat. Ha estat agradable. Hem pogut gaudir de bones vistes.

Mengem un dinar una mica escàs, recollim les nostres pertinences i no ens esperem pas al sorteig ni lliurament de premis. Cap a casa i fins la propera.

divendres, 19 d’abril del 2013

Als plans de Taravil, sí

Arriba una nova prova de la Copa Catalana d'Orientació. Dels dos dies de Berguedà només participaré en la cursa de llarga distància diumenge als plans de Taravil, un petit i allunyat poble del Berguedà. El mapa és nou i el terreny promet. El matí s'aixeca fred, però amb sol. De nou surto tard, passades les 11. 
El paisatge que ens envolta és majestuós, amb algun polsim de neu a les raconades, i algun animaló que ens observa encuriosit.

Foto Farra-O
Arribo amb el temps suficient per preparar-me, escalfar una mica, i anar cap a la línia de sortida. L'objectiu és clar, baixar de dues hores per primera vegada aquesta temporada. Em marco tres punts clau en la meva estratègia: no tenir errades al principi de la cursa encara que això signifiqui anar més lent, córrer el més ràpid possible per no acabar amb la sensació que a vegades tinc de que podia haver apurat més i finalment no aturar-me per assegurar el recorregut quan no és necessari.
Començo la cursa i tinc per endavant 6500 metres i 14 fites. Faig la primera fita caminant sense cap problema. Supero un tallat de pedra i em dirigeixo trotant cap un esperó on al final em tinc que trobar la segona fita al costat d'una roca. M'he passat una mica i aquesta em queda darrera meu.
Fins a la tercera, primer agafo un camí en baixada, i després per una zona oberta tot seguint les formes de relleu ben aviat trobo la fita entremig d'unes mates. Per cercar la 4 opto de nou en la primera part anar per camins, encara que faig drecera en una zona oberta. Tampoc tinc massa dificultat per fitar. La cinquena és ben a prop, però no afino massa i trigo una mica a localitzar el tàlveg on es troba la fita entre matolls.
Baixo fins a la carretera i des d'allà vaig a nivell en direcció a la 6 fins trobar un camí que segueixo fins el final. Abandono el camí i de nou a nivell tracto de trobar la fita entre dos tallats. En el primer intent no tinc èxit i retorno al final del camí, i ara si, rectificant el desviament del primer intent allà tinc la fita. Per cert, ben amagada.
Ara toca primer de baixada córrer per un camí el més ràpid possible per deixar-lo després i a través d'un bosc cercar un terreny obert amb un arbre. Vaig a parar al terreny obert que hi ha al costat de la fita, però de seguida se'm fa evident l'errada i rectifico.
Ara ve la tirada més llarga de la cursa d'avui, més d'un km. Escullo entre les dues opcions possibles: enfilo en forta pujada per un camí que abans havia fet de baixada, fins a una zona d'avituallament i un cop allà intento córrer a nivell per un bosc blanc increïble. M'agrada donar el màxim que puc per entre els arbres i trepitjant la tova catifa d'herba. Només per això ja paga la pena haver fet aquesta cursa.

Foto Farra-O

Com gairebé sempre que vaig a nivell acabo anant més avall d'on volia anar, però des d'allà és ben senzill i ben aviat tinc la fita 8 al sarró. Ja porto més d'una hora de cursa. Ràpidament enllaço les 3 fites següents que estan totes ben a prop unes d'altres.
Torno a travessar el bosc blanc d'abans gaudint de nou d'aquesta magnífica zona, per anar a la fita 12 que tinc molt clar on està ja que de camí a la 8 hi he passat a la vora i havia aprofitat per preveure la tornada. Només dues fites més que tampoc em costen gens, encara que la 13 me la passo de llarg de bones a primeres. Acabo ràpid i amb molt bones sensacions.
He necessitat tan sols 1-30, 17 de 26 classificats. Estic eufòric. He assolit el meu objectiu. No ha estat una cursa perfecte, però no he comés grans errades. Les pèrdues de temps en algunes fites han estat menors. Com a molt podria haver esgarrapat 5 o 6 minuts. No m'he aturat innecessàriament i he aprofitat al màxim la meva forma física, sobre tot, en el tram final en el que ja em movia segur en el terreny i en el mapa. Espero seguir així en els properes curses.

dijous, 4 d’abril del 2013

Córrer per Sant Llorenç del Munt i l'Obac


Tenir un Parc Natural com el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac al menys de mitja hora en cotxe de casa és tot un luxe pels que ens agrada córrer per la muntanya i l'hem acabat convertint en el nostre pati de casa on anem sovint a gaudir de l'entorn i de l'esport que ens agrada. Ja fa temps que el que més m'agrada és explorar nous camins i conèixer tot de racons que moltes vegades resten ben amagats.
Aquest llibre fa unes quantes propostes engrescadores de rutes d'entrenament pel Parc, en concret en proposa 15, totes elles ben atractives. 
M'agrada com s'explica i els mapes i els perfils ben detallats de cada un dels circuïts. Pràcticament tan sols em resta provar-ho. De ben segur que ho faré ben aviat, encara que igual amb algunes variants.