diumenge, 20 de desembre del 2020

El cavallet antihorari

15, 8 km. 2-39-35 10-13 x km. 838 metres desnivell positiu

Parcials: 1-03-35; 54-24; 40-53 

Havia llegit sobre aquest recorregut al Parc de Sant Llorenç del Munt en forma de cavallet, però no l’havia fet mai. Aquesta és la quarta prova de la lliga virtualEgaramossenaire, una excel·lent iniciativa que m’està obligant a sortir una mica de la meva zona de confort i provar recorreguts nous.

Vaig fer-ho el dijous 10, amb la idea que seria una única vegada, però resulta que vaig perdre el track en el camí de la font Soleia i vaig acabar fent una bona volta turística fins a la Balma de La Pinassa, un bon racó, però pel que no tocava passar-hi . Un cop retrobat el camí correcte ja m’ho vaig agafar amb calma. Si volia aconseguir un temps acceptable no tenia més remei que repetir-ho.

I per tant ja torno a estar a la línia de sortida. Al final he hagut d’esperar fins diumenge, ja que divendres va ser un dia de pluja continua. Quan deixo el cotxe a l’aparcament de la Torre de l’Àngel aquest ja està ple, tot i que és ben d’hora. L’objectiu és al voltant d’una mitja de 10 minuts el quilòmetre per un temps final entre 2-30 i 2-45, però ja veurem com surt, ja que a les zones més tècniques m’he tornat lent.

Un cop superat Can Robert, només començar la pujada forta que mena fins el pla de Can Pobla m’avança un ciclista amb plat petit i pinyó gran i m’ajuda a portar un bon ritme mantenir-lo tota l’estona ben a prop. Em marca un bon ritme en aquest tram. Intento anar el més ràpid possible en la zona més planera abans d’encara la pujada pel camí dels monjos per aquest camí que em té encantat.

 

Em costa trotar quan la pujada és fa més forta. En els darrers revolts hi ha el pessebre de costum. Finalment faig cim amb tres minuts menys que el dijous. Està tot envoltat de núvols que queden per sota.


 
En el primer dia feia un bon sol

Començo a baixar en direcció a la Font del Saüc i ben aviat m’endinso en la boira. Cal anar en compte a les baixades perquè les pedres i el rocam està humit i relliscós. Gaudeixo molt en aquest tram. Avui no faig l’errada del primer dia i segueixo endavant, amb petites pujades i baixades, sortejant arrels, rocs i pedres. Forta i breu pujada fins el Morral del Drac i ja estic al conegut camí que enllaça la Mola amb el Montcau pel que és fàcil córrer. Després de la forta pujada que hi ha a prop del Òbits deixo el camí per entrar al Pla dels Ginebrons, un corriol sinuós entre arbrers i matolls en el que sempre m’ha estat molt plaent tractar de fer-ho ràpid.

La baixada per la canal del Cargol ja és el darrer tram tècnic abans d’arribar a la pista. Aprofito zones en que el terreny és més fàcil per deixar-me anar. I ja un cop a la pista accelero el ritme. Les darreres pujades encara que amb poc desnivell em fan anar molt lent. Faig el darrers quilòmetres per sota de 6 per acabar amb un temps molt més que acceptable. Acabo satisfet, i també convençut que si ho provés un altre dia encara podria rascar un parell o tres de minuts al meu temps.

Està resultant divertida aquesta lliga virtual. La propera serà l’etapa reina amb els cincs cims del Parc.


 PD: Unes molèsties als isquiotibials no em van permetre seguir participant en aquesta lliga virtual tan divertida i entretinguda. Una veritable llàstima.

Powered by Wikiloc

dimarts, 1 de desembre del 2020

La Mola Vertical, i una mica més.

1,6 km. 34-49 min. 406 metres desnivell

La tercera cursa de la lligavirtual Egaramossenaire és una Mola vertical, gairebé pel mateix recorregut que la Crono-Mola de la primera cursa però amb sortida des de la canal de les Bruixes.

Aprofitaré la pujada a la Mola per donar un tomb per allà un cop acabada la cursa en si.

Vist el temps que vaig fer en la Crono-Mola, faig la previsió de baixar dels 40 minuts. Deixo el cotxe a Can Robert i escalfo trotant i caminant fins el punt de sortida al peu de la Canal de les Bruixes. 

Can Robert
Em divideixo mentalment la pujada en tres trams de 500 metres. Tracto d’anar el més ràpid possible, però de córrer no puc pas massa, ja que el desnivell a superar és massa fort, en molts moments superior al 20%

Travesso la pista que puja a Can Pobla i aquí em trobo amb el primer tram que permet recuperar una mica de pulsacions. Els primers 500 metres els he fet en poc més de 10 minuts. Encaro la pujada en direcció a El Bolet, en alguns moments, encara que pocs, em cal utilitzar les mans. Passat el Bolet, hi ha un altra tram que permet trotar abans d’afrontar la darrera part costeruda. El quilòmetre el passo amb 21 minuts. Està clar que baixaré de 40 minuts. Ja soc a la zona cimera i ja puc trotar de nou i després córrer fins arribar a la taula d’orientació. He baixat de 35 minuts. Tot un èxit.




Em prenc un petit descans mentre contemplo les conegudes vistes des del cim del Vallès Occidental i ja que soc a dalt i tinc temps dedicaré la resta del matí ha fer d’explorador.

Els mapes indiquen que hi ha una baixada per l’extrem Nord-oriental de la plana cimera que una vegada vaig intentar trobar des de La Panxa Contenta i no vaig saber veure, o al menys no ho vaig tenir del tot clar per enfilar-me per un rocam. Avui ho provaré des de dalt. Baixo com sempre en direcció al Morral del Drac i abans d’endinsar-me en una zona de vegetació em desvio a la dreta i intento trobar el camí. Localitzo una gran fita de pedres. Vaig bé, però ben aviat perdo el camí sense trobar més indicacions. Exploro la zona a prop dels cingles, sense trobar la manera de baixar-los. Veig un petit grup de “cabres” negres en una punta dels cingles. Mai abans n’havia vist per aquesta zona.

I quant ja em començava a donar per vençut després de voltar una bona estona per la zona, localitzo una segona gran fita de pedres que indica per on s’entra al corriol que mena avall entre mig de la vegetació. No està massa fressat, però no resulta massa difícil de seguir. Entro en una petita canal que em porta a un rocam. Pujo i no veig clar que el camí segueixi per aquí. Em torno a endinsar per la vegetació, al mig d’un tàlveg. No és clar que sigui un camí, però es pot baixar fàcilment pel mig del bosc fins que arribo al corriol que va per sota.


Ara ja planejo en direcció a la canal de Santa Agnès. Deixo el corriol per pujar a la Panxa Contenta i contemplar el que m’envolta. Al davant en direcció al cim s’aixeca un rocam per on sembla que hauria de pujar el camí, però com em va passar l’altra vegada no tinc clar que pugui pujar per aquí. Després mirant el track veig que aquest deu ser el lloc que marca el mapa com a camí de pujada.

La Panxa Contenta des de Santa Agnès
 

Encara em resta una estona. Baixo fins a les restes del Ermita de Santa Agnès i encara baixaré una mica més per veure si trobo l’entrada d’un petit corriol a l’esquerra que segons el mapa permet vorejar el Turó del Boc i el Turó de les Nou Cabres. Sembla que el trobo, però no és un corriol massa clar. Ja en començo a tenir prou per avui i emprenc el camí de tornada al cotxe.

Ara ja tot per terreny conegut, primer pujar fins el Morral del Drac i des d’allà agafar la Canal de l’Abella per retornar al cotxe. 

Ha estat un matí ben entretingut que m’ha permès participar en la Vertical de La Mola de la Lliga virtual Egaramossenaire i aprofitar per conèixer nous corriols d’aquesta muntanya que mai s’acaba de conèixer del tot.

Powered by Wikiloc