dijous, 24 d’abril del 2014

Tornada a Osona

Des de la meva infantesa Osona és un lloc especial per mi, el meu origen llunyà. Els meus pares són de la comarca. Vaig anar-hi sovint ja que hi vivien familiars. A casa sempre havia escoltat noms que moltes vegades sonaven a indrets màgics i que encara ressonen en els recòndits plecs de la memòria.
Ja fa un temps que vaig iniciar sortides per conèixer aquells llocs, però com acostuma a passar aquesta és una tasca inacabable, ja que un lloc et porta a un altre i així gairebé fins a l'infinit. He passat uns dies d'aquesta Setmana Santa instal·lat a Ca la Rotllada a prop de Cantonigròs, just al costat de la Riera d'Aiats, i des d'allà he fet noves descobertes.
Acostumat al paisatge de colors groguencs de l'estiu i marrons i de la tardor, la primera sorpresa ha estat la verdor dels camps de la plana que convertien el paisatge en un lloc ben diferent al que tenia guardat dins dels meus records visuals.


Ho sabia per les notícies dels diaris, però he pogut comprovar en directe que els osonencs són independentistes fins al moll de l'os. No hi ha poble sense la seva estelada en els llocs més representatius, alts i emblemàtics de cada llogarret. Tots els carrers, cases, finestres i balcons la llueixen amb orgull. Està clar que a Osona fan Via.


De sempre el turó de Tona m'ha donat la benvinguda quan des del Vallès arribava a Osona, o el comiat quan enfilava el camí cap a casa. Moltes vegades havia pensat en pujar-hi, però ho deixava per un altre dia. Aquest cop ha estat el seu moment i va ser la porta d'entrada d'aquests dies, amb una petita visita a l'església i a les restes del castell i una visió panoràmica de la plana rodejada de tots els seus turons i muntanyes com una gran olla.


La natura es desferma a través de les seves aigües. Ben a prop de Cantonigròs la humil riera d'Aiats es converteix en el Torrent de Rotllada, agafa velocitat entre les roques i els tallats de pedres, i amb un fort brogit se'ns presenta com la Foradada. Tot un clàssic d'aquestes contrades.


Els nostres avantpassats de tots els temps van viure a la comarca i han deixat restes arreu que són testimonis directes d'unes altres èpoques com els ibers. Fa temps ja havia visitat L'Esquerda, un lloc del tot recomanable i que va resultar tota una sorpresa. Aquest cop li ha tocat el torn al Casol de Puigcastellet, unes restes no massa espectaculars i que bàsicament em van cridar l'atenció per què només van ser ocupades al llarg de 50 anys.


Petites ermites i esglésies es troben arreu del territori. Però el més espectacular que he visitat aquests dies i que ha estat tota una descoberta és el Monestir de Santa Maria de Lluçà. D'Osona coneixia de fa temps Sant Pere de Casserres que es troba en una situació ben singular, una petit península rodejada de l'aigua del Ter, però Santa Maria de Lluçà era un total desconegut i és una sorprenent meravella al bell mig de l'altiplà del Lluçanès al que dóna nom. Molt petit, en el seu moment va albergar tan sols mitja dotzena de monjos agustinians, permet admirar una joia del romànic català amb pintures originals incloses, fet que resulta poc habitual.


També vaig aprofitar per girar visita a castells i pobles i petites esglesioles com Montesquiu, la Mare Déu dels Munts, Tavertet, Folgueroles, Tavèrnoles, Cabrera, Vidrà, ... De ben segur que retornaré de nou a Osona i podré passejar per aquests entorns i fer noves descobertes que podré seguir explicant en un altre ocasió.

dissabte, 5 d’abril del 2014

Ultrallarga: més de 4 hores d'orientació

Torna l'orientació a Campdevànol al mapa del Torrent d'Estiula on ja vaig córrer al novembre del 2011 en dos dies de pluja i fang
Després de pensar-ho bé, he decidit fer la inscripció al campionat de Catalunya d'ultrallarga que corren els d'elit. Tinc ganes de fer llargues distàncies i estar una bon estona pel mig del bosc cercant fites i més fites. Tindrem gairebé 11.000 metres de distància, més de 700 metres de desnivell i 28 fites. El meu objectiu inicial és fer 4 hores i mentalment divideixo la cursa a 7 fites cada hora.
Al matí surto de casa encara de nit pel maleït canvi d'hora que m'ha robat una hora de dormir tot plovisquejant. Aquesta lleugera pluja m'acompanya fins arribar a Osona. Un cop al centre de competició es presenta un dia frescot i ennuvolat però de moment no plou.
Cal espavilar ja que la sortida és a més de 2 kms. caminant. Ens col·loquem davant del nostre mapa i ben aviat entrem en cursa. He decidit fer-ho sense pressa i assegurant la pressa de decisions per no fallar en cap fita. A més tinc molt de temps per endavant. No cal córrer. De seguida quedo ben sol. Pel mig del bosc i per corriols vaig fitant les primeres fites sense problemes.
Arribo a la fita central de la primera papallona amb bones sensacions. Ja fa una estona que cauen gotes, però no molesten. Identifico molt bé els diferents elements del terreny i tracto d'evitar en la mesura del possible fer més desnivell del necessari. No tinc problemes per localitzar les fites un cop sóc a lloc. Vaig agafant confiança. De moment compleixo el meu pla inicial: fita 7 amb 1-03.

Em diverteixo seguint les corbes de nivell i observant com aquestes dibuixen el relleu del terreny. Acabo la primera papallona i ara toca desplaçar-se fins a la zona de la segona papallona de la jornada. Puc córrer una mica per una pista forestal i després per un corriol però ben aviat el tinc que deixar per localitzar la fita. No estava tant lluny. Estic en una zona plena de petits tàlvegs i de lleugers canvis de vegetació molt ben detallats en el mapa i que requereixen d'un treball d'orientació fina. En la fita 14 mantinc el que havia previst 2-02.


Torno a passar per la fita central d'aquesta segona papallona, i ataco abans d'hora la següent fita. No està en el tàlveg on la buscava. Cerco el punt d'atac correcte i ara ja la tinc. És la primera pèrdua important de temps. Ràpidament acabo amb les fites d'aquesta zona.
Ara venen uns trams llargs i amb forts desnivells. El cansament arriba i la velocitat de cursa minva. Em trobo al Toni que m'avança. No vaig tant malament! Malgrat que ara els trams són llargs entre fita i fita aquestes fites no em presenten cap dificultat. Estic gaudint d'allò més de la cursa. A la fita 19 supero les 3 hores. Tinc clar que faré tota la cursa però que superaré el temps de 4 hores que havia previst. A partir d'aquí el pujar i baixar és constant, però segueixo localitzant les fites de primeres i segueixo gaudint de desplaçar-se pel mig del bosc. Prefereixo fer-ho així que agafar els corriols i camins. És més divertit. Ja fa una bona estona que no plou.


Arribo a la part final de la cursa situada en terreny obert on m'espera una nova papallona amb poc més de 4 hores. Es tracta d'una zona farcida de fites. No es complicat trobar les meves, però ho faig caminant, excepte algun lleuger trot quan el terreny m'és favorable. Acabo la cursa amb 4-23-08, més de 17 km. i 950 metres de desnivell positiu i el darrer classificat tal com esperava. El primer ha fet 1-39. Quan ell acabava jo estava camí de la fita 11!!!
M'ha agradat el terreny i la cursa. Prefereixo aquestes curses en les que no tinc pressa i tinc temps per pensar i escollir la millor ruta amb paciència. D'entrada en faig una valoració molt positiva. En un primer anàlisi concloc que gairebé no he perdut temps en les fites i poc temps podia haver escurçat en cursa, però un cop a casa mirant el mapa amb més calma si que veig un parell d'eleccions de ruta que m'haurien estalviat temps i sobre tot, acumulació de desnivell i que en el moment de la cursa no vaig saber veure. En ambdues errades van ser eleccions de ruta anticipades i que en un cop en el lloc no vaig reconsiderar. Potser si que podia haver fet la cursa per sota de les 4 hores.
La propera serà una mica més llarg: les 12 hores de la Rogaining Internacional de Catalunya m'esperen.