Pluja al Parc i "guiris" a Ciutat Vella

Esprint al Parc de Nou Barris 2,1 km. 16 fites

2,3 km. 16-42, 2n. de 5

Llarga a Ciutat Vella, 8,8 km. 34 fites

12,6 km. 1-26-28 26 classificat de 30 (categoria Homes +40)

Segon cap de setmana d’orientació i canvi total de xip, dues curses d’orientació cent per cent urbanes.

El dissabte sota una forta pluja vam córrer al Parc de Nou Barris, una cursa molt i molt ràpida. La primera fita estava en un arbre. Arribo on hi ha els tres arbres i com és que no hi és? Reviso el mapa, però si estic on toca. Estic ben situat. Resulta que estava ben amagada darrera l’arbre. Ja no em tornaria a passar. A partir d’aquí quan arribava a l’arbre corresponent el rodejava fins trobar-la. No esperava anar tan ràpid i tan segur i vaig arribar satisfet i completament moll al final. Vaig quedar a tan sols 4 segons del primer!. Llàstima d’aquesta primera fita. Vam córrer gairebé completament sols pel parc. Segur que la persistent pluja va tenir a veure.

I diumenge una cursa ben diferent, i un temps també ben diferent: dia de sol i calor, i gairebé hora i mitja de cursa. Al fer la inscripció vaig optar per inscriure’m en una categoria superior (veterans de mes 40) pensant que les distàncies serien més curtes, però ha estat una cursa molt llarga pels carrerons estrets de Ciutat Vella i per places i carrers emblemàtics de Barcelona. No és la primera vegada que corro per aquests carrers buscant fites i realment ho trobo divertit. Pensava que no hi hauria tants turistes, però en algunes zones era un eslàlom, en altres llocs es podia córrer sense problemes i mirar el mapa per escollir la millor opció. He gaudit, però en alguns moments anava fos, i fins i tot, cap el final ja em costava pensar, però diria que no he comès errades grans. Potser en algun tram podria haver fet una millor elecció de ruta, però tampoc hauria guanyat massa temps. Està clar que el meu ritme de cursa no és el que era. Comparat amb el mateix tipus de cursa de fa 5 anys, gairebé he anat a un minut més lent per km. el km., 6-08 de fa 5 anys s’ha convertit en 7-02 d’aquest any. Està clar que l’edat no perdona i que estic perdent molta velocitat, però segueixo gaudint igual, que és del que realment es tracta.

 

5 dies de tardor a La Cerdanya

 

Dos dies dels Pirineus a Bellver de Cerdanya

Mitja  2,4 km. 12 fites

Errada en targeta 3.6 km. 1-07-32 126 metres de desnivell positiu

Llarga 4 km. 17 fites

5.7 km. 1-30-08 252 metres de desnivell positiu 3r. classificat de 5

Amb els dos dies dels Pirineus a Bellver de Cerdanya s’inicien tres caps de setmana seguits de curses d’orientació. Després de la gran sequera de competicions al llarg de més d’un any i mig de pandèmia arriba l’abundància en aquesta tardor. I per començar decidim convertir aquests dos dies en cinc i així aprofitar el desplaçament a La Cerdanya per les dues curses per donar un tomb per una comarca de les que més m’agrada.

El mapa on es celebren les curses és un mapa ampliat en una zona en la que ja vaig córrer el 2009 en un campionat de Catalunya de Relleus. Ja fa 12 anys!

El terreny de la mitja del dissabte és un terreny que em sorprèn per ser molt aspre. No em trobo a gust al llarg de la cursa. Massa bardisses en llocs inesperats i que semblaven que havien d’estar més nets segons el dibuix del mapa, fa que no acabi de resultar del tot agradable la cursa i que en realitat gairebé no pugui córrer en tota l’estona. No faig grans errades, però un minut aquí i un altra bona estona allà fa que no arribi al final de cursa amb massa bon temps. A mesuro que m’acosto a les darreres fites en soc ben conscient. I per acabar-ho d’adobar en la penúltima fita, la única fita en la que no comprovo el número de control, faig una errada en targeta. La fita estava al peu d’un tallat tal com indicava la meva descripció de controls, però no era la meva, ni molt menys. Em vaig ser molt conscient un cop analitzat on la vaig pinçar, molt abans d’on estava la fita del meu recorregut.  En més de 15 anys porto més de 250 curses d’orientació, i aquesta és la meva segona errada d’aquest tipus.

L’endemà a la llarga gaudeixo molt més de la cursa i de fet, excepte la fita tres que la cercava en una zona de vegetació equivocada, la resta em van resultar força fàcils de trobar. Vaig aprofitar alguns corriols per poder córrer a ritme encara que potser sí aquest fet, va comportar que en alguns moments no vaig escollir la ruta òptima i més ràpida. Vaig acabar la cursa content i satisfet.

 

La resta dels dies per la Cerdanya els vam aprofitar per gaudir dels colors de tardor que inundaven totes les valls de la comarca amb uns paisatges que gairebé obligaven a fer fotos a dojo, i a pensar en alguns moments que aquestes fotos amb la seva combinació de colors es podrien convertir en inspiració per quadres ben bonics. En realitat res d’especial, simplement passejar al costat d’alguns rius i torrents i observar la natura que ens envoltava. 

 

Un fet ens va cridar l’atenció pels diferents pobles que vam travessar aquests dies: moltes cases noves amb els porticons ben tancats. Està clar que La Cerdanya és un paradís pels habitatges de segona residència que només s’utilitzen uns pocs dies a l’any. Quan contemples aquest paisatge envaït de cases tancades de seguida et venen al pensament algunes reflexions:

• Vivim en un país on molta gent no té on viure, i hi ha infinitat d’habitatges buits en una gran part de l’any.
• Les segones residències són un bé innecessari, el que podem qualificar d’un luxe. Caldria gravar-les amb impostos alts, com objecte de luxe que són, i per poder utilitzar aquests impostos per construir cases pels menys afavorits.
• Aquests pobles tenen els serveis (neteja, seguretat, sanitat,...) dimensionats pels seus habitants habituals, i quan en algunes èpoques de l’any arriben els propietaris d’aquestes segones residències segur que els hi donen molts maldecaps.