dissabte, 31 de maig del 2014

Els Inferns de Bellestar 5 anys després.

De nou torna l'orientació als inferns de Bellestar. Hi vaig córrer el 2008 i el 2009 i en vaig gaudir molt en les tres curses. En guardo un bon record ja que vaig guanyar-hi el campionat de Catalunya i sempre que hi he competit he pujat al podi. Han passat els anys i malgrat que aquesta temporada torno a la categoria de H45, el podi no el veig pas possible. El meu objectiu és simplement gaudir de l'orientació.
Fa un bon matí. La sortida és força lluny. Coincideixo a la sortida amb el David. M'esperen 2900 metres, 11 fites i 200 metres de desnivell per endavant. El temps guanyador estarà per sota de l'hora.
Foto xinoxano

Veig amb claredat on es troba la primera, però no m'acabo d'atrevir a baixar pel dret, no sigui que no encerti el tàlveg. Tinc un moment de dubte, però prefereixo assegurar i la busco per baix des del camp. Per anar la segona travesso el torrent i pujo pel tàlveg. La clavo sense problemes. Pretenc anar a nivell fins a la 3 però acabo a la part de dalt, ja que la inclinació del terreny fa difícil mantenir-se a nivell. Ja a dalt per tal de trobar un punt d'atac clar segueixo la tanca fins al final i des d'allà ja és fàcil. Baixo de nou als camps, però allà dubto de quina és la millor opció. Ara cap aquí, ara cap allà, mentre miro el mapa. Aquests dubtes em fan perdre temps, però un cop prenc la decisió no és difícil localitzar la fita.
Mentre troto en lleugera pujada pels camps, penso quina és la millor opció per anar fins a la 5. Per dalt o per baix ? De moment anar per baix m'ha donat bons resultats, per tant aquesta serà la meva tria. Un cop s'acaben els camps entro dins el torrent. Si sóc capaç de seguir-lo sense errades, m'ha de portar fins la fita, però no resulta tan fàcil. Encaixonat dins del torrent vaig prenent decisions. Crec que he arribat a la bifurcació on tinc que prendre el torrent de l'esquerra. Després a casa veure que m'he precipitat. Comencen de nou els dubtes mentre m'enfilo amunt. No trobo la fita. Alguna errada he comès. Haig de sortir a dalt i des d'allà reorientar-me i decidir. No és fàcil pujar per aquestes zones relliscoses de terra, però arribo al corriol de la part de dalt dels xaragalls. He sortit molt a l'Oest de la fita. Un cop aquí no em resulta massa complicat arribar fins a la fita. He perdut força temps.
Foto xinoxano

La 6 em resulta fàcil: primer pel corriol i després a rumb. Per anar a la 7 cal baixar fins al torrent. No baixo tot el ràpid que puc i a més encara no sé la raó però faig algunes breus aturades del tot innecessàries. Un cop abaix corro per la pista arran dels camps fins a una petita corba i de nou a rumb i posant l'atenció al relleu la fita ja és meva. Per anar a la 8 decideixo anar a nivell. Mirant després el mapa no sé si ha estat la millor opció. Travesso el torrent i quan ja estic a prop de la fita pujo massa i acabo en la pista que està per sobre. No calia arribar-hi. Però un cop allà, avanço en direcció Sud fins que se'm fa evident que estic deixant la fita darrera meu. Rectifico i ja la tinc. Sumo més pèrdua de temps.
Torno a la pista. Allà torno a dubtar: vaig camp a través o utilitzo els camins ? Perdo temps decidint. Acabo anant per camins intentant córrer el més possible que no és massa. Està clar que necessito millorar la meva forma física. Abandono el corriol en una corba i per terreny semiobert arribo a la fita que tinc una mica a la meva dreta. Per a la següent ja només cal seguir a nivell per trobar-la sense dificultat.
I ara ja només resta baixar fins els carrers del poble i aprofitar la baixada per anar el més ràpid possible i acabar la cursa en 1-22-35 i 7è de 16 classificats. Tal com havia previst el guanyador (Pere Bossa) ha baixat de l'hora (55 minuts), però ha estat l'únic.
Foto xinoxano

Estic força satisfet. Com sempre és millorable i algun minut menys hauria pogut fer amb menys errades, però potser el que més em cal millorar en properes curses són els dubtes que em fan perdre temps i la forma física que em permetria ser més ràpid. A continuació podeu veure amb vermell el meu recorregut i en groc els moments de dubte.

dilluns, 19 de maig del 2014

12 hores de Rogaine en record d'Iñaki Pérez

Aquesta serà segurament la gran competició d'aquest 2014. El 2012 va ser la Trailwalker i el 2013 el ERC de la Llacuna. Es tracta d'una Rogaine de 12 hores. Torno a fer equip amb el company Joan Sánchez d'Aligots i esperem repetir les sensacions de la darrera rogaine d'Osona
A les 6 del matí i encara fosc ja som a Vilassar passant el control de material. Serà una Rogaine especial. Encara no fa una setmana va morir un molt apreciat company per tots en aquest món de les curses d'orientació i de les Rogaine en particular: Iñaki Pérez. Actualment era soci del Farra-O, el club organitzador de la cursa, però havia estat a d'altres clubs com la UES-O. En els meus primers passos en l'orientació em va ajudar molt i vaig rebre molt bons consells. Darrerament sempre que ens veiem insistia en que una vegada a la vida havia de fer la UTMB. En diferents moments de la cursa no em podré estar de recordar-lo.
Tenim una hora per dissenyar la nostra estratègia de cursa. Com sempre no ens resulta fàcil, però finalment ja la tenim. Ens dirigirem cap l'Est del mapa i després cap el Hash-House que està situat al Nord. Procurarem arribar allà al voltant de la meitat de cursa i aleshores replantejarem que fem.

Malgrat ser 12 hores molts equips surten corrent. Nosaltres ens ho agafem amb calma, caminant pels carrers de Vilassar fins a la primera fita (33). El nostre primer gran objectiu és la 91, però primer passem per la 66. La 91 està al Montcabrer i hi arribem després d'una pujada molt forta. Per aquí havia passat tant en la cursa de muntanya de Burriac, com en la primera edició de la Burriac Attack. Hem fet 3 fites i encara no portem una hora de cursa. Des d'aquí podem gaudir d'una molt bona vista del Maresme.

Després de planejar una estona una forta baixada ens porta directes cap a la 43. Les baixades i pujades seran una constant en la roagine d'avui. Entren en zona urbanitzada per anar a la 59 i després encarar la 82, ben a prop del poblat ibèric d'Ituro, del que podem veure entre matolls part de les seves runes.
Arribem a la zona més a l'Est del mapa, una zona que coneixem prou bé d'altres curses d'orientació al voltant de l'alberg de Cabrera de la Torre Ametller. És una zona del mapa amb 4 fites molt properes i que fem sense problemes tot sumant una bona colla de punts: 35, 65, 76 i 95 on coincidim amb l'equip que serà el guanyador de la cursa. De fet l'avancem ja que ataquem la fita pel mig del bosc aprofitant la nostra experiència en orientació i ells donen tota la volta pel camí.
Continuem la nostra planificació. Quan ja som a prop de la 77, i un cop travessada una riera el corriol comença a baixar. No ens quadra. Ens aturem. Potser ens hem equivocat! És clar que si no havíem vist un corriol força amagat a la nostra esquerra que era el que ens havia de portar a la fita. Per anar a la 67 ens enfilem per un corriol pel mig de grans roques i amb bones vistes. A la 78 ja portem 4 hores de cursa i ens dirigim ja direcció a la Hash House.
En la nostra planificació inicial havíem descartat la 60 perquè havíem valorat que era un lloc de difícil accès sense donar molta volta, però hi veiem una possibilitat i cap allà anem. Hem de deixar el camí i travessar pel mig del bosc. Ho veiem possible i ho fem i ens va prou bé. No la clavem, però gairebé. Fem aquesta fita i després de la 86 ja ens dirigim cap a la Hash House (96). Aprofitem el camí per anar pensant en la continuació i veiem al fons el turó al que ens haurem d'enfilar.
Arribem amb més de 5 hores de cursa. Mentre descansem una estona, fem un mos i reposem d'aigua, també acabem d'estudiar el millor recorregut per assolir les fites escollides, mirant les possibilitats que ens ofereix el terreny amb els seus corriols.

Seguim endavant per un camí planer. Estem de bon humor i amb forces. Però un cop ja deixem la 68, ben aviat agafem un corriol ben costerut que es fa feixuc. La 92 està dalt d'un turó, però ben amagada dins d'una cova-forat.

Ben a prop tenim la 72 i la 45. I ara ens toca una tirada ben llarga fins la 79 i una pujada sense massa desnivell, però que amb el temps que portem en cursa ja ens fa mal i ens obliga a anar molt i molt lents, per fer nou punts més (98). Ja superem les 8 hores de competició i totes les pujades per poc desnivell que tinguin fan mal.

Ens dirigim ja cap la que serà la darrera part de la cursa. A hores d'ara gairebé ni en baixada podem trotar. De camí a la darrera fita de nou punts (94) pincem la 56. Passada aquesta fita en un trencall evident de camins el cansament i la manca de concentració ens fa equivocar. Sort que rectifiquem ràpid. La 94 no resulta difícil i entrem en la part del mapa que correspon al mapa de l'Olla d'en Mayolas on s'han disputat un parell de curses de Copa Catalana. Aquí hi ha 4 fites. La primera és la 64 que està en una cova ben curiosa.
Aprofitem que el bosc és penetrable per deixar el corriols i anar camp a través com ens agrada. Després de la 39 veiem que tenim la 41 en una covo al final d'un corriol però al mig del torrent. Fer-ho tot per corriols és donar molta volta. Baixem pel mig del tàlveg per entrar després al torrent. Quan arribem al torrent tenim dubtes si tenim la fita amunt o avall. Descartem que sigui amunt i baixem pel torrent com podem. En alguns moments desgrimpant on sort tinc del Joan. Tenim la impressió de que baixem molt i de la fita ni rastre, però no ens queda més remei que seguir baixant, ja que del torrent no podem sortir. Finalment sortim a un corriol. Estem segurs que està al final del corriol cap amunt i suposem que no massa a prop. No tenim ganes de desfer el camí en pujada. Estem de sort i baixa un equip d'Aligots que ens diu que està molt a prop.
Portem una mica més de 10 hores de cursa. Decidim fer 3 fites més abans d'acabar. Ja comencem a tenir les forces ben minvades. La 57 és ben fàcil, gràcies a llegir bé la simbologia del mapa, una rassa profunda, ben marcada i que un cop hi som tenim la fita allà mateix.
Direcció cap a la 42 passem per una riera on havíem coincidit en una cursa de copa quan competíem en la mateixa categoria i tenim ben viu aquell final de cursa esprintant pels carrers dels poble, per tal de guanyar alguns segons.
Toca de nou pujar i pujar per fer la 42. Portem 11-05. Un cop al poble amb ganes d'acabar ens oblidem del mapa i la 38 ens costa més del que ens hauria de costar, però finalment ja és nostra. I ara tot xinoxano cap l'arribada. Han estat 11-28-39 de cursa, 30 fites, 183 punts, uns 40 kms. i uns 2000 metres de desnivell, guanyadors de la categoria de superveterans, ja que som els únics competidors de la categoria i 19 de 26 classificats en la general d'equips masculins.

Després d'una reparadora dutxa ens preparem pel sopar post-cursa: una amanida de pasta i unes mandonguilles ben bones. I abans de marxar un molt sentit homenatge a l'amic Iñaki Pérez i el lliurament de premis i cap a casa a descansar i fins a la propera: campionat de Catalunya a la Molina el 21 de juny.

divendres, 9 de maig del 2014

De nou orientació a la UAB

Com la temporada passada, l'1 de maig tenim el II premi d'orientació a la UAB. Una cursa tan a prop de casa no es pot desaprofitar. De nou faré el C1, una mica més de 8 km., i 30 fites.
Després de la Rogaine de 12 hores del passat dissabte, és tot un enigma com em puc trobar físicament. Fins ahir encara tenia les cames molt carregades, però avui tinc bones sensacions. Em marco com objectiu no fer les errades de l'any passat, anar el més ràpid possible i baixar de les dues hores.
Després d'esperar una estona per sortir entro en cursa i sense mirar massa el mapa faig una errada només començar. He vist un petit passadís per arribar a la primera fita que m'estalviarà desnivell, però un cop arribo a l'entrada del passadís hem topo amb un tallat infranquejable que estava ben assenyalat al mapa. He perdut entre 3 i 4 minuts que m'han servit per escalfar tot trotant i al mateix temps per dir-me a mi mateix que ja puc espavilar i no cometre més errades com aquesta. Em cal concentració i mirar bé tots els detalls del mapa abans de decidir. I així ho faig.
Camí, ara sí, de la primera fita m'avança l'Enric Dedeu amb facilitat, però un cop arribem a la mena de plaça on està la fita la trobo primer. Camí de la segona fita perdo de vista a l'Enric i m'aturo un moment per donar un cop de mà a la Montse que està una mica despistada. La tercera pista està en una petita clariana en un bosquet. Abandonem la zona més urbana de la cursa. Estic on la temporada passada vaig perdre temps en dues fites. Atent als petits detalls de la vegetació, vaig de fita en fita sense entrebancs. En algunes d'ella amb la inestimable ajuda d'alguns orientadors que m'aixequen la fita.
Aquesta primera zona rústica s'acaba amb la fita 10 on coincideixo amb un orientador amb el que a partir d'ara ens anirem trobant fins al final de la cursa.
De la 11 a la 19 tornem a la zona del campus universitari amb fites col·locades en les zones enjardinades entre els diferents edificis. Es tracta de córrer el màxim dins de les meves possibilitats que no són massa. Entre la 15 i la 17 coincideixo amb el David, un company de club. Alguna pujada es fa feixuga. Entre la fita 18 i 19 ja porto una hora de cursa. Baixar de les dues hores està al meu abast.

A la fita 20 tornem a la zona rústica. La major part del recorregut s'ha de fer per camins, però cal encertar en l'atac a la fita per tal de no perdre temps. Segueixo coincidint amb el mateix orientador de la fita 10. El perdo en la 24 segurament perquè vaig fer una mala elecció de ruta entre la 23 i la 24 i vaig donar volta. A més a més em passo de llarg la 25 i tinc que tornar enrere. No sóc pas l'únic que pateixo aquest problema.
Camí de la 26 veig davant meu l'orientador amb el que pràcticament he fet tota la cursa. Mentre troto pel corriol i la pista forestal vaig pensant la meva estratègia en la darrera part de la cursa. Camí cap a la 28 m'anima el Toni.
Em trobo fort i un cop fitada la 28 augmento el meu ritme. M'esperona veure al meu costat el crack de l'orientació catalana, el Serrallonga. Intento seguir-lo a distància, però ben aviat el deixo de veure, però l'acceleració de ritme que ha suposat em permet acabar la cursa amb molt bones sensacions: 1-40-01 i 22 de 32 classificats.

Uns quants comentaris amb els companys de club i de cursa al voltant d'un plàtan i cap a casa.