dijous, 20 de febrer del 2014

O-Free Vallalta

Fa un dia gris i ennuvolat, però no fa fred, una bona temperatura per córrer una estona per la muntanya. Es tracta del que podem anomenar una rogaine popular: 3 hores, 20 fites i un mapa a escala 1/10000. Serà un bon entrenament per comprovar el meu estat de forma. Em fixo un objectiu: tractar de córrer en tot moment, aturar-me el mínim i sumar al voltant de 15 kms.
Arribo a Sant Cebrià de Vallalta, em canvio de roba i em presento al centre de competició. Sense més espera ja tinc el mapa a les mans i ja puc començar. 
Aviat he establert la estratègia de cursa. El mapa molt allargassat i la sortida en un extrem no permet massa possibilitats: intentaré anar el més Oest possible sumant punts i calcular el moment pel retorn que si cal podré fer la carretera.
Ja estic en cursa i com que comencem en el punt més baix del mapa l'inici és en pujada direcció a la primera fita (34) que no presenta cap dificultat. De seguida entro en un baixar i pujar que serà una constant gairebé al llarg de les 3 hores per superar les diferents rieres i barrancs de la zona. Aquestes primeres fites (35, 46, 55 i 32) gairebé són obligatòries per tothom ja que podríem dir que són de pas per arribar a la zona del mapa que permet una major elecció  de ruta. Cal passar per alguns corriols que estan senyalats al mapa, però que es troben plens de vegetació i que no permeten córrer alentint molt la progressió. Malgrat tot, el bocs és força penetrable i sortir dels camins i anar bosc a través no és massa complicat.
Des de la 32 decideixo anar cap la zona Sud del mapa on hi ha una fita de 6 punts. De camí passaré per la 33 i la 56. Però mentre vaig en direcció a la 33 faig un canvi de plans i invertiré l'ordre. De sobte mentre avanço per un sender que segueix una riera, veig un corriol que surt a la meva esquerra i que no identifico al mapa, ja que cercava un corriol a l'altra banda. M'enredo una mica, fins que em torno a ubicar en el mapa. Havia passat de llarg el corriol que tenia que trobar a la dreta. Devia estar mirant el mapa quan vaig passar pel seu costat. Al final primer passaré per la 33. Porto una hora de cursa, 6 fites i 21 punts.

Vaig el més ràpid possible cap a la 56 i també la 62 que em costa una mica de localitzar. Sortir d'aquesta fita en direcció a la següent, la 54, no em resulta gens fàcil. Tinc a la vista la Creu de Canet, zona en la que he corregut un parell de vegades curses de la Copa Catalana. La pujada a través del bosc se'm fa feixuga fins arribar a la pista. No he seguit la millor opció i he donat força volta. He estat lent en aquesta part de la cursa i m'he enredat força de nou.
Feta la 54 recupero les bones sensacions en direcció a la 52, però a menys d'una hora per finalitzar la cursa cal començar a prendre decisions: faré la 44 i la 31 i allà acabaré de decidir.
Així ho faig. En un sender en baixada que es nota molt utilitzat per ciclistes, molt estret i amb moltes corbes gaudeixo d'allò més. És un dels millors moments d'aquest matí. Pinço la 31 i em queda poc menys de mitja hora. Arrisco i aniré fins a la 61, encara que gairebé estic segur que penalitzaré per temps al final. La baixada fins a la riera la faig ràpid, però la forta pujada fins a la 61 se'm fa llarga, però malgrat estar a prop de les 3 hores de competició encara em trobo amb força. Ja només queden 16 minuts i tinc que baixar fins a la carretera i després córrer a bon ritme fins al final, una mica més de 2,5 kms. Comencen a caure gotes, però la pluja no va a més.
Pinço l'arribada amb més de 7 minuts de retard. Havia sumat un total de 55 punts però en perdo 10 per penalització. Al final he fet els 15 kms. que m'havia marcat com objectiu inicial i 8è de 9 classificats en la meva categoria de cursa en solitari. He gaudit d'un bon matí cercant fites i corrent per pistes i corriols pel mig del bosc de la Serralada Litoral.
Segueixo sumant kms. i ja només estic a 50 kms. per arribar a la mítica xifra dels 50.000 kms. correguts entre entrenaments i competicions.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Debut a Mont-rodon

Una cursa ben a prop de casa i encara no havia participat en cap de les seves sis edicions anteriors. La mirava i la considerava atractiva, però cada any passava quelcom que ho impedia. Finalment a la setena ha estat la vençuda. 
Miro el perfil de la cursa i els temps d'altres edicions i crec que estar al voltant de 1-30 ja serà un bon resultat. Prenc de referència la cursa de muntanya del Farell, per la distància i per ser de mitja muntanya, encara que veig que aquesta té més desnivell i més corriol.
Fa un matí fred però assolellat. Abans de la cursa em trobo amb dos Davids, l'Eiger a qui feia molt de temps que no veia i amb el que petem la xerrada abans de la sortida i l'Hermo, de la secció d'orientació amb qui vaig fer equip a la rogaine de Collserola del mes de desembre.
Surto des del darrera i en els primers 2 kms. pels carrers de Matadepera, sempre en pujada, poso el que podem dir una velocitat de creuer prou bona. Sortim del poble per la pista de la Font de la Tartana que conec prou bé, però ben aviat deixem la pista que s'enfila cap a Can Torres per seguir una pista que rep el nom del camí dels Forns i que ens aproparà a un corriol amb forta pujada que genera un bon embús en la part més alta, que fa que tots caminem en fila índia fins coronar el Mont-Rodon.

Passat el cim que dóna nom a la cursa puc gaudir de la baixada tal com m'agrada. En la següent pujada de la cursa la del Coll de Grua ja puc anar al meu ritme sense els embussos de la pujada inicial. A moments trotant i en altres moments caminant ràpid em trobo fort. La zona del coll així com la baixada cap a Can Torres la conec prou bé i porto un bon ritme i aprofito per avançar a alguns corredors.

Consulto el perfil de la cursa que portem dibuixat al pitrall i ja tan sols ens resten un parell de pujades. El primer el supero bé, però el darrer tram de pujada a Es Pujol es fa dur, però l'animació que hi ha dalt del cim em dóna forces.

Foto amb la Mola al fons abans d'iniciar la darrera baixada.
Ja tan sols resta la baixada fins al poble. Passem un corriol relliscós pel fang de les darreres pluges que la organització ha equipat amb cordes. Alguns baixen molt lents i amb alguna relliscada. Puc baixar força ràpid posant molta atenció on trepitjo i avançant algunes posicions més. Ben aviat som al poble i de nou per asfalt acabem la cursa gairebé sempre en baixada. Estic fort i porto un bon ritme en aquest final de cursa.

Temps final 1-32-22, 417 de 503 arribats, i 28 de la meva categoria de 42 arribats. He acabat prou satisfet ja que he aconseguit portar un ritme constant amb bones sensacions.
Bon avituallament al final de la cursa i cap a casa. Estic a tan sols 113 kms. d'assolir els 50.000 kms entre curses i entrenaments des que vaig començar a anotar el meu quilometratge.