dimecres, 25 d’octubre del 2006

Mitja de Muntanya de Sant Llorenç Savall

Com sempre que toca cursa un diumenge tot comença de matinada. Sort que he pogut dormir una hora més. Aquella hora que em van robar el dia de la marató de Barcelona. Ara ja estem en paus.
Només arribar a Sant Llorenç Savall ja respiro ambient de curses de muntanya pels quatre cantons. Organitzar 4 curses gairebé simultànies i fer-ho bé no és tasca fàcil i crec que aquí ho aconsegueixen. Ara feia temps que no hi anava i m’ha agradat molt retrobar-me amb aquest paisatge tot corrent.
Al recollir el pitral trobo molts amics i coneguts. Ja en l'escalfament puc contemplar tot el massís de Sant Llorenç del Munt. Està esplèndid.
Només sortir i malgrat que tracto d'anar despresa, no para de passar-me gent. Arribem als primers corriols amb pujada forta i tinc que caminar però per sort no cal aturar-se. Com sempre en aquestes curses es forma una llarga filera d'atletes. Aquests primers quilometres els passen per un bosc ben ombrívol. Tinc la sensació de portar un bon ritme de cursa. Al voltant de la mitja hora de cursa passem per Sant Jaume de Vallverd.
De cop i volta s'acaben els corriols i agafem una pista que planeja. Tracto de mantenir el ritme però no m’és fàcil. Un cop s'acaba la pista ja desapareixen els arbres definitivament. Entrem en la zona que es va cremar fa tres estius. A estones ens continuem enfilant per corriols que passen pel mig d'aquestes muntanyes ara pelades. Es pot veure en tot moment als que portes al davant. En alguns moments és difícil córrer, però m’agrada l’esforç en solitari per aquest terreny difícil.
El km. 11, meitat e cursa, el passo amb 1-17. Em continuen avançant corredors. De fet en major o menor mesura serà així al llarg de tota la cursa.
Al km. 14, un cop s’acaba pràcticament la pujada faig 4 quilometres a un bon ritme. Però en el 18 s'acaba la baixada i la pista forestal i entrem en la part final de la cursa i com en gairebé tot aquests tipus de cursa, els darrers quilometres més aviat de baixada però amb tobogans importants es fan sempre molt llargs i feixucs. Sembla que el poble no arribarà mai.
De cop i volta escolto un crit: "Ricard". Em giro és el Denis que ve acompanyat. M'atrapen i momentàniament em deixen enrere, però accelero i em poso al seu costat. Vull arribar amb ells.
Ja hi som. Li desitjo sort al Denis que continua endavant amb la seva marató. I enfilo la recta d'arribada, per fer 2-17-10, molt millor temps que a la Cursa del Bandoler. Estic satisfet.
Ja només resta recollir el regal, avituallar-se bé, tot petant la xerrada amb els companys..
Ja porto dues curses del IV Circuït Català de Curses de Muntanya. La propera serà La Talaia de Vilanova i la Geltrú.