dijous, 31 de desembre del 2015

Volta pel Montseny: una Sant Silvestre particular.

Amb els anys hom canvia les seves costums i els seus plaers. Darrerament defujo les curses multitudinàries. No m'agrada córrer entremig de tanta i tanta gent. No critico a qui li agrada. Cadascú té les seves dèries i les seves preferències. Malgrat tot de tant en tant encara torno a córrer al mig d'una munió de gent, però no és la meva activitat física preferent.
Des de ja fa un temps el que més m'agrada és caminar i trotar per corriols i camins de muntanya descobrint nous llocs.
Abans d'acabar l'any m'he organitzat la meva pròpia Sant Silvestre. Un recorregut llarg pel Montseny: una bona volta per conèixer indrets que encara mai havia visitat. Malgrat que el Montseny el tinc ben a prop no és una muntanya que visiti massa sovint. La idea era fer com una mena de rogaine.
A les 8.30 surto de Cànoves. S'albira un bon dia per fer muntanya amb una temperatura ideal, i malgrat l'anticicló que fa dies que tenim a sobre, amb una visibilitat força bona.

Vaig guanyant alçada per pista, tot passant pel costat de diferents masies, algunes d'elles reconvertides en cases rurals, restaurants, hotels, ... És molt evident que des de sempre el Montseny ha estat ocupat per l'home que ha utilitzat l'entorn en funció de l'economia. El que abans eren construccions per conrear els camps i tenir bestiar ara s'han reconvertit per donar relax als urbanites que necessiten, o millor dit, necessitem de la nostra dosi de natura en conserva.
La primera sorpresa és Sant Salvador. És una construcció amb aires espectaculars i aixecada al segle XX sobre les restes d'una antiga ermita, el mig del no res, encara que a prop d'una masia força gran com és Can Quintana.

Segueixo per pista i la segona sorpresa és trobar un ametller florit en el Montseny a finals de desembre, un símptoma clar que el clima està canviant.
El castanyer gros de Can Cuc diuen que té més de 500 anys, que va superar un incendi i que dins seu hi va viure un carboner llargues temporades. El rodejo i el contemplo des de totes les vessants possibles. És un gran exemple de com la natura lluita per la seva supervivència fent front a totes les adversitats.



Segueixo pujant fins assolir la carena al Coll dels Palestrins. M'encamino fins el Turó i l'ermita de Sant Elies. Malgrat la seva senzillesa, m'agrada més que la de Sant Salvador. El lloc del seu emplaçament també ajuda.

Des d'aquí ja m'encamino cap el darrer objectiu d'avui: El Sui. Primer per un corriol entremig d'alzines que s'enfila per la carena de la Cova i sempre en pujada per camí ben fressat arribo al Turó del Samon des d'on ja albiro el Sui.

Més endavant em desvio una mica del camí principal. M'endinso en una fageda per descobrir el Pou de neu d'en Besa. Una nova mostra de les utilitats que tenia la muntanya en altres temps, molt més habitada que avui en dia en que s'ha reconvertit en una mena de refugi dels urbanites-exploradors-tafaners.

Sense cap més distracció El Sui marca el sostre de la sortida avui, 1318 metres i vistes panoràmiques en totes les direccions. Un bon moment per seure i contemplar la grandiositat de tot el que em rodeja. Porto tot el matí sol, sense trobar-me a ningú, en comunió perfecte amb el paisatge i l'entorn, gaudint d'aquests moments màgics en que l'esforç físic es suma a la descoberta de nous camins i contrades.

Ja tan sols resta baixar i baixar fins retornar al cotxe. Troto a estones i encara tinc temps per contemplar el torrent de la Baga d'en Cuc i el Pantà de Vallfornès abans de donar per acabada aquesta volta pel Montseny en el que d'alguna manera ha estat la meva Sant Silvestre particular. He estat una mica més de 6 hores trescant i poc més de 26 kms. i 1300 m. de desnivell. Realment és com si hagués fet una rogaine.

divendres, 25 de desembre del 2015

La Mola amb boira

Al llarg de la meva vida he pujat incomptables vegades a la Mola. Darrerament no ho faig massa sovint perquè sempre hi ha massa gent i prefereixo trescar pels racons de la Serra de l'Obac. Però diumenge vaig decidir pujar-hi de nou ben d'hora per poder contemplar tot el Vallès sota la boira. Sens dubte que la vaig encertar.
Encara fosc sortia de casa cap a Can Robert. Faria la ruta clàssica. Mentre pujava rodejat de boira pensava en el que en l'època universitària ens explicava Josep Mª Domènech el professor d'Estadística de la Facultat. Un fet que s'hagi donat sempre no significa que l'endemà torni a passar: per tant el que la Mola segueixi apareixen cada dia darrera dels núvols que la tapen en un moment determinant no significa que avui hi torni ser. Igual ha desaparegut.
Malgrat ser ben d'hora, ja em creuo amb caminants i corredors que baixen. La boira no és massa espesa, però desdibuixa tot el que ens envolta, i transforma el paisatge i els camins.

Es va fent de dia però la boira persisteix. M'apropo al cim i encara m'envolta, per algun moment penso que arribaré a dalt i no podré gaudir de l'esperada vista de la boira als meus peus cobrint tot el Vallès.
Però a la darrera corba del camí dels Monjos que ja porta directament al cim apareix el blau del cel i també el sol entre els arbres.




I tal com esperava, ja només resta arribar fins al monestir i contemplar l'espectacularitat de tot el que em rodeja: boira i més boira, com si estès sobrevolant la comarca des d'un avió, i les puntes de les muntanyes que envolten la comarca, Montseny i Montserrat i també el Montcau que sura i desapareix per moments sota la boira. Al fons també es poden veure els majestuosos Pirineus empolsinats de blanc.










I després de gaudir de l'espectacle i fer un bon grapat fotos baixo per la canal de l'Abella, cap el cotxe i cap a casa. Ha pagat la pena matinar per gaudir d'una nova pujada a la Mola.

dijous, 17 de desembre del 2015

De nou orientant-me per Collserola

La cursa per Collserola amb sortida des del Parc de la Pollancreda no és com la cursa del Farell, però també ja comença a ser una tradició. Amb la d'avui ja en porto 7 edicions. La primera va ser el 2007, i des d'aquella edició només he deixat de participar-hi el 2008 i el 2010. El 2011 es transformava a modalitat rogaine.
Aquest any oferia dues opcions, 2 i 4 hores, i vaig optar per aquesta última. La tinc ben a prop de casa i volia arribar just a l'hora de sortida, però aquesta s'ha retardat mitja hora. Això m'ha donat temps per petar la xerrada amb companys i coneguts mentre esperem que ens donin el mapa.
Amb el mapa a la mà, aviat he escollit les 20 fites possibles que es podien fer: totes les de 5 punts o més i una de 4. A partir d'aquí planifico la que podria ser la ruta ideal per enllaçar totes aquestes fites si les forces i les 4 hores disponibles de cursa m'ho permeten.
Només començar la cursa. Encara no porto tres fites, una trucada em fa perdre temps i també em despista una mica i dono més volta del compte per anar de la 50 a la 60. Porto un bon ritme passant per indrets, corriols i camins que ja conec d'altres edicions. Poc abans d'arribar a la primera hora de cursa ja tinc 5 fites i 6 kms: 55, 51, 50, 60 i 92
Segueixo el plan establert, però de la 93 a la 81 repeteixo l'errada de fa dos temporades quan feia la cursa amb el David. M'equivoco al mateix carrer. Serà possible!!! I a més una pista que hi ha marcada al mapa és impassable per unes bardisses enormes. Travesso una riera camp a través i tinc sort de trobar un pas fins al corriol. He perdut massa temps. Segueixo la planificació, però aquí el més assenyat hauria estat fer un petit canvi, però en cursa no vaig saber o no vaig voler veure-ho. Tot plegat fa que la segona hora només hagi assolit 3 fites més: 93, 81 i 53.
Amb tot decideixo seguir el pla inicial i fer les tres 90 que hi ha al Sud-Est del mapa. Segurament em farà falta una hora per aconseguir-ho i després ja poca cosa més podré fer. Així és, 94, 95 i 97 i porto 2 hores 44 de cursa i estic molt lluny de l'arribada. De fet estic a l'altra punta del mapa. És hora de valorar opcions. Segueixo el plan inicial i un cop sigui a Can Borrell ja decidiré com acabar la cursa.
Passo pel costat de la 53, i vaig cap a la 70 al costat d'un cotxe abandonat i desballestat. Recordo que fa un parell d'anys en aquesta mateixa zona també vam veure un cotxe en aquestes mateixes condicions però diria que era d'un model diferent.

Passo pel pantà de Can Borrell per fer la 52 i per Can Borrell amb la 38.  Falta menys de mitja hora. Enfilo la pista que porta al Parc de la Pollancreda i em desvio per agafar punts en alguns fites de 3. La darrera situada a sota del famós Pi d'en Xandri.

He gaudit un magnífic dia per córrer i aprofitar els corriols més perduts de Collserola. Han estat gairebé 4 hores, 24 km. i 800 metres de desnivell.
Una petita xerrada amb els coneguts, un tros de pizza i cap a casa. El més segur que aquesta sigui la darrera cursa d'aquest 2015

dimarts, 1 de desembre del 2015

300 kms. i 25 hores pel Farell

23 edicions de la cursa de muntanya del Farell donen per molt. El dissabte abans de la cursa vaig estar a casa repassant els números de les 22 edicions anteriors. Amb la 23ª edició arribaré als 300 kms. acumulats  i superaré les 25 hores de competició en aquesta cursa. Els meus registres més significatius són::
  • millor temps: 57-27 a la segona edició 1994 i 57-40 a la tercera (1995) i 12ª (2004)
  • pitjors temps 2012 1-25 (l'any que la cursa va ser més llarga) i 2014 1-22
Al llarg de les 23 edicions el recorregut ha sofert algunes variacions, tant en el lloc de sortida, com en l'arribada, però podríem dir que més o menys ha mantingut la distància i el desnivell que s'ha mogut sempre entre els 12 i 14 kms. i una mica més de 300 metres de desnivell positiu. 
El d'avui no serà el mateix recorregut que la temporada anterior degut a la Fira de Nadal, en el tram urbà, i a la caiguda d'arbres en el tram de muntanya.
Surto darrera de tot, gairebé sense escalfar, i amb molta tranquil·litat a veure-les venir. No entreno massa darrerament i no penso pas que estigui per fer massa bon temps. Si em moc en un registre semblant a l'any passat ja em donaré per satisfet.

Malgrat sortir de tan enrere no tinc problemes per agafar el meu ritme sense entrebancs ben aviat. Sembla que avui hi ha menys participació que les darreres temporades i es pot córrer amb facilitat pels carrers amb llambordes del poble. Porto un ritme al voltant dels 6 per km. S'acaba l'asfalt i comença la pujada més important de tota la cursa. Aquí hi ha corredors que es posen a caminar. Vaig fent fins coronar aquesta part amb retard respecte a l'anterior edició (33-45 avui, per 32-00 el 2014). Cal considerar que avui aquest tram ha estat una mica més llarg, però el retard ha estat considerable.
Tinc bones sensacions. El terreny està sec i polsós després de tant de temps sense pluja. Avanço corredors i em planto a la zona d'avituallament amb 42-30, per 42 de l'any passat. He recuperat una part del meu retard. Segueixo amb les bones sensacions i el bon coneixement de tot el recorregut em permet dosificar els esforços. No sabia on seria la modificació del recorregut d'enguany. Per moments penso que al final no hi haurà canvi, però vaig errat. El darrer tram de pujada de la cursa que sempre s'havia fet de forma suau per un corriol, aquest any és per pista, però molt més directe i amb pujades més fortes. M'adapto bé al canvi i segueixo corrent. Són molts els corredors que caminan.
Quan inicio la baixada porto 57-30, per 1-02-30 de l'any passat. Segur que faig millor temps. Em deixo anar a la baixada i gaudeixo d'allò més anat ràpid i ràpid i deixant alguns corredors més enrere a un ritme de 4-30 fins creuar l'arribada amb un temps final de 1-15-51, 7 minuts menys!!!!.

Ha estat una mica més curt que el recorregut de l'any passat, però el meu ritme de cursa també ha estat molt millor 5-49, per 6-16. Estic molt satisfet de tot plegat. Miro la classificació, el 355 de 480 arribats. Tinc un 74% de corredors davant meu. Em moc en percentatges de fa 4 o 5 anys.
480 arribats confirma la meva impressió que hi havia menys participació. Els darrers anys érem entre 600 i 700. Ha estat una forta davallada.
La organització em comunica que són l'únic participant que ha fet totes les edicions. Fins fa poc compartia aquest honor amb un altre corredor. Espero seguir gaudint d'aquesta cursa per molts anys més.