dilluns, 24 de setembre del 2018

Tornen els relleus


Campionat de Catalunya de Relleus
Equip No Parem en Homes Màster: 3,4 km., 13 fites
He fet 5,8 km. 1-31-59 i 215 metres de desnivell, 7è de 13 equips

La cursa de relleus és sempre una cursa especial. Després d’un parell d’anys de no participar-hi aquest any faig equip d’homes Màster amb el Toni. És una categoria per a majors de 45 anys i nosaltres ja els passem de sobra. Alguns dels nostres competidors són una colla de jovenets comparats amb nosaltres.

Com sempre, es respira un ambient festiu, el que no treu que la competició tingui la seva importància. La UES només presenta dos equips, però una bona colla ha vingut a gaudir de les curses populars que es fan al mateix temps.

El Toni, surt primer. Puc gaudir de la sempre espectacular sortida en massa amb tota la tranquil·litat. Em preparo i espero que passi per la fita vista. Van passant orientadors lliurant el seu relleu als companys d’equip. És molt difícil saber en quina posició ens trobem quan el Toni em passa el relleu. Mirant les classificacions he vist que dels 13 equips de homes màster, en el moment del relleu anàvem novens. Ja hi havia un equip amb error en targeta.

Intento anar el més ràpid possible pels carrers de la part alta d’Aiguafreda en direcció a la primera fita. Un cop deixo la zona urbanitzada em costa situar-me bé i trobar un pas estret entre les bardisses. Anava massa ràpid i m’havia passat de llarg. Pujo per uns corriols en direcció a les dues següents. Intento córrer però simplement acabo caminant de pressa. Planejo fins tornar-me a enfilar fins a la 4 al costat d’una roca. Baixo el més ràpid que puc i ja tinc la 5. A la sortida d’aquesta fita perdo una mica de temps i no soc gens fi en la següent. En aquest tram de la 5 a la 6 he tornat a perdre temps.

Fins la 7 m’hi arribo per camins. Podia haver intentat anar pel dret, però no m’agrada aquest terreny. A la 8 si pot anar a nivell, però aquest bosc està molt brut i de nou no m’agrada l’opció. Prefereixo utilitzar la xarxa de camins. Arribo a la punta d’un tallat i no veig clar que pugui baixar per aquell lloc. Reculo fins una zona que m’ha semblat millor per baixar. Trec la lupa per veure millor el dibuix del mapa. Estic a lloc. Només haig de seguir baixant fins trobar la roca on hi ha la fita. Pensava que em tocaria tornar a pujar fins dalt del tallat, però no és així, hi ha un corriol que fins ara no havia vist dibuixat al mapa i que em porta directe fins a la següent. Una fita més i ara de nou pels carrers del poble fins passar per la fita vista. Em resten un parell de fites més darrera de l’edifici que s’està utilitzant com a centre de competició. Per la primera he pujat massa i després m’ha tocat baixar fins a trobar-la. Ara ja només resta córrer fins a la darrera i esprint final. No acabo satisfet, malgrat intentar córrer soc conscient de que he anat lent. He fet un dels pitjors temps de tots els orientadors de la categoria, però hem millorat la posició ja que algunes de les segones postes d’alguns equips han fet error en targeta.

dilluns, 17 de setembre del 2018

Fites i bolets


Pedraforca O-Cup

Dissabte, Copa Catalana de llarga distància
3,5 km. 13 fites i 165 m. desnivell.
Vaig fer 4,4 km.  183 m. desnivell 1-20-36 i 5è classificat de 14

Diumenge, Campionat de Catalunya de mitja distància
2.6 km. 14 fites i 200 m. desnivell
Vaig fer, 4,2 km. 218 m. de desnivell 1-31-29 13è classificat de 15

En la suma dels dos dies vaig ser 9è classificat de 13.

Un nou cap de setmana de curses d’orientació sota l’atenta mirada del Pedraforca. Recordo perfectament les dueserrades en la mateixa zona en les curses de l’any passat. Surto molt prudent. El meu objectiu és retrobar-me amb l’orientació més que córrer molt. En tot moment estic situat tant en el mapa com en el terreny i identifico els diferents elements. Acabo satisfet de la primera jornada. No he fet cap errada, encara que el temps emprat pot ser molt millorable. Segurament vaig massa lent. El dia ha estat gris i el Pedraforca no s’ha deixat veure amagat darrere d’un estol de núvols.
Al llarg de la cursa vaig veure molts bolets, sobre tot, camagrocs. De fet, la zona estava plena de boletaires. Vaig aprofitar la tarda per caçar bolets i en menys dues hores tenia el cistell ple de camagrocs i algun rovelló. Si el temps no canvia aquesta serà una gran temporada.
El diumenge s’aixeca un dia més assolellat.


Estrenem mapa, i tot indica que no serà gens fàcil. Surto amb la mateixa estratègia que el dia anterior: prudència i lentitud. Tot es torça a la fita 5. No era una fita difícil, però ... em va portar mitja hora trobar-la.
Què em va passar? Aquesta és la cronologia dels fets. Faig rumb des d’un pal de la línia elèctrica, travesso un tàlveg i quan soc al bosc on hi ha d’haver la fita no la trobo. Veig un segon tàlveg una mica més a l’Oest i penso que aquest és el tàlveg que havia de travessar. Ho faig hi busco la fita al bosc de l’altra banda d’aquest segon tàlveg. Dono voltes i més voltes i no trobo la fita. Em ressituo un parell de vegades amb un pal de la línia elèctrica que hi ha al mig del tàlveg, però la fita no apareix per enlloc. De cop hi volta amplio la mirada sobre el mapa hi ho veig clar. Hi ha dos tàlvegs! Tots dos amb un pal elèctric al mig! Ara la trobo. De fet havia estat ben a la vora de la fita amb el rumb de la primera aproximació.
Ja he llençat la cursa. Ja no tinc cap pressa i em dedico a gaudir del mapa i de les dificultats tècniques del terreny sense cap pressa. Cap més problema, ni errada. Ha estat una llàstima aquesta fita número 5, però això forma part d’aquest esport.
Poso per la fotografia estrella de la cursa

Em poso a córrer per sortir bé a la foto. Foto Míriam Carretero

Segueixo corrent malgrat ser pujada i nova foto de Míriam Carretero
 En properes curses haig de reaccionar més ràpid quan no localitzo una fita. Aquesta reflexió no és la primera vegada que la faig. És més fàcil de pensar què de fer en el moment que toca. I també em cal ser capaç de desplaçar-me més ràpid sense perdre els detalls del mapa i del terrenys si vull ser més competitiu en una categoria on cada vegada es corre més.

diumenge, 9 de setembre del 2018

Cursa de Festa Major


Cursa Festa Major de Sabadell
7,26 km. 40-48, 5-37 per km. 444 de 1042 arribats

Participo en la 40ª Cursa Popular de Sabadell. Tot va començar el 1979 amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic després del franquisme. Aquell any va ser una cursa de 15 km. que recorria gairebé tots els barris de Nord a Sud. Recordo que aleshores 15 km. em semblaven una barbaritat i que la vaig fer caminant a trams.

Al llarg de tots aquests anys ha canviat moltes vegades de recorregut i distàncies. Dels 15 km. inicials, va passar a convertir-se en una mitja marató a mitjans dels anys 80. Més tard va ser una cursa de 5 km., de 7,5, 8, i també de 9,5, fins arribar al format actual amb tres curses en una en funció del número de voltes (7, 14 i 21 km.), a part de les curses infantils.

He fet un repàs de les meves anotacions i l’he corregut en 31 edicions, que no està gens malament. L’amic Roque Lucas és l’únic que jo sàpiga que ha estat present en totes les 40 edicions. Estaria bé que a la 50ª edició algú pensi en fer-li un petit reconeixement, no?

Surto amb la idea de fer un temps al voltant de 40 minuts. En els primers km. no em trobo massa còmode, però a mesura que avança la cursa em sento millor. Miro el crono al passar el km. 4 i comprovo que porto 24 minuts, o sigui a ritme de 6 el km. La resta de recorregut és de baixada. Si baixo a un bon ritme m’acostaré al meu objectiu inicial. I dit i fet. En aquest punt avanço al Roque Lucas que fa la mitja i ens saludem. Em trobo bé i vaig deixant corredors enrere. En aquests quilometres es quan em trobo millor i els parcials així ho indiquen 5-17 i 5-03. Però els isquios que ja no estan acostumats a aquesta llargada de la gambada i a aquests ritmes semblen que es volen començar a queixar. Trec el peu d’accelerador en el darrer km. de la cursa per acabar en 40-48, amb un recorregut un pel llarg de 7,26 km.. Acabo satisfet de com m’he trobat en la que ha estat la meva primera cursa d’asfalt de tot l’any.

L’any 2005 havia fet 34-56 tot i fer la Burriac Attack la nit abans, el 2011 ja van ser 39-08, el dia abans havia participat en la Rogaine de la Molina. Aquests dos anys amb sortida a la plaça Creu Alta. I l’any 2015, ja en el recorregut actual van ser38-37. Està clar que l’edat i la manca d’entrenament específic no perdona, malgrat que per ser justos cal fer notar que al meu pas pel km. 7 l’he fet en 39-30. Però de moment encara puc gaudir del córrer que és del que es tracta.