dissabte, 15 d’octubre del 2022

Bellestar no decep mai.

 Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Bellestar

2,5 km. 11 fites, en realitat 4,5 km. 1-52-23 i 255 metres de desnivell positiu 5è a H60 de 5

Els inferns de Bellestar és una mapa que m’agrada especialment. És d’aquells mapes que no és gens fàcil, i no només la part dels xaragalls dels inferns sinó també la resta del mapa. Hi he corregut diverses vegades i mai m’ha decebut. Obliga a estar molt concentrat per saber on estàs situat en tot moment. Bellestar queda força lluny, però el llarg viatge paga la pena per gaudir d’una bona estona d’orientació dins dels seus boscos.

Avui tornaré a fer la cursa sense córrer. Surto caminant de presa i després de rodejar un parell de zones obertes, m’endinso al bosc per trobar la primera fita. El mateix procediment per la segona. Tot va molt bé, però a la tercera ja m’enredo. La idea es seguir un petit torrent. En trobo un. Tinc dubtes de que sigui el que jo cerco, però m’hi endinso. Progressar-hi no resultat gens fàcil i no acabo de veure-ho clar, però segueixo amunt, fins que em trobo amb uns tallats que no és possible superar. Toca tornar enrere i veure si més endavant d’on he agafat el torrent trobo el que, ara sí, serà “el meu torrent”. Entre pitos i flautes he perdut ben bé 10 minuts o més.

Surto del torrent per una forta pujada per arribar a la part alta dels xaragalls dels inferns i per un petit corriol assoleixo la tercera fita.

Una forta baixada em mena a un altre torrent que travesso i m’enfilo per l’altre vessant. La progressió ha estat lenta tant en la baixada, que no era gens fàcil, com en la forta pujada fins assolir la quarta fita. Segur que hi havia una millor opció.

La cinquena està a nivell, però el desplaçament a mitja vessant no resulta gens senzill. Vaig localitzant els diferents elements, fins arribar a la fita. La sisena està ben a prop. Només es tracta de pujar una mica i un cop superat el llom no passar-se-la al començar a baixar. Ja la tinc. Bon lloc per fer la foto del dia!



Encaro la segona part de la cursa. De nou una forta baixada que em fa ser prudent. Feta la fita 7 faig rumb en direcció a la 8. De nou pujo, i vaig identificant elements: clariana i runa, però un cop soc al corriol no sé massa bé a quina alçada em trobo. La fita sé que està avall i començo a baixar. Ja soc a prop del torrent i encara no he vist la fita. Em desplaço a nivell en direcció sud. Trobo un arbre caigut, la fita estarà una mica més endavant com així és.

Passo a l’altra banda del torrent i vaig a nivell en direcció a la 9. Està en un tàlveg i aquest arriba abans del que esperava. Però la fita no hi és. Penso que no devia ser aquest tàlveg, i també que no estava dibuixat al mapa. Pujo fins al camí i des d’allà em ressituo i ara sí que localitzo el tàlveg de la fita. Ara ho veig! El que jo he pensat que era un tàlveg, és una petita rasa que sí que estava dibuixada i que no havia vist al mapa. L’errada sempre és nostre, poques vegades és una errada del mapa.

La 10 està en una zona de micro-relleu complex i difícil de llegir tant en el mapa com en la realitat. Ja he arribat a la zona, però no veig la fita per enlloc. Em passo de llarg i haig de tornar enrere i ara ja la tinc. I ara avall fins el camí on hi ha la 200 per acabar la cursa.



De nou he gaudit de la orientació i especial d’aquest mapa i del traçat que ens han preparat. Llàstima dels més de 10 minuts perduts en la fita 3 perquè la resta m’ha anat força bé, amb petites errades que ja entren dins del que acostuma a passar en les curses d’orientació. I ara a  esperar la propera al Berguedà.

dijous, 6 d’octubre del 2022

Els cingles de Vallcebre

17,2 kms. 5 hores i 632 metres de desnivell positiu.

Vaig veure aquesta ruta en el Vèrtex 301 de maig-juny 2022. A Vallcebre hi he estat algunes vegades per participar en curses d’orientació. Havia vist els seus cingles quan passava per la carretera en direcció a Saldes i sempre m’havien cridat l’atenció. Ha resultat ser una ruta ben senzilla amb unes vistes espectaculars en gran part del recorregut, i, que a més a més si es fa llarga, es pot escurçar fàcilment, ja que hi ha molts punts on es pot tallar i dirigir-se directament a Vallcebre a recollir el cotxe.

La primera part, sense massa interès, és per pistes. El primer punt d’interès és la Font de Belians al costat del safareig d’un mas proper. Ben aviat, a la Creu del Colell deixo la pista i al cap de poc el corriol s’endinsa en un bosquet amb sotabosc de boixos fins arribar a l’ermita de Santa Magdalena.


El corriol puja suaument per dins del bosc. Sense moure’m del camí trobo cinc rovellons ben bonics. Dubto què fer ja que no porto res on guardar-los, però la temptació és massa gran i cap a la motxilla van. Seran els primers d’uns quants. Opto per treure el que acostumo a portar dins d’un “tupperware” (manta tèrmica, barretes energètiques, i paper higiènic) per a situacions d’urgència, i allà vaig guardant els rovellons que trobo al mig del camí. Donat que aquest no és un any massa bo de bolets i que a més fa molts dies que no plou, penso que aquest ha de ser un bon indret per venir a “caçar” bolets.

El corriol s’acaba a dalt de la cinglera. Allà m’espera majestuós el gran cabró que em mira desafiant mentre contempla els seus dominis. M’hi apropo i ni tan sols es belluga. Està clar que és l’amo i senyor i que el foraster soc jo.


A partir d’aquí el camí avança per la vora de la cinglera i permet contemplar tot el paisatge en una insòlita vista per a mi. Allà lluny hi ha l’embassament de la Baells gairebé sense aigua. Crec que mai l’havia vist tan baix. Destaca el Sobrepuny, la magnífica raconada de Malanyeu, el Catllaràs, i a sota mateix de la cinglera Sant Corneli. Tots aquests llocs són zones amb bons mapes d’orientació.


A mesura que avanço per sobre de la cinglera i aquesta canvia de direcció va canviant la panoràmica. Tinc a sota, molt a sota, el Llobregat i cap el Nord, Guardiola de Berguedà i els cims que rodegen aquesta petita població: Puigllançada, coll de Pal, Tossa d’Alp, Penyes Altes, la zona per on passa la Cavalls del Vent. Deixo a la meva dreta diferents graus ben indicats que permeten abandonar la part de la cinglera i baixar a diferents indrets. Algunes de les roques mostren unes  formes ben singulars.


La titola de la cinglera

A prop de Cal Menut i després de trobar una pista que per la dreta puja fins dalt de la cinglera directament des de Sant Corneli, en lloc de seguir endavant, faig una marrada interessant. És una variant del mateix PRC-128. A l’esquerra s’enfila una pista que mena fins al Tossal Llisol (1326 metres), el punt més alt de la ruta d’avui i que forma part de la llista de 100 cims de la FEEC. No presenta cap dificultat i permet ampliar les vistes si això encara és possible: Serra del Cadí, Pedraforca i Serra d’Ensija. Què més es pot demanar!


Deixo el cim, i en la baixada en direcció a l’ermita de Sant Ramon, travesso un bosc en el que trobo força cames de perdiu també sense moure’m del camí. Des de l’ermita desfaig una mica de camí i travesso els Plans d’Auba per retornar a prop de Cal Menut i seguir el meu camí per sobre de la cinglera i continuar gaudint del gran espectacle de la panoràmica de cims que m’ofereix.


Segueixo deixant alguns graus a la meva dreta i en franc descens arribo a La Foradada, un lloc ben singular que ja coneixia de passar per la carretera de Saldes. He baixat força i ara toca pujar de valent resseguint de nou la cinglera. Fa un bon sol i potser és el tram més feixuc, però és poc més d’un quilòmetre que paga la pena per arribar al mirador de Cap Deig i des d’allà contemplar una part important del camí recorregut.


En el mirador hi ha un parell de boletaires que també contemplen el paisatge i que em pregunten per la ruta. Es mostren interessats en fer-la algun dia. És un bon final per una ruta molt interessant. Si no es vol caminar, aquest mirador també té un accés des de la carretera de Vallcebre.

Com en moltes rutes a partir d’aquí, poc més de dos quilòmetres s’inicia el tram escombraria, un tram sense massa interès però imprescindible per retornar al punt on tinc el cotxe. Però abans d’acabar contemplo aquests 4 arbres al bell mig d’un prat que semblen posats allà expressament per a ser fotografiats o pintats.


Acabo molt satisfet de la caminada d’aquest matí de tardor amb més vistes de les que esperava. I a més a més amb uns quants bolets per a sopar.