Costa Pubilla i més

 18,8 km. 5 hores 51 minuts, 1160 metres de desnivell positiu

Entre naps i cols feia molt de temps que no sortia d’excursió. Malgrat estar jubilat, un es va enredant i comprometent en diferents activitats, i a vegades costa trobar temps per passar una jornada trescant per la muntanya.

Tinc guardat un arxiu amb les excursions i rutes que per una raó o una altra tinc interès per fer, i aquesta que faré avui feia temps que la tenia entra cella i cella. La vaig treure del wikiloc d’Aventura’t, un usuari de wikiloc molt actiu i que sempre fa propostes interessants, encara que algunes massa agosarades per a mi.

Arribo al petit poble de Toses passades les vuit del matí. Encara que aquests dies ja fa calor, i encara s’espera que aviat en faci més, arranco la caminada amb fresqueta, 9 graus, una molt bona temperatura per caminar.

La primera part és un llarg flanqueig seguint la riba del Rigard amb constants tobogans pel mig del bosc. Travesso diferents torrents, fins arribar a l’alçada de Fornells de la Muntanya. A partir d’aquí començo a guanyar alçada de forma força còmode pel mig d’un bosc força net. En alguns trams, cal estar atent a no perdre el camí.

Plans de Nevà

Arribo als Plans de Nevà, una zona oberta de pastura on hi ha ramats de vaques i ovelles. Ara el camí planeja tot travessant aquests plans d’Oest a Est, fins arribar a un petit búnquer, conegut com a Fortí de la Font Negra, que forma part de la línia P. Aquí comença el darrer tram de pujada, primer fins el Coll de la Coma Ermada i després fins el Costa Pubilla (2056 m.).

Fortí de la Font Negra

Costa Pubilla (2056 m.)

Bon moment per aturar-se, fer un mos i contemplar les vistes gairebé infinites de cims i valls, que van des dels cims dels Pirineus, fins a la Serralada Prelitoral. Avui el cel és clar i net i les vistes són excel·lents.

Toca seguir avançant per la carena, i per tot un seguit de colls i cims. El primer de tots és el Roc dels Llamps i una mica més avall el búnquer del mateix nom. Aquest és molt més gran i des del seu interior es domina tota la carretera que s’enfila cap a la collada de Toses, un punt realment estratègic.

Búnquer del Roc dels Llamps

La carena segueix per L’Emperadora (1962 m.) i la Pedra Picada (2010 m.). Contemplo la zona per la que fa ja gairebé tres anys transcorria la rogaine deCastellar de n’Hug de bon record. De fet fins i tot, recordo una part del recorregut d’aquella jornada.

Des d’aquí ja inicio la baixada, primer de forma suau i ja més endavant, en el punt que deixo els prats i penetro de nou en el bosc ja de forma més pronunciada que em conduiran sense més dificultat fins a Toses, on hi arribo a temps per dinar abans d’agafar el cotxe, i tornar cap a casa.

Organitzar una Rogaine

 

Al mes de febrer, en una reunió de la secció decidim organitzar una Rogaine a Sant Quirze del Vallès. Comencen uns mesos de feina. Primer de tot parlar amb l’Ajuntament i la FCOC i cercar una data adient. Serà el 5 de juny. De fet, la idea no era nova. Era una Rogaine que ja teníem en ment abans que es decretés la pandèmia i tot quedés ajornat.

El segon pas és acabar d’ampliar el mapa. Des que m’he jubilat he anat fent mapes de zones properes a casa que puguin servir per entrenar i per realitzar activitats de promoció del nostre esport. M’agrada fer-ho. Sempre trobes racons insospitats ben al costat de casa. Amb el temps, i pràctica, he acabat dominant força les eines bàsiques per fer mapes i m’ho passo bé. Però fer-ho amb la pressió d’una data de finalització no m’agrada. No suporto massa bé això de la pressió.

Fer un mapa per curses d’orientació no resulta senzill. Suposa moltes hores de treball de camp per la zona, i després moltes hores davant de l’ordinador per anar dibuixant el que s’ha vist en el terreny. Ja tenia una part del mapa feta, però no tenia clar que fos suficient per tres hores i per tant calia ampliar-ho, i al mateix temps, anar pensant on podríem col·locar les fites. D’entrada sobre les fites la idea és que el lloc sigui interessant i que no estiguin en els camins. La Serra de Galliners és una zona molt concorreguda i és fàcil que algú agafi les fites un cop col·locades. En tot aquest procés he rebut l’ajuda d’alguns companys que han anant a comprovar alguns punts que no tenia clars.

Mentre faig el mapa cal posar tota la informació necessària a la web i fer divulgació de la rogaine per tal de tenir el màxim de participants possibles.

Per fi, a una setmana de la cursa el mapa està enllestit. Fem una reunió on-line per concretar les tasques a fer i com ens podem organitzar millor el dia de la cursa. La Rogaine és el diumenge, però posarem una part important de les fites el dissabte.

Faig unes impressions del mapa per veure com queden i rectifico algunes coses que no m’acaben d’agradar. El mapa és el punt més important d’una cursa d’orientació. La darrera setmana cal estar pendent de tenir tot el que necessitem a punt pel dia de la cursa. No ens podem oblidar cap detall. Són moltes les coses que cal concretar.

Posem fites el dissabte, però acabem de posar-les el diumenge. A les 6.30 del matí ja estem en marxa per tenir-ho tot a punt. Finalment, a les 9 donem la sortida als participants de las 3 hores i mitja hora després als de la popular. 

A partir de les 11 vam arribant, la gran majoria amb cara de satisfacció i manifestant que els ha agradat la rogaine i que han trobat el terreny i el mapa més interessant del que s’esperaven.

Un cops lliurats els premis comença el desmuntatge del centre de competició i anar a recollir les fites. Son les tres de la tarda i ja en tenim prou. Queden tres fites per recollir que recolliré dilluns al matí.

La cursa ha acabat, però encara resta algunes tasques a fer: publicar resultats, publicar les fotos, enviar resultats a la Federació, passar comptes de les llicències temporals i lloguers sportident, tornar el material a la FCOC i endreçar el nostre material.

Realment organitzar qualsevol tipus de cursa o de competició és una feina feixuga i que comporta molt de temps. Moltes vegades quan hi participem no som conscients de tota la feina que hi ha al darrera.