divendres, 21 d’agost del 2020

Rellinars, territori de fonts


Rellinars és un poble del Vallès Occidental que tot i estar a prop de casa i formar part del Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, em resultava una zona desconeguda de la que he gaudit al llarg d’aquest estiu en cinc excursions que m’han permès descobrir molts dels seus racons, i especialment les seves fonts i torrents.

El que va destapar la capsa dels trons va ser veure imatges a la xarxa que després de les abundants i continuades pluges de finals de juny i principis de juliol baixava aigua pels Caus d’en Guinard. No era la primera vegada que hi anava però mai ho els havia vist amb aigua. Realment aquesta surgència és tota una curiositat i tot un espectacle.
Els Caus

Un cop allà aprofito per fer una ruta per unes quantes fonts properes. Algunes ja les coneixia d’altres vegades de voltar per la zona. En concret van ser sis fonts: Llimac, Cirera, l’Om, del Racó, de l’Alba, del Senyor Ramon i del Troncó. També podia haver passat per la Font de l’Ocell Viu. Hi vaig estar ben a prop, però no l’havia vist al mapa. Tant les fonts com els torrents baixen curulls d’aigua degut a les recent pluges.
La font del Racó
 També passo pel túnel de Can Guitard. Com que no acabo d’entendre la seva utilitat faig una cerca i resulta que és una construcció que té relació amb el pantà de la Xuriguera construït en el Torrent de Gaià per subministrar aigua a Terrassa a principis del segle XX, però que es va esfondrar el 26 de febrer de 1944 causant vuit morts.
Ben a prop de la masia del Guinard de la Muntanya i al costat d’una pista hi ha un gran mur que forma part d’una gran pou de glaç.

Al revisar la ruta en el mapa descobreixo un reguitzell de fonts més al Nord, aquestes ja en territori de Rellinars, i de Vacarisses i planifico una segona ruta. En principi havien de ser set fonts, però algunes no soc capaç de localitzar-les o el que trobo em genera dubtes de si són en realitat fonts. Al final només en localitzo tres: Cortopio, Figuerota, i Roure Monjo. Aprofito per resseguir els cingles que hi ha sobre de Vacarisses, i anar a veure el teix que diuen que és l’únic que hi ha en el Parc.
Font de Cortopio
No s’acaben aquí les fonts, una nova ruta em permet passar per algunes fonts més: del Conill, del Trull, de la Barbotera, dels Llaminers, dels Carlets i de Sanana. A prop d’aquesta hi ha les restes d’un molí. En el seu interior encara es pot veure la mola de pedra. A prop de la font del Trull, en el mapa de l’Alpina  figuren les sepultures de les Roquisses, però no soc capaç de localitzar-les i les deixo per una propera sortida a la zona.
Font dels Carlets
La ruta SL-C-55 és un tranquil passeig que em permet afegir una nova font, anomenada les fonts de Rellinars, una de les més espectaculars amb moltes surgències d’aigua. A part d’algunes fonts que ja conec de la darrera sortida aquesta ruta també permet visitar un parell de barraques, una bauma força interessant, la bauma de l’Andaló i la presa de Rellinars que dona la impressió de estar en desús.
Les fonts de Rellinars
 Però no s’acaben aquí les fonts. Torno de nou a Rellinars per acabar de completar el meu recorregut per les diferents fonts i en puc sumar unes quantes més: la Pedragosa, les Boades, les Cases, Casajoana, el Cantir, l’Esbarzer, el Ginjoler i els Bugaders. El fet de ser a finals d’agost després d’un període llarg sense pluges fa que no tinguin massa aigua. De ben segur, deu ser millor anar-hi en un període de l’any que hagi plogut força. En aquesta sortida he combinat dues rutes senyalitzades, la SL-C-55 que ja havia fet i la SL-C-57. No m’ha resultat fàcil, però també he pogut veure les tombes de les Roquisses, després de donar uns quants tombs per la zona i fer algun bosc a través. En aquesta ruta també hi ha algun avenc, algunes barraques i masies prou grans algunes d’elles encara en bon estat i en servei, i d’altres ja enrunades. Finalment com que ja en tenia prou he deixat per un altre dia dues fonts més, la del Bosc i la del Racó. De ben segur que hi tornaré algun altre dia per veure les fonts en tot el seu esplendor després d’un període de pluges i aleshores aprofitaré per veure les que m’han quedat pendents.

Les Tombes de les Roquisses
La Font del Cantir
 Mirant el mapa veig que es podria organitzar una rogaine posant fites només a les fonts i en alguns dels altres punts interessants de la zona. Evidentment per això caldria fer el mapa i també pensar en un lloc interessant per la sortida. No descarto fer-ho.
Ah, per cert! En aquestes cinc sortides he vist 24 fonts, però suposo que fàcilment poden arribar a la trentena el nombre total de fonts en la zona.

dimecres, 5 d’agost del 2020

Una mica més d’un any després


26,5 km. 9-16-29 1345 m+  12 fites 71 punts
Havia de ser el dilluns 27, ja que aquell dia feia exactament un any de la meva participació en el mundial deRogaine 2019 que es va celebrar a La Molina. Però aquell dia comencen les calors i no em sembla del tot prudent passar-me tantes hores trescant per la zona en solitari i ho vaig deixar per un dia en que la previsió fos de temperatures més agradables.

Poc abans de les 9 ja estic al Pla de les Forques i em preparo per començar la meva Rogaine particular una mica més d’un any després. No em marco un temps, però la idea és estar al voltant de les 10 hores i visitar algunes de “les fites” que no vaig visitar el dia del mundial.

Em poso en marxa en direcció a la 68, la única fita que repetiré del dia del campionat. Baixo pel mig del bosc evitant les zones de bosc impassable en direcció a la 57, situada en una ruïna al bell mig d’un camp on està situat el Refugi de la Jaça de Palau.

Faig tota l’aproximació a la 37 per camins i troto una mica quan aquest és pla i favorable. Deixo el camí per baixar a la ruïna on hi ha la fita, però malgrat estar una estona a veure si la localitzo no soc capaç de veure-la. Em sap greu però no vull estar més temps i segueixo endavant a nivell fins trobar un corriol.

Aquest corriol és una cursa d’obstacles. Està ple d’arbres caiguts que dificulten molt la progressió. Vaig molt lent i acabo molt fart de tants i tants arbres pel mig del corriol. Arribo al punt on haig de deixar el corriol i resulta més fàcil moure’s a nivell pel mig del bosc que pel corriol d’abans. Ja porto tres hores i m’aturo una estona a l’ombra per menjar una mica.

Baixo fins al torrent, Rec del Bosc de les Fonts, però malgrat voltar una estona per la zona de nou soc capaç d’identificar el tàlveg on estaria la fita (63).

Per segona vegada seguida ho deixo estar amb mal regust de boca. Em començo a enfilar en direcció amb el següent objectiu. Aquesta pujada tant dreta amb tot d’arbres pel mig es fa molt feixuga i lenta. Veig alguns gerds encara verds. No haver localitzat les dues fites anteriors fa que els meus ànims no siguin els millors.

Ha costat però arribo al corriol del llom. No tinc massa clar a quina alçada he sortit i començo a tenir dubtes de si vaig en la bona direcció. Després d’un parell d’intents sense resultat, al final trobo el punt exacte de la 29, un petit turó.

Havia pensat arribar-me a la 107 que no sembla difícil i no està lluny d’on soc. Però suposa anar enrere i estar una estona pujant. No en tinc ganes i ho desestimo. Mirant el mapa a casa sembla molt més senzill de com ho vaig veure al lloc.
Començo a baixar en direcció a la nova fita per la Serra dels Lladres. Troto en alguns trams i m’animo de nou. Al meu davant tinc la Cerdanya francesa, tancada per cims pels que he trescat altres vegades i a la meva dreta s’aixeca el majestuós Puigmal. M’aturo alguns moments per poder gaudir de la majestuositat del paisatge que m’envolta.

Aquesta baixada m’ha anat bé per recuperar la moral. A més la fita (83) la trobo fàcil. Surto planejant per un corriol i aprofito per menjar una barreta fins a creuar un torrent anomenat “El Riu”. Aprofito per refrescar-me i omplir el camel d’aigua i així no haver-me de desviar cap a un dels punts d’aigua assenyalats al mapa.

Travessat el torrent toca enfilar-se de valent, pel costat un tàlveg al final del qual tinc la següent fita (87). Davant meu creuen una colla d’isards que s’aturen i em miren encuriosits per saber que fa aquest humà per aquí al mig. Com que vaig lent no fugen corrent i tinc temps de veure’ls una bona estona fins que decideixen anar a la seva.

Acabo de pujar fins un camí que segueixo per aproximar-me a la següent. M’equivoco i faig un tram pel mig del bosc quan era més fàcil seguir pel camí. Trobo indicadors de refugis i de Ossèja. Torno al camí i uns pocs metres més endavant el deixo per baixar pel mig del bosc en direcció a una clariana. Gaudeixo d’aquesta baixada per aquest bosc net.

Just al costat d’una zona oberta hi ha la 77, al fons d’un tàlveg evident, a prop del Rec de la Placeta. Ja porto una mica més de 6 hores efectives. M’aturo un moment per planificar el final de la jornada. Faré 4 fites més; dues encara en baixada i dues més en pujada.
Baixo pel dret per la zona oberta sortejant els matolls i amb compte. Creuo el torrent que hi a fons i m’enfilo de nou a l’altra banda per creuar una clariana on hi ha el Mas Tartàs, antic refugi de guerrillers llibertaris en els primers anys del franquisme. Des d’aquí primer una pista i després un corriol em menaran fins el tàlveg on està situada la 88.

Travesso una zona oberta i també uns camps a prop de Sant Andreu de Vilallobent fins enfilar-me al turó on hi ha la 97. Estic ben a prop de Puigcerdà.

Pel mig del bosc vaig a trobar els camins que ja en pujada m’han de conduir fins al final. Estic en la part més baixa de tot el recorregut i haig de remuntar fins el Pla de les Forques. M’aturo un moment a l’ombra d’una vella masia per menjar una mica abans d’afrontar aquest darrer tram.

La mateixa pista m’apropa a la penúltima fita (66) situada en l’encreuament de dos tàlvegs. Per no haver de baixar i tornar a pujar, torno a la pista a nivell pel mig del bosc.

En alguns moments aquesta darrera pujada per pista es fa feixuga, però encara vaig a un bon ritme. En una corba l’abandono per no fer massa volta i bosc a través enfilar-me fins un corriol. Aquí hi ha maduixeres, però només hi ha dues o tres per menjar.

Més endavant haig de deixar el corriol per localitzar la darrera d’avui (30) en un tàlveg, i enfilar els darrers metres d’avui fins el cotxe, pocs minuts abans de complir les 10 hores pel bosc.

Un any després m’he aprofitat del mapa del mundial de Rogaine per poder gaudir de nou d’aquest esport cercant fites inexistents en el terreny. Després de tants dies sense poder fer-ho ja en tenia ganes. He gaudit com un nen petit d’aquestes 10 hores en solitari pel mig dels boscos amb el mapa i la brúixola.