Racons de l'Obac

Cada vegada m'agrada més sortir pel Parc de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac a la descoberta de nous camins i indrets. He dedicat alguns matins de diumenge a voltar per alguns llocs que feia molt de temps que tenia pendents i que sempre deixava per un altre dia. Segurament la Serra de l'Obac és la gran desconeguda d'aquest Parc Natural.

Coneixia el camí ral fins el coll de Condreu. Mai havia passat d'allà, fins que un matí vaig decidir arribar-me fins a Sant Jaume de Vallhonesta. És una sortida llarga però que paga la pena de fer. En alguns encreuaments cal estar atent a les marques, però en principi no té pèrdua. Ofereix bones vistes de l'altra riba de la riera de Matarrodona i ja més lluny del Pla de Bages. A mig camí es troben les runes de l'Hostal del Daví, però el que és impressionat és l'Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. Encara que ja fa temps que està abandonat es pot observar que havia estat un lloc de gran importància. Gaudeixo donant un tomb per les diferents estances, i tot observant la encara grandiositat de les seves runes, imaginar-me la vida d'aquest lloc en altres temps.

Un parell de setmanes més tard em vam portar per l'altra riba de la riera de Matarrodona i del Torrent del Figueret. Des de dalt del Coll de Boix baixa una pista forestal de bon córrer i per la que vaig poder arribar a la Masia de Matarrodona, una enorme construcció pairal encara en peu i en bon estat de conservació i on en els seus bon temps hi devia viure un bon munt de gent. Ben a prop hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Concepció. Pel camí es poden contemplar les formes curioses que prenen aquestes muntanyes i amb noms ben suggeridors com La Carena del Castellot, el Sentinella, la Màquina de Tren, la Foradada, El Gegant del Pi, La Calavera, La Talaia Magnífica, ....

També ben a prop d'aquesta pista i en un indret ben amagat i de difícil accés sinó es coneix es pot visitar l'Hospital de Sang i la Cort Fosca. Un indret ple de misteri i que també fa pensar en com devia ser la vida en l'època en que aquest lloc s'utilitzava per amagar i alhora tractar de guarir els ferits de les guerres carlines.

De tornada vaig travessar el Torrent del Figueret per la Font del Bosquet i em vaig arribar fins el Turó de l'Espluga i la carena i el roure del mateix nom.
Però no acaba pas aquí la descoberta dels racons de l'Obac, ja que com més voltes i més mires el mapa més camins i corriols i noms plens de misteris acabes descobrint que deixes pendents per una propera vegada.

De nou orientació a Sant Cugat

Com cada any en aquestes dates els del Senglar-O organitzen una cursa d'orientació oberta a tothom per ajudar a la marató de TV3. El fet de tenir-la a prop de casa, l'ha acabat de convertir en una cita obligatòria. Oferien la possibilitat de fer una rogaine de 6 hores, però vaig optar per la modalitat de 3 hores i individual amb l'objectiu de posar-me a prova físicament.

La intenció inicial era fer gairebé la totalitat de la cursa corrent, evitant en el possible els moments de caminar. Mentalment em vaig dividir la prova en tres parts: primera hora ràpida, segona hora trot constant, però sense forçar el ritme per acabar la darrera hora el més ràpid possible.

Era un matí gris i més aviat frescot, però tampoc massa fred. Després de saludar a tots els coneguts abans de la sortida, ja amb el mapa a les mans vaig establir l'estratègia de cursa. Hi havia 30 fites, però només en podíem fitar 20. Calia escollir les de més puntuació i deixar de banda les de pocs punts. Així ho vaig fer. La intenció inicial era arribar fins la fita situada més Sud-Est del mapa, la 94. Era un plan agosarat, però d'entrada ho volia intentar.

Surto ràpid i vaig localitzant les fites sense dificultat i gairebé sense perdre temps: 52, 53, 92, 54, 55, 71, 70.

La primera fita de 9 punts (92)

Ja gairebé compleixo la meva primera hora de cursa. Passo la 90 i per arribar fins la 43 haig de passar per un corriol de forta pendent. Aprofito per anar replantejant l'estratègia. Pensant en la tornada la 94 queda molt lluny del meu abast. Passo per la 62 i la 72 a bon ritme. Per arribar-me a la 97 haig de superar un fort desnivell. Aquest serà el darrer tram difícil de la cursa en quant a exigència física. Fito la 93 amb dos hores de cursa. Ja puc espavilar si no vull penalitzar al final.

Fita 90

Avanço per un corriol per la part alta de la carena a bon ritme. Conec bé aquesta zona d'altres anys. M'asseguro d'estar a a cruïlla correcte abans de baixar cap a la 80 i després la 56 al costat d'un forn ibèric que hi ha a prop del Sant Adjucatori. Deixo enrere Can Borrell, com sempre ple de gent. Ara ja és una cursa contrarrellotge. Falten 35 minuts.

I quan més bé em trobo i en un lloc no massa difícil, m'encallo per trobar la 91. Agafo un corriol que puja i que no va en la direcció correcte. Refaig el camí i torno a provar. Quan ja pràcticament marxo abandonant la fita sense trobar-la se m'encén la llumeta. Ara ja és una qüestió d'amor propi. Torno enrere i trobo la fita. Era ben fàcil. La base està trencada. Utilitzo la pinça tradicional.

Ja només queden 10 minuts. Segur que penalitzo. Decideixo seguir cercant fites en el camí cap a l'arribada al menys serà més divertit. Porto una bona estona que el meu ritme de creuer és al voltant de 7 minuts el km. i em trobo bé.

I així ho faig 60 i 34. I quan sóc a prop del parc de la Pollancreda, passen 11 minuts, tinc temps d'arribar-me a la 31 i entrar en el mateix tram de penalització. Allà vaig, l'adrenalina a tope. Arribo a la cantonada de la tanca on hauria d'estar la fita. No hi és. I ara què ? Dubtes, potser estar a l'altra banda de la riera? Així és, però segur que no està ben posada. Ara ja és un sprint. Acabo amb 3-15-38. Penalitzo però m'és igual. M'ho he passat molt i molt bé que és del que realment es tracta.

Farell amb sorpresa final

S'acaba l'any i com ja és tota una tradició arriba la cursa per muntanya del Farell.

La previsió era que seria una cursa sota un aiguat persistent i amb fang i bassals a dojo. Però hem estat de sort i el diumenge s'ha aixecat gris, però de moment sense pluja. En l'ànim de tots és que ens caurà el xàfec a sobre d'un moment a l'altre, però no ha estat així. I també per sorpresa de tots els corredors el terreny estava tou, però sense massa fang. Gairebé podríem afirmar que les condicions per córrer eren ideals.

La cursa no té massa història. He sortit del darrere sense pressa i ja ben aviat, encara corrent pels principals carrers de Caldes he notat que el meu ritme no era el desitjat. He fet els 3 primers kms. per asfalt a 6 i una mica més de 6 el km. On no n'hi ha no en raja. A la primera pujada, la més llarga de tota la cursa he mantingut un ritme constant sense caminar en cap moment, mentre gent que tenia al meu costat es posava a caminar en algun tram. He acabat la pujada amb 32 minuts quan en l'edició de l'any passat ho havia fet en 30. Dos minuts són tot un món.
A meitat de cursa segueixo acumulant retard: 42 per 38-30. Després del pas per la zona asfaltada entrem en la part amb més fang i algun que altre bassal, però tampoc es pot dir que estigui impracticable es pot córrer bé. Tracto de mantenir un bon ritme. Arribo al punt més alt, a partir del que ja el que resta de cursa és baixada amb 1-02-30, 3-30 de retard respecte a l'anterior edició. Baixo ràpid gaudint com sempre d'aquesta baixada. Finalment 1-22-50 gairebé 5 minuts més que l'any passat, però un Farell més en el meu currículum i ja van 22, totes les edicions que s'han fet.

Ritme de cursa 6-17 x km. Posició final 597 de 664 classificats (89% per 83% de l'edició anterior) i 31 de 33 en la meva categoria. Aquesta diferència no és només fruit de l'edat sinó també del poc i irregular entrenament.
Però, malauradament no s'acaba aquí la crònica del Farell. A la tornada al cotxe m'esperava la sorpresa del dia: vidre del copilot trencat i robatori del mòbil i dels diners. Encara van ser prou considerats i em van deixar la cartera amb la documentació i la tarja. Va tocar passar pels mossos a fer la denúncia. No vaig ser l'únic perjudicat. Quan sortia de posar la denúncia a fora esperava un altre corredor al que li havia passat el mateix.