dijous, 23 de desembre del 2010

Corrent en pista

De nou torno a córrer en pista. És la tercera vegada. Participo en les 24 hores per relleus que organitza corredors.cat com a forma de recolzar als que estan fent les 24 hores en pista.
L'eskamot vallesà ha aconseguit fer un equip i faré dos relleus, un dissabte al migdia i l'altre diumenge al matí. En principi havien d'estar dos relleus d'una hora, però canvis d'últim moment, així com algú que no es va presentar a l'hora pactada han allargat la meva participació més del previst.
Malgrat ser una competició, m'ho prenc com un entrenament. L'objectiu inicial és poder córrer a un ritme proper als 5 minuts el km.
Dissabte al migdia tinc molts problemes per deixar el cotxe i arribo tard a les Pistes. Estan a punt de fer el relleu entre l'Anna i el Mena i, per tant, hauré d'esperar una hora i mitja per posar-me en acció. Aprofito per gaudir de l'ambient.
A les 14.30 em poso a donar voltes. Tracto de portar un ritme regular, però no és fàcil. Em trobo bé i les sensacions a estones són molt bones. No ho sé del cert però el meu ritme deu estar entre 5-15 o 5-20 el km. No està malament. Quan ja veig al meu relleu a punt tracto d'accelerar en les darreres voltes. Encara tinc forces. Finalment passo el xip a l'Yves que segueix endavant amb la seva barretina i el seu esquellot. Han estat 1-28.
L'endemà arribo a les Pistes que encara és fosc. Plovisqueja una mica. El que està fent el relleu és el Xavi i espero que arribi la meva hora, les 8. Ja clareja quan començo a rodar per la pista sota un lleu plugim. No fa fred i no molesta massa.



Diria que porto el mateix ritme que ahir, encara que vaig afluixant. Començo entre 2-10 2-15 per volta però vaig baixant fins fer les voltes a 2-20 2-25. Quan s'apropa l'hora de fer el relleu no aparèixer ningú i em toca continuar corrent fins que es pugui trobar una solució.
Arriben la Teresa i el Pau que són els dos darrers rellevistes de l'eskamot i faran les 2-45 que resten. Agafa el relleu la Teresa. Aquest cop han estat 1-12. No ha estat malament.
Estic una estona com espectador i finalment torno a casa deixant al Pau donant voltes a la pista.
Parlem que el proper any hem d'organitzar dos equips, un de Terrassai un altre de Sabadell. Podria ser divertit.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Aprofito el Farell per posar-me a prova

Un any més he seguit la tradició d'anar a córrer la cursa de muntanya del Farell. Com moltes vegades la he utilitzat per conèixer el meu estat de forma actual. De camí cap a Caldes de Montbui penso que tret la cursa dels Mussols es la meva primera cursa de l'any que no és d'orientació.
Gairebé em sento estrany en l'ambient d'aquestes curses multitudinàries i tots els rituals que comporten. Em retrobo amb alguns companys que fa molt de temps que no veig. Entre ells Roque Lucas, un company amb el que vam estudiar junts el Batxiller Superior, jo de lletres, i ell de ciències, però que coincidíem en les classe de matèries comunes. I ens hem anat retrobant en algunes curses. Que jo sàpiga és l'únic que ha participat en totes les edicions de la cursa de la Festa Major de Sabadell. Des de ja fa temps que es dedica a les curses de llarga distància com la UTMB i altres d'aquest estil.
Començo la cursa des del darrera. Ja no estic acostumat a aquest tipus de sortida. Intento agafar un bon ritme pels carrers del poble abans d'afrontar la primera pujada llarga de la cursa. Arribo amb forces a la mateixa i aprofito per avançar algunes posicions. Acabada la pujada miro el crono i tan sols he millorat mig minut el temps de l'any passat. Tenia la sensació d'anar molt millor!
Ara venen els puja i baixa típics d'aquesta cursa. Com sempre perdo a les pujades el que guanyo a les baixades. En el primer tram de baixada aconsegueixo seguir avançant atletes, però quan aquesta ja no és tan pronunciada el meu ritme no és massa bo. Procuro anar el més ràpid possible, però de seguida noto que no tinc velocitat. Acabo amb un temps final de 1-13-42 per 1-13-09 de l'any passat, 626 de 864 arribats i 95 de la meva categoria de 146 arribats.

Farell


Està clar que no estic en una gran forma, però tampoc estic tant malament. Ara és qüestió de planificar un entrenament que em permeti augmentar el ritme de cursa, així com també fer les pujades amb més facilitat, un dels meus punts dèbils darrerament.

dimecres, 8 de desembre del 2010

A la tercera va la vençuda.

Tercera i darrera rogaining de la temporada en el dia electoral. Les previsions són un dia fred, però tampoc serà tant i s'aguantarà prou bé.

Foto Manuel Trujillo

Arribem a Dosrius amb temps per a tots els preparatius, i aviat ja tenim tots els estris i el mapa al davant. Ha arribat el moment de prendre decisions de com enfoquem la cursa. És la nostra cinquena rogaining com a equip
Ambdós sabem que el nostre estat físic no és l'òptim per tant ens ho agafem amb calma.
Com sempre davant del mapa hi ha moltes opcions i optem per sortir en direcció Est agafant tots els punts possibles fins a situar-nos al bell mig del mapa i un cop allà decidir la segona part de la cursa. Així ho fem.

Mapa i recorregut dels germans Angulo


Un cop al triangle observem que la nostra opció és minoritària. No és pas la primera vegada que ens passa. De fet ha estat així en la sortida de les tres rogaingings de la temporada. Anem trotant fins a la 31 i la 43. Aquí ens aturem una mica per tal de treure'ns roba. Hem sortit molt abrigats i comencem a tenir calor. Seguim endavant i en la primera hora de cursa ja tenim 5 fites i 22 punts.



La nostra estratègia inicial és procurar no abandonar els camins. Aventurar-se pel mig del bosc en les roaginings sempre té el seu perill, i no en tenim massa bones experiències anteriors. Continuem endavant sumant fites i punts. A les pujades caminant i als plans i baixades trotant suaument. Després d'una forta baixada ens despistem en una cruïlla i perdem una mica de temps. Portem dues hores de cursa, 8 fites i 43 punts. Estem a la fita 52. Ens aturem i esmorzem amb tranquil·litat. Aprofitem per replantejar la nostra cursa. Abandonem totes les fites que tenim a l'Est del mapa i tractarem d'agafar tots els punts de les fites que tenim a l'Oest.
Ens posem de nou amb marxa. Ha sortit un sol esmorteït. Anem trobant altres orientadors, alguns d'ells companys de club amb els que ens creuem paraules d'ànim. Tots molts concentrats amb els nostres mapes i les nostre brúixoles, però gaudint de la natura i d'aquest esport. A les 3 hores de cursa ja portem 11 fites i sumen 63 punts. Ens marquem con objectiu assolir les 20 fites.
Anem trobant les fites amb facilitati això ens anima i ens fa anar més segurs, però al mateix temps també ens converteix en més agosarats. El nostre atreviment ens fa prendre una opció que ens comportarà la segona petita errada de la cursa, però de la que sabem sortir aviat i tornar al bon camí. A les4 hores ja portem 15 fites i 90 punts.



En aquest punt ja tracem el que serà el nostre itinerari fins el final de la cursa. A partir d'aquí i ja fins al final de la cursa les pujades cada cop es faran més feixugues i el nostre trot en els plans serà molt lent. Queda molt evident que ens cal entrenar més. Arribem al final molt justets de força però amb la sensació d'haver fet una molt bona cursa, possiblement la millor de totes les nostres rogainings fins el moment. Hem trobat 21 fites i sumat 125 punts. Al final he assolit el top-10 en la general de la Copa Catalana de Rogainings d'aquesta temporada.
M'ha agradat el lloc on s'ha fet la cursa i no defujo de tornar-hi aviat. Ara ja és el moment de pensar en la propera temporada i en especial en la Rogaining de l'Espluga Calba.
Crònica d'un company de club