Córrer per Viladecavalls

 Cursa de Viladecavalls

10 km. amb 279 metres de desnivell positiu: 1-23-35     

94è de 113 arribats

Per acabar les meves curses d’aquest any m’he inscrit a una cursa solidària que fan a Viladecavalls. M’inscric sense pagar, i per recollir el pitrall demanen una aportació voluntària. Els diners recaptats són per la marató de TV3. Tret d’uns primers metres a l’inici i al final de la cursa és una cursa 100 % 100 per pistes i corriols de terra.

Tal com estava previst fa molt de fred. Fa solet, però estem sota zero. Escalfo ben abrigat i em vaig traient capes de roba, fins posar-me a la línia de sortida. Em marco com objectiu fer una hora i 10 minuts.

Ben aviat veig que el meu objectiu serà molt difícil d’assolir. Hi ha molts trams per corriols força tècnics que em fan anar lents fins i tot a les baixades. Tracto d’aprofitar les parts de pista i, sobre tot, quan aquesta és favorable per anar a un bon ritme, però passo tots els quilometres per sobre de 7, fins i tot, el tercer amb 9-45.

A meitat de cursa marco 40-20. Després d’un tram llarg de baixada, i després de passar l’altra banda de la que ha de ser la B-40, entro dins d’una riera. Correm una bona estona per la seva llera. És un lloc sorprenent. Baixa força aigua malgrat la sequera que patim i haig d’anar saltant d’una banda a l’altra per evitar mullar-me els peus. Penso que és un lloc on hauré de tornar un dia per poder gaudir-ne millor.

Quan s’acaba la riera toca remuntar, per passar de nou a l’altra banda de la B-40. Es veu força acabada. Em pregunto quan inaugurant aquest tram que uneix Abrera i Terrassa. Seguim pujant amb petits trams de descans per apropar-nos de nou al poble. En aquestes pujades de nou el meu ritme torna a ser molt lent. Finalment la segona part de la cursa serà més lenta que la primera 43-15.

Acabo satisfet. Comento la cursa i el sorprenent recorregut amb el David, un company de córrer que viu a Viladecavalls i que fa anys que ens coneixem.

A l’arribada ja no fa tan fred com a l’inici. Recullo l’entrepà de botifarra, dono un tomb per una fira que hi ha poble i cap a casa amb la feina feta.

La darrera cursa d’orientació de la temporada.

 2 dies del Berguedà, mitja distància al Pi de les Tres Branques

3,2 km. 14 fites, en realitat 4,5 km. 1-27-21 i 172 metres de desnivell positiu 18è de 19 classificats en H45

Aquesta temporada gairebé només he fet rogaines i he fet molt poques curses d’orientació. Acabaré la temporada amb la que és la darrera cursa de la Copa Catalana organitzada pel COB als boscos que rodegen el mític Pi de les 3 branques. I he decidit fer-ho en la categoria H45 per gaudir més estona de l’orientació.

Surto amb la tranquil·litat afegida que no lluito per cap classificació i amb l’únic propòsit de gaudir de l’orientació i d’anar trobant les fites sense massa errades, ni pèrdues de temps innecessàries. Començo a poc a poc. Vaig en la bona direcció, però no tinc referències per saber quan he arribat a l’alçada de la fita, ni la distància recorreguda. Amb tot, la trobo. Troto en algun moment, però la major part del temps camino de presa identificant elements i trobant fites. Per anar fins a la 4 faig una volta innecessària i més desnivell.

Gaudeixo de l’orientació pel mig d’aquest bosc transitable. A la 8 em confonc i també volto més del compte. No era una fita gens fàcil. Des d’aquesta fins al final vaig força ràpid amb algun petit dubte sense massa importància en alguna de les fites. Arribo prou satisfet al final. Està clar que haig d’afinar més i alhora anar més ràpid.

Per 4 segons!!!

Rogaine Serra de Milany Campionat Iberorogaine 2023

39,8 km. 12-00-04  18-01 x km. 1800 metres de desnivell positiu,

147 punts, 24 fites 1r. Ultraveterants i 2n. Superveterans

 

Aquesta és la Rogaine que tanca la temporada i és al mateix temps campionat Iberogaine. Organitza Aligots en un mapa nou que promet molt. Com que el traçador és el Joan, el meu company habitual de les Rogaines, faré equip amb el Jaume, que ja és ultra per sempre més, com jo, i amb el que ja he fet altres Rogaines.

Arribem a Vallfogona del Ripollès i complim amb tots els tràmits habituals previs a la cursa. Fa un dia fred de tardor. Mentre esperem la sortida i estudiem el mapa per planificar la ruta, anem ben abrigats. Tenim 12 hores per endavant i ja d’entrada decidim que ho farem caminant. És un terreny amb molt de desnivell i hem de vigilar de no acumular-ne massa. Ens agrada la zona Nord i començarem per allà. I des d’allà farem com una olla en sentit horari, per no haver de baixar i pujar massa. Ens deixem la zona propera a Vallfogona per fer-la de nit si arribem a temps. La nostra idea és fer 40 km., uns 10 kms. cada hora. Per controlar com anem dividim el recorregut planificat en 4 parts.  

Ens posem en marxa. Passem en lleugera baixada per la 49 que està una mica a l’Oest del poble i a partir d’aquí ens comencem a enfilar en direcció Nord primer pel dret superant unes feixes i després ja per un corriol que ens porta fins a la 78. Seguim pujant de forma suau i quan som a la cruïlla que ens ha de menar fins a la 55, decidim anar a la 34 que tenim ben a prop, i un cop allà valorem que val la pena arribar a la 87 que en un principi no havíem considerat. Pugem pel dret fins la carena i la resseguim fins localitzar la fita. Agafem una pista que planeja fins la cruïlla on hem estat abans. I ara sí que anem cap a la 55. Ha estat una bona decisió, i 8 punts són 8 punts! De la 55 anem a la nostra primera fita de 9 punts, la 93. Baixem pel dret pels camps per arribar-hi. En aquesta zona coincidim amb molts orientadors. Això sempre ajuda.

Seguim la nostra planificació en direcció Est gairebé sempre per pises i corriols fins la 79, i més a l’Est fins la 89. Per arribar a aquesta ens cal superar un fort desnivell. Portem una mica més de  3 hores. De moment estem sobre el que havíem previst, i més si tenim en compte, que ens hem desviat per anar a la 87.

Agafem la carretera per anar fins a la 91, l’extrem més Nord-Est del mapa. Està lluny però és còmode i aprofitem per fer un mos. La propera serà la 63. Està lluny i ens toca pujar una bona estona. Ho fem rodejats de boscos en plena tardor. 

No ens ho havia semblat en cursa, però aquest ha estat el parcial en el que hem esmerçat més estona. Més d’una hora! Abans d’assolir-la hem tingut uns moments de dubte d’on realment ens trobàvem, però ho hem resolt sense problemes, i ja la tenim. Baixem amb compte per fitar-la i pel nostre costat baixen dues jovenets a tot trap. No hi ha com ser jove i àgil!

Seguim un corriol que gairebé a nivell ens porta a la següent fita, la 77. Una forta baixada i després una pujada suau i ja en tenim una més, la 54. Seguim avançant ara en direcció Sud per corriols i pista. Nos abandonem els camins en el moment de trobar la fita: una nova fita de 9 punts la 94. Ja portem una mica més de 6 hores. Estem a la meitat de cursa. En aquesta segona part no s’han complert les nostres previsions. És més, estem molt lluny de que havíem planificat. Comencem a pensar que haurem d’escurçar la nostra ruta. Seguim per una pista que a nivell ens porta gairebé fins la 65, en un arbre al mig d’un terreny obert. 

Tornem a la pista fins la 95. 

Aquí ens toca retrocedir fins trobar una zona al costat d’un torrent que ens permet pujar a través d’un bosc. La pujada es fa feixuga. Travessem diferents corriols fins arribar al que cerquem arran d’una tanca. Aquest tram fins a la 69 s’ha fet llarg, gairebé una hora. Estem a la fita on havíem previst arribar en 6 hores i en canvi en portem ja 7-42. Ens posem cop objectiu arribar a la 81 amb llum de dia i apressem una mica el pas. Anem carenejant per un corriol amb molt bones vistes.

Les distàncies entre fita i fita són grans i malgrat que caminem de pressa el temps passa ràpid. Fem la 68 i per assolir la 38, hem de travessar una tanca per sota arrossegant-nos per terra per no punxar-nos. Seguim per terreny obert i abans d’endinsar-nos en el bosc ens aturem. Ja portem 9 hores. Només ens resten tres hores. Mirem el mapa i planifiquem les tres hores que ens resten. Ja ens posem els frontals per afrontar la part nocturna. Ara caldrà anar amb 4 ulls i amb molt de compte a no cometre errades.

Entrem al bosc i ens comencem a acostumar a la foscor. Localitzem la 81 i continuem. Anem per un corriol a nivell, però necessitem baixar a una pista que va per sota. No ens atrevim a fer-ho i seguim pel corriol fins arribar a una pista, però aquesta no agafa la direcció que nosaltres volem. No estem on volíem estar. Rectifiquem i finalment trobem la pista que cercaven. Han estat uns moments de neguit que hem solucionat prou bé. A més de la foscor, hi ha una mica de boira que va i ve, i que en alguns moments dificulta la nostra visió.  

Deixem la pista per un corriol, i amb alguns dubtes ens endinsem en unes runes. Estem al Castell de Milany! La fita és aquí, però no la trobem. No acabem d’entendre bé la descripció de control: hi ha una T que no sabem ben bé que vol dir. Després de donar un parell de voltes l’acabem trobant, al peu de l’escala que mena a dalt de la torre del castell. Ens queden poc més de dues hores. Descartem anar a la 59 i preferim anar directes fins a la 73.

Tornem a la pista d’abans i seguim endavant. Ens cal trobar una desviació a la dreta, abans d’una gran corba a la que no ens cal arribar. Després d’un parell de dubtes que ens fan perdre una mica de temps, som al lloc i anem cap a la fita 73. Perfecte. Seguim per la pista que ens ha de portar al poble.

Passem pel Hash House. Encara hi són i ens fan picar. Diuen que ens han esperat. Pregunten per si havia algú més amb nosaltres al castell. No. Estàvem sols. Sembla que el GPS que portem indica que hi ha algú al castell fa estona i que no es mou d’allà. Ja se sap problemes de la tecnologia.

De baixada per la pista ens desviem per pinçar la 35. Falta 1 hora. Seguim per la pista amb desnivell favorable. La deixem i agafem un corriol. Dubtem d’anar o no a la 53. Al final ens decidim. Sembla fàcil. Deixem el corriol en una corba i anem a nivell a trobar-la. Ha d’estar passat un petit torrent. No identifiquem el torrent, i si no arriba a ser pel Jaume ens la hauríem passat. Falten 32 minuts. Tornem al corriol. La baixada pel corriol fins a la 31, se’ns fa eterna. El riu no arriba mai. Ja hi som. Està sota el pont, però no sabem a quina banda del riu. Pujo dalt del pont per veure si des d’allà la veig. El Jaume baixa al riu i la troba i em crida. Baixo. Ens queden menys de 10 minuts.

Passem el pont i per un corriol en pujada tot fent ziga-zagues arribem als carrers del poble. Decidim trotar per no penalitzar. Ja som al centre de competició. Hem de travessar-lo. L’arribada és a l’altra banda. Falten segons. Ho sabem. Ho veiem al marcador lluminós. El Jaume pinça. A mi em costa una mica. La puça no entra. No sabem si hem arribat a temps fins que descarreguem. Per 4 segons hem penalitzat 5 punts. El Joan ens diu que igual hem guanyat la categoria de superveterans. Al final, som segons només per un punt. Llàstima de 4 segons.

Em dutxo, sopem amb molt de fred i pugem dues vegades al podi. Hem guanyat la nostra categoria d’ultraveterans (érem els únics) i hem estat segons de la categoria de superveterans. Estem molt contents de la rogaine que hem fet. Creiem que hem optat per una bona estratègia de cursa i no hem comès errades.  Com es pot veure en aquest quadre, hem estat força regulars al llarg de les 12 hores.

3 hores	7 fites	43 punts
6 hores	5 fites	35 punts
9 hores	6 fites	39 punts
12 hores	6 fites	35 punts

 

La tornada a casa és llarga. Fins passada la mitjanit no em fico al llit a descansar.   

País Basc

Al País Basc només hi havia estat de petit amb els pares, i ja fa una bona colla d’anys en una estància a Donostia, i una visita al Guggenheim, l’any de la seva inauguració. Tenia ganes d’anar-hi, i voltar per allà uns dies, com així ha estat. Ens vam instal·lar a Murgia, un llogaret a pocs quilòmetres de Gasteiz. I des d’allà ens desplaçàvem als llocs del nostre interès.

Com he fet altres vegades he aprofitat aquesta estada per llegir el llibre que sobre el País Basc va escriure Josep M. Espinàs dins de la seva sèrie de viatges a peu. Encara que hi he trobat descripcions molt encertades, he de dir que en aquest cas el llibre m’ha resultat menys interessant que en altres ocasions.

“El paisatge del país ... un seguit de llargues ondulacions, d’aspecte antic i amansit, amb l’ocasional contrapunt d’una teulada vermella. Al lluny, els grans boscos amb el verd apagat, encara adormit”

I com canta Raimon

“Tots els colors del verd
Sota un cel de plom
Que el sol vol trencar
Tots els colors del verd”

L’arquitectura dels pobles i ciutats és ben diferent a d’altres indrets. Són llocs molt nets, polits i endreçats. El paisatge malgrat la poca pluja d’aquest any manté el verd, sempre tacat de baserris, cases molt grans i, sorprenentment per a nosaltres, la major part d’elles habitades.

En els innumerables prats, “les vaques ens miren passar, immòbils i aquesta immobilitat dels grans animals sembla que fa més evident el silenci”

Tret del primer dia que ens va ploure, a la resta vam poder gaudir, d’una temperatura gairebé estiuenca, malgrat ja estar al mes d’octubre.

“I l'aigua és sempre vida
Entre muntanyes i valls
I l'aigua és sempre vida
Sota la grisor del cel”

 

Gernika emociona, l’arbre de Gernika i les Juntes Generals conserven una tradició que ve de la llunyania dels temps com ens va explicar molt amablement el funcionari que estava a l’entrada. La visita al museu de la Pau en un moment en que tornem a tenir guerres a prop, en la que moren molts civils que són bàrbarament bombardejats planteja l’eterna pregunta del per què de les guerres. Passen els anys i la humanitat no aprèn dels seus errors, i ens seguim matant els uns als altres sense cap mena de sentit.

Passejar per les muntanyes i els parcs bascos és una delícia. Aprofitem el seu relleu suau per fer petites excursions sense massa desnivell. La calma i el silenci en aquests racons és absoluta. Els minuts passen amb lentitud i monotonia. “Ens hem aturat un moment a observar aquesta extensió de terra ...” Aturar-te i observar sense pressa és la base dels viatges. Passegem pel Parc Natural de Gorbeia, seguint el riu Baias. I allà trobem fagedes, tranquil·litat, silenci, mores i uns quants rovellons, i també,  una estona de conversa amb una parella basca.

Un dels nostres objectius d’aquests dies era contemplar les obres de Chillida, sobre tot, el seu museu Chillida-Leku, un petit oasi verd al mig del brogit de carreteres i naus industrials a Renteria. Un bon lloc per passejar per entremig de les seves grans obres. No puc dir el que tenen, però m’atrauen des de sempre. Són pedres i estructures de ferro enormes, però amb una sensibilitat especial que em generen una mena de veneració que no sé explicar. I repetim visita a Donostia per gaudir del gran espectacle que sempre és contemplar el Peine de los Vientos. “Terrible i indiferent immobilitat geològica davant la mirada humana. Inevitable fugacitat de la mirada humana davant de qualsevol cosa”

El país basc és una comunitat rica, amb un nivell de vida alt que es nota en els preus dels seus comerços. També travessem grans zones industrials lletges i sense cap atractiu paisatgístic, però també necessàries per l’economia del país i les butxaques de la gent.

“Els bascos han estimat i han viscut la llibertat de la mar, per la qual podien anar molt més enllà del seu petit país, dels clots de les valls, dels horitzons de les serralades”. El país basc i els bascos viuen entre les seves muntanyes i el seu mar. Dediquem una jornada a resseguir part de la costa, on el verd i el blau estan a tocar. En molts indrets els seus boscos arriben fins al mar. Les seves platges són menudes i  el seu mar és immens molt diferent al nostra mediterrani.

Com afirma Espinàs caminar per dos llocs diferents, dos paisatges “és haver caminat per dos mons. O per moltes vides”. I segueix reflexionat sobre la vida i el pas del temps. “Com han passat els anys, quin camí més estrany, el del temps, que es fa sense adonar-se’n, un camí que no es troba en cap mapa, però que sempre et porta on t’ha de portar”. I per concloure amb “el camí no és recomençable. Perquè el camí és el pas del temps”

 

 

JOSEP M. ESPINÀS

A peu pel País Basc. Bizkaia

La Campana, 2000, 196 pàgines

 

“Tots els colors del verd
Gora gora, diuen fort
La gent, la terra i el mar
Allà al País Basc”

 

Cursa no massa bona, però bon resultat.

2 dies dels Pirineus Guils de Cerdanya llarga distància

4 km. 10 fites, en realitat 5,5 km. 1-27-42 i 117 metres de desnivell positiu 2n. a H60 de 8

Ha passat tot just una setmana i ja torno a desplaçar-me a La Cerdanya. Avui és per participar en una cursa de Copa Catalana. Serà la primera de la temporada per a mi. No és la primera vegada que corro en aquest mapa. Tinc ben viu la primera vegada que ho vaig fer fa 5 anys. És un dels mapes més difícils de Catalunya. Avui és una cursa de la modalitat llarga distància. Això significa que una part de la cursa es desenvoluparà fora de la zona de roques.

Arribo just a l’hora per entrar a la zona de sortida. Surto lent i concentrat per no cometre errades. M’endinso al bosc a nivell per trobar la primera fita i segueixo a nivell en direcció a la segona. Arribo a la zona d’aiguamolls. La fita està a prop i no trigo a localitzar-la. Havia baixat una mica més del compte. La tercera està en una petita clariana i malgrat no anar-hi del tot directe, també és meva aviat.

Ara toca dirigir-se cap a la zona de roques. M’oriento utilitzant la xarxa de camins. M’aturo un moment en un avituallament per beure abans de seguir ja dins de la zona de roques. Segueixo un corriol i em desvio cap a la fita intentant saber en tot moment on soc, però quan estic a prop em començo a enfilar per una zona on és difícil moure’s. No ho entenc. No m’hauria d’enfilar. La fita està a baix. Baixo amb compte i allà està. Realment era molt difícil de veure, però jo tampoc ho he fet gens bé, i he perdut força temps. Direcció a la 5 hauria de seguir un petit curs d’aigua. Em penso que estic al curs d’aigua de més al sud i em desvio cap el nord per localitzar l’altre curs d’aigua. No hi és. Per tant retorno en direcció al curs d’aigua que havia deixat i ja tinc la fita. També he perdut molt de temps aquí. La 6 sembla fàcil, però un cop estic al turó visito totes les roques per localitzar la fita, i resulta que estava en la primera roca que havia vist, però en el cantó que no vaig mirar.

Ara ja toca sortir de la zona de roques i tornar a la zona de bosc. Aquí la navegació molt més fàcil. Hi ha una bona xarxa de camins i corriols i molts elements fàcils d’identificar. Ja tot és ràpid fins acabar la cursa amb un regust agredolç. He gaudit de l’orientació pura de nou, però he perdut massa temps en la zona de roques. Però això és el que passa quan es fa orientació sempre s’aprèn i sempre es pot fer millor. Malgrat no està massa satisfet de com m’ha anat la cursa en sí, el resultat és molt bo. Per sorpresa meva faig segon. Els companys de la categoria es deuen haver equivocat molt més que jo.

Reflexions post.cursa.

Un munt de quilometres!

Rogaine d’Alp

38.6 km. 8-09-24  12 41 x km. 1050 metres de desnivell positiu,

182 punts, 30 fites 1r. Ultraveterants i 3er. Superveterans

El matí a la Cerdanya s’aixeca assolellat però fresquet. Quan surto del cotxe el termòmetre marca 5 graus. Complim els tràmits previs i ja som dins del parc tancat esperant poder obrir els mapes. Mentre esperem parlem que haurem d’aprofitar la zona plana del mapa. Ja amb el mapa obert veiem que hi molts punts a la plana del Segre i fem una doble planificació. Mirar d’enllaçar totes fites de la plana per recollir-ne tots els punts i també un parell de bucles possibles a la zona de muntanya. El dubte és per on comencem, però aviat el resolem, primer farem tota la plana i després en funció del temps que ens resti acabarem de decidir quines fites de muntanya cerquem. I dit i fet.

Comencem a rodar per la zona plana. Només trotem quan hi ha lleugera baixada i sense cap dificultat anem sumant punts i quilometres: 39, 48, 57, 34, 94, 77. En la primera hora 6 fites, 31 punts i 7 kms. Mai havíem fet un inici de Rogaine tan ràpida com la d’avui.

Darrera nostra portem a l’equip del COC format pel David, Sergi i Jordi que han fet el mateix inici que nosaltres. Seguim avançant per la plana, però ara amb més estones caminant que trotant, ja que hi ha menys trams favorables, però mantenim un bon ritme. Canviem una mica l’estratègia i anem a la 70 que havíem planificat per més tard, però que ens sembla millor passar-hi ara. En la segona hora fem 84, 96, 70 i 65, i sumem 27 punts. Anem resseguint el riu Segre per recollir tots els punts que hi ha a la seva riba que en son una bona pila. És una bona zona per venir a passejar algun dia.  A la tercera hora fem 5 fites més (79, 81, 62, 78, 93), sumem 37 punts. En 3 hores de curses portem 18 kms.

Fins ara no ens mogut de la plana. Estem a l’extrem Nord-Est del mapa i decidim endinsar-nos a la zona de muntanya per recollir uns quants punts i tornar a la plana. La pujada fins a la 98 és molt dreta. És la nostra primera pujada forta d’aquesta Rogaine i la fem amb lentitud. Està clar que ara hem baixat molt el ritme ja que només fem dues fites en la quarta hora (98 i 35), per tant, uns minsos 12 punts. Aquesta 35 és una fita tècnicament força difícil per tenir tanta poca puntuació.

Estem a meitat de Rogaine. Ens queden 4 hores, ens trobem al Felip que fa la Rogaine de 4 hores i aquí només li resta una hora. Pincem la 80, la 63 i la 56 gairebé junts. En aquesta ens aturem a beure a la font, i el Felip se’n va que va just de temps. Ja hem tornat a la plana. Abans de tancar la cinquena hora sumem els punts de la 67. Han estat 4 fites i 25 punts.

Fem dues fites més de la zona plana, la 76, el pitjor parcial d’avui, i la 66 i entrem a Alp per la 32. Quan deixem Alp ja només ens resten dues hores de curses. En aquesta sisena hora hem fet 3 fites i 16 punts.

Planifiquem les dues hores que ens resten. La idea és una mica més d’una hora per pujar i una mica menys d’una hora per baixar: 40, 87, 85 de pujada i 86, 69 i 75 de baixada aprofitant la línia elèctrica. La pujada a la 87 és molt dreta i feixuga, però amb tot arribem a la 85 i ens resta una 1 hora i 20 de cursa.

Hem arribat molt abans del que pensàvem. Prenem una decisió ràpida. Amb dubtes però creiem tenir temps per fer la 41 i 97 abans de seguir el nostre pla. I aquest és la nostra errada d’avui. La 41 és fàcil. Allà encara ens falta 1 hora 8 minuts. Però la 97 no ens resulta fàcil de trobar i perdem força més temps del previst. Possiblement 10 minuts ben bons o potser més. Ja només falten 38 minuts i estem molt lluny.

I quan agafem la línia elèctrica que ens pensàvem que seria tot baixada veiem que no és així. Són gran tobogans amb baixades difícils de córrer i amb pujades molt i molt dretes. Anem lents i el temps passa ràpid, massa ràpid. Tenim clar que penalitzarem. Encara som a temps d’agafar els punts de la 86. Falten poc més de 15 minuts, i ens dirigim a l’arribada. Passem molt a prop de la 69, però no veiem clar entrar al bosc per cercar-la i seguim avall en direcció al poble.

Passem pel costat de la 87 i per la 40 i ens dirigim el més ràpid que podem en direcció a l’arribada. Ja estem penalitzant, però es tracta de perdre el mínim de punts possibles. Un cop als carrers d’Alp, posem els cinc sentits a no equivocar-nos i anem directes al Palau de Congressos on arribem a pocs segons de les 8 hores i 10 minuts. Només hem penalitzat 10 punts.

Un cop surten els resultats veiem que sense penalització hauríem quedat segons i a un sol punt dels primers de la categoria de superveterans, tot i que nosaltres son ultraveterans. En algunes Rogaines hem pecat de prudents i avui ens ha sortit la nostra vena més agosarada. Però hem gaudit d’allò més. Hem disputat una rogaine molt ràpida en un molt bon mapa i molt bona organització i una temperatura ideal per córrer per aquesta comarca tan bonica, a la que tornaré el proper dissabte per córrer en un dels mapes d’orientació més difícils de tot Catalunya: Guils Fontanera ens espera. 

Cursa Festa Major, 33 participacions des del 1979

 Cursa Festa Major, 44ª edició

9,6 km. 58-02 6-02 x km. 58 metres de desnivell positiu 502 de 531 arribats

La cursa de la Festa Major de Sabadell va ser una de les primeres curses en la que vaig participar. Va ser al 1979, recent estrenat el primer Ajuntament democràtic. Recordo que es corria per la tarda i que el circuït tenia 15 kms., massa quilòmetres per a mi. La vaig acabar caminant.

Des d’aleshores s’han fet 44 edicions i fent una mica de recompte, he participat en 33 ocasions,  8 d’elles en la distància de mitja marató. Del 1983 fins al 2000 vaig participar-hi cada any interrompudament. Després les meves participacions han estat més intermitents.

Com ha passat en diverses ocasions aquest any han canviat les distàncies i el recorregut. Avui es podia escollir entre 5 o 10 kms.

Baixo fins la sortida tot escalfant i em col·loco darrere de tot. Tinc la impressió que avui hi ha molta més participació que altres anys. Surto amb tota la calma i haig d’anar sortejant corredors mentre enfilo el primer quilòmetre. Vaig una mica a batzegades. D’alguna manera ja em va bé anar una mica frenat. Amb tot el primer parcial em surt a 6-05, més o menys el que volia fer ja que és en lleugera pujada. El meu objectiu és una hora. El segon quilòmetre encara dins del gran grup i també en pujada 6-14. A partir d’aquí ja és pla i en baixada i també amb més espai per córrer. Milloro el ritme: 5-50, 5-54 i 5-51.

Quan m’apropo a final de la primera volta m’avança el guanyador de la cursa. Va tot sol i a un ritme estratosfèric.

Passo el km. 5 en 29-50. Tinc molt poc marge per baixar de l’hora. Però a partir d’aquí ja tinc tot el carrer per a mi, amb alguns corredors al davant que em marco com objectiu. 

Els dos quilòmetres de pujada per la Rambla se’m fan feixucs i pujo molt més lent que a la primera volta: 6-21 i 6-19. Vaig tan sols 30 segons per sobre del meu objectiu. Si aconsegueixo fer els quilòmetres que resten a 5-50 ja ho tindré. Però malgrat que intento allargar la gambada i forçar el ritme faig dos quilòmetres a 5-58. Hauria de fer el darrer quilòmetre en 5-34, cosa que no veig possible. Però com que la distància total no és de 10 km. passo per sota del crono amb només uns segons per sobre de l’hora. Com que havia sortit en més de dos minuts de retard, el meu temps real és 58-02. Prou satisfet amb el temps assolit.

A l’arribada em trobo amb el Roque Lucas amb qui vaig compartir aula els dos anys de batxiller superior i amb qui coincidim any rere any en aquesta cursa. Ell ha fet totes les 44 edicions. És un autèntic expert en llargues distàncies i ultramaratons de muntanya.

Com és habitual en una cursa popular d’aquestes característiques al llarg del recorregut m’he anat trobant diferents coneguts. He complert amb la tradició i un any més he corregut la cursa de la Festa Major.  

La meva primera milla

 

Milla urbana barri Covadonga, 30ª edició

1,5 km. 8-35 5-50 x km. 4 metres de desnivell positiu

No acostumo a participar en curses tan curtes, però aquesta milla fa anys que es fa a la ciutat i sempre m’ha cridat l’atenció, encara que moltes vegades quan m’arribava la informació era quan ja s’havia fet. Aquest any tinc la sort de veure un cartell de la cursa i malgrat que és una jornada amb força calor m’animo a participar-hi.

Reviso les meves anotacions de curses i no tinc cap precedent d’haver corregut ni cap milla i cap 1500, o sigui que de ben segur que faré marca. L’únic precedent d’una cursa tan curta és un mil a l’estadi olímpic, el juny del 2007, quan encara tenia una mica de punta de velocitat. Els temps han canviat i fa anys que no faig sèries i que només entreno per a curses més aviat de llargues distàncies i sense cap pretensió de fer bons temps i només amb l’objectiu de mantenir la forma i poder gaudir del córrer.

M’arribo corrent fins el punt de sortida i m’inscric allà mateix. La sortida de la cursa s’endarrereix de forma inexplicable perquè no arriba l’ambulància. Com ja és costum en els darrers temps surto al darrera sense pressa. 

Intento agafar un ritme alt, però està clar que no tinc velocitat. Aviat quedo en terra de ningú, amb els corredors que tinc al davant massa lluny. Amb tot avanço a dues noies de les que portava al davant.

Passo el quilòmetre en 5-32. Intento accelerar però no hi més gas i em deixo anar fins al final. No ha estat una milla. Més aviat ha estat un milqui. Tot i ser gratuïta hi ha bossa del corredor amb caldo Aneto i aigua. Acabada la cursa toca tornar caminant i a estones trotant cap a casa. Hi haurà un nou intent de milla el proper any?

Terreny d’alta muntanya força mal parit

 Rogaine de Boí-Taüll Campionat de Catalunya 2023

19.6 km. 5-51-52  17-59 x km. 1140 metres de desnivell positiu,

100 punts, 20 fites 1r. Ultraveterants i 41è de 65 classificats

 

Aquesta és una Rogaine que ha aparegut al calendari amb la temporada ja començada i que s’enquadra dins d’un esdeveniment molt més gran com és el Garmin Mountain Festival, farcit de competicions de muntanya de tot tipus i de totes les distàncies.

És un mapa nou, en una zona que promet ser molt apte per la pràctica d’aquest esport, però amb grans desnivells. El centre de competició és a Barruera, al mig de la Vall de Boí, però l’arribada i la sortida és a l’estació d’esquí de Taüll.

Malgrat que la nostra idea prèvia era començar de pujada, un cop tenim el mapa a les mans i veient la distribució de les fites optem per sortir en direcció sud, arribar a la part més baixa del mapa i remuntar després.

Ja en marxa sortim en direcció a la 32, força a nivell per després baixar pel dret a buscar la 67. Són sis punts que malgrat que ens obliguen a baixar molt per després remuntar fins a la 45 no podem deixar escapar. Des d’allà ens dirigim a la 57 per zona oberta. Son 4 fites en la primera hora de cursa i 18 punts.

Baixem a través d’un bosc per anar a buscar la 35. Seguim baixant fins a la 62, on ens despistem una mica, però que trobem fàcilment un cop ens ressituem. Estem a la zona més baixa del mapa i comencem a pujar. Intentem fer-ho de la forma més suau possible. Encara estem forts i portem un bon ritme, tot arribant a la 82. Tanquem la segona hora amb tres fites i 16 punts.

Canviem l’ordre de les dues fites següents amb l’objectiu de estalviar-nos desnivell. Fem primer la 52 i seguim pujant a la cerca d’un punt de pas de la tanca carenera. Baixem ràpids en direcció a la 74 amb un excel·lent rumb que traça el Joan. I a partir d’aquí anem a nivell per assolir la 54. Posem en dubte d’anar o no anar a la 48, ja que hi ha una tanca que ens impedeix el pas i ens obligaria a donar molta volta. Però trobem la manera de travessar-la, saltant per sobre. La tercera hora han estat 4 fites i 21 punts. En un moment d’aquesta hora ens adonem que hi ha més mapa al darrera. Fins aquí encara no ho havíem vist. Ens ho mirem, però creiem que no hauríem fet pas una estratègia diferent.

Desplaçar-se per aquest terrenys es fa molt pesat i feixuc, fins i tot, quan es va a nivell. És un prat alpí amb l’herba força alta i amb el terra amb molts “forats” que no permeten posar pla el peu a terra. Això fatiga molt, sobretot quan ens cal fer un flanqueig. La 51 no està lluny, i primer ens tocar baixar, per després travessar un torrent per assolir-la. Allà trobem al Toni i la Montse que estan descansant abans de continuar. Intentem anar el més a nivell possible fins a la 66. Malgrat que serà molt més llarg decidim fer l’aproximació a la 76 per pista. Això ens permet descansar una mica i avituallar-nos amb una mica de tranquil·litat, però la volta que fem és considerable. Ha esta el parcial més lent amb diferència. En la quarta hora només hem fet dues fites i 11 punts, una minsa collita fruit d’aquesta decisió.

Des de la 76 anem cap a la 61. Les pujades ja ens fan mal i es noten a les cames. Però també es fa dur el flanqueig fins a la 56 que no acaba d’arribar mai. Son dues fites també molt lentes. Tanquem la cinquena hora amb aquestes tres fites i 18 punts, i observant la pujada que tenim al davant fins a la propera fita.

I entrem a la darrera hora de Rogaine, aquella hora en la que anem mirant el rellotge de forma constant per a no penalitzar. Ens cal superar un fort desnivell fins la 38 que dona pas a la darrera part de la cursa. A continuació planegem fins a la 58, per després passar per la 44. Ens trobem molt cansats i desestimem arribar-nos a la 42. Tot i que a misses dites semblava possible fer-ho. Ens dirigim directes cap a la 34 i ja amb tota tranquil·litat cap l’arribada. Darrera hora amb 4 fites i 15 punts.    

Acabem satisfets de com ens ha anat la cursa, una cursa sense errades, i per un terreny força antipàtic. Després de menjar baixem a Barruera on lliuraran els premis en un podi dalt d’un escenari espectacular i en una presentació que mai havíem vist en una rogaine. Això és així perquè està enquadrada dins del Garmin Mountain Festival. És el que tenen les grans marques quan patrocinen un esdeveniment. Hi posem molts de calers, però de ben segur que també en guanyen molts.

Per fi ha tocat La Campana!

 15ª Cursa de la Campana 

14.7 km. 2-07-34 8-38 x km. 465 metres de desnivell positiu

278 de 299 classificats  61 de 73 en màster masculí

Per fi correré la cursa de La Campana organitzada per Corredors.cat. Des de la primera edició que sempre n’he tingut ganes, però per un all o una ceba mai no ho havia fet. La 15ª edició serà la del meu debut. La primera vegada que es corre una cursa de muntanya sempre és una sorpresa. No saps massa que t’espera en el recorregut. Conec la zona d’haver-hi fet força excursions, i penso que pot ser una cursa semblant a la del Farell.

La sortida com el nom de la cursa indica s’inicia quan al campanar de Vacarisses toquen les nou. Per tant, els moments previs es fa el silenci total per poder-ho escoltar bé. Acabades les 9 campanades ens posem tots en marxa. Com no pot ser d’una altra manera surto del darrera i amb calma.

La primera part de la cursa és en baixada, primer per asfalt i després per pista forestal. Són uns primers quilòmetres còmodes i en els que es pot portar un bon ritme. Per sort, avui està ennuvolat i no passarem gens de calor.

Passo el km. 3 en 22 minuts, però al quilòmetre 4 s’acaba el terreny favorable, i comencen els corriols i les pujades i el ritme ja no és el mateix. Les pujades se’m fan feixugues i em toca caminar en algun curt tram. Passo el km. 6 en 44-30 (24-30 en aquest parcial)

El següent quilòmetre és dels més lents. Passo el km. 7 que suposo que és la meitat de la cursa en 55-40. Encara està al meu abast baixar de les dues hores, objectiu amb el que ja quedaria del tot satisfet. Em trobo lent i amb no massa bones sensacions.

Passo el km. 9 en 1-15 (parcial de 30-30) i el recorregut encara segueix pujant i pujant, però per poca estona. Ben aviat iniciem el descens, però aquest no és tot el ràpid que voldria per recuperar el temps perdut, per dues raons: torno a notar molèsties a l’isquiotibial esquerra quan intento allargada la gambada, i el descens està ple de trampes com petites pujades algunes d’elles fortes i alguns trams de baixada entre roques on cal anar amb compte.

En un corriol planer i estret em trobo a un grup nombrós d’excursionistes aturats que ens aplaudeixen quan passem. Això sempre dona ànims.

Passo el km. 12, encara a mitja baixada en 1-44 (parcial de 29). Poso la calculadora en marxa i si la cursa té 14 km. encara puc baixar de les dues hores. Això m’esperona. Tinc alguns corredors al davant als que avanço. Passo el km. 14 per sota de les dues hores: per tant, mini objectiu assolit. Estic en una de les parts més baixes de tota la cursa i encara resta un bon tram fins a l’arribada que resulta ser tot en pujada. Ja sense objectiu m’ho agafo amb molta calma. Són poc més de 700 metres i 51 metres de desnivell positiu que ja faig amb una lleugera pluja. Temps final 2-07-34 (darrer parcial 23-34), temps molt millorable. Ja tinc repte per a properes edicions, sobre tot, ara que conec bé el recorregut. Serà qüestió de tornar-hi.

Com sempre en les curses organitzades per corredors.cat, serveis i avituallament final immillorables.