dimecres, 22 de juliol del 2015

Uns dies per Andorra

Al llarg de la meva infància i joventut, Andorra era sinònim d'anar de compres a la cerca de preus més econòmics i també de menges, tabac, begudes, objectes tecnològics i altres foteses que al nostre pobre i antiquat país no es trobaven. Recordo haver anat amb els meus pares a comprar i tornar ben carregats cap a casa, després de anar amunt i avall pel carrer de les botigues, magatzems i súpers,  o també passar-hi quan marxàvem de vacances cap a l'estranger per carregar de carrets de fotos o de super-8.
Des de la confessió de Jordi Pujol també s'ha posat de moda per altres motius, els seus bancs.
Però ni anar de compres, ni portar-hi bitllets de 500  € forma part dels meus interessos personals. En realitat Andorra ha estat un lloc força desconegut per mi fins que l'estiu passat vaig realitzar tres etapes del GRP i em vaig quedar amb les ganes de pujar al Comapedrosa degut al mal temps.
L'estiu passat va tocar conèixer les parts més altes i aquest estiu les parts baixes. He tornat uns dies per donar un tomb per les diferents valls. En principi Andorra és sinònim de fresca, però haig de reconèixer que allà també han arribat aquestes calorades que estem patint aquest estiu, dia rere dia.
M'han sorprès agradablement les innumerables esglésies ben petites i ben cuidades amb un entorn d'allò més adient. Moltes romàniques, però també d'altres estils. Realment són incomptables i n'hi ha gairebé a qualsevol racó. I com sempre, per què tantes esglésies i tan a prop unes d'altres ?
Sant Miguel d'Engolasters
La majoria han vist passar totes les èpoques i tenen restes de diferents estils arquitectònics. Han estat reconstruïdes recentment i estan obertes al públic per tal que es puguin visitar.

Detall de Sant Joan de Caselles
L'església de la Mare Déu de Mertixell, patrona del Principat d'Andorra va ser devorada per les flames d'un incendi. Ha estat substituïda per una construcció obra de Ricard Bofill que crida l'atenció la integració perfecta amb l'entorn i el paisatge malgrat la seva modernitat.
Santuari de Meritxell
Ho he trobat tot molt ben cuidat, net i polit. Es nota que ho cuiden. Les carreteres són de luxe i això que les característiques de l'orografia del terreny no ho posa gens fàcil. Hem trobat moltes obres .Suposo que si volen ser una bona atracció turística han de tenir-ho tot a punt i han d'aprofitar la bonança de l'estiu.
Encara que el seu gran recurs turístic són els esports de l'hivern, estan treballant per oferir atractius en les altres èpoques de l'any: ciclisme, descensos en bicicleta, ...
Dóna gust enfilar-se més enllà dels 2000 metres i poder contemplar el paisatge des de les alçades i apropar-se a alguns dels seus també innumerables llacs.

Estanys de Tristaina

Tampoc cal enfilar-se amunt. Gaudir de les valls també és un bon atractiu, especialment de les cuidades vall d'Incles i de Ransol amb els seus riuets d'aigua fresca i amb una remor constant, i que recordo haver contemplat l'any passat caminant pel GRP.
Vall d'Incles

Un altre espectacle gratuït l'ofereix la natura amb els magnífics exemplars de pins i les ufanoses flors de diferents tipus que creixen arreu, sobre tot aquestes de color lila que vam poder veure en qualsevol indret.
Digitalis purpurea
 



Des del balcó de l'allotjament vam viure una breu tempesta però espectacular amb els corresponents llamps i trons. No va pas venir de sobte, sinó que es va anar preparant al llarg de la tarda amb núvols que van anar apareixent amb les seves formes capritxoses.


En alguns indrets han instal·lat escultures gegantines que realcen el propi paisatge.
Els Cortals
Arcalís
Per complir amb la tradició, vam acabar la nostra visita a Andorra amb un passeig per la zona comercial. Força gent passejant, però poca comprant i moltes botigues sense clients en el seu interior. Ens va cridar molt l'atenció el nombre de perfumeries Júlia al llarg d'un mateix carrer. Em vam arribar a comptar fins a 6, i una de dues plantes amb una façana espectacular. Vam quedar intrigats. La resposta com sempre està a la xarxa i confirma la nostra hipòtesi que devia ser una empresa andorrana. Amb tot, costa d'entendre que hi pugui haver negoci amb tantes super-tendes una gairebé al costat de l'altre i amb competència d'altres establiments del ram i incloses també les farmàcies que també hi ha moltes. No entendré mai el món dels negocis.




dilluns, 13 de juliol del 2015

Entrenament per la Serra de l'Obac

Feia dies que tenia ganes d'anar a córrer per la muntanya. Aquest recorregut també feia temps que el tenia entre cella i cella. És el recorregut número 14 (Mata-rodona i la carena del Camí Ral) de llibre de Córrer per la Muntanya. Serà el primer que faci fil per randa seguint el llibre. Em fa gràcia perquè podem dir que és el recorregut apadrinat per Josep Mirabet, un dels grans coneixedors de la zona i amb el que he gaudit moltes vegades d'aquests racons i corriols.
Per evitar la calor començo ben d'hora, des de l'Alzina del Salari. La pujada al Coll de Tres Creus la faig caminant i així aprofito per escalfar. Un cop al coll agafo el corriol que tinc just al davant en direcció a La Porquerissa i a la Font de la Pola. Malgrat algun tros amb pedres es de bon córrer. Ressegueixo el Quarto de Reixa fins arribar a un collet que hi ha entre aquest i la carena de l'Espluga. Segueixo endavant sempre en baixada i surto a la pista amb el Turó de l'Espluga just al davant. Agafo a la dreta fins trobar l'encreuament amb la pista de Matarrodona. (4,6 km. i 44 minuts)
En tinc per una bona estona de pista i procuro anar a un bon ritme. Quina sorpresa! Fa poc que han passat amb alguna mena de màquina i està perfecte sense gairebé cap pedra. Aprofito per gaudir del córrer i del paisatge que m'envolta.

Encara no fa molta calor i tinc la sort que està una mica emboirat i m'estalvio córrer sota un sol de justícia. Sense més ja sóc a Matarrodona (més de 10 km. i 1-26 a poc més de 8min. el Km.).
Deixo la pista per un corriol no massa visible que surt a l'esquerra en direcció a una gran torre d'alta tensió. Aquí es pot córrer poc ja que cal estar amatent a les fites i a les poques marques de pintura i anar amb compte ja que el desnivell és molt pronunciat fins arribar gairebé al fons del torrent de la Font de l'Hort que cal resseguir fins a la Font de la Cruïlla on creuo la magnífica Riera de Matarrodona. Donen ganes de resseguir aquesta riera avall, però ho deixo per un altre dia.


M'enfilo pel corriol que tinc al davant amb marques del recorregut dels Tres Monts. De nou caminant fins assolir el Coll de la Morella (12,5 km. 1-55). Aquest era l'únic tram del recorregut d'avui que no coneixia. Ja torno a ser a un camí conegut, el camí ral que mena de La Barata a Sant Jaume de Vallhonesta.

Malgrat que pica una mica amunt es de bon trotar. Deixo a l'esquerra els Hostalets del Daví, antic hostal del camí ral.


Sense abandonar el camí ral arribo al Coll del Correu (14.7 km. 2-22).
Ja resta poc, gairebé tot pujada i algunes amb fort desnivell. Em marco com objectiu acabar l'entrenament al voltant de les 3 hores i amb una mitjana de 10 min. per km. Ho veig possible. Pujo a bon pas, trotant i corrent sempre que el camí ho permet. La calor ja es comença a fer notar. Sort que ja estona que aquests corriols són ben ombrívols amagats sota els arbres i això fa de més bon córrer.

Deixo a la meva dreta el Paller de Tot l'Any i enfilo la darrera pujada fins agafar el GR5 que resseguint la base del Castellsapera em mena ja per un corriol força planer fins al Coll de Tres Creus.


En el darrer km. en baixada fins a l'Alzina del Salari on m'espera el cotxe puc aprofitar per deixar-me anar. Total han estat 18,4 kms. i 3-02-21 amb una mitjana de 9-55 per km. i 798 metres de desnivell positiu.
Ara que ja conec bé aquesta ruta serà qüestió de provar-ho un altre dia a veure si faig un millor temps.

dimecres, 8 de juliol del 2015

Sant Jaume de Frontanyà: no del tot bé.



De nou un cap de setmana d'orientació al Berguedà, aquesta vegada al petit i encantador poble de Sant Jaume de Frontanyà. No és la meva primera cursa en aquests terrenys. El lloc i el mapa m'agrada, malgrat que mai he aconseguit fer-hi. Vaig amb la moral ben alta després del resultat de dissabte a Malanyeu.
Comencem amb la cursa de llarga distància. 
 
Foto Xinoxano

La primera fita serveix per situar-me en el mapa. En la segona dono una mica  més de volta del necessari, però tampoc perdo massa temps. Ara ve el tram decisiu de la cursa, un tram molt llarg que ens mena a l'altra punta del mapa. Passo pel centre de competició i enfilo pel costat d'uns tallats fins baixar a una riera. Dubto i m'enfilo al turó equivocat. Rectifico i ja estic a la pista, el primer objectiu. Però a quina alçada? Un nou dubte i afegeixo temps perdut. Ja ho sé, i ara a córrer. Deixo la pista i segueixo el meu plan: un coll, travessar la riera, seguir a nivell per rodejar un turó, i arribar al corriol i terreny obert des on atacar la fita. Estic satisfet i he gaudit molt d'aquest tram, però després veuré que hi havia millor alternativa seguint els camins.
Després de la 4, una nova tirada llarga fins la 5. Resulta fàcil un cop arribat a una zona oberta rocallosa i amb tallats. Baixo fins a una cruïlla de torrents i des d'allà ataco la 6. La 7 és allà mateix, però em despisto una mica i perdo un parell de minuts més.
Enfilo la darrera part de la cursa amb ganes. Pujo fins dalt del turó pel mig del rocallam. Intento córrer encara que em costa. Ara si que puc corro per la carena, fins arribar a un petit coll, des d'on atacar la fita. Les dues darreres ja no tenen història i creuo l'arribada amb gairebé 1 hora 8 minuts. 
Foto Xinoxano

El meu objectiu era una hora. M'hi he apropat. Finalment he fet quart a 9 minuts del primer. M'han superat el Pitu, el Joan i el Toni.
Demà la segona cursa dels dos dies dels Pirineus, la de mitja distància, cercaré fer una cursa ràpida arriscant una mica per recuperar temps.

Surto ràpid. Per arribar a la primera cal creuar una zona d'aiguamolls on cal vigilar on es posen els peus, ja que és molt inestable i està plena de forats. Malgrat que no he escollit la millor opció i he donat una mica de volta, la segona fita no presenta cap dificultat. A la tercera fita tiro per terra totes les meves possibilitats. Travesso una petita riera i m'enfilo amunt pel costat d'una zona oberta. Un cop he superat el desnivell més fort no sé trobar referències i continuo pujant darrera una noia sueca. Arribem a una fita però no és la nostra. És difícil saber on em trobo. Torno enrere fins trobar una referència fiable. Refaig el camí i ara si. 
La resta de fites les trobo bé, però en algunes sóc una mica lent, sobre tot, a la 7. A la 8 m'atrapa el Pitu i fem la darrera part de la cursa gairebé junts. És una part molt ràpida i sense cap dificultat. Havia previst de fer al voltant de 30 minuts i he acabat amb 41-37, 5è, darrera del Joan que ha fet una cursa extraordinària (26-56), Pitu, Jaume i Toni.
Gairebé ja no tornarem a tenir curses d'orientació fins després de l'estiu. 
 

dimecres, 1 de juliol del 2015

Malanyeu, una de calç i una de sorra

Al mapa de Malanyeu s'havia corregut el campionat de Catalunya de relleus del 2012. Aleshores va ser tot un descobriment, tant el lloc com el terreny. Malgrat que no vaig fer pas una bona cursa en guardo un excel·lent record.
No han errat les previsions i fa molta calor. Surto a les 16.01 i la calor es fa notar d'allò més. Malgrat que em costa d'interpretar el mapa ben aviat localitzo les primeres referències i les primeres fites em resulten fàcils. El desnivell és molt fort i encara que miro de córrer una mica, m'és del tot impossible. Fins la fita 4 tot és pujada.
En el tram de la 4 a la 5 cal estar atent a les referències. Malgrat anar a nivell vaig lent. Baixo fins els aiguamolls que són a prop de la fita i sense dubtar massa ja és meva. Al travessar uns camps, creua davant meu un petit cabirol tot espantat. Les tres fites següents, 6, 7 i 8 són prou fàcils i ràpides.


Toca tornar a pujar fins a la 9. Em desvio una mica en el meu rumb, però rectifico a temps i tampoc resulta difícil de localitzar. Ara ja només resten tres fites en baixada. Camí de la 11 passo pel costat de la 5 i això em va bé. Malgrat que en principi la cerco a la meva esquerra, després d'uns petits dubtes, canvio i la busco a la dreta, i ben aviat la veig. Ja tan sols resta córrer tot el possible per fer les dues últimes.

Acabo satisfet de la cursa amb 47-14 i poc més de 3 kms. Penso que hauria pogut córrer una mica més, i que en alguna fita podria haver millorat. Quina és la meva sorpresa quan veig que a la classificació sóc el primer i campió de Catalunya de Mitja Distància estic molt i molt content.

L'endemà toca la cursa de llarga distància. Surto anima't pel resultat del dissabte, però a la segona fita ja perdo molt de temps. Estic a la zona de la fita, però em costa molt i molt de trobar-la. Pentino la zona però no hi és. Estava més amunt d'on la cercava. A la 4 també perdo força temps. Baixo per un llom a buscar-la però abandono el llom abans d'hora i aquesta és la meva errada.

Segueixo endavant gaudint de l'excel·lent mapa i l'excel·lent terreny per l'orientació. A la 5 ja m'han atrapat el Joan i el Toni. Els deixo passar per anar a la meva. De la 8 a la 9, per allò de no hi ha dos sense tres, faig la tercera errada. Anava per un corriol en direcció a la 8, veig que aquest puja a la meva dreta però penso que encara tinc que seguir més endavant fins trobar unes roques i un petit tallat. Arribo a un tàlveg impassable i no acabo d'entendre massa on sóc. El corriol ha d'estar per sobre, però no aconsegueixo arribar-hi. Baixo i em trobo al Joan que està igual que jo. Al final trobem el corriol que ens ha de portar a la 9. Era el que no havia agafat abans! Ara ja només es tracta de córrer. Aquest final el tinc clar. Corro tot el que puc.
Acabo amb 1-28, una cursa gens bona i a molta distància dels primers. No quedo gens satisfet d'aquesta segona cursa. No sempre pot sortir bé. Ja ho té això la orientació. El proper cap de setmana m'esperen els dos dies dels Pirineus, de nou en el Berguedà, en concret a Sant Jaume de Frontanyà.