diumenge, 17 de febrer del 2019

El Pont del Diable ens observa

Copa Catalana de curses d’orientació 2019
Pont del Diable a Tarragona
Categoria H60 3,7 km. 14 fites
1-20-07, 5,6 km. 108 metres de desnivell positiu 4t. de 7 classificats

El Pont del Diable de Tarragona ens espera per la segona cursa de Copa Catalana de la temporada. Es tracta d’un aqüeducte construït pels romans fa uns 2000 anys. L’aparcament de cotxes per la cursa està just sota d’un pont de l’AP-7. Contrasta aquesta modernitat amb les pedres mil·lenàries del proper Pont del Diable.

Després d’una mica d’escalfament pel jardí romàntic comença la cursa. Intento anar pel camí més dret cap a la primera fita, esperant trobar un corriol. El bosc és força brut i això fa que em desviï més del compte i haig de rectificar per arribar a bon port. La segona gairebé la faig tota per camins fins el darrer moment. La 3 és ben a prop, així com la 4, però ambdues em costen força degut a la vegetació que per una banda impedeix avançar en línia recta i per l’altra, tampoc permet veure massa bé. La cursa es desenvolupa per un terreny d’aquells que no m’agrada i en que sortejar els impediments que posa la vegetació es converteix en clau per assolir un bon resultat.

De la 4 a 5 puc córrer per un corriol i realitzar una tirada ben neta i ràpida tret d’un parell d’aturades que em podia haver estalviat. No faig una bona elecció de ruta fins la 6. Intento seguir un tallat fins el final i des d’allà atacar a la fita. La vegetació m’impedeix avançar com desitjaria i tinc la sensació d’haver-me desviat cap el Sud. Intento rectificar i anar cap el Nord per acabar trobant-me en un lloc que no puc identificar amb claredat. Arriba el Joan per darrera i tampoc té clar on som. Intentant ressituant-me acabo trobant la fita. Hauria estat molt millor opció anar pel camí fins el got i des d’allà atacar la fita.

Segueixo la cursa amb dues fites que em resulten fàcils, així com l’aproximació a la 9 per camins. Però un cop deixo els camins i m’endinso en el bosc per localitzar la 9 de nou topo amb la vegetació. Som una bona colla intentant localitzar dues fites que hi ha en aquesta zona i això resulta determinant per no perdre massa temps. Aquí tot sol segur que hauria perdut molt de temps.

Baixo fins el camí per accedir a la fita 11 no resulta gens fàcil travessar la vegetació i tampoc ho és quan abandono el camí per atacar-la. Per fi una fita ràpida i tota per camins, la 12!. A la 13 si pot accedir vegetació a través, però vist com m’ha anat avui decideixo fer-ho per camins, malgrat donar molta més volta. Vist ara el mapa i amb tranquil·litat tinc clar que no ha estat la millor opció.

Per acabar la cursa cal passar per sota del Pont del Diable i amb una curta pujada que intento fer ràpid dono per tancada la cursa. En definitiva una cursa millorable, com gairebé sempre, però de la que acabo força satisfet.

diumenge, 3 de febrer del 2019

Entre roques, alzines i pins


Copa Catalana de curses d’orientació 2019
Cursa de les Cadiretes a Sant Feliu de Guíxols
Categoria H60 2 km. 17 fites
54-51 3 km. reals 96 metres de desnivell positiu  3r. classificat de 9 participants

El mapa nou del massís de les Cadiretes just al costat de Sant Feliu de Guíxols inaugura la temporada 2019 de la Copa Catalana de Curses d’Orientació. També suposa l’estrena de la categoria H60. Seguint les recomanacions de la pròpia Federació vaig decidir que aquesta temporada participaria en la categoria que em correspon per edat. Malgrat que no tot els corredors han seguit aquestes recomanacions hem estat una bona colla els que si que ho hem fet.

De bon matí estem sota zero i el fort vent aguditza la sensació de fred. Després d’un bon escalfament ja estic apunt per agafar el mapa i iniciar la cursa. Sortim en pujada per un camí fins arribar al triangle.

Em fico en un corriol molt estret per anar cap a la primera fita. Està molt concorregut i haig de caminar darrera d’un parell de famílies que fan algun dels circuïts d’iniciació. Surto al llom on gairebé en línia recta em trobaré les tres primeres fites d’avui.

Camí de la 4 un petit tallat que no està pintat al mapa em despista i em fa passar de llarg. Veig unes edificacions properes que m’ajuden a reorientar-me. La fita està en un petit tallat a l’altra banda de l’esperó en la que estic. Torno enrere pel cantó correcte de l’esperó i ja tinc la fita. Hauré perdut un minut i mig.

Cap a la següent falta gent! Travesso un tàlveg amb força vegetació però passable i m’enfilo fins el tallat on hi ha la fita. No és el número que busco! Com pot ser si estic a lloc? Reviso els meus controls i resulta que és la fita número 7, i haig de buscar la cinquena. M’emprenyo amb mi mateix, ja que no és la primera vegada que cometo una errada d’aquest tipus. Manca de concentració, ganes d’anar massa ràpid, ...? No ho sé.

Som-hi cap la 5. Travesso un tàlveg, però no m’acabo de situar del tot i perdo una mica de temps pels corriols fins a trobar-la. La següent la veig molt clara: seguir el corriol fins a una corba pronunciada i pujar pel tàlveg fins trobar-la. A mitja pujada m’aturo amb dubtes, però segueixo endavant i ja és meva. Ara toca tornar a la 7 i ho faig per dalt, per sobre d’un verd 3 que rodejo.

Enllaço les tres següents força ràpidament, encara que amb alguns dubtes en el darrer moment de localitzar la 10. No surto massa ben orientat d’aquesta fita. I en una zona amb petits tallats de pedra començo a dubtar de la meva situació. Busco una referència clara, una roca amb un pal de llum a sobre i ataco des d’allà. Aquí també hauré perdut un parell de minuts.

Encaro el darrer tram de la cursa. M’aprofito de l’errada anterior per anar fins a la 12 per terreny conegut. Faig un bon atac fins la 13 amb algun dubte innecessari, i arribo a l’arbre on hi ha d’haver la 14 i no hi és! És una zona amb molts arbres “singulars” i me l’he deixat enrere, “el meu”. Tres fites més i meta amb un bon gust de boca. Tinc la sensació que m’ha sortit una bona cursa. Haig de millorar en algunes d’aquests dubtes innecessaris en els que sempre es perd temps. Soc tercer a molta distància del primer, però a poc més d’un minut del segon. Ha estat un bon inici de temporada 2019 i de la categoria H60.

Cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on hi ha enterrat Josep Irla el que fou 124è president de la Generalitat