dimecres, 26 de desembre del 2012

3 competicions en 27 hores: tercera etapa

Arribo a Sant Cugat amb temps, encara estant muntant la infraestructura. Recullo la descripció de controls i cerco un bar per prendre un cafè amb llet i llegir el diari.
És l'hora de la tercera etapa d'aquest intens cap de setmana. Mentre espero recollir el mapa coincideixo amb el Bernat i l'Anna, el Sergi i el Jordi, i la Salut i l'Àlex. Ens donen el mapa després d'una mica d'enrenou i de desorganització. És el mateix que en la cursa de la marató de la temporada passada però a escala 1/15000 i per tant s'ha allargat considerablement per la banda Sud. Les fites amb més puntuació són molt lluny. Planifico un recorregut similar al de l'any passat i després anar decidint sobre la marxa segons el pas del temps i el meu estat físic.
La sortida és en massa i gairebé sortim tots en la mateixa direcció (fita 38). No cal pensar. Allà trobem cua i cal esperar per fitar. En el camí cap a la següent (39) encara que amb més dispersió també som una bona colla.
Sortint d'aquesta fita, aprofito el coneixement del terreny per tal de fer un tram a través del bosc. En les dos fites següents també em trobo gent, però menys. Cadascú va trobant el seu ritme i el seu camí. Les cames em responen prou bé i puc trotar sense problemes. La 41 es troba al costat de l'ermita de Sant Vicenç.


Malgrat que no són a prop i que tindré que pujar decideixo anar cap la 42 i la 43. El més empipador d'aquest tram és un corriol amb molts arbres caiguts que em fan anar molt lent. Un cop passat aquest tram ja puc trotar de nou ja que el desnivell no és massa pronunciat. Un cop passada la 42 toca baixar i puc anar força ràpid. Aquí ja porto una hora de cursa. La 43 es troba en una font força amagada, en una zona molt obaga i amb molta humitat. De nou pujar per superar un turó que em mena a la 46 en una zona de bosc obert.
Intento tirar pel dret ja que em sembla veure que el bosc està net, però a part d'espantar a una colla de senglars no aconsegueixo cap avantatge ja que tinc que retornar al camí. Em deixo d'aventures i passo per la 44 ja amb 1-39.
Miro els parcials dels primers (Benet, Albert Herrero i Tommi amb el seu germà) que veig que han fet el mateix recorregut i que passen per aquesta fita amb 57 minuts.
Toca prendre decisions. No em vull arriscar com ahir a Argentona i començo la tornada, primer cap a la 49, per un corriol on puc córrer i gaudir. I aquí enllaço en direcció la 51 per uns corriols en pujada, alguns poc evidents, però passables i després cap a la 32 en baixada. M'agrada molt aquest tram. Supero les dues hores de curses. Travesso un camp per dirigir-me a la 50 on em trobo amb el Sergi i Jordi, companys de la rogaining de l'Espulga Calba d'enguany.
En aquests moments el cap és una calculadora constant: mirar el temps que resta i les possibilitats que tinc de sumar punts. Primer la 37. Encara falten 27 minuts. Descarto la 34 i vaig cap a la 36 que em sembla fàcil, però aquí deixo el corriol abans d'hora i entro a la riera i perdo molt de temps. Mira que era fàcil aquest tram! I en canvi perdo molt de temps. Suposo que el cansament físic i mental m'ha fet una mala jugada. I torno a perdre temps de la 36 fins a la 200. Està ple de corriols i no agafo la millor opció i acabo donant més volta del compte.
De nou torno a penalitzar. Avui 10 punts per arribar amb més de 5 minuts de retard, en concret 3-05-47. Passo de tenir 73 punts a tenir-ne 63, i de la possible 20ª posició a la 28ª de 47 classificats.
El balanç de participar en 3 competicions en tan poc espai de temps ha estat positiu. M'he trobat bé físicament i sense necessitat de reservar massa al principi he pogut acabar encara amb ganes de córrer. A falta d'un mes i mig pel European Rogaining Championchip 2013 a La Llacuna toca planificar bé els entrenaments per arribar-hi amb forma i poder fer-ho tot gaudint, o al menys patint el menys possible.

dilluns, 17 de desembre del 2012

3 competicions en 27 hores: segona etapa

No pensava esmorzar, però m'aixeco amb gana i això fa que arribi tard al relleu. El David i el Pedro ja m'esperaven i estaven fent càbales del que podrien fer si no apareixia. A les 6.50 començo a donar voltes a la pista de Can Dragó com altres desembres dels darrers anys
Em noto a les cames l'esforç d'ahir, però molt menys del que pensava. Ben aviat estabilitzo un ritme de 5-25 amb el que em sento còmode. Tracto de enganxar-me a algun corredor tal com vaig fer l'any passat ja que em va anar molt bé. Però és impossible tots van molt més ràpids que jo, excepte dos que van més lents. Al llarg de dues voltes tinc un corredor com a referència uns 20 metres per davant meu que em va bé, però de cop i volta desapareix. Suposo que han fet el relleu. 
El David m'anima cada cop que passo per la catifa conta-voltes. Hi ha molts més equips corrents que altres anys. No fa gens de fred. És l'any que podem gaudir d'una millor temperatura. En alguns moments penso que ara que a l'escola hi ha un bon grup de pares que corrent que un altre any podríem organitzar un equip per participar-hi.
Mantinc el ritme de 5-25, però a partir de la mitja hora ja em costa, i a poc a poc el vaig reduint, primer per sota de 5-30 i després de 5-40. Progressivament es va fent de dia. L'aparició de les primeres llums del sol són segurament un dels millors moments pels participants a les 24 hores individuals. 
Ja ha arribat, el dimoni, el meu relleu d'avui i té ganes de començar. Em demana de fer-ho abans del previst. No tinc cap inconvenient. De ben segur que anirà molt més ràpid i que ajudarà a mantenir la posició de l'equip en la cursa. Acabo el relleu força satisfet. He fet poc més de 10 km. en 56 minuts, una mica per sobre de 5-30. No està gens malament per finalitzar aquesta segona etapa del repte.
Faig petar la xerrada amb el David i el Pedro abans de marxar cap a Sant Cugat on m'espera la tercera part. A la tarda llegeixo que hem mantingut la 8ª posició com equip de 18 equips. Hem superat els 300 kms. en 24 hores, la millor marca de sempre.


dissabte, 15 de desembre del 2012

3 competicions en 27 hores: primera etapa

M'he proposat un repte: 3 competicions en 27 hores. Són dues rogaines de 3 hores (1ª Burriac Rogaine de les Fonts d'Argentona, VI Cursa per la Marató de TV3 rogaine popular a Sant Cugat) i 90 minuts en pista formant part de l'equip de l'es-k-mot vallesà que com ja és una tradició organitzem un equip per participar en les 24 hores a les pistes de Can Dragó.
Aquest matí he complert amb la primera etapa d'aquest repte.
Les rogaines populars de 3 hores admeten la participació individual. La sortida és també individual a mesura que anem arribant i no en massa. Estrenem mapa escala 1/10000. Tinc 20 fites per endavant. No penso massa l'estratègia i aviat estic en cursa. Faig una ullada general al mapa, localitzo les tres fites amb màxima puntuació i decideixo fer primer les fites de l'Oest, després les del Sud per acabar si tinc temps per l'Est. 
Primer passo per una fita que és molt a prop de la sortida (35). No em trobo còmode en aquest inici de cursa. Tampoc sé explicar-me massa perquè. Perdo temps intentant travessar una zona de bosc que s'acaba convertint en impassable i tinc que tornar enrere, Passa la primera hora i tan sols porto 4 fites. 
A partir d'aquí començo a passar-ho bé. Milloren les sensacions i gaudeixo de córrer per aquests corriols i senders. Les pujades són feixugues però tracto d'anar el més ràpid possible.
Fita 51 i 1-23 de cursa

Fito la 62, la primera fita de 6 punts, la màxima puntuació, després de baixar pel dret en lloc de seguir les ziga-zagues del corriol. Ja porto 1-51. Tinc dues opcions per acabar la cursa, però com estic gaudint molt i no em preocupa massa penalitzar faig una tria arriscada. Planejo 4 fites amb un mitjana de 15 minuts per fita si tot va bé.
Després de planejar, em toca pujar una bona estona abans d'iniciar un lleuger descens fins a la 52.  Segueixo el corriol i ben aviat contemplo el Castell de Burriac al meu davant. Recordo haver passat per  aquest camí en alguna de les edicions de la cursa de Muntanya de Burriac. 

En baixada camí a la 54

Enllaço bé les fites. La baixada de la 54 a la 45 és d'aquelles que tan m'agraden. Passo per diferents fonts d'Argentona. Encara em queden 25 minuts, però sóc conscient que tinc una forta pujada fins a la 61. Intento anar ràpid. M'agrada molt el corriol que em porta fins la font on hi ha la que serà la meva darrera fita. Només em queden 8 minuts de marge i encara sóc molt lluny. Segur que penalitzo. Encara no s'ha acabat la pujada. Aprofito per pensar el millor camí per baixar ràpid fins la meta. 
Per fi estic a la baixada per pista i per corriols. La faig a bon ritme, però no puc evitar penalitzar 12 minuts. Han estat 12 fites i 54 punts, però amb menys 15 de penalització em quedo amb 39 i 5è de 8 classificats en la categoria individual. He totalitzat més de 15 kms. i he gaudit plenament de la cursa, sobre tot, les dues darreres hores de cursa.
Demà compliré les dues etapes següents d'aquest repte.

divendres, 14 de desembre del 2012

Poca claror

Arriba la primera nocturna de la temporada. Aquest any no en faré tantes, però aquesta és a prop de casa, en terrenys de Can Barata. A més permeten la sortida a partir de les 19.15 a mesura que vagin arribant als participants. Com sempre m'inscric a la llarga.
Surto sense escalfar i m'ho agafo amb calma. És un simple entrenament per acumular kms. i al mateix temps practicar orientació. D'entrada no sembla difícil: 5.300 metres i 13 fites. M'agrada córrer per camins i pistes i anar cercant fites. 
Les tres primeres estant molt allunyades entre si i el millor és utilitzar la xarxa de camins i corriols. No les trobo massa difícils. Ben aviat constato que no tinc massa llum. M'he oblidat de carregar les piles. 
Les dificultats comencen a partir de la 4, però sobre tot, la 5 se'm travessa. He donat un munt de voltes intentant ressituar-me al mig del bosc. Realment estava molt amagada. 
Ja porto més de 90 minuts i començo a pensar que no tindré pas temps d'acabar tota la cursa. 
La 6 em resulta fàcil i la 7 tampoc em costa molt. Finalment topo amb la 8 s'acaba convertint en impossible. Està a prop de la 7. Dono moltes voltes. Busco referències No sóc l'únic. Trobo per allà remenant al Toni Serrallonga que abandona. Decideixo fer un nou intent però no me'n surto i ja passades les 2 hores de cursa agafo el camí cap a l'arribada. No em complico i vaig per les amples pistes, ja que cada cop la meva visió nocturna és més limitada. Aprofito aquest darrers kms. per córrer a bon ritme en solitud pel mig de la foscor. 

Troto a bon ritme concentrat, escoltant els meus propis esbufecs, sobre tot, en les pujades. El darrer tram és en baixada. Han estat 2-30 per fer poc més de 10 kms, pel mig del bosc. 

dimarts, 4 de desembre del 2012

20 anys al Farell

Des de fa 20 anys, cada tardor i amb l'inici dels freds sóc fidel a la cita del Farell. I aquest any no ha estat una excepció. He corregut totes les edicions de la cursa des d'aquell aquell llunyà any olímpic de 1992. No ha estat un objectiu premeditat, però ja fa un temps que aquesta cursa forma part fixa del meu calendari esportiu de cada temporada. Tinc el repte personal de continuar participant en totes les edicions d'aquesta cursa fins que el cos aguanti.
De fet, tot va començar un any abans, el 1991, en que vaig córrer per primera vegada la que havia de ser la darrera edició de la pujada al Farell. Es tractava d'una cursa per asfalt que sortia de Caldes de Montbui i arribava al cim del Farell. Tinc una bona anècdota d'aquella cursa: vaig sortir al capdavant i vaig passar pel centre de la població encapçalant-la al costat d'un anglès que em mirava de reüll. Suposo que es preguntava qui era aquell que anava al seu costat. Crec que l'anglès va ser el guanyador final.
He viscut tots els canvis que ha experimentat la cursa. El seu recorregut de muntanya s'ha mantingut en totes les edicions. Però tant, la sortida com l'arribada ha anat canviat d'ubicació: el camp de futbol encara de terra, la plaça de la font del lleó, un parc, ...
Aquest diumenge he tornat a gaudir de la cursa. Després d'un petit escalfament m'he situat a darrera de tot per prendre la sortida sense pressa. He travessat el poble a un bon ritme i amb bones sensacions. Avui tenia l'excusa perfecta per fer pitjor temps que l'any passat, ja que unes modificacions en el recorregut anunciades a la web convertien la cursa en més llarg. 

Sortim del poble i passat el km. 3 abandonem definitivament l'asfalt i comença el tram de pujada més llarg. Pujo sense problemes, i fins i tot, avanço a alguns corredors que abaixen el seu ritme o que simplement es posen a caminar en algun moment.
Acabada la pujada puc recuperar-me de l'esforç. Curtes baixades i curtes pujades es succeïxen. Tracto de mantenir el millor ritme possible. Les sensacions són bones. Malgrat el fred inicial, les condicions per córrer són ideals i el terreny està en perfecte estat: humit, però sense fang.
Passada la meitat de la cursa, després d'un petit tram d'asfalt tornen els camins de terra. Resta poc per la baixada. Malgrat que el corriol és estret no tinc problemes. Ja s'ha acabat la pujada i ara puc gaudir d'una baixada a tota màquina d'aquelles que tan m'agraden. Passem a prop d'on fa uns anys acabava la cursa. El darrer km. és per la riera. No és massa bo per córrer ja que està ple de pedres, però ho trobo un encert ja que pràcticament no tornem a l'asfalt fins als darrers metres.

Han estat 14,7 km. He necessitat 1-25-17 a un ritme de 5-47. Molt més lent que la temporada passada (5-32), però satisfet d'haver complert 20 anys seguits corrent aquesta cursa. 622 de 797 classificats i 25è de la meva categoria de 36.
De ben segur que la propera tardor tornaré a estar a la línia de sortida.


dissabte, 1 de desembre del 2012

Relleu a Malanyeu

Encara no han passat 10 hores de la rogaining The Night Experience que ja estic competint un altre cop. Ara és el campionat de Catalunya d'orientació per equips. Formem equip masculí de màsters de nou amb el Felip. Avui sense el Saiko.
Com sempre aquest campionat de relleus és una festa. Molts equips disfressats, començant pels propis organitzadors, els del COB que van de pastors, ovelles i fins i tot tenen un gos entre les seves files. La UES-O no ens complicat massa i anem de super-herois de totes classes.
L'entorn de Malanyeu és tota una sorpresa pintat amb tots els colors de la tardor i amb magnífic mapa per córrer farcit de detalls.

La sortida en massa sota una gran estel·lada ha estat emocionat. 

Surto concentrat i clavo les dues primeres fites sense problemes. Em trobo bé de cames. Ara bé el canvi d'escala passant del mapa d'ahir a 1/20000 a 1/7500 el d'avui crec que em juga una mala passada i a la tercera fita em passo de llarg. Tot plegat no sé on em trobo i perdo molt de temps en la tercera fita. Desconcentrat torno a perdre temps en la quarta.
A partir vaig bé, però la pèrdua ha estat massa grossa. Enllaço bé les següents fites i en la fita vista avanço a l'equip de Grions. 

Malgrat l'esforç de la passada nit puc córrer ràpid i ja en la part final de la cursa esprinto tot el que puc per deixar enrere al de Grions i lliuro el relleu al Felip en tercera posició. Encara tenim opcions a fer podi, malgrat haver fet més de 40 minuts en una cursa que podia haver fet amb 30 o potser fins i tot amb menys.
Veig com el Felip passa per la fita vista i el vaig a rebre al darrer tram per fer junts l'arribada. Mentre l'espero arriba el Mariano. Grions ens ha avançat i hem perdut el podi. Teníem unes bones opcions però no ens ha sortit una bona cursa. El Felip també ha perdut molt de temps a la 3. Hauria estat genial fer dos podis en menys de 12 hores, però no ha pogut ser.
Ha estat una bona experiència participar en dues curses amb tan poc marge de temps: un bon entrenament pel campionat d'Europa de Rogaining els propers 26 i 27 de gener a La Llacuna.

Rogaining nocturna

Si la darrera rogaining va ser en remull, aquesta ha estat nocturna. Torno a canviar de parella. Aquest cop la faig amb el Felip i el Saiko, el seu gos. És the Night Experience amb sortida i arribada a Sant Llorenç Savall
Lliuren els mapes i aviat decidim l'estratègia. Per començar no ens allunyarem massa del poble. Deixarem les fites de l'Est i tractarem de fer les que hi ha més a prop del poble. Veiem unes puntuacions interessants al Sud-Oest i allà ens dirigim.
El Saiko està neguitós i ens fa córrer de valent en l'inici de cursa, primer pels carrers del poble i un cop travessat el riu per una pista en pujada fins la nostra primera fita, la 42. Encara hi ha llum, però ben aviat necessitem encendre el frontal per baixar per un corriol no massa evident que ens porta a la 96. Ja tenim els nostres primers 9 punts de la nit.
Seguim baixant pel corriol, travessem la riera i ens enfilem amunt cercant una pista. La deixem en un revolt. Pel camí hem vist una millor opció. Està clar que hem fet volta: si en lloc de travessar la riera l'haguéssim seguit hauríem guanyat temps. Són els problemes de la foscor que fa que no tot sigui tan evident. Un cop al revolt ens confonem de corriol, però rectifiquem al comprovar que no seguim el rumb que indica la brúixola. La fita 63 ens espera al final del corriol. Tres fites en menys de mitja hora és un bon inici de cursa.
Coincidim amb els Bertafocs i amb ells travessem el riu Ripoll i ens enfilem fins a una pista. Aviat els perdem de vista. Cap problema fins a la 72. Ja tenim la primera part prevista feta i anem cap a una zona amb 4 fites que ens poden donar molts punts (41, 73, 85 i 92).
Un cop dalt de la carena mirem si podem baixar pel dret, però hi ha tallats de pedra que de nit ens fan respecte. Seguim el corriol que ens mena de nou fins a la llera del riu Ripoll i per la seva ribera arribem a la 41. A continuació ens fiquem en un cul de sac per trobar la 73 en l'interior d'un forn de calç.

Desfem els nostres passos fins a l'encreuament i agafem el mateix camí d'abans. Abandonem de nou el camí per localitzar la 85 en l'interior d'unes runes a prop d'un entorn amb una font que suposem que de dia ha ser interessant de visitar. Tornem al camí principal fins que en un revolt pronunciat en el creuament d'una riera, ens arrisquem i ens enfilem pel dret a la cerca d'un petit corriol que passa per dalt de la carena i on localitzem la 92 després d'enfilar-nos per un rocam. Encara no portem 2 hores de cursa i ja tenim 7 fites i un munt de punts. Portem un bon ritme de cursa.

Arriba el moment de tornar a prendre decisions. Fem una planificació pel que resta de cursa. El nostre proper objectiu serà una altra fita de 9 punts, la 95, però farem una volta per anar recollint punts en el camí.
La primera estació serà la 64. Seguim endavant pel mateix corriol en el que estàvem primer en pujada i després en lleugera baixada. Abandonem el corriol per agafar el caminoi que passa per sota d'una línia elèctrica. Aquest ens porta directament primer a la 66 i després a la 74.
El Saiko s'avança sempre a nosaltres. Va endavant i enrere. Normalment quan arriba a una cruïlla de camins s'espera a veure que ha de fer. Quan ens trobem a altres equips a vegades els segueix i cal cridar-lo per tal que vingui amb nosaltres. És incansable.

La 36 està en un pont. Som a l'encreuament entre el corriol i una riera, però no veiem la fita. Seguim endavant per dins d'un bosquet, però no la localitzem. Tornem enrere. Sembla que estem en la bona direcció. El corriol seguia a l'altra banda de la riera, però quedava una mica amagat i no l'havíem vist inicialment. Ara si que ja la tenim.
Amb la dues següents fites, 46 i 95 tanquem la primera meitat de la rogaining. Portem 3 hores justes de cursa. És el moment de planificar la resta de la cursa i això fem. Explorem les diferents possibilitats. Deixem un dubte (arribar-nos o no a a la 7?) que resoldrem més endavant.
Enfilem cap a la 43, primer pel mig del bosc fins trobar la pista. Voldríem seguir pel mig del bosc per tal d'estalviar-nos donar una bona volta, però cada cop que ho intentem topem amb un bosc impenetrable, o al menys això ens sembla al mig de la foscor i acabem donant una gran volta resseguint els camins. El darrer corriol fins la 43 és una bona baixada que després hem de remuntar. Ha estat el tram més llarg de tota la rogaining (39 minuts).


A continuació farem el triangle dels punts (65, 61 i 62). La primera és la que ens resulta més complicada. Està entremig d'unes rases que en un primer moment ens costen de distingir entre els matolls del bosc, però que un cop les veiem ja és tot plegat més senzill, encara que no és fàcil moure's per aquest bosc. Amb els altres dues només ens cal resseguir els camins i corriols.
Falten gairebé 90 minuts per acabar la roagining. Abandonem definitivament la idea d'anar a la 75 i ens dirigim cap a dos fites de 8 punts (86 i 87), sempre per camins. Fitem la 87 i ja ens falta una mica menys d'una hora. És hora de tornar cap el poble intentant agafar el màxim de punts possibles. Comencem a tenir ganes d'acabar.
Ens desviem de la pista per localitzar la 52 en un tàlveg. Està suposadament en un terreny semiobert que a nosaltres ens sembla més aviat un bosc. No la trobem. Potser és la fita que més ens costa i en la que perdem més temps. Una edifici ens ajuda a resituar-nos i a tornar sobre la seva cerca i ara si que ja la tenim.
Només ens resten 4 fites de pocs punts fins arribar a la plaça de Sant Llorenç: 44 a dalt d'un petit turonet, 32 en una font i on tornem a coincidir amb els cracks dels Bertafocs, 45 en una riera a falta de 20 minuts. Un camí ens porta fins el poble i abans d'arribar a meta fitem la 31 i pels carrers ben aviat acabem la cursa amb 5-54-56 ben satisfets de com ens ha anat. Realment ens ho hem passat molt bé. Podem dir que ha estat una veritable Night Experience.

Ja tan sols resta tornar al pavelló, canviar-se de roba i sobre tot abrigar-se abans de menjar. Tenim molta gana. Quina és la nostra sorpresa quan ens criden com a segons classificats en Homes Veterans darrera dels Bertafocs. I en el sorteig tinc sort i em toca un camel-bag que m'anirà molt bé.

Ràpid cap a casa que demà tinc que matinar per de nou amb el Felip participar en el campionat de Catalunya de relleus.

dimarts, 6 de novembre del 2012

TIC BCN: cursa internacional de iaios

Participo per tercera vegada en aquesta cursa internacional que organitza bianualment el COC a la ciutat de Barcelona. Al llarg de les edicions han anat canviat la modalitat però sempre són dues curses que sumen per donar el resultat final. Aquest any s'assembla força a la cursa de fa dos anys: el dissabte una cursa sprint urbana i el diumenge una cursa llarga a la muntanya de Montjuïc.
Em vaig inscriure a la categoria que em correspon per l'edat: homes majors de 55 anys (M55). Miro el nombre d'inscrits i som 11. Sóc l'únic català. La resta són suecs, lituans, hongaresos i d'altres llocs. Serà una bona oportunitat per conèixer quin és el meu nivell real.
La cursa sprint és al barri de La Ribera. Es tracta d'una cursa curta (1500 metres amb 12 fites) pels carrers estrets d'aquest barri. Puc contemplar la cursa dels d'elit, el seu pas per la fita vista i el final de cursa a tota velocitat.
Com que és una cursa molt ràpida miro de fer un bon escalfament per la zona de l'Arc de Triomf. Arribo just de temps a la sortida, agafo el mapa i ja estic en cursa. Quan sóc a la primera fita, trobo una contradicció entre el que llegeixo al mapa, i la descripció de controls. Què passa ? Tot és molt ràpid. Està clar he agafat el mapa equivocat. Torno a la sortida i canvio el mapa. Comença una nova cursa. Amb tot l'enrenou he perdut més de dos minuts.

Foto de la segona sortida. Font COC
Em concentro a llegir el mapa i a córrer per l'entramat de carrers i carrerons del barri. Vaig el més ràpid possible i tracto d'escollir la millor opció per anar de fita a fita. Gaudeixo molt en tot moment. Tinc una fita al Fossar de les Moreres i una altra al davant de Santa Maria del Mar en el racó d'un edifici, força amagada per cert. La única fita que em fa perdre una mica de temps. He encadenat molt bé totes les fites i acabo satisfet de la cursa i amb bones sensacions. Tret de l'errada del principi no ho podia fer millor. He necessitat 15 minuts 16 segons per concloure la cursa. He fet 7è sense l'errada del principi segurament hauria estat 5è. Els 4 primers estan fora de les meves possibilitats, amb un temps inferior a 11 minuts el primer i amb 11 minuts i poc els altres tres.
La cursa del diumenge comença i acaba dins de l'estadi Olímpic. Un millor escenari no és possible. Em porta molts records, sobre tot, dels finals d'algunes maratons en la primera meitat de la dècada dels 90. Escalfo donant voltes a la pista olímpica. Per moments ens escalfa un tímid sol que sembla que ens vol acompanyar.
La sortida sense mapa es dóna a la recta principal. Cal recórrer els 100 metres per la pista fins agafar el mapa i sortir ja amb el mapa a les mans per la porta de marató fins al triangle.

Són 5100 metres, 11 fites i 185 metres desnivell. Conec bé la zona d'altres curses. Això em permet prendre ràpidament les decisions d'itinerari a seguir i tenir pocs dubtes. Puc anar molt ràpid en tot moment, tret d'alguns moments de forta pujada quan m'apropo al castell. Localitzo totes les fites amb molta facilitat i sense perdre de temps.
Tan sols podia haver-ho fet millor en les fites de la part del mig de la cursa, sobre tot, en la 4 que està al mig d'un bosc blanc en un tàlveg. Quan entro al bosc veig una fita en un esperó i vaig erròniament cap allà i passo de llarg de la meva i tinc que rectificar. Potser sense totes les petites errades entre les fites 4, 5 i 6 m'hauria estalviat un parell de minuts menys.
A partir de la 6 ja poso la directa amb un ritme alt de cursa. La pinça és lenta. Voldria que anés més ràpida. Tinc un model antic. Comencen a caure gotes. Passo a prop del Sant Jordi posant en joc totes les forces que em resten. La pluja va més. Tinc molt clar el que em queda de cursa i ja no hi ha res a reservar: fita 9 i voltar l'estadi per fora per encarar la darrera fita en baixada i entrar a l'estadi de nou. La pluja és forta. Això fa que corri amb més ganes. Aturo el rellotge en 47-59. M'ho he passat genial. Tinc ganes de veure la resta del temps per comparar.
Com corren aquests iaios!. Els dos primers estan separats només per 11 segons 40-40 i 40-51. He fet cinquè. I aquesta és la meva posició en el comput global dels dos dies. Quedo lluny dels primers. Està clar que corren molt més.
M'ho he passat molt bé i he pogut comprovar que em trobo amb una bona forma física. He pogut córrer els dos dies a ritmes molt alts per mi. Això dóna ànims per seguir entrenant amb regularitat.

Classificacions de totes les categories

dilluns, 15 d’octubre del 2012

2 dies d'Osona

Aquest és el tercer cap de setmana seguit amb curses d'orientació. De nou Osona acull dos dies d'orientació dins dels actes de la Fira del Llibre de Muntanya. Igual que l'edició de l'any passat tornem a L'Esquirol. M'agraden aquests terrenys per fer orientació, amb un relleu suau, sense grans desnivells, amb moltes zones obertes o semi-obertes, boscos de bona penetrabilitat i alguna riera on cal cercar la millor manera de travessar a l'altra banda.
El dissabte correm a Sant Martí Sescorts, on la temporada passada es va celebrar el campionat de Catalunya de relleus. Malgrat les previsions de bon matí a la Plana no pot faltar la boira.

Aquesta s'aixeca definitivament una vegada la cursa ja ha començat i acabem amb un bon sol i una bona suada. Vaig fer una cursa estranya i molt irregular, alternant moments en que em trobava pletòric i ho veia tot molt clar i altres en que donava voltes innecessàries i perdia molt de temps. Crec que tot plegat va ser un problema de concentració. Vaig acabar insatisfet amb el resultat final: 1-37-30 per 5200 metres i 18 fites i la posició 25 de 30 classificats.

El centre de competició del diumenge és a l'Esquirol, però la cursa està a 30 minuts del poble. El terreny on es desenvolupa és ben petit i està farcit de fites arreu, totes molt a prop amb canvis de sentit constants. Està clar que no es necessita un mapa enorme per gaudir de l'orientació.

Cal anar amb molt de compte a no cometre errades. Tret de la fita 2 on perdo molt de temps, faig una bona cursa. Em trobo bé físicament i puc córrer ràpid gairebé tota l'estona. Es nota que estic entrenant de forma regular. M'ho passo realment bé, però acabo amb una sensació agredolça pels problemes amb la 2. El meu temps final és 53-34 per 3600 metres i 18 fites i la posició 16 de 27 classificats. En el comput del dos dies sóc 15 dels 21 que han acabat les dues curses.
Caldrà seguir entrenant amb regularitat per mantenir la bona forma i les bones sensacions i esperar que algun dia em surti la cursa perfecta sense cap errada. És això possible en orientació ?

dijous, 4 d’octubre del 2012

Rogaining en remull

Una nova rogaining i un nou equip, aquest cop la faré amb el Joan Sanchez de Aligots. Fa temps que ens coneixem i ja que el campionat d'Europa de Rogaining es farà a la Llacuna organitzada per l'amic Felip hem decidit provar de presentar-nos com equip de super-veterans. Serà la nostra prova de foc per veure si ens avenim el suficient i els nostres ritmes de cursa són similars i així poder formar un bon equip.
Després de mesos sense una gota de pluja, la previsió meteorològica del divendres al vespre és de les que fa tirar enrere: pluja tot el dia i en alguns moments abundant.
En el viatge fins a Sant Feliu de Pallerols no plou fins passat Vic, però a l'altra banda del túnel de Bracons està tot negre i cau aigua per tot arreu. I així és com arribo a Sant Feliu. Tinc molts dubtes de començar la cursa si les condicions no canvien. Parlo amb el Joan i de moment decidim preparar els estris, i recollir el mapa. De moment estem a cobert. L'estratègia és clara anirem fins a la 90 seguint la vall marcant el màxim de punts possibles i tornarem segurament per la vall del costat.
Estem de sort i quant es dóna la sortida pràcticament ja no plou. De fet al poc de sortir para de ploure. Anem trotant i marquem les dues primeres fites (41 i 59) pels vols del poble, i sobre la marxa anem dissenyant la nostra estratègia. Coincidim força estona amb el David i la Tere. 
Deixem el poble i ens enfilem cap a la carena, per un corriol que recordo bé de la primera edició d'aquesta rogaining ja que el vam utilitzar per tornar cap al poble al final de la cursa. Anem a cercar quatre fites de 7 punts. Portem un bon ritme i localitzem les dues primeres (73 i 71) sense problemes. Aquesta darrera està en una senyera on coincidim amb un parell d'equips.


Camí de la 77 perdem el camí per un moment, però el recuperem. Hem de baixar per un corriol enfangat i relliscós que en alguns moments ens fa perdre l'equilibri. Cerquem una pedra a la nostra esquerra. Tenim dubtes que potser hem baixat massa quant ens trobem als bandolers que pugen i ens diuen que no l'han trobat. Hi ha més equips a la zona. Això ens genera dubtes i tornem a pujar per assegurar que estem al corriol correcte. Ho verifiquem i tornem a baixar, amb una nova relliscada al mateix lloc que abans. Ja pugen equips dient que si que hi és però més avall. Allà estava, no massa lluny d'on havíem arribat en el nostre primer descens. Hem perdut temps. Ja portem més d'una hora de cursa.
De nou toca desfer el camí i tornem a pujar per cercar la 79, també a dalt de la carena. Per un moment volem fer drecera i ens costa avançar a través del bosc, i això que en principi semblava fàcil. Ens prometem que no ho tornarem a fer. Ens costa trobar el corriol. Anem avançant amb prudència per dalt fins que el localitzem. És una mica perdedor, però ja tenim la 79.
Seguim avall sense deixar el corriol i després per un camí més ampla. Ja a prop de la 67, uns que ja l'han localitzat ens facilita la tasca.
Per no anar enrere decidim travessar el bosc fins al camí principal que passa pel fons de la vall. Aquesta és la nostra segona errada. Primer resulta fàcil, però després ens topem amb una riera que ens costa de travessar. Tinc que tornar enrere a recuperar el mapa que he perdut per uns moments.
Ja som a la pista. Ara plou fort, i això dificulta veure bé el mapa. Passem a l'altra vessant de la vall. En el recorregut fins a la 86 tenim alguns dubtes, però anem fent. En alguns moments perdem el corriol. Sort tenim de trobar petjades dels que han passat abans. No és fàcil de seguir-lo. No som conscients que hem estat 52 minuts en aquesta fita, un temps excessiu.
Les fites que segueixen (36, 51 i 90) ens resulten fàcils. Podem trotar tan en el pla com en les baixades i aprofitar alguns moments mirar el mapa per prendre decisions de la resta de la cursa. També hi ha algunes baixades per corriols en les que ens cal prendre precaucions per no anar pel terra.
Ja som a la gran fita 90 i desvetllem la sorpresa que l'organització ens tenia preparada, amb un avituallament de caldo i pernil que ens senta d'allò més bé. La pluja segueix caient amb persistència. N'estem una mica farts.


Portem 3-45 de cursa i planifiquem la tornada cap a l'arribada. Busquem la millor manera de saltar cap a la vall del costat. Ens sembla que la 68 és una bona opció, però a mig camí canviem de plans. Farem la 61 i després la 87.
La 61 ens resulta fàcil i això que tornem a fer un tram pel mig del bosc. Seguim per camins fins unes runes. Hi ha dues possibilitats per atacar la 89: seguir per camins força clars fins trobar un petit corriol poc visible que ens ha de portar fins a la fita, o des de les runes agafar un petit terreny obert i seguir pel llom fins la riera. Ho valorem i prenem la segona opció ja que és molt més directa i ràpida tot assumint el risc que comporta. La pluja segueix i seguim amb petits problemes per veure bé tots els detalls del mapa.
Seguim pel llom, però ens desviem cap el Nord abans de temps. No havíem vist que la fita estava en l'encreuament de les dues rieres i ja som a la riera. Un cop aquí discrepem i seguim riera amunt. No és fàcil moure's pel mig de la mateixa, tant per l'aigua, com pel fang i les roques relliscoses. No trobem la fita i decidim sortir i cercar el camí. Està clar que ens hem equivocat havíem d'haver anat riera avall.
Agafem el camí en direcció Est a la cerca de la pista del fons de la vall. Passem per davant de l'entrada del petit corriol que mena a la 87, però mirem el rellotge hi ho deixem estar. És arriscat entretenir-se.
Arribem a la pista i la travessem per cercar la 80. No és fàcil. Està ben amagada de nou a prop d'una riera que també baixa curulla d'aigua, però aquesta la localitzem aviat.
Ens resta menys d'una hora. Ja tenim el pla del tram final ben traçat. Tot el que ens resta tendeix a baixar per camins fàcils i ben visibles i ens és relativament senzill agafar un ritme ràpid i força còmode. Després de la 55 arribem a la carretera i la travessem per entrar a la via verda. Em venen els records de la Trailwalker a la memòria. Fa una estona que sembla que plou menys. Passem per la 63 i fem càlculs. Ens resten 28 minuts i tenim la 62 a mig camí. Cal desviar-se una mica. Anirem a fitar-la si anem bé de temps. Amb poc més de 10 minuts ja la tenim i ara ja només ens queda mantenir el ritme fins l'arribada.
Acabem amb 5-55-46 i 99 punts al sarró i prou satisfets de com ha anat la cursa, malgrat el mal temps que hem tingut de suportar. Ara que hem acabat pràcticament ha deixat de ploure. Ens assequem i ens canviem abans de menjar i assistir al lliurament de premis. Com que som l'únic equip superveterà no tenim premi. Es necessitaven tres equips en una categoria per optar a premi.
Com en tota cursa d'orientació podríem millorar algunes coses, però tampoc ens podem queixar de com ens ha anat. Hem portat un bon ritme i ens sentit còmodes d'anar junts. Ja tenim equip de superveterans pel Campionat d'Europa. Allà serem.


dijous, 27 de setembre del 2012

Torno a orientar-me

Fa més de dos mesos que no trec la brúixola del calaix. Tenia ganes de tornar a fer una cursa d'orientació. La sort farà que aquesta tornada sigui a Gósol, un lloc que m'agrada. Ja hi havia anat de petit amb els meus pares amb el 600 quan la carretera era de terra. Vaig córrer una cursa d'orientació fa tres anys i en tenia un bon record. 
Els corredors d'èlit disputaven el campionat de Catalunya d'ultrallarga i en la resta de categories i per no ser menys també ens esperava una cursa més llarga de l'habitual. En el meu cas en concret eren 6.600 metres amb 345 m. de desnivell i 14 fites. 
Surto concentrat després d'un breu escalfament. Per arribar al triangle hi ha una forta pujada. La faig caminant i aprofito per prendre la primera decisió. La fita 1 està a l'altra banda del turó. El rodejo pel terreny obert tot buscant el camí fins trobar el punt d'atac. Quant surto del camí ja encaro la fita directament. Ha resultat fàcil, però he estat lent. De ben segur que podia anar més ràpid. Quant estic arribant a la fita 2 m'avança el José Luis. Tant en aquesta com en la 3 he estat molt més ràpid.
La ruta cap la 4 la veig clara. Tracto d'anar a nivell pel mig del bosc i més o menys ho aconsegueixo, encara que quan surto a terreny obert veig que m'he desviat una mica del que m'havia proposat. Rectifico sense problemes i aviat em trobo en el punt d'atac, una corba del camí davant d'una clariana, però perdo al voltant d'un minut per acabar de localitzar la fita.
Per arribar a 5 cal superar un fort desnivell pel mig d'un bosc i intento fer-ho sense desgastar-me massa. Hi ha un moment en que no tinc gens clar d'estar on toca, però intueixo que la fita està una mica més a l'esquerra. Estic de sort i allà està, davant d'una magnífica vista del Pedraforca.


Ara afronto la tirada més llarga de tota la cursa, més de 1300 metres en línia recta. Veig una ruta força clara, primer per un camí i després per uns terrenys oberts fins entrar al bosc i vorejar un turó que em porta fins l'aigua. Allà agafo un camí fins a un encreuament des d'on ja encaro cap a la fita tot aprofitant uns terrenys oberts força evidents que no estan massa lluny. Han estat 19 minuts, però no ha estat difícil.
De nou torno als terrenys oberts que rodejo a nivell fins encarar un corriol al principi no massa evident i que localitzo perquè veig a una corredora que hi baixa. El corriol condueix fins a la fita 7.
D'allà surto a nivell a través del bosc fins un camí que ja conec d'abans i torno a la zona de l'avituallament. Aprofito per beure de nou. D'allà surt un camí en pujada. Sense arribar a dalt de tot del turó i ja en baixada travesso dos petits cursos d'aigua que estan secs i nova fita.
La 9 està ben a prop però no hi ha massa referències útils, o al menys jo no sé veure-les. M'enfilo fins dalt la carena i cerco intuïtivament anar a cap a la fita a nivell. M'avança el Trunas i m'ajuda a trobar-la. Les dos següents (10 i 11) són fàcils.
Una nova tirada llarga fins a la 12: de nou més de 1000 metres que resolc amb facilitat. Dues fites més i s'acaba la cursa. Camí de la darrera dono una volta innecessària en la que probablement perdo un parell de minuts. Encara ara no entenc l'errada que he fet.
Acabo enfadat amb mi mateix per aquesta darrera fita, però en general estic satisfet amb 1-53-39 i 9500 metres reals de cursa. No he doblat el temps de guanyador (1-12), el meu objectiu de totes les curses de la temporada, 18è de 21 classificats. Passo una bona estona comentant la cursa tant amb companys de club com amb altres orientadors.
No he tingut dificultats per escollir la ruta entre fita i fita. Crec que he fet unes bones eleccions evitant en tot moment fer més desnivell del imprescindible. Encara puc córrer més entre fita i fita així com no fer aturades innecessàries davant dubtes poc raonables.

dissabte, 25 d’agost del 2012

La Porta del Cel V: Vallferrera - Tavascan

Sabem del cert per totes les ressenyes d'aquesta travessa que avui malgrat ser la darrera etapa també és la més llarga. Per aquesta raó hem decidit sortir el més aviat possible.
Encara és fosc quan comencem a caminar (6.50). Surto del refugi amb el Pepe en baixada fins els Ponts de Boet i de la Molinassa. Per un corriol per la riba dreta del Noguera de la Vallferrera anem avançant acompanyats per la remor de l'aigua al fons de la vall. Ens acostumem a la seva agradable companyia. 
Ben aviat iniciem la primera pujada de la jornada pel mig d'un bosc i gairebé sense donar-nos compte la remor es va apagant, i l'únic que s'escolta són els nostres esbufecs en ple esforç muntanya amunt. Ens topem amb un ramat de vaques que al bell mig del corriol es troben com a casa seva i ens impedixen avançar amb tranquil·litat. Finalment les deixem enrere i continuem el nostre camí. Quan sortim del bosc ja fa estona que clareja i tenim al nostra davant la Cabana de Bassello (1923 m.)


Sense deixar d'enfilar-se amunt a partir d'aquí el camí, a vegades no massa evident, travessa una zona de matolls on els arbres ja són escadussers. Anem a un bon pas amb el Pepe. Poc abans d'arribar al llac de Barbote ens avancen la parella amb la que van compartir el sopar d'ahir i que fan la travessa en dos dies.
Aquest és el darrer llac d'aquests cinc dies. Mentre el voregem contemplem els grans cims que ens envolten com el Monteixo i als que el sol ja comença a il·luminar tímidament. Nosaltres encara estem a l'ombra.


Deixem el llac i pugem fins el Coll de Salente on ens aturem, ara sí a ple sol, i mirem al darrera el que ja hem caminat avui i endavant podem contemplar una part del que ens falta.
Baixem ràpidament del coll. En aquesta baixada, cal estar atents a trobar el desviament que ens portarà amb una forta pujada fins el Coll de la Laguna. No sé si és el cansament acumulat d'aquests dies però se'm fa dura. A dalt el coll hi ha un ramat d'ovelles pasturant totes soles. Un cop passat el coll un minso darrer esforç travessant un prat ens permet assolir la Roca Cigalera (2668 metres).
Fa vent i agafem fred, però paga la pena aturar-se i resseguir amb la vista el camí de tota aquesta magnífica travessa de 5 dies.


Mentre estem gaudint de la vista arriben el Joan, Iñigo i Iolanda. Malgrat el fred que estem agafant romanem una bona estona en aquest indret gaudint de tot el que ens envolta. És un moment màgic, en silenci poder contemplar aquest immens estol de muntanyes i valls que hem trepitjat en aquests cinc dies de anar fent camí.
Malgrat que som conscients que encara ens resten unes hores de camí tenim el sentiment clar de que la travessa ja ha acabat. Davant nostre s'estén un pla herbat, més groguenc del que és costum en aquestes contrades degut a un estiu extremadament sec, sense cap pluja.
Agafem un bon ritme amb ganes d'acabar. Mirem enrere i contemplem uns grans núvols amenaçadors. La previsió d'avui era de pluges per la tarda. Aquests núvols i el vent gelat que s'ha girat ens fa témer el pitjor. Acabarem amb pluja. Ens hem de posar els guants, per evitar la fredor que sentim a les mans. Seguim caminant pel llom en lleugera baixada. M'agrada aquest prat alpí tan immens amb grans vistes a les muntanyes que al lluny rodegen aquest indret.


Hem de localitzar la cabana de la Ribera pen pinçar el darrer punt de pas de la travessa. El camí no té pèrdua, ja que a finals d'agost hi deu haver passat molta gent. Ens creuem amb els pastor de les ovelles que hem vist a dalt del Coll de la Laguna i ens pregunta si les hem vistes i a on.
Finalment en una petita fondalada veiem la cabana. al costat d'un petit rierol. Ja fa una bona estona que la baixada és més pronunciada. Ja tenim ganes d'arribar i acabar la travessa.


Poc després ens endinsem en un bosc. Entre els arbres albirem per primera vegada el poble de Tavascan allà al fons de la vall, però tots sabem que ens resten 1000 metres de desnivell i una bona estona de caminar.


Baixar i més baixar per moments per pendents considerables, en altres moments de manera més suau. En tot moment, anem per dins d'un bosc que va canviant el tipus d'arbrat a mesura que anem perdent alçada.
Aquesta baixada és fa pesada i llarga i en alguns moments inacabable. Sembla que mai aconseguirem arribar al poble.
Per fi el tenim allà al davant nostre. Només ens manca creuar el pont i donar per finalitzada la Porta del Cel, 5 magnífics dies que ens han permès posar-nos a prova i contemplar grans paisatges.


Deixem les motxilles als cotxes i ens canviem de roba. Dinem tots plegats en un restaurant de Tavascan abans d'anar de nou al càmping de Graus on tanquem definitivament la travessa amb el darrer segell d'aquests dies abans d'acomiadar-nos i marxar cap a casa.

Els temps de pas d'avui han estat:
  • Llac de Barbote:                2-10 hores
  • Coll de Sallente:                 3 hores
  • Coll Laguna:                      4 hores
  • Roca Cingalera:                 4-20 hores
  • Cabana la Ribera:              5-30 hores
  • Tavascan                           7-20 hores

divendres, 24 d’agost del 2012

La Porta del Cel IV: Pinet - Vallferrera

Fem un esmorzar decent, no massa copiós però suficient.
A les 7.15 ja estem de camí. Tota la nit hem escoltat que bufava un fort vent. Surto amb màniga llarga. A mesura que anem pujant contemplem tota la zona francesa sota la boira. Tinc ben present el perfil de l'etapa d'avui: pujar sense descans fins a la Pica i un descens inacabable fins el refugi. Darrera nostra s'aixeca el dia amb una sortida de sol d'aquelles espectaculars que ens convida a anar-nos girant per poder-la contemplar en tota la seva magnificència. Els grisos van agafant tonalitats rogenques fruït del sol que emergeix amb força per la carena de la nostra esquerra.

Som una bona colla els que avui enfilem en direcció a la Pica. El camí està ben fressat. És evident que avui no hi ha cap temença de que ens podem perdre. Aquest corriol al llarg de l'any de ben segur que es trepitjat per milers d'excursionistes que volen assolir el cim. La pujada és costeruda però agraïda ja que de tant en tant hi ha un tram curt però planer que permet recuperar-se. Vaig fent tot sol, al meu ritme, pas a pas, sense aturar-me, però també sense pressa.

Deixo a la meva dreta l'Estany d'Estats i poc després em trobo de sobte davant l'Estany Montcalm. Tot és un pedram, una pedra rogenca. Anar fent sense pausa, i trobant gent que fa el mateix camí. Passo per un petit estanyol amb l'aigua glaçada. A aquestes alçades d'agost ja no no hi ha pràcticament restes de gel en tot el camí.


Un cop al coll de Riufred pràcticament la Pica ja està al sac. El vent cada cop molesta més. Arribo al Coll Verdaguer on el vent gairebé tomba. Trec el paravents i enfilo fins a la Pica d'Estats (3144 metres)
Allà coincideixo amb el Jordi, la Marta, el Pep i un grup nombrós de francesos catalanoparlants. El vent bufa fort i fa voleiar les senyeres del cim. Cal agafar-se fort i seure una estona per contemplar tot el que la vista abraça en totes direccions: valls i muntanyes a dojo, amb nom o sense nom. Potser és aquí on cal trobar la Porta del Cel ?


Abans de baixar m'enfilo també al Pic Verdaguer, allà mateix, just al davant. Baixo força ràpid amb ganes d'allunyar-me d'aquest vent emprenyador. Flaquejo per la part obaga francesa on ja no hi ha cap resta de gel. Aquí sembla que no fa tant de vent i em puc treure el paravents. Però és només arribar al Port del Sotllo i el vent torna a bufar de valent. Sembla que si volgués impedir que torni a entrar a Catalunya.
Gaudeixo d'una baixada ràpida pel mig de les pedres. M'atrapen el Jordi i el Pep que havien fet el Sotllo i una mica més avall trobem a la Marta que els espera. Poc abans de l'Estany d'Estats fem un mos i seguim.
Anem a bon ritme tots junts. El camí és fàcil i ben fressat però amb poques marques.


Al final de l'estany, un fort cop de vent em tomba i em fa caure en el mateix moment de travessar el riuet per unes pedres i vaig a parar a l'aigua. Ha estat una bona remullada, però no he pres mal.
Un cop passat el segon estany ja comencem a trobar algun arbre. Deixem enrere les pedres i el verd és el color predominant, encara que una mica groguent. Seguim pel costat del riu pel que davalla tota l'aigua del desglaç cap a la Noguera de Vallferrera.


Un cop creuo el riu per una palanca penso que ja no queda massa pel refugi i m'ho agafo amb més calma. Ja no tinc pressa i vull gaudir del que resta de camí per avui, malgrat les pedres i més pedres. No s'acaba mai i se'm comença a fer pesat. Tinc ganes d'arribar. Fins i tot m'entren dubtes i poso en marxa el GPS que em confirma que estic en el bon camí.
Per fi el Refugi! Ja en tenia ganes! Allà estant el Jordi, Marta i Pep que ja fa una bona estona que han arribat.


Menjo el pic-nic de Pinet, tot un luxe: arròs, paté de "lapin", formatge, xips i codonyat. Tot ben regat amb la corresponent birra. Com que aquí no hi ha llac, prenc una dutxa d'aigua calenta.
Organitzo les meves coses i ja tinc tota la tarda per recuperar-me. Entretant han arribat el Pepe, Iñigo, Iolanda i Joan. Gaudim d'una temperatura agradable. Aquí ja no fa vent.
Passem la tarda sota l'arbre que hi ha davant del refugi conversant. Acabem formant com una mena de comunitat de la Porta del Cel coincidint en l'inici i final de cada etapa així com compartint a estones algun tram del camí. Passem una bona estona tot esperant el sopar. No podem demanar res més.
En el sopar celebrem que avui és l'aniversari del Pepe, i no un aniversari qualsevol: avui ha fet 40 anys, una bona forma de celebrar-ho pujant a la Pica. També compartim una estona amb un parell que fan la travessa en dos dies. És un altre filosofia i una altra forma de gaudir de la muntanya.

Aquests són els temps d'avui:

    • Estany Montcalm:           1-45
    • Pica d'Estats:                  2-45
    • Pic Verdaguer:                3-05
    • Port Sotllo:                     4 hores
    • Estany Estats:                 5 hores
    • Refugi Vallferrera             7-10

dijous, 23 d’agost del 2012

La Porta del Cel III: Certascan - Pinet

Aquesta és l'etapa més temuda de la travessa, un pujar i baixar continuo, amb avisos a totes les guies de que cal orientar-se bé per no perdre's. 
Després d'esmorzar i mentre estem acabant de preparar les motxilles observem inesperadament com el parell de rucs que hi ha al refugi per pujar-hi les provisions posen en fuga al gos d'altres usuaris del refugi. A poc a poc i a mesura que anem enllestint les motxilles el grup que fem la Porta del Cel comencem el nostre equip. Els primers en sortir són el Jordi i la Marta i poc després surto jo al voltant de les 7.30. Vaig baixant sense presses. Abans d'emprendre la forta pujada en direcció al Coll de Lurri el Pep ja m'ha avançat. Porta un altre ritme. De moment el camí està ben marcat i el corriol és ben fressat pujant a base d'anar revoltant. Segons alguna guia hi ha 35 girs, però m'abstinc de comptar-los. Ja en tinc prou amb anar fent sense pausa. Quant miro avall veig al Pepe, Iñigo, Joan i Iolanda que també van pujant. 
Tan al llarg de la pujada com un cop a dalt puc contemplar el que deixo enrere. A l'altra banda una lleugera baixada em mena al primer llac de la jornada: l'estany Romedo de Dalt que sorprèn amb la seva encisadora illa al mig. Si en lloc d'un pi tingués una palmera semblaria una illa d'aquestes de còmic on hi ha els nàufrags.
Vorejat aquest llac segueixo baixant ara ja acompanyat de Pepe, Iñigo, Joan i Iolanda. Cal estar amatent a les marques de GR i, sobre tot, a les fites. També rodegem el Romedo de Baix i partir d'aquí comença una suau pujada vorejant encara dos llacs petits més. Un cop assolim aquest darrer que té poca aigua i en el que hi ha un ramat de cavalls pasturant i després de trobar també un ramat de béns, girem a la dreta i enfilem la segona pujada forta de la jornada. Seguim en grup junts i així farem la resta de l'etapa ja que el nostre ritme és similar. La pujada es fa feixuga però anem fent fins a dalt del coll, anomenat Port de l'Artiga.
El coll ens rep amb un fort vent. Ens protegim darrera d'unes roques ja en zona francesa i ens reagrupem abans d'iniciar la baixada. Tenim una magnífica vista d'ambdues vessants. En el cantó català i allà lluny podem veure un punt blanc, el refugi d'on venim. Realment queda molt i molt lluny.
La baixada es fa per una zona de blocs de pedra que ens obliga a anar amb compte d'on hem de posar els peus. Es fa lenta, llarga i pesada.

A mesura que baixem podem veure els aiguamolls cap els que ens dirigim així com el barranc per l'esquerra del que ens haurem d'enfilar cap a l'Etang de Montestaure.
Per fi arribem als aiguamolls. Segons hem llegit aquest és un punt clau on cal vigilar per agafar el camí correcte. Ho trobem ben marcat i sense dubtar, travessem el petit rierol on hi un parell de pescadors i de nou ens hem d'enfilar. Hem deixat les marques del GR per seguir unes marques grogues que ja no deixarem fins arribar al refugi de Pinet..


Mentre pugem queda al fons a la nostra dreta el barranc per on baixa l'aigua del llac de Montestaure on ens dirigim. La pujada torna a ser ferma fins arribar al llac. Només veure el llac i sense apropar-nos ja enfilem en direcció al Pic Reclos. El GPS ens ha indicat que ens allunyàvem del camí, ja que seguint unes fites ens estàvem segurament dirigint cap el pic de Montestaure. No havien vist les altres fites. En aquest tram cal anar atent a les marques i a encertar el camí correcte que per moments és ben dret fins arribar a un flanqueig just sota les pedres i amb un bon estimball a la nostra esquerra que no m'agrada gens.
Poc més i ja som al Port de Recos des d'on veiem per primera vegada el nostre objectiu d'avui, encara que molt lluny. Prenem un petit descans. Veient la baixada agafo els pals per primer i darrer cop en tota la travessa. Es tracta d'un camí molt dret amb ziga-zagues no massa evidents pel mig d'un herbat. El lloc a on hem d'anar a parar resulta molt evident però el camí a seguir no ho és tant. Seguim baixant fins el coll d'Estela, una de les imatges de la travessa amb una bona vista tant del Pic d'Estela que està allà mateix com del camí que ens ha d'aproximar fins a Pinet.


Continuem baixant pel mig d'un prat seguint les marques i amb compte de no anar pels camins que no toquen. Travessem l'aigua que baixa d'un barranc i decidim aturar-nos una estona tot aprofitant l'aigua fresca del lloc. Ens treim les sabates i ens remullem els peus que ho agraeixen d'allò més.
Continuem el nostre camí. Ja no queda molt, però un cop abaix de tot de la vall ens cal pujar de nou per tal de cercar el pas que ens ha de portar a l'altra banda del barranc que ens separa del refugi. Cal pujar per sobre l'alçada del refugi que ja fa estona que hem deixat de veure per una mena de coll per trobar aquest pas.
Estem cansats i el nostre ritme comença a ser lent. Aquest tram és perdedor i cal anar amb compte. De fet alguna marrada. El desnivell ens castiga les cames ja fatigades per la llarga jornada. Hi ha diferents camins i també diferents marques, però un cop dalt el coll el camí ja és evident.
Baixem a travessar el rierol que baixa de la Pica i després toca el tram "estrella" de la travessa pels que no ens agraden les grimpades: un tram vertical equipat amb un cable. Malgrat que no m'agrada el superem sense dificultats i ja tenim el refugi davant nostre.


Complim les formalitats de la reserva i fem una birra amb uns ganyips abans d'anar a banyar-nos i refrescar-nos al petit llac del davant. De nou l'aigua està genial.
Avui si que està ple el refugi, però s'hi està bé. Passem l'estona fins l'hora de sopar en una animada xerrada. De nou fem un bon sopar: sopa, estofat i macedònia.
Després de sopar esperem una estona per anar a dormir. Estem a 2100 metres i podem estar a fora del refugi sense abrigar-nos. Fa molt bona nit, però cal anar a dormir aviat que demà ens espera una nova jornada.
Aquests són els temps d'avui:

    • Coll de Lurri:         1 hora
    • Port de l'Artiga:     3 hores
    • Aiguamolls:           4.30 hores
    • Port de Recós:      5.30 hores
    • Refugi de Pinet:     8 hores
 

dimecres, 22 d’agost del 2012

La Porta del Cel II: Bordes de Graus - Certascan, posta a punt

Surto a les 8 després de fer un bon esmorzar. El sol encara resta rere les muntanyes i fa de bon caminar a l'ombra. Un cop deixada la pressa de Graus el primer tram és per dins d'un bosc al costat del riu de Noarre. M'acompanya la seva remor a mesuro que vaig avançant a bon pas. Aquesta part de camí també rep el nom de camí de l'exili i aixi està marcat en els pals indicadors, ja que va ser molt utilitzat a l'acabar la Guerra Civil, tant en la fugida com en les accions de resistència dels maquis. Les bordes de Noarre és el primer punt d'interès de l'etapa d'avui, un conjunt de bordes en bon estat de conservació. Algunes d'elles encara sembla que s'utilitzin pels seus usos més tradicionals, però d'altres s'han modernitzat i s'han convertit en una mena de segones residències.
Les bordes van quedant enrere i ara camino pel costat dels camps on es cull farratge pels animals. Aviat em torno a endinsar al bosc primer en lleugera pujada. Més endavant el corriol es fa més costerut, i per moments es va allunyant del rierol que resta al fons de la vall. Ja fa una estona que em toca sol quan assoleixo la Pleta dels Guerossos i decideixo aturar-me i posar-me protecció solar. Aquí coincideixo amb el Jordi i la Marta que també s'han aturat un moment.

El camí està ben fressat i ben marcat amb pals indicadors inclosos. A partir d'aquí i ja superats els 2000 metres d'alçada els arbres ja són cada cop més escadussers. El camí alterna fortes pujades per anar guanyant desnivell amb algunes zones una mica més planeres que permeten recuperar l'alè. Tinc sempre pel davant al Jordi i la Marta i al darrera puc observar al Pepe com també va pujant al seu ritme.
Els Estanys Blaus i algun que altre petit estanyol seran els primers llacs que trobaré en aquesta travessa.


Al coll de Certascan fa un fort vent. Deixo la motxilla i agafo el paravents per afrontar la pujada al cim. El camí és evident i a més hi ha forces fites que ajuden en els moments de dubtes. La primera part de l'ascensió és la més forta, però ja un cop a la carena es suavitza.
Al pic de Certascan (2853 m.) coincideixo amb la Marta i el Jordi i ens fem les fotos de rigor. Una esplèndida vista ens permet albirar incomptables pics i muntanyes, alguns identificables i altres no. Amb el mapa al davant amb el Jordi ens entretenim a tractar d'intuir quin serà el recorregut de la travessa que podem dir que pràcticament acabem de començar.


Ja hem fet tota la pujada d'avui i tan sols ens resta davallar fins el refugi. En la baixada fins el coll ens creuem primer amb el Pepe, i després amb Iñigo, Iolanda i Joan que havien sortit una mica més tard de les Bordes de Graus.
Només sortir del coll en direcció al refugi ja veig el llac de Certascan al fons amb un blau contundent fidel reflex del cel que dóna nom a la travessa. El contrast de colors del llac amb les muntanyes que l'envolten juntament amb la satisfacció de que la caminada del primer dia arriba a la seva fi m'omplen de satisfacció. Els ulls no es cansen d'admirar arreu les diferents vistes.


L'etapa d'avui no ha estat gens dura, el camí era de ben fer en la seva major part. Podríem dir que ha estat una bona posta a punt de tota la maquinari pels propers dies que m'esperen.
Un cop al refugi un entrepà i una birra i poc després un bany en solitari al llac amb un aigua fresqueta em deixa d'allò més bé. El bany és en un lloc idíl·lic, una mena de platjeta en el que és el llac natural més gran de Catalunya. Són moments indescriptibles, la solitud, la relaxació, el silenci, els colors, ...


La resta de la tarda tot esperant l'hora de sopar, hi ha temps per a tot: descansar, pensar, escriure, llegir, conversar, passejar pels voltants del refugi. Es pot demanar més ?
També dediquem un temps a estudiar l'etapa de demà que és la que a tots plegats ens presenta més dubtes. Mirem els mapes i llegim totes les descripcions del recorregut que estan en les nostres mans. Caldrà estar atents en alguns punts per tal de no perdre el Nord.
Al grup d'ahir s'ha ajuntat el Pep del Cornudella del Montsant que també fa la travessa. A l'hora de sopar gairebé podem dir que estem en la intimitat. Només estem tots 8 que sopem junts amb molt ambient i una animada conversa a la que s'afegeixen els dos joves encarregats del refugi. El sopar és excel·lent: amanida, llenties i canelons, realment un plat sorprenent per trobar-nos en un refugi. Un cop acabat el sopar ens inviten a un xupito de patxaran i podem veure el vídeo de la travessa.


Cal dir que ha estat l'Alejandro Gamarra el guarda d'aquest refugi el gran impulsor d'aquesta travessa i el que també ha publicat totes les guies. I que a hores d'ara té la seva feina de guarda amenaçada per la FEEC. 
Teòricament estan esperant a un grup de 13 persones que avui també tenen reserva al refugi per sopar i dormir. Estan preocupats ja que tenen tot el sopar a punt. Finalment quan estem pensant en anar a dormir (9.30) i ja no esperem que arribin, veiem unes llums que s'apropen. Són unes parelles amb criatures. La veritat no són hores d'arribar a un refugi i menys anant amb nens.
Ens anem a dormir abans de que arribin i el xivarri ens ho impedeix ja que demà ens espera una bona etapa.

Aquests han estat els temps de la jornada d'avui:
    • Bordes de Noarre:      45 minuts
    • Pleta de Guerossos:    2 hores
    • Coll de Certascan:      3-45
    • Pic de Certascan:       4-35

dimarts, 21 d’agost del 2012

La Porta del Cel I: Tavascan - Bordes de Graus, la prèvia

Per tercer estiu consecutiu faré una travessa d'uns quants dies. L'estiu del 2010 va ser Carros de Foc, l'estiu passat Cavalls del Vent i aquest any al final m'he decidit per la Porta del Cel.
De fet la meva primera intenció era iniciar el GR11 des de Cap de Creus, però quan ja estava mirant els mapes i el recorregut es va produir el gran incendi de l'Empordà i per aquest motiu vaig canviar de plans. 
Quan afronto una travessa d'aquestes característiques el primer que em pregunto és si realment estaré físicament prou bé i m'entren alguns dubtes. La Porta del Cel és una travessa exigent i amb algun tram no massa ben marcat, però crec que és assequible i que serà possible.
El primer pas és revisar els mapes, les webs, i llegir algunes cròniques de la gent que ho ha fet per tal de tenir clar on estan les dificultats i que és el que cal tenir en compte. Aquesta vegada m'ha estat força útil el blog la ruta de moskys. 
Aprofito que tinc temps i faig algunes sortides de muntanya prèvies, normalment pel Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obach, però també per altres indrets per tal de preparar-me per l'esforç físic. 
Preparar la motxilla també és un pas important. Utilitzo una llista que ja tinc elaborada per aquestes ocasions i que em va molt bé per no oblidar-me res.
La darrera nit que passo a casa sempre acostumo a dormir malament. Aquest cop no ha estat una excepció.
El viatge fins a Tavascan és llarg i pesat, gairebé 4 hores de cotxe. Aprofito per girar una petita visita a Santa Maria de Gerri. Mai havia aturat el cotxe a Gerri de la Sal, malgrat que tinc un record d'infantessa d'haver vist les salines des del cotxe tot passant amb els meus pares. 
Sempre que passo per aquesta carretera i travesso tots aquest pobles em ve al cap el llibre dels Josep Mª Espinàs que va recórrer a peu aquest mateix itinerari al 1956, ara fa 56 anys amb tres companys més de viatge: Felipe Lujan, Camilo José Cela i José Luis Barros. Com ha canviat tot en aquests anys!
També dono un tomb per Sant Pere de Burgal. Volia veure un dels llocs que han inspirat el darrer llibre de Jaume Cabré, Jo confesso. Evidentment no hi havia ni rastre de Julià de Sau.


Després de dinar ja és el moment de començar la Porta del Cel. Pujo amb el cotxe fins el camping-refugi Bordes de Graus on acabo de formalitzar tots els tràmits per tal de realitzar la travessa. No he utilitzat mai un GPS, però llegint el que diuen d'alguna de les etapes m'acabo de decidir per llogar-ne un i així anar més tranquil. Deixo la motxilla al refugi i baixo amb el cotxe a Tavascan per començar la travessa sense anar carregat.


Poc abans de les 5 començo aquesta aventura per un corriol arran del riu de Tavascan que puja pel mig d'un bosc de ribera amb diferents especies d'arbres. Fa calor, però algun núvol tapa el sol algunes estones i es fa força suportable. Un vent suau també alleuja la sensació de calor. No anar carregat també és una bona ajuda.
En realitat la caminada d'avui és un aperitiu del que m'espera els propers 4 dies, i m'anirà bé per posar els mecanismes del cos en marxa. Just passada la Borda d'Esposi hi ha dos camins possibles. Segueixo els consells del refugi i agafo el de l'esquerra que baixa en direcció el riu i passa a l'altra riba per un pont de fusta, i així m'estalvio passar per la carretera. Tan sols em farà falta travessar-la a l'alçada del Pont de Bolle on hi trobo tot de plafons informatius, entre ells informacions del memorial democràtic, ja que aquests camins havien estat molt utilitzats tan al llarg de la guerra com de la postguerra.
Al llarg de tot el camí em vaig trobant algunes bordes, en diferent estat de conservació. Moltes d'elles estan avui en dia en desús. All llarg del temps han canviat els costums i també la seva utilització.



A les 6 ja sóc a les Bordes de Graus davant d'una cervesa esperant el sopar i començar realment La Porta del Cel demà. Una 1-15 de caminar ha estat suficient per avui.
Aquest primer refugi és una mica atípic, ja que forma part de les instal·lacions d'un camping. Encara que hi ha força gent al camping s'està prou tranquil i tinc temps per gaudir una estona de la lectura, mentre va arribant més gent. Fa una temperatura ideal, lluny de les calors que ahir mateix passava a casa.
Sopem junts els 7 que afrontem aquesta travessa: Jordi i Marta de Rajadell prop de Manresa, Pepe de Vinaròs,  i Iolanda, Iñigo i Joan de Castelldefels. I com no parlem de muntanyes, de les nostres muntanyes. Tots compartim la mateixa afició que és la que ens ha portat ha estat aquí avui.