dissabte, 29 de maig del 2010
Cap de Creus
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
Empordà,
Fragments del meu país,
Vídeos
dimecres, 26 de maig del 2010
Fa 5000 anys
La ruta megalítica que hi ha a prop de Roses comença en l'estreta carretera que porta fins a Cala Montjoi. La primera notícia d'aquests dólmens me la va donar el bon amic Luigi a l'escriure un comentari en un post de fa més d'un parell d'anys sobre el dolmen de la Pedra Gentil a prop de Vallgorguina.
La ruta està tota senyalitzada. A pocs minuts d'on hem deixat el cotxe trobem el primer dolmen, el més gran i espectacular, el de la Creu de la Cobertella.
Seguim caminant i deixem a la nostra dreta la casa cremada. El paisatge i la vegetació m'agrada. És un passeig agradable. És una zona habitada des de fa milers anys. També trobem dos menhirs.
Els camins ressegueixen parets de pedra, ara sense ús però que juntament amb petites construccions també de pedra seca ens mostren que al llarg dels anys han estat llocs habitats i explotats per l'home. Des de fa un temps s'han abandonat aquests conreus, però mirant aquests parets de pedra hom pensa que aquí hi ha un munt d'hores d'esforçada feina dels nostres avantpassats. No havia de resultar fàcil aixecar aquests murs de separació i aquests petits refugis per eines del camp o per ramats, o potser també per viure. N'hi ha moltes i molt properes entre si.
Seguim caminant i arribem a la part alta d'una de les urbanitzacions de Roses que van envaint les muntanyes properes a la població tot enfilant-se muntanya amunt i fent malbé el territori amb aquest afany irrefrenable de ser propietari d'una segona residència.
És aquí on finalitza el nostre recorregut amb dos dólmens més: el dolmen del Cap de l'Home i el del Llit de la Generala.
De tornada podem veure alguna altra barraca de camp i contemplar el paisatge que ens envolta de nou des de les muntanyes del litoral fins el blau del mar.
Veiem altres camins, però no sabem cap on ens portaran i decidim tornar pel mateix camí. Després descobrirem que és una ruta circular en la que es poden veure ha més restes prehistòriques. Quedaran per una altra ocasió.
Etiquetes de comentaris:
Camins i corriols,
Empordà,
Fragments d'Història,
Fragments del meu país
dilluns, 24 de maig del 2010
De nou Calella
Torno a Calella per tercer any consecutiu. M'agrada el lloc i no està massa lluny de casa. Em servirà per entrenar pensant en el campionat de Catalunya de Relleus del proper diumenge.
Fa uns dies que no em trobo massa bé físicament i he decidit fer-la tot xino-xano, trotant als plans i baixades i caminant a les pujades. He agafat la càmera i faré fotos al llarg de la cursa.
Començo amb un camí en lleugera baixada que de moment faig caminant per trobar fàcilment les dues primeres fites. Camí de la 3 toca una forta pujada i un cop salvat el desnivell, en la baixada me la passo, però rectifico de seguida.
Troto fins a la 4 i a la 5. La 6 està més lluny, però aquí hi ha un bucle interessant i em poc terreny es troben 4 fites.
Troto fins a la 4 i a la 5. La 6 està més lluny, però aquí hi ha un bucle interessant i em poc terreny es troben 4 fites.
M'oriento amb facilitat i reconec els diferents elements del terreny. Passo pel costat de les torretes i veig que des del mar va pujant la boira. Un fenomen ben estrany en un dia ben primaveral.
Camí de la 12, l'escala del mapa em juga una mala passada. No calculo bé i em passo de llarg. No és la primera cursa en la que em passa. Gairebé sempre penso en 1:10000 i això comporta aquestes errades en algunes ocasions. Simplement tinc que desfer el camí.
Segueixo amb el meu pla inicial. La 13 ja està a l'altra banda de l'autopista que travessem per un túnel. Hi ha cinc fites en aquesta zona. Em permeten de nou posar en practica diferents tècniques d'orientació.
Feta la 18 cal travessar de nou el túnel i enfilar-se de valent per assolir la 19. Aquesta pujada se'm fa feixuga i em trobo cansant, però la cursa ja s'acaba. Només resten 3 fites que trobo sense massa dificultat, i enfilo el darrer tram de la cursa de nou amb fort desnivell per acabar amb 2-01-29, i el darrer classificat, però havent gaudint plenament de la cursa.
dijous, 20 de maig del 2010
La Barcelona Sprint Cup acaba a Sant Cugat
Aquest passat diumenge vaig anar al Parc Central de Sant Cugat del Vallès per acabar la meva participació a la Barcelona Sprint Cup que es va iniciar el mes de novembre passat en una cursa al Barri Gòtic. Han estat 6 dobles curses en diferents parcs i zones de Barcelona, la citada del Barri Gòtic, Parc del Guinardó, Fonts de Montjuïc, Fòrum, Parc Güell i aquesta.
Malgrat que m'agrada més córrer a la muntanya la rapidesa d'aquestes curses em diverteix, ja que t'obliga a estar en tensió al llarg de tota la cursa. No deixa un moment de relax.
Afrontava la cursa en la 18ª posició en la classificació general i amb la possibilitat d'escalar posicions. Per tant l'estratègia era clara, sortir el més ràpid possible i arriscar. I així vaig tractar de fer-ho, però ja des del moment de l'escalfament vaig notar les cames molt pesades. Aquesta va ser la sensació física al llarg de les dues curses. Malgrat que m'orientava bé, no anava tot el ràpid que volia. Com sempre una mica millor la segona cursa que la primera.
Malgrat aquestes males sensacions físiques, vaig gaudir de les dues curses i vaig escalar fins la 14ª posició general quedant molt satisfet d'aquest resultat final.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)