dimecres, 18 de juliol del 2012

Passeig romà


Es tracta d'una ruta ben fàcil. És més aviat un passeig que segueix les restes del que havia estat una via romana que era un ramal de la Via Augusta.  Alguns diuen que era la Via Annia que enllaçava Figueres amb el Coll d'Ares, per tornar a enllaçar amb la Via Augusta ja dins de la Gàl·lia, encara que altres fonts no ho semblen tenir tan clar.
L'inici de la ruta està a Sant Pau de Segúries, davant d'una columna informativa al final d'un tram asfaltat. Fa sol, però malgrat estar a ple estiu la temperatura és agradable gràcies a un lleuger vent que refresca. El camí no presenta cap dificultat encara que per moments es va enfilant en direcció al Coll de Capsacosta. És fàcil observar les restes del que havia estat la via romana.

Ben aviat arribo al trencall de la font de l'Arç i poc després al Coll. Tal com indica un cartell aquí dalt es canvia de comarca (del Ripollès a la Garrotxa) i de tipus de vegetació. A partir d'aquí i a mesura que la via va descendint puc contemplar les parts més interessants i més ben conservades.
No em trobaré amb ningú en tot aquest agradable passeig. Antigament devia ser una ruta molt transitada. D'altra manera no hauria tingut sentit aquesta costosa inversió tant de temps com d'esforç.
Molta gent ha d'haver passat per aquest camí, amb les seves preocupacions, dèries, objectius. Aquestes pedres hauran sofert el pas de molts cavalls, carros i persones amunt i avall. Fa dos mil·lennis que estan aquí. M'agrada pensar que trepitjo els mateixos llocs que al llarg de molts anys han trepitjat moltes altres persones. Alguna part de la seva ànima encara deu restar per aquests viaranys. Malgrat que ha estat una via fora de servei ara torna a ser un lloc transitat. Actualment fins i tot s'hi organitza una caminada popular. 
Va baixant amb alguns revolts importants en direcció a la Vall de Bianya. Contemplo les muntanyes i els boscos de La Garrotxa: quin munt d'arbres!


Els romans eren uns consumats constructors i uns cartells al llarg de tota la via informen d'algunes curiositats que d'altra manera passarien per alt al vianant:  els murs de contenció, roderes, clavegueram, plataformes de gir pels carros, els pilons guarda-rodes, ...
Arribo fins a Can Sargantana, les runes del que va ser un antic hostal. I aquí posaré punt i final aquesta caminada. Ja porto una mica més d'una hora i decideixo tornar enrere i donar per acabat aquest passeig romà que m'ha permès trepitjar un camí ple d'història i gaudir d'un entorn magnífic rodejat de silenci i solitud.




dissabte, 14 de juliol del 2012

Mals inicis de cursa

De nou un cap de setmana amb dues curses d'orientació, aquesta vegada a Vilallonga de Ter on ja havia corregut fa tres anys. Els dos dies he començat molt malament la cursa, perden temps a la primera fita. 
El dissabte miro el mapa, no veig el cercle i encara no sé ben bé per quina raó penso que no han pintat el cercle i em dirigeixo cap on hi ha el número. Em trobo amb una fita que evidentment no és la meva. Aleshores veig el cercle al mapa i rectifico. Perdo uns 3 minuts. No m'havia passat mai. De la resta de la cursa quedo prou satisfet. És un terreny molt obert, però amb zones de falgueres, esbarzers i ortigues molt altes que fan molt difícil moure's, i que al mateix temps en alguns moments oculten les fites, però on aconsegueixo anar força ràpid per acabar 16è de 22 amb 47-34 i quedant lluny de doblar el temps del primer.

H40

El diumenge torno a equivocar-me només començar, amb una mala opció d'itinerari per arribar a la fita 1 que implica donar molta volta i fer més desnivell del necessari. A resultes de tot plegat perdo més de 10 minuts que seran un important llast. A partir d'aquí cal salvar un desnivell molt important que en alguns moments es fa molt feixuc. Després entrem en una zona de terreny obert amb petits boscos pel mig on no és gens fàcil orientar-se en alguns moments. Tret de la fita 5 salvo força bé la resta d'esculls d'aquesta primera zona de cursa que acaba amb la fita 9. A partir d'aquí hi ha dues tirades llargues que ens porten, primer per pla i després en una vertiginosa baixada fins a la segona part de la cursa amb els darreres fites on no prenc pas la millor opció per superar un profund tàlveg amb rierol inclòs. Finalment gaudeixo de córrer els darrers metres per camí asfaltat i en baixada. Arribo cansat amb 2 hores 17 minuts, sense doblar de nou el temps del primer, 13è de 16.
Malgrat no haver assolir uns mals resultats finals no acabo satisfet de cap de les dues curses on a part de les importants errades de l'inici de cursa, hi ha massa detalls en els que tinc que millorar.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Dos dies ben diferents

Sant Jaume de Frontanyà el poble més petit de Catalunya torna a acollir els dos Dies dels Pirineus organitzats pel xinoxano.
Han estat dos dies ben diferents. El dissabte amb sol i molta calor per sobre dels 30º i un diumenge ennuvolat i fresquet que va acabar amb pluja. 
El dissabte és la cursa llarga, al mateix temps campionat de Catalunya de llarga distància: 4200 metres i 14 fites. Després d'esperar una bona estona a la sortida ja que anaven amb molt de retard faig una molt bona primera fita. En la 2 i la 3 perdo una mica de temps en totes dues per una lectura precipitada i poc acurada del mapa. No n'aprendré mai. L'altra errada important serà a la 8. Hi estic molt a prop però està molt amagada. No la veig i passo una bona estona fins a trobar-la. En aquesta cerca m'allunyo força fins que em torno a resituar. La pèrdua de temps va ser important. A partir d'aquí tracto de córrer el màxim possible per acabar mitjanament satisfet en 1-45-03 i 19 de 25 classificats.
Diumenge toca la cursa de mitja distància, 2700 metres i de nou 14 fites. No faig el que es pugui considerar una cursa perfecte, però acabo molt satisfet de com em va. Vaig força directe de fita a fita, sense errades i sense pèrdues de temps importants, excepte a la fita 9 on em podia haver estalviat un parell de minuts. M'he trobat força bé de físic i he corregut amb ganes quan el terrenys m'ho permetia que no era sempre. Han estat 49-01 i 16è de 22 classificats. 
Com sempre i des de la taula de casa i amb la tranquil·litat que dóna no estar en cursa on cal prendre les decisions al moment veig algunes opcions millorables.