dijous, 21 de març del 2013

Millorant a les Roques Encantades

La tercera cursa de la Copa Catalana d'aquesta temporada 2013 serà a les Roques Encantades, un bell paratge situat a cavall de 3 comarques: Osona, La Selva i La Garrotxa.
Ja havia corregut allà fa un parell de temporades i el terreny em va agradar. Aquest cop el centre de competició està situat al Coll de Condreu. 
Sortim de casa amb pluja i aquesta ens acompanya fins més enllà de Vic. Un cop deixem la pluja ens trobem al mig de la boira, però per sort al Coll de Condreu ni plou, ni hi ha boira, tan sols fa fred. 
Porto dues curses amb errades importants i amb el mateix temps 2-03. Em fixo com objectiu no cometre errades importants i baixar de les dues hores. I amb aquesta idea m'enfilo fins a la sortida, a més de mitja hora del centre de competició.
Surto sense presses i tractant d'assegurar les primeres fites. Tinc per endavant 6800 metres i 18 fites. M'agrada el terreny. En alguns moments malgrat ja haver pres una decisió de la ruta m'aturo innecessàriament per reafirmar-ho. Això encara alenteix més el meu trot. Són breus aturades però trenquen el ritme. Em trobo còmode en tot moment i em resulta fàcil anar trobant les diferents fites. He fet una primera part de cursa de la que em sento satisfet i ara abordo un tram molt llarg de la 5 a la 6, gairebé 1500 metres en línia recta. Em costa 24 minuts. Sóc conscient que no vaig tot el ràpid que podria. Hauria d'apurar més la meva forma física.
En aquesta nova part de la cursa hi ha 4 fites més, dins d'un bosc amb total penetrabilitat i encatifat de fulles seques que fan molt de goig. Vaig lent però segur. Interpreto bé el relleu i m'estalvio fer més desnivell del compte.

Passo per darrera del triangle i després de la fita 10 entro en una vessant de bosc de molta inclinació que dóna entrada a la part més divertida de la cursa, la de les Roques Encantades. Aquí cal ser molt precís per trobar el lloc exacte de la fita. Segueixo lent  i concentrat intentant no desconcentrar-me per la presencia d'altres orientadors. Estic gaudint molt tant de les roques, com d'aquest bosc encantat. Em falta poc per la cursa i veig possible baixar de les dues hores. Només em falten dues fites i tinc marge. Però la 17 se'm resisteix i perdo més temps del desitjable. No he atacat pel cantó bo del turó i no l'he vist de bones a primeres, donant voltes innecessàries, molt a prop de la fita. Ha estat una llàstima.


Finalment 2-02-38. He estat tota la cursa al voltant de la posició 21 i 22, però en aquestes dues darreres fites he perdut 3 posicions, 25 de 31 classificats.
Estic satisfet de la cursa. No he fet errades importants i he estat molt a prop del meu objectiu de baixar de les dues hores. Ara bé un cop a casa veig clar que ho podia haver fet una mica millor en alguns trams i haver baixat temps, però potser el que més em cal és apurar el meu ritme de cursa i no aturar-me innecessàriament quan tinc clar on estic i cap on vaig. A veure com anirà la propera.

dissabte, 16 de març del 2013

Al costat de casa

Una cursa d'orientació a 5 minuts de casa és tot un luxe.
A l'hivern a les fosques i també quan plou acostumo a entrenar pels carrers deserts de Can Gambús, el penúltim barri de Sabadell. Van urbanitzar la zona per a construir cases i pisos, però va venir la crisi i s'ha acabat convertint en un barri fantasma on l'únic que podem trobar és un magnífic parc i carrers buits. Moltes vegades havia pensat que podia ser un bon lloc per una cursa sprint o per una nocturna i finalment ja hi ha mapa i 4 dones elit de diferents clubs han organitzat la primera cursa.
Després d'uns dies amb unes magnífiques temperatures, aquestes han tornat a baixar i s'ha passat tota la tarda plovent, però poc abans de l'inici de la cursa ha parat. Em trobo els habituals d'aquesta modalitat de curses i xerrem una estona tot esperant l'explicació prèvia a la cursa. 
La cursa consta de tres parts: una primera part de 6 fites de memòria, una segona part lineal + score i una sorpresa final.
Sortim en massa per fer la primera part de memòria per dins del parc. Surto ràpid i vaig segur. No havia entès del tot la mecànica d'aquesta primera part i un cop sóc a la 4rt. fita rectifico i torno a la 2ª, ja que no ho estic fent bé. És una part molt ràpida amb un munt d'orientadors corrents en totes direccions pel mig del parc. Acabo la primera part i enfilo la segona part.
Deixo el barri de Can Gambús i travessant un pont m'endinso a la part de camps i bosc. Està ben enfangat i amb aigua escolant-se per les petites rieres i torrents que acostumen a estar seques gairebé sempre. Tinc bones sensacions i tracto d'anar el més ràpid possible. M'agrada córrer per llocs coneguts a la cerca de fites. Vorejar els camps de conreu suposa carregar de fang les sabatilles que augmenten de pes. Al baixar per alguns marges cal anar amb compte de no relliscar i posar el cul a terra. Acabo la part lineal i torno a la zona urbanitzada. Com que només queden 6 fites més intento anar a bon ritme, però ja em començo a notar les cames. 
M'espera descobrir la sorpresa: un petit laberint ple de fites al mig de la foscor on tinc que localitzar-ne dues  sense equivocar-me. I un petit sprint per donar per acabada la cursa i cap a casa a sopar i a dormir. Han estat 21 fites, més les 6 de memòria per fer 11 kms. i 1-40.
De ben segur que algun dia faré servir aquest mapa per entrenar.