dimecres, 14 de febrer del 2018

Comença la temporada d'orientació


Diumenge, 11 de febrer de 2018
Copa Catalana a Sant Vicenç de Montalt
H50 4,5 km. 25 fites
Van ser 6.4 km. 1-33-18 i 204 m. de desnivell positiu

Comença la temporada de la Copa Catalana de Curses d’Orientació 2018 a Sant Vicenç de Montalt. Segueixo en la categoria H50. Fa un parell de temporades érem 5 o 6, l’any passat ja érem una desena, però en aquest cursa ja som 19. Ha augmentat la competència. Serà molt més difícil assolir podi. Ens divertirem.

Estrenem mapa en una comarca ja prou coneguda, el Maresme, amb terrenys sempre amb força pendent, una bona xarxa de camins i corriols de diferent mida, vegetació de diferent penetrabilitat i grups de roques sempre sorprenents.

La primera sorpresa la tenim anant a la sortida: una bona i llarga pujada.

Cap problema en la primera fita, però la segona ja em costa més. Tinc dubtes, vaig endavant i enrere fins a situar-me bé per localitzar-la. La tercera està en una clariana, molt a prop de la 2. Quan arribo a la clariana no hi ha la fita. És una zona amb diferents clarianes. La lupa m’hauria anat bé, però no la tinc. Em desplaço a l’esquerra. Hi ha fita però no és la meva. Desfaig el camí i torno a atacar. Ja la tinc: era a la clariana següent.

Em concentro per no cometre més errades i enllaço una bona colla de fites sense problemes. Tracto d’anar ràpid, però també vull assegurar. Les fites estan molt properes unes a les altres. Això implica molts canvis de direccions i em diverteixo. A la 12 també perdo una mica de temps, però rectifico molt ràpid.

Tinc dues fites seguides en dues zones de grans roques, la 14 i la 15. Aquesta darrera me la passo de llarg. De cop i volta tinc la sensació que està massa lluny. Em costa identificar on sóc exactament, però em refio de la intuïció i torno enrere. Trobo la fita amagada darrera d’una roca espectacular que m’havia mirat al passar abans.
Fita 15: la gran roca que em vaig passar de llarg.
Torno a recuperar la concentració, a estones corrent pels corriols, i a estones camp a través. A vegades els blancs estan una mica bruts i vaig amb compte.

A la 18 i a la 19 també perdo una mica de temps. No massa, però tot suma. Encaro la part final de la cursa: un seguit de fites en direcció Sud i en baixada. És tot molt ràpid, però en alguns moments se’m generen dubtes que fan que em fan aturar per no equivocar-me  i passar-me la fita de llarg. Esprint final i primera cursa del 2018 acabada.

Acabo quart i no massa lluny de les posicions de podi. No pensava pas estar tant amunt. Estic molt satisfet del resultat. Miro els winsplits on es veu la situació de tots els participants en les diferents fites del recorregut. Ha estat una cursa molt disputada. Les posicions de podi han passat per les mans de diferents orientadors. Com gairebé sempre han estat les errades les que han marcat la classificació final.

Relive 'Morning Feb 11th'