Organitzar una cursa o
qualsevol esdeveniment esportiu no resulta senzill, i a vegades des del punt de
vista del participant no es valora de manera suficient la feina i esforç que
suposa per un nombrós grup de persones, per una banda, l’equip organitzador, i
per l’altra els voluntaris.
Des de ja fa uns quants anys
que estic implicat en la organització d’un parell o tres curses cada any:
curses populars d’orientació, rogaines, algun campionat oficial, la Llanera
Trail,.... Però res comparable a l’organització d’un mundial d’orientació per
veterans (WMOC 2025)
Tota cursa es comença a
organitzar molt de temps abans, com a mínim uns mesos. En aquests cas concret,
i donada la seva complexitat tot va començar fa més dos anys.
El primer és trobar persones
disposades a dedicar part del seu temps per tal que tot surti el millor
possible. Un dels entrebancs que cada vegada resulta més feixuc és disposar de
tots els permisos per la seva realització. En el cas del WMOC, es va haver de
canviar dues vegades la ubicació de una de les curses.
Tampoc resulta senzill
coordinar totes les àrees de treball, així com disposar dels suficients
voluntaris per cobrir totes les tasques a realitzar. En el WMOC encara és més complicat ja que no és una
única cursa. Són 5 curses i 3 entrenaments en 8 dies, en tres ubicacions
diferents, el que suposa muntar i desmuntar tota la infraestructura necessària
per una cursa d’aquestes característiques tres vegades.
Amb molts mesos d’antelació
cal preparar els mapes i els traçats per les diferents categories. En aquest
cas es tractava d’un mundial per orientadors de més de 35 anys fins a més de 95
anys amb categories cada cinc anys, el que suposa una infinitat de traçats
diferents adients a les diferents edats.
Al llarg dels 8 dies de
curses s’han mogut al voltant de 2800 participants que s’han de desplaçar als
diferents emplaçaments de curses i entrenaments, ja sigui amb autocars, cotxes
o autocaravanes i furgonetes. És tota una infraestructura que s’ha de preveure.
Uns dies abans s’ha de posar
tot el material a punt pel moment en el que comenci a arribar els participants.
I un cop aquests arriben s’han de resoldre tots els dubtes i problemes que
puguin sorgir al llarg dels 8 dies de competició.
En el meu cas concret era el
responsable de l’aparcament. Calia preveure i organitzar aparcament per unes
100 caravanes i furgonetes i uns 500 cotxes, amb el dubte constant de si
tindríem pou espai per a tots. Abans de fer-ho no en tenia d’idea de com s’organitza
un aparcament d’aquestes dimensions. Han estat dies d’observar i prendre
mesures de diferents zones d’aparcament per tal d’aprendre. Hem estat un equip
de 5 persones amb les que ho posàvem tot en comú i anàvem prenent decisions.
Alguns dies i donada la complexitat dels llocs teníem més voluntaris que ens
venien a donar un cop de mà. Cal tenir en compte que l’arribada dels vehicles
es produeix en poc espai de temps i això és important que pugin aparcar sense
dilacions. Malgrat les dificultats ens n’hem sortit prou bé i el darrer dia hem
rebut les felicitacions d’alguns participants.
Considero que és important
que els participants en curses valorin la feina de la organització i del
voluntaris que malgrat cometre errades actuen sempre amb la millor de les intencions
per tal que el corredor pugui gaudir del seu esport.
L'equip de pàrquing amb la feina feta. 
Tot l'aparcament senyalitzat esperant l'arribada dels 600 vehicles 
L'aparcament ple
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada