dimarts, 27 de desembre del 2011

Prop del cementeri

Torno a fer una nocturna. Aquest cop la sortida és al costat del cementiri de Sant Fost de Campsentelles. De nou he estat agosarat i m'he inscrit a la llarga. Ja que hi vaig aprofito per fer un bon entrenament tan físic com tècnic: 4,6 km. 20 fites màxim 2 hores per fer-ho. És una mica just pels temps que acostumo a fer, però ho intentaré.
Ens reunim un bon grapat de gent amb ganes de gaudir de la orientació nocturna. La temperatura és agradable. La sortida és en massa. Com que la cursa és lineal, formem una filera en direcció a les dues primeres fites, on cal fer cua per pinçar. A partir d'aquí comença la veritable cursa i cal situar-se en el mapa.
Som molts anant en la mateixa direcció a la cerca de la fita 3. Un cop situat i després de perdre una mica de temps entre uns matolls ja la tinc. La 4 és ben a prop i no em suposa cap dificultat. Baixo fins el camí principal per cercar la 5 i un cop arribat a un terreny obert intento anar a nivell fins trobar-la. Sóc a prop, però he pujat massa i tinc que baixar per localitzar-la. Mitja hora de cursa. No vaig malament.
La 6 em resulta fàcil, però m'encallo tant a la 7 com a la 8. En la 7 sóc a la zona on està la fita, però no la localitzo. No sóc l'únic que la busca i no la troba. A la 8 intento anar a rumb. Estic al mig del bosc sol amb el meu frontal, la meva brúixola i el meu mapa i res de res. Intento orientar-me amb les formes de la vegetació i finalment després d'alguns intents frustrats ho aconsegueixo i trobo la fita. En direcció cap a la 9, veig baixar corrent com esperitats a tota una colla que ja està acabant la cursa. La 9 i la 10 malgrat està en dos forats al mig del bosc no em són massa difícils. 
Camí de la 11 passo per la zona d'arribada on hi ha una bona colla que ja han acabat la cursa. Porto més d'un hora, i ara la cursa ja és a contra-rellotge. S'acaba el camí i cal cercar la pedra al mig del bosc on està la 11. Costa una mica però la trobem. Dic la trobem perquè aquí coincideixo amb dos orientadors que fan la cursa junts. 12, 13 i 14 no resulten difícils. La 15 també sembla fàcil. Està al costat d'un camí. Sóc al camí però no trobo la fita. Vinga anar camí amunt i avall, fins que em dono compte que estic al camí equivocat. He fet una errada de principiant i he trigat molt a rectificar. Ja només tinc temps per anar cap a l'arribada i acabar la cursa i així ho faig. M'estic aficionant a això de les curses nocturnes. La propera serà la Sant Silvestre-O.


diumenge, 25 de desembre del 2011

Voltes i més voltes

Torno de nou a la pista d'atletisme. Aquesta serà la meva tercera participació en les 24 hores per relleus a les pistes de Can Dragó organitzada per corredors.cat per col·laborar amb la marató de TV3. Faig un relleu de dues hores en l'equip de l'es-k-mot vallesà de 7 a 9 del matí. 
M'haig de llevar ben d'hora per poder menjar una mica abans de començar a córrer. Arribo molt just de temps a les pistes per donar al relleu al David que ja porta dues hores corrent. Les primeres voltes són d'escalfament, però no vaig pas lent, entre 5-35, 5-20 el km. en els primers 4 kms. M'enganxa un corredor i fem junts el que resta de l'hora. Portem un bon ritme i aviat anem per sota de 5 el km. Passo el km 10 de cursa en 51-30. Una estona més, i el fins ara meu company de cursa es rellevat. En la primera hora de cursa he fet 11.600 metres. a 5-09 de mitjana. 
Em trobo bé, però baixo una mica el ritme.,Però de nou torno a accelerar i faig uns quants kms. més per sota de 5 tot seguint a un corredor que m'avança i al que jo avanço diverses vegades. Passo la mitja marató amb 1-48, i a partir d'aquí afluixo. Ja no sóc capaç de mantenir aquest ritme tan alt.  La fatiga apareix després de tanta estona donant voltes i més voltes a la pista.
Ja fa estona que tinc al Pau esperant fer la següent hora del relleu. He fet 22400 metres en poc menys de dues hores a un ritme mig de 5-08. He quedat molt satisfet del ritme de cursa que he estat capaç d'aguantar. La veritat és que no ho esperava. Hauré de seguir entrenat amb regularitat i provar-me en una cursa d'asfalt de 10 km. i potser també en una mitja i comprovar si les puc fer sota de 5. No fa pas massa temps anar a aquests ritmes era del tot impensable.

divendres, 23 de desembre del 2011

El vell i la jove

De nou torno a participar en la cursa que organitza el Senglar-O per col·laborar amb la Marató de TV3. Aquest any és en modalitat rogaining de 3 hores i amb una part del mapa nova. En principi pensava fer-ho sol, però al final ho faré amb la més jove de la secció, la Laia, una noia de 12 anys.
La Laia no ha fet mai una cursa tan llarga, però té ganes de provar-ho. Planifiquem la cursa per poder fer totes les fites (30) i anem fent segons el que tenim previst. Trotem en el pla i en les baixades, i caminen en les pujades. El no haver fet mai cap prova junts és fa difícil ajustar els ritmes ja que no ens coneixem. Tampoc vull anar massa ràpid ja que igual el final la prova se li pot fer llarga.
En mitja hora fem les primeres 5 fites. Portem un bon promig, però per arribar a la novena (la 48) volem tallar camp a través abandonant els camins. Tenim que recul·lar, fem marrada i perdem temps. Ja portem 1-22 i comencem a planificar la tornada. 

A la 54 amb 2 hores i 9 de cursa i 14 fites, deixo a la Laia vagi fent camí i recollint punts i vaig a pinçar la 60, la fita que dóna més punts. Em trobo bé i gaudeixo de córrer pels corriols. Malgrat anar ràpid i només haver perdut 7 minuts em costa tornar a connectar amb la Laia. Quan ens retrobem ja portem 2-35 i 18 fites. Valorem la nostra situació i els temps que ens resta per acabar. No ens atrevim a forçar un final agònic i anem amb tranquil·litat trotant cap a l'arribada. Al final han estat 2-54 de cursa, 19 fites i 82 punts, 22è de 102 arribats.
Ha aguantat prou bé la cursa en alguns moments feta a bon ritme interpretant molt bé el mapa i fent unes bones eleccions de ruta. Ens retrobem amb els seus pares que també han participat en la rogaining, però que ho han fet tot caminant.

dijous, 8 de desembre del 2011

Vida nocturna

Aprofito que tinc festa per participar a la cursa nocturna d'Esplugues amb la que comença la lliga de curses d'orientació nocturna. Arribo a la zona de sortida sota de Sant Pere Màrtir i ja hi ha un bon munt de cotxes amb gent preparada per afrontar la cursa. Déu n'hi do la foscor que hi ha.
El temps previ a l'inici de la cursa serveix per saludar a diferents companys. Fa una bona temperatura i reina el bon humor. M'he atrevit amb la cursa llarga. Darreres instruccions i comencem amb unes cinc primeres fites de memòria per dispersar. En realitat molt de memòria no són. Serveixen per dispersar la sortida en massa. Estan totes molt a prop i anem uns darrere els altres a on veiem una fita. He fitat una que no correspon però rectifico abans de recollir el mapa de la cursa lineal: 6100 metres i 16 fites per gaudir al mig de la foscor més absoluta. Intento anar tot el que puc per camins, ja que pel mig del bosc em costa més desplaçar-me.
Estreno frontal i va molt millor que l'antic. Fa bona llum. En les primeres fites encara em trobo a força gent, però a mesura que passa el temps cada cop estic més sol, però també guanyo amb seguretat i atreviment per anar tant pel mig del bosc com pels terrenys oberts amb matolls que molesten molt. És un dia de lluna gairebé plena i això també ajuda. Soc bastant precís en la cerca de les fites ajudant-me de tots els elements que tant el terreny com el mapa posen a la meva disposició.


No tinc grans pèrdues de temps. La 8 la busco massa amunt però rectifico aviat, la 10 en canvi la busco un pèl massa avall, però tornant a una torre elèctrica que em serveix de referència ja és meva. On perdo molt de temps és a la 16, al peu d'un tallat dins d'un bosc blanc. Sóc al bosc i trobo els dos tallats, però ni rastre de la fita. Després de voltar una estona pel bosc sense resultats torno a un punt de referència clar i torno a arribar als mateixos dos tallats, però continuo sense veure la fita. La busco al peu del tallat. Finalment i quan ja penso en deixar-ho estar, arriba una orientadora per dalt que il·lumina la fita. Estava en el tallat on buscava, però penjada d'un arbre. Havia passat molt a prop i no l'havia vist.
Ara ja només queda acabar la cursa. Han estat més de dues hores de diversió pel mig del bosc i ja només queda tornar cap a casa a sopar i a pensar en una propera cursa. Tampoc ho he fet tan malament, 16 de 38 participants, encara que el darrer dels que no han fet errades. tot s'ha de dir.
És possible que aquest any faci alguna nocturna més. Ja veurem

dimarts, 6 de desembre del 2011

Darrera i millor cursa de la temporada a Figueres

El II Trofeu Ferran Santoyo i en concret la cursa de Figueres al castell de Sant Ferran i els seus voltants tancava la temporada 2011 de la Copa Catalana.
Tenia un repte pendent amb el Josep Mª Dedeu company de curses de quan corria a H45. Ara ell està a H50 i fa temps que no coincidíem en la mateixa categoria en una cursa. En aquesta es va passar a H35 per córrer amb mi. Sortia uns 20 minuts abans que jo.
Arribo just de temps i puc escalfar poc. Al final estem de sort i malgrat les previsions no plou, ara bé a la sortida ens adverteixen que trobàrem importants tolls d'aigua en algunes zones. Tinc per endavant 5400 metres, 20 fites i 130 metres de desnivell. Surto ràpid i en les primeres fites en la part exterior del castell no tinc cap dificultat, encara que en la segona de ben segur que he perdut mig minut.
Després de la sisena fita cal entrar al castell. No tinc cap problema per trobar l'entrada. Tinc dubtes a quin cantó de la muralla es troba la 7, però l'encerto. Una bona cursa pel fossar fins a la vuitena. Mantinc un bon ritme. La 9, ja torna a estar fora del castell. Està en un forat. Em despisto una mica i l'he deixat enrere. Potser he perdut un parell de minuts.
A la fita 10 porto 31 minuts de cursa i segueixo molt concentrat. Camí de la 11, una de les tirades més llargues d'avui al mig d'un terreny obert em trobo amb el Josep Mª i ens saludem. A partir d'aquí farem la cursa junts. De ben segur que això em fa alentir una mica el ritme, però ens ho passem bé, i en alguns moments fins i tot petem la xerrada sense cap problema. De la 12 a la 13 tenim una nova tirada llarga i arribem de dret a la 14, però rectifiquem de seguida ja que la 13 està allà mateix. Ens costa una mica de trobar el talús on està la que fa 15.
Amb la 17 ens cal pujar de nou fins el castell superant un fort desnivell. Ja tornem a estar a dins. La 18 està en una mena de laberint i encertem a la primera. Un parell de fites més i ja estem. Ja tot és qüestió de córrer. M'ha sortit una molt bona cursa, segurament la millor cursa de la temporada juntament amb la cursa del campionat de Catalunya de Relleus. 1-10-47, a tan sols 22 minuts del primer de la categoria i just en el top-10 de la classificació.
Acabada la temporada de la Copa Catalana i després dels resultats de les darreres curses hauré de reflexionar quina categoria escullo per competir en la propera temporada. Potser H40, no ho sé.
Foto de Farra-O

diumenge, 20 de novembre del 2011

El Farell amb pluja

Aquesta temporada la cursa de muntanya del Farell s'ha avançat a les seves dates tradicionals, darrer diumenge de novembre o primer diumenge de desembre. 
19 edicions de la cursa del Farell donen per molt. No és pas la primera en que la pluja fa acte de presència. Però el passat diumenge ens va sorprendre a meitat del recorregut amb força. Mentre m'apropava al poble de Caldes de Montbui el pensament era que no ens mullariem pas. El Montseny estava ben tapat, però el Farell i Sant Llorenç del Munt estaven ben destapats.
Arribo amb prou temps per fer un bon escalfament i col·locar-me a la línia de sortida. No fa gens de fred com en edicions anteriors. Podríem dir que tenim una temperatura ideal per córrer.
Avui es repeteix el recorregut de les dues darreres edicions. Arribo amb un millor entrenament i aspiro a millorar el temps dels darrers dos anys. Surto amb un bon ritme i em sento a gust corrent pels carrers endoquinats del poble, sempre en lleugera pujada. 
Aviat deixem l'asfalt i enfilo el tram de pujada més llarg, aproximadament 1.500 metres, amb un desnivell més o menys constant. El terreny està en perfectes condicions, tou, però sense gens de fang. Em segueixo trobant bé i corono amb un temps mig minut millor que l'any passat.
Poc abans d'arribar a la meitat de la cursa comença a caure alguna gota, Passo la meta volant i l'avituallament amb gairebé un minut menys. A la primera baixada accelero, avançant posicions. El ruixat ara ja és intens. Arribo al tram asfaltat i comença a caure un veritable aiguat.
Un cop tornem al camí de terra, aquest ja està ben enfangat amb alguns bassals que no podem pas evitar. Mantinc el ritme, però es fa difícil avançar en un corriol estret en que formem una bona filera. La pluja va minvant.
S'acaben les pujades i també la pluja. Resten poc més de 3 kms. fins a l'arribada, tots en baixada. Malgrat el fang baixo ràpid i amb bones sensacions. Acabo amb 1-12-14, minut i mig menys que l'any passat. Estic satisfet malgrat que abans de començar volia apropar-me a 1-10. La propera edició farà 20 anys corrent cada tardor aquesta cursa de muntanya. 

divendres, 18 de novembre del 2011

Fang, pluja i orientació


Segona jornada dels Campionats de Catalunya d’enguany. Fa un dia més frescot que ahir. Avui és el torn de la llarga distància. L’aproximació fins a la pre-sortida és un llarg camí, ja sigui, des de l’aparcament o des del centre de competició per una pista en força bon estat muntanya amunt. Un cop s’entra en la pre-sortida encara cal caminar una bona estona per la mateixa pista. Per sort avui aquest camí no està enfangat com a la cursa d’ahir.

Bona sortida de nou, amb les dues primeres fites al bell mig d’una zona boscosa. Per arribar a la tercera em cal superar un fort desnivell en alguns moments amb ajuda de les mans.
La 4t. és lluny i opto per fer l’aproximació per camins. Primer desfent la pujada anterior fins a la riera i seguint la riera fins a la pista. Bon moment per córrer a un bon ritme fins arribar a la corba propera a la fita, entre mig de la vegetació. De nou quatre fites properes que vaig trobant sense massa dificultats. De la 6 a la 7 puc córrer un bon tram aprofitant una petita baixada fins a la riera que tinc que travessar i després per un terreny obert força pla a la riba de la mateixa riera.
La 8 que és ben a prop de la 7 em costa. Un tàlveg que no acabo de localitzar. Crec que visito tots els tàlvegs de la zona. Torno al camí per iniciar de nou la cerca i ara sí. Ja tinc la primera pèrdua de temps important de la cursa d’avui. La 9 també està a prop i fins la 10 també aprofito els camins per córrer. Passo a prop d’una mena d’esglèsia. 
Comencen a caure les primers gotes. Fins la 13 cap problema. Va plovent intermitentment. La 14 està lluny de nou. Estudio el mapa i no veig cap camí evident per arribar-hi. Caldrà fer-ho a rumb. Em passa el Fornaguera i m’hi enganxo. Amb ell m’apropo a la zona de la fita, uns tallats als mig d’un bosc verd 2. Estem a la zona dels tallats però la fita no apareix per enlloc. Aquí tinc la segona gran pèrdua de temps de la cursa d’avui. Aquesta pitjor que l’anterior. Ressegueixo per baix els dos grans tallats sense trobar la fita. Hi ha d’haver un petit tallat al mig dels dos grans, però em costa molt de trobar. Al final i anant per dalt veig la fita del tot amagada al mig de la vegetació. Per fi.
Les que resten fins al final no seran difícils, simplement anar fent. Les darreres resseguint una riera curulla d’aigua que baixa amb força formant uns gorgs i uns petits salts d’aigua molt bonics al que estarà bé venir una altra vegada per poder contemplar-los amb més calma.
Quan acabo està caient un bon xàfec. 2-41 de cursa, però fins a la zona de competició hi ha un bon tros. Plou i com que tampoc estic massa cansat vaig trotant quan el terreny m’ho permet (baixades i zones sense fang). Tornem a passar per corriols i pistes amb trams ben enfangats i amb estones de pluja insistent. Tinc ganes d’arribar i acabar. Un quart d’hora ben bo. Passem per zones on vam disputar la cursa d’ahir.
De nou el darrer de la categoria amb diferència de temps considerable respecte als més propers. A final de temporada hauré de pensar i decidir a quina categoria m’inscric pel 2012.
Cap de setmana complert amb dues curses ben organitzades per Aligots, malgrat que el temps no ho ha posat fàcil en uns terrenys molt interessants en els que m’agradarà tornar-hi a córrer. Només un inconvenient, sobre tot, en la cursa d’avui, la zona de cursa quedava massa lluny del centre de competició i tan l’aproximació com el tram final un cop acabada la cursa eren massa llargs.   

dijous, 17 de novembre del 2011

Fang i orientació


Cap de setmana amb doble ració d’orientació i també de fang. Ha plogut gairebé tota la setmana i ens esperem un terrenys mullats, tous, enfangats i amb les rieres i rierols curulls d’aigua. El mapa dels terrenys són nous i molt interessants per l’orientació.
De moment no plou, però el cel està gris i amenaçador. Per sort no fa fred. De la pre-sortida a la sortida hi ha un bon tros, primer per un corriol i després per una pista on cal anar molt en compte de no relliscar. No para d’enfilar-se muntanya amunt. Aquest és un simple tast del que ens espera per la cursa d’avui, el campionat de Catalunya de mitja distància.
M’agafo la cursa amb calma amb cura de no relliscar i anar pel terra. La primera fita està situada en un terreny obert. Cal baixar diferents marges, fins trobar-la a prop d’una construcció derruïda. La segona també està en aquest terreny obert. La veig de lluny, però resulta que no és la meva. Hi havia passat pel costat i no l’havia vist. Una mica més amunt i al costat d’una roca ja tinc la tercera al pot.
Passo per un coll i per un corriol m’apropo a la següent en un tallat entre matolls. Baixo ràpid fins a una riera plena d’aigua. No hi ha opció a res i sense pensar-ho dues vegades travesso pel mig. A l’altra banda, m’espera una forta pendent pel mig d’un bosc on esbufego fort i en alguns moments em cal ajudar-me amb les mans, fins arribar a un camí que agafo a la dreta. Un cop estic al costat del filat abandono el camí i a rumb sota una roca ja veig la que fa 5. Tinc bones sensacions. Estic fent una bona cursa sense errades.
Rodejo un petit turó i pujo una mica per localitzar la 6. En direcció a la 7 no encerto massa la ruta i faig més desnivell del que era necessari, i tinc que desfer tot el que havia pujat, per no pensar suficient el que em calia. 7 fites amb menys d’una hora és un bon promig per assolir un bon temps final.
La 8 tampoc em presenta dificultats. On m’enredo és en la 9. Començo a dubtar de quina és la millor opció i vaig canviant de decisió, em costa identificar els diferents elements del terreny i en alguns moments no tinc massa clar on sóc. Perdo molt temps fins localitzar un bon punt d’atac i trobar la fita.
No surto massa bé de la 9, però rectifico a temps, malgrat tornar a fer més desnivell del que calia per segon cop. També erro la sortida de la 11 i malgrat tenir la 12 molt a prop em costa situar-me. Torno a la fita i refaig el camí i ara si que és meva. La segona errada important d’avui.
Camí de la 13 passo per zones conegudes de quan cercava la 9 i ara ja no em presenten massa dificultat. La 14 està en un arbre, però no els que estan dins del tàlveg on em trobo. Surto del tàlveg i allà mateix tinc la fita. La resta de fites fins el final les enllaço bé sense entrebancs ni dubtes i en alguns moments vaig ràpid. Gaudeixo molt d’aquesta part final.
1-34-26 i de nou el pitjor temps de la meva categoria de lluny. Aquesta temporada estic abonat a aquesta posició i a molta distància tan dels primers com dels que em precedeixen a la classificació, tot i no fer unes curses massa dolentes. 

dijous, 3 de novembre del 2011

Rogaine Serralada Litoral


Per primera vegada participo en una Rogaine de 3 hores, i decideixo fer-ho sol per tal de provar com em trobo tan físicament com tècnicament a una setmana del Campionat de Catalunya. La sortida és a la Font Picant d’Argentona en un mapa d’una zona amb forts desnivells.
Arribo, passo per recepció i en poc temps ja em trobo amb el mapa a les mans. Totes les fites estan al sud, en el Nord del mapa només hi ha una fita solitària que aniré a cercar si arribo amb suficient temps al final de la cursa. Em faig una planificació mental ràpida del recorregut, però al fer-ho sol penso que ja aniré rectificant a mesura que avanci la cursa. No surto massa concentrat. Malgrat no cometre errades importants les dues primeres (36 i 43) em costen més del compte. 
Vaig entrant en el mapa i en la tercera (48) ja començo a gaudir de la orientació. Veig que no seran fàcils de trobar i que no podré córrer massa, ja que el bosc té molta vegetació baixa que impedeix anar ràpid i les fortes pujades també alenteixen molt la marxa. De la 4ª (42) a la 5ª (34) puc córrer una estona per un corriol, però quan el deixo haig d'enfilar una forta pendent en direcció a unes roques. L’alegria de córrer és breu.
Gairebé porto una hora de cursa. Ja veig que no podré complir els meus plans inicials i deixo de banda una fita de 3 punts per rendabilitzar esforços. Em trobo en la zona del mapa propera a la Torre Ametller, lloc que conec prou bé i vaig localitzant les fites (45 i 32).
La 51 em costa. No sóc l’únic que està a la zona cercant-la. La ruïna on es troba no l’acabo de veure. Finalment trobo una referència clara, uns camps de conreu i un camí, que em permeten situar-me i localitzar-la. He superat l’equador de la cursa i encaro la segona meitat de cursa amb l'idea de fer dues fites de 6 punts, la màxima puntuació. Serà una mica just de temps però és possible.
Encadeno bé les fites, sense perdre temps a trobar-les. La 52 està al costat d’una pedra al mig del bosc i quan arribo a la zona on hi ha gent buscant fa estona tinc sort que un d’ells la troba. M’endinso al poble de Cabrera on puc córrer amb ganes per trobar la 60 sense cap complicació.
Porto dos hores de cursa i ara començo la llarga pujada que em portarà a dalt del Castell de Burriac. Primer pels carrers de Cabrera fins sortir per una riera fins la 44 i després anar cap a la 47 primer en forta pujada que ja em comença a castigar i després planejar. És una zona amb petits murs de pedra. La fita està en una construcció. No serà fàcil trobar-la. De nou estic de sort, hi ha un equip que l’acaba de trobar i ja la tinc. Estic en la zona del poblar ibèric, uns dels poblats ibèrics més grans i importants de Catalunya, però que no ha estat massa excavat. 2-32 de cursa. S’acaba el temps i em queda una infernal pendent fins al Castell i després baixar a tot trap per la pista. Pujo tot el més ràpid que puc primer sense trobar el camí i després ja en el corriol. La respiració i el cor van cent. Una serp es creua ràpidament pel mig del camí i me'n duc un bon en surt. Una mica més d'esforç i ja soc a les portes del castell, però cal arribar a la fita que és al seu interior.
Pinço, recupero l’alè bec aigua i avall. 

Tinc menys de 10 minuts si no vull penalitzar. No serà fàcil. Tracto d’anar el més ràpid possible M’aturo inútilment en alguns moments per trobar una manera més ràpida de baixar. Mal fet. Al final 3-05-24, 55 punts, menys 8 de penalització 47, 27 classificat d'un centenar d'arribats. Em podia haver estalviar alguns segons sense les aturades a la baixada i penalitzar menys punts, però ja està fet.. A veure si n’aprenc d’una vegada. No val la pena aturar-se quan es té el camí clar i la decisió presa del que cal fer.

divendres, 14 d’octubre del 2011

L'Esquerda, tota una sorpresa

Darrerament per unes raons o unes altres he estat i passat diferents vegades per Roda de Ter. Des de fa un temps que tenia ganes de fer una visita al poblat ibèric de L'Esquerda però ho havia anat ajornat.
Se'm va presentar una bona oportunitat amb la coincidència en un cap de setmana dels dos dies d'Osona i del 11è cap de setmana ibèric que oferien una visita guiada al poblat juntament amb altres activitats.
Acabada la cursa de L'Esquirol i després d'una breu visita a la Fira del Llibre de Muntanya vaig anar cap a Roda de Ter. 
No és pas el primer poblat ibèric que visito. En els darrers anys ja n'he visitat uns quants de la ruta dels ibers: Calafell, Ca n'Oliver, Ullastret, Puig Castellar, .... Però aquest va ser tota una sorpresa, ja que no es tracta simplement de les restes d'un poblat ibèric, sinó que també es poden visitar les restes d'un poblat medieval. La ubicació del poblat com sempre és un lloc privilegiat, en un turó elevat per sobre d'un meandre del Ter i amb unes vistes esplèndides de tota la Plana de Vic. 

Aquest poblat va ser habitat pels ibers. Va restar abandonat un bon temps ja que no s'han localitzat restes romanes. I de nou es torna a ocupar en l'època visigòtica, una època de la que en general es disposen de poques restes i en època medieval es converteix en un poblat important dins de la comarca d'Osona amb el títol de ciutat. Finalment cap a la fi del segle XIII es va despoblant i coincidint amb alguns incendis s'abandona definitivament. El més possible és que la població es desplaci a la zona que avui en dia ocupa l'actual Roda de Ter. Una visita interessant on aprendre una mica més de la nostra història.

 

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Una cursa ràpida a L'Esquirol.

L'endemà de la cursa de relleus tocava tornar a Osona per córrer una nova cursa de la Copa Catalana. Després de les darreres curses de Copa aquesta era una cursa curta, 5100 metres i 23 fites. El centre de competició estava al poble de L'Esquirol al costat de la Fira del Llibre de Muntanya. 
Surto prudent però aviat em situo en el mapa i començo a anar ràpid. Em trobo bé i no noto l'esforç de la cursa d'ahir. La temperatura és ideal per córrer. El Puigsacalm ens vigila de ben a prop. A la fita 3 vaig massa ràpid, i confiat, i encaro la terrassa que no toca, però rectifico ràpid, però algun minut hauré perdut. 
No sé massa exactament que faig però buscant la 5 vaig a parar al costat d'una riera. Tinc que resituar-me per trobar-la, una altra pèrdua de temps, i ja van dues. A la 7 també hi perdo una mica de temps i això que estava ben a la vora, però em costa de veure. 

La resta les trobo amb rapidesa i em trobo bé físicament. 
Una altra pèrdua de temps en la 11. Allà no sóc l'únic que em despisto. Ens hi trobem uns quants de la categoria. Aquesta serà la darrera errada. 
A partir d'aquí vaig molt directe en totes les fites i en algunes d'elles molt ràpid corrent pel mig dels camps i dels boscos. Des de les zones més elevades del terreny de competició es pot contemplar en alguns moments tot de gent corrent en diferents direccions i mirant el seu mapa. És una imatge que poques vegades es pot veure. 
Estic molt concentrat i estic gaudint molt de la cursa. En algunes moments esbufego de valent. Acabo satisfet de com m'ha anat 1-15-10. Després de 3 curses seguides de més de 3 hores considero que aquest és un bon temps. Però malgrat tot, segueixo en les darreres posicions de la categoria. Seguiré entrenant amb regularitat per poder mantenir aquestes sensacions en les properes curses.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

La festa dels relleus

Com sempre la cursa de relleus és la gran festa de l'orientació catalana. Els clubs hi presenten les seves millors gales. Fins i tot, alguns fan la cursa disfressats. Aquest any hem pogut presentar 5 equips a la línia de sortida, tot un record per un club que fa només tres temporades tenia dificultats per poder formar un sol equip.  És un símptoma clar de que estem creixent.
Malgrat presentar tants equips, només dos han puntuat: Homes veterans i Homes sènior. En la resta d'equips algun dels seus membres ha comés una errada que ha suposat la desqualificació.
Ja fa dies que tenia la sensació que em sortiria una bona cursa, com així ha estat. Fa un parell de mesos que entreno amb una certa regularitat. Trobar-me bé físicament s'havia de notar.
He arribat a la zona de competició que els primers rellevistes ja estaven corrent. He vist com el Bernat primer passava per la fita vista i després donava el relleu al Manel. El Bernat ha fet una molt bona cursa.

He esperat veure com el Manel passava per la fita vista per posar-me a escalfar. El Manel ha complert i m'ha passat el mapa. Mentre l'esperava he vist l'arribada dels equips guanyadors tant d'homes sèniors com d'homes veterans.
Tal com havia previst m'he pres les primeres fites amb calma, per entrar bé al mapa, però a partir de la 3 ja he agafat un bon ritme de cursa. Veia l'elecció de ruta sense problemes i després les trobava amb certa facilitat. Camí cap a la 7 he avançat a un equip de la meva categoria. Passo la fita vista per primer cop als 26 minuts de cursa, i ara comença la part del mapa que està farcida de fites per tot arreu. Cal ser fi a l'orientar-se i vèncer la temptació d'anar a visitar fites que no són les que hom té al seu mapa. Supero amb escreix el repte. A la 8 deixo enrere a un altre equip i segueixo trobant fites sense massa problemes.
Foto de Felip Gili
Passo per segon cop per la fita vista i ja porto 35 minuts. En un moment determinat passo per segona vegada per una fita que ja havia fitat, però utilitzo aquest fet per trobar ràpidament la fita que buscava. En l'antepenúltima, la 15, que està al Nord-Est d'un verd fosc, faig un error paral·lel buscant-la en un verd que no era. Es fa difícil resituar-se de nou, però ho aconsegueixo. Potser he perdut 2 o 3 minuts com a molt. I a partir d'aquí encaro el més ràpid possible cap a l'arribada. Han estat 48-26 per 3,8 km. 120 m. desnivell i 17 fites. 
He acabat la cursa molt satisfet. Hem totalitzat 2-44-11 com equip en la posició 12 de 19 classificats amb 27 equips participants. Segurament una dels millor resultats com equip en les 4 edicions de campionats de relleus en els que he participat, possiblement comparable a l'edició del 2008 a Gavà.

divendres, 30 de setembre del 2011

Tornada a l'asfalt

Aquest estiu he entrenat amb una certa regularitat com feia temps que no feia. M'ha vingut de gust provar-me en una cursa d'asfalt per comprovar si era capaç de córrer una estona amb un bon ritme i de manera constant. Fer un 10000 d'asfalt m'ha semblat una bona idea. La decisió estava presa. En el calendari vaig veure la cursa de la Mercè, no massa lluny de casa, força planera i econòmica. Dit i fet. M'inscric abans de que es tanquin les inscripcions i de que m'arrepenteixi del meu rampell.
He mirat les meves anotacions i per trobar la darrera cursa d'asfalt m'havia de remuntar al maig del 2009 a Sant Quirze del Vallès en el Memorial David Rovira. També va ser un 10000 i el vaig fer amb 49-01. Aquest cop el meu objectiu era ben diferent, simplement retrobar-me amb les sensacions de participar en una cursa d'asfalt. Després de la prova en la Popular de la Festa Major, pensava que podia estar al voltant dels 55 minuts o potser una mica per sota.
No es pas la meva primera participació en aquesta cursa. Ja ho vaig fer el 2004 amb un temps de 49-33, i el 2005 amb 48-02. La meva millor marca amb 10000 va ser a la cursa de Sant Antoni sota un aiguat i en plena preparació de la Marató de Barcelona d'aquell any. Van estar 41-08.
Trec del calaix el meu antic uniforme de les curses d'asfalt, gorra vermella inclosa. Aquesta gorra m'ha acompanyat en totes les curses d'asfalt i de muntanya des de l'aparició allà pel 1998 de la llista de correus d'atletisme.com on vam escollir aquest distintiu per ajudar-nos a conèixer. Encara resten molts corredors en actiu d'aquella primitiva llista que s'acabaria convertint en l'actual lliga de championchip, però pocs són els que encara corren amb la gorra vermella.

Al no tenir temps acreditat em correspon sortir des del darrer calaix. No tinc cap intenció de sortir al mig de la massa verda dels 14000 inscrits. M'espero mentre vaig escalfant. Escolto la sortida de les diferents onades de corredors. Em quedo a darrera del tot i gairebé surto sol amb forces minuts de retard respecte els primers tant que en el precís moment que creuo la línia de sortida per megafonia expliquen quins són els primers (Carles Castillejo, Sergi Silvero) al pas pel km. 4.

El primer km. és lent fins arribar a la Gran Via. Allà aprofito l'amplada del carrer per agafar un ritme de cursa amb el que em sento còmode, entre 5-10 i 5-20 el km. i vaig avançant corredors tot fent algun slalom. Malgrat tot puc córrer força bé. Passo el km. 5 amb 27-20 i en la posició 9359. Si mantinc el ritme assoliré l'objectiu d'estar al voltant dels 55 minuts al final. Quants els carrers es fan més estrets és més difícil mantenir el ritme per la gran densitat de gent que hi ha i a la que és difícil avançar. Em segueixo trobant fort i faig algun km. a prop dels 5-00.
Entro al carrer Sepúlveda un clàssic en totes les curses que es fan a Barcelona. Em mantinc amb força i sense acusar la pujada del Paral·le arribo amb un temps final de 53-46. Una segona part de la cursa més ràpida (26-26) i el 5694 classificat. Ha estat la meva cursa nº 30 de 10 km. La primera va ser el 1991 a Can Dragó amb 42-44.
M'he trobat a gust al llarg de tota la cursa. No defujo de tornar un provar un 10000 si aconsegueixo seguir entrenant amb una certa regularitat i aleshores em posaria el repte d'apropar-me als 50 minuts. Crec que és un objectiu que tinc al meu abast. He gaudit en el meu retorn a l'asfalt, però això no significa que abandoni les meves curses d'orientació

dilluns, 26 de setembre del 2011

Roques encantades

Després de l'estiu torna la Copa Catalana d'Orientació amb una cursa a cavall de tres comarques, La Selva, Osona i La Garrotxa. El nom del mapa és molt atractiu: Turó d'Armadans i Roques Encantades. Els d'elit corren el campionat de Catalunya d'Ultrallarga i en la resta de categories serà una cursa més llarga del que és habitual. En concret a H35 ens esperen 9800 metres i 30 fites per endavant. Penso de nou en una cursa de més de 3 hores com les últimes curses de Copa Catalana d'aquesta temporada.
La sortida és a prop del Santuari de La Salut. No començo massa bé i en la primera fita per una mala elecció de ruta i per no acabar de situar-me del tot bé en el mapa ja perdo temps.Però a partir d'aquí ja em resituo bé i vaig fent per dins d'un bosc força net i enllaço bé fins la fita 6, encara que em noto lent.
La tirada fins a la 7 és llarga, més de 1000 metres per terreny obert, però no surto bé del bosc on està la 6 i em costa acabar d'ubicar-me. Estic convençut que podia haver estat més ràpid d'anar més segur. En tot moment al llarg de la cursa cal vigilar de no prendre mal al travessar alguns filats amb punxes.
Amb la 7 ja al sac, i després de la primera hora de cursa, m'endinso de nou al bosc. És agradable cercar fites al mig d'aquest bosc, encara que no resulta fàcil córrer pels forts desnivells i les nombrosos branques que hi ha pel terra. No tinc problemes d'orientació però sóc lent. De la 7 a la 10 les fites estan molt juntes, però a partir d'aquí abandono la zona Nord del mapa i les fites em condueixen primer a prop del centre de competició, (fita 15) i faig un bucle d'anada i tornada per tornar de nou a prop de la 15 per una zona solcada per petites rieres algunes d'elles seques que obliguen a un puja i baixa constant.
Ja són més de 2 hores de cursa i es comencen a notar. Per un camí, pas obligatori, arribo a la zona de les Roques Encantades, unes pedres enormes de capritxoses formes i que amaguen algunes fites dins del seu laberint. I de nou unes quantes fites situades de camí cap a l'arribada en una zona de nou amb forts desnivells. Al final m'hauré fet un bon fart de pujar i baixar en la cursa d'avui. Enfilo amb ganes d'acabar les darreres 3 fites, després d'un nou pas obligat, i tal com havia previst acabo una divertida cursa amb més de 3 hores en concret 3-18-13 i de nou el darrer de la categoria. Gairebé estic abonat a aquesta posició.

divendres, 23 de setembre del 2011

Cursa Festa Major de nou


L'endemà de la rogaining de La Molina volia fer un suau rodatge per descarregar les cames de l'esforç de les sis hores. Era el dia de la Cursa Popular de la Festa Major de Sabadell i vaig decidir fer la inscripció.
Feia molts anys que no corria per la Festa Major. Les meves darreres participacions van ser en les dues primeres edicions de la mitja marató (2006 i 2007). M'haig de remuntar al 2005 per trobar la meva darrera participació en la Cursa Popular. En aquella edició també vaig doblar cursa: Primera edició del Burriac Attac, dissabte a la nit, i Popular el diumenge.
Vaig sortir de casa amb el temps just i vaig arribar a la Plaça Creu Alta que ja estava tot a punt per començar. Em vaig situar al darrere del tot per sortir lentament. Només eren 7 km. amb dues parts de cursa ben diferenciades, la primera meitat en lleugera baixada i la segona part en lleugera pujada. Sense massa esforç i avançant a un ampli nombre d'atletes anava rodant a un ritme d'entre 5-45 i 5-30. Un cop arribats a la Creu de Barberà girem i entomem la segona part. Decideixo forçar una mica el ritme i acabo fent una mena de progressiu fins finalitzar la cursa amb un darrer km. a 5 pelats, i això que tenia alguna dificultat per realitzar alguns dels avançaments ja que el carrer de pujada és força estret per tanta gent.
Acabo satisfet del meu rendiment i més si tenim en compte la cursa del dia anterior. He anat de menys a més sense problemes i amb un final de cursa que m'ha deixat amb molts bones sensacions.

dissabte, 17 de setembre del 2011

Rogaining de La Molina

De nou una rogaining, aquesta vegada a La Molina. D'entrada és atractiva pel lloc. Vaig amb ganes després d'haver entrenat regularment al llarg de tot l'estiu. La previsió meteorològica és de pluges i ens fa témer el pitjor. Arribem amb temps a l'estació de la Molina. Fa fresca però també fa sol. Un cop hem recollit els pitralls i ens preparem per la jornada no sabem massa què posar a la motxilla. 
Passat el control de material ens donen el mapa. Aquest és un dels moments decisius en una rogaining, el moment de pensar l'estratègia de cursa i en aquest cas en que el desnivell serà important encara més. Estudiem acuradament el mapa i descartem la zona sud. Anirem a collir el màxim de fites i punts possibles a la zona Nord, escombrant el mapa d'Oest a Est a l'anada i a l'inrevés en la tornada.
Molts equips surten corrent, però nosaltres ho fem caminant tenim sis hores per endavant per córrer, per tant, no ens cal sortir amb pressa. La primera fita (34) està a prop i a més és fàcil, igual que la segona (47). Ens fem una foto i això ens desconcentra i sortim de la fita despistats i ens costa trobar quin és el camí correcte. Finalment ens reorientem i primer per carrers i carretera i després per un camí ample trobem la 44 i la 70 després d'una forta baixada i continuem fins a la 51, al costat de l'alberg on a l'acabar dinarem. Estem en la part més baixa de la cursa.
Dubtem de si enfilar-nos bosc amunt a la cerca de la 83, però la deixem estar i anem a per tres fites de 6 punts, primer en pujada fins a la 65.Desfem el camí fins travessar la via del tren i de nou amunt ara la 62 que està dins un dolmen. Tota una curiositat, la primera vegada que trobem una fita en un lloc tan singular.

Abandonem definitivament les instal·lacions i construccions de l'estació d'esquí i seguim amunt fins a la 63. Aquí nova pèrdua de temps. Estem al lloc però no la trobem. Vinga donar voltes i resulta que estava al costat per on ja havíem passat al principi però no l'havíem vist. Ens tornem a trobar amb el David i la Teresa que sembla que han escollit la mateixa estratègia que nosaltres. Ja que ens creuarem amb ells diferents vegades al llarg de la cursa.
Les següents fites són 73, 67 i 81, totes elles gairebé sempre pujant i guanyant alçada, però sense massa problemes tècnics per camins, boscos força transitables i magnífics prats alpins. Ja portem 3 hores de cursa i ens aturem una estona a menjar l'entrepà que portem.  Fem dues fites més encara en pujada, la 54 i la 60 i decidim ja agafar el camí de retorn. No ens dóna temps de fer les 4 fites que estan a l'extrem Nord-Est del mapa i que amb les que haguéssim sumat un bon grapat de punts. Fa estona que uns núvols negres es mostren amenaçadors, però de moment ens respecten.
Baixem força i passem la 64 en un prat rodejada de vaques, al costat d'una construcció i la 52 passada ja la collada de Tosses.

La 84 ens obliga a fer una forta baixada que després caldrà remuntar, però paga la pena són 8 punts que són de bon aprofitar.. Més de 4 hores de cursa i ens tornem a retrobar amb el David i la Teresa.

La 74 no és difícil, però el camí és llarg. Primer ens cal remuntar un fort desnivell, i després seguir una pista i un llarg corriol pel mig d'un bosc fins trobar-la, just al costat d'un búnquer, segurament de la famosa línia Pirineus.

Comencen a caure gotes i finalment es posa a ploure. Només ens resta poc més d'una hora. L'esforç i els desgast físic ja es noten a les cames. Baixem fins la carretera i troten. Deixem la carretera primer per una pista i després a través del bosc fins a la 42 en un altre búnquer.
Ara el camí que seguim s'enfila poc, però amb el cansament acumulat sembla una pujada inacabable. La pluja és intermitent. Fem la 72. Ja no plou i entomem una baixada molt dreta pel que a l'hivern és una pista d'esquí. En aquest darrer tram de cursa no fem massa bona elecció de ruta i malgrat passar gairebé pel davant de la 41 no l'anem a pinçar per simple despiste i ens encaminem cap a l'arribada.
Tenim encara 6 minuts, potser temps suficient per anar a la 33 i sumar 3 punts més, però no volem arriscar i donem la nostra rogaining per acabada amb 5-54 19 fites i 110 punts, 6è de la categoria de veterans de 7 equips classificats i 40 en la general de 71.
Finalment no ens dutxem perquè ens volem fer pagar per fer-ho a l'estació d'esquí i a més amb aigua freda i ens acomiadem de la rogaining amb una bona paella al costat de l'alberg i sense que la temuda pluja hagi fet pràcticament acte de presència, excepte una curta estona.

divendres, 19 d’agost del 2011

Cavalls del Vent IV: Cortals - Estasen

Tal com havíem decidit la nit anterior ens aixequem, esmorzem i ens preparem que encara és ben fosc. A poc a poc anem deixant el refugi amb només la mica de claror d'un dia que acaba de despuntar. A la 7 ja estic caminant i gairebé no puc veure les marques del camí. És la darrera jornada i serà la més llarga, i encara més, ja que vull pujar el Comabona. És el dia en que començo més aviat.

Agafo un bon ritme des del principi, ja que tampoc tinc ganes d'acabar massa tard. Malgrat que els corriols es van enfilant, el camí se'm fa molt agradable pel bell mig dels boscos, primer de faigs, però a mesura que guanyo alçada el pi negre es fa amo i senyor. Ens anem creuant amb una parella de Badalona que també porta un bon ritme.
Arribats al Coll de Vimboca (1848 m.) les marques segueixen per la carena en direcció oest i en continua pujada en direcció al Coll de Moixa i el Pas de Bou. Les vistes són magnífiques amb el Cadí en primer terme i l'imponent Pedraforca al fons. De nou em topo amb els isards que deuen estar esmorzant.


Des del Pla de les Creus ja es veu Prats d'Aguiló allà lluny, però ja tot es baixada, en alguns moments amb forta pendent. Des de dalt de les roques em contemplen els isards. A mesura que m'apropo el refugi em vaig trobant ramats de vaques i cavalls. En 3-30 m'he plantat a Prat d'Agulló (2010 m.).


Faig una breu parada per beure una cervesa i menjar alguns ganyits i em torno a posar en marxa. Tinc una forta pujada, per un camí ben fressat fins el Pas dels Gosolans pel mig de tarteres. M'ho agafo amb ganes ja que aquesta és la darrera dificultat de tota la ruta, i amb 50 minuts ja soc a dalt.


Deixo el camí de Cavalls de Vent per apropar-me al Comabona (2554 m.), uns dels cims més coneguts i emblemàtics de la Serra del Cadí.


A partir d'aquí m'agafo el que em resta de la jornada amb tranquil·litat. Passo per la Font Tordera on puc beure aigua ben fresca. De cop i volta em trobo en aquests esplèndids prats alpins completament sol i puc gaudir del silenci i la tranquil·litat que s'hi respira. Per moments em sap greu acabar aquests 4 dies de solitud per la muntanya i alenteixo el pas per omplir-me plenament d'aquestes sensacions abans de tornar al brogit urbà.


Amb el Pedraforca al davant inicio la baixada cap el Colell. Torno a anar ràpid. Ara ja tinc ganes d'acabar. El darrer tram per pista des de El Colell (1845 m.) a l'Estasen es fa pesat i llarg. La calor i el cansament es fan notar. Però finalment i cap allà a les 15 hores ja dono per acabats els Cavalls de Vent.


És el moment de segellar, i recollir l'obsequi pels finishers.
M'arribo fins a Saldes on puc dinar, llegir el diari i fer balanç dels quatre dies:
  • Primera etapa: Estasen - Sant Jordi 6-15
  • Segona etapa: Sant Jordi - Niu d'Aliga: 6-35
  • Tercera etapa: Niu d'Aliga - Cortals d'Ingla: 6-05
  • Quarta etapa: Cortals d'Ingla - Estasen: 7-05
Ja començo a pensar quina serà "la meva aventura" el proper estiu. Potser la ruta de l'exili: Mataró - Canigó. Ja veurem.

dijous, 18 d’agost del 2011

Cavalls del Vent III: Niu - Cortals

Em desperto i veig que el dia ja clareja. M'abrigo i surto a l'exterior per poder contemplar la sortida del sol pel darrera del Puigmal. Un fort vent amb rep fora del refugi. Però la solitud, el silenci, i la grandiositat del paisatge ben bé que s'ho val. Just al prat de davant del refugi un nombrós ramat d'isards estan prenent el seu esmorzar particular. Gaudeixo una bona estona en solitari d'aquest gran espectacle de la natura. Perdo la noció del temps.
Poc a poc el refugi també es va desvetllant. Ja és hora d'esmorzar. M'ho prenc amb calma i malgrat haver matinat no començo l'etapa d'avui fins passades les 8. El dia s'ha aixecat frescot i el vent encara continua bufant. Començo a caminar per un corriol en baixada pel mig d'un pedregar i amb màniga llarga. Com ahir no tinc pressa i vaig contemplant el paisatge que m'envolta: al Nord la Vall de La Cerdanya i els cims dels Pirineus, al davant el Pedra i el Comabona i al Sud el Berguedà, Vallcebre, Bagà, fins i tot, en alguns moments puc veure La Baells. El camí va carenejant per entre les dues vessants fins el Coll de Jou (1.10 hora)
Després d'una forta pujada corono les Penyes Altes (2279 metres i 2.15 hores de camí) 
Ara ja serà pràcticament tot baixada fins el Serrat. Cal anar en compte en el primer tram ja que és molt dret, fins i tot amb un petit tram de corda. Després es suavitza i de nou travesso alguns boscos de pi negre on em dono un fort cop en una branca baixa. No ha estat res.

Ben aviat arribo a uns prats esplèndids que s'han de rodejar en tota la seva amplitud sense perdre alçada i que estan farcits de ramats de vaques i cavalls.

De sobte s'acaben els prats i de nou em topo amb una pronunciada baixada on gaudeixo com un nen anant amb cura d'on poso els peus. Acabada la baixada entro en una pista ampla amb boscos a banda i banda. Deuen estar plens de bolets, penso. El camí s'apropa al curs d'un petit rierol i la seva fressa m'acompanya una bona estona. Tot és en lleugera baixada, però ja es comença a fer pesat i tinc ganes d'arribar. El Serrat de les Esposes (1505 metres) no arriba mai. Per fi una mica de pujada i ja hi sóc. Han estat 4 hores 35 des del Niu d'Aliga.

Temps per fer una cervesa, picar una mica i petar la xerrada amb companys de travessa, uns que continuen camí i altres que ja han acabat l'etapa d'avui. Cauen 4 gotes que no arriben ni tan sols a mullar el terra.
Toca continuar. D'entrada una forta pujada, però curta. El següent refugi és a prop i s'alternen una pista ampla per on passen cotxes i corriol. Aquest és perdedor i perdo les marques. Un altre cop a la pista em trobo a un boletaire totalment perdut. No sap on és, però tampoc on està allotjat i on ha deixat el cotxe. Intento ajudar-lo. Passa un cotxe i marxa amb ells que el portaran fins al Serrat de les Esposes a veure si allà poden trobar la manera de solucionar el problema.
Finalment arribo a Cortals d'Ingla (1610 metres). Han estat 1.30 des del darrer refugi. Total 6.05 hores efectives de caminar per avui. No està gens malament.
Bon dinar: m'ofereixen una amanida d'arròs que acaben de fer i carn que estant fent a la brasa per ells.
Tinc tota la tarda per les rutines de cada dia: dutxa, escriure el diari, llegir, contemplar el lloc. Llàstima que fa molt de vent i a fora del refugi no s'està gens bé. Som poca gent al refugi i sopem bolets que hem anat a collir abans de sopar. Tots volem sortir d'hora demà i per tant anem a dormir aviat.







dimecres, 17 d’agost del 2011

Cavalls del Vent II: Sant Jordi-Niu

Sense utilitzar el despertador, però em desperto aviat. Preparo la motxilla i vaig a omplir d'aigua a la Font del Faig (1565 m.) abans d'esmorzar, per cert amb un molt bon embotit (llonganissa i bull negre) de Guardiola de Berguedà segons ens explica el guarda.

A les 8 començo la meva segona jornada en un matí una mica de relax. M'ho agafo amb tranquil·litat i sense pressa. Aprofito aquest inici que és en lleugera baixada per anar contemplant l'entorn. Camino per l'ombra i això també s'agraeix. Cullo 4 rovellons que trobo entre boixos al costat del camí. Amb una moderada baixada que fa de bon caminar m'endinso en una fageda que s'acaba convertint en pineda fins passar pel costat del mas Escriu.
Aquí, s'acaba la baixada i canvio cap a direcció Est per enfilar la pujada tot fent ziga-zagues que per dins d'un bosquet de pins i encara a l'ombra em permetrà arribar sense massa esforç al Coll d'Escriu (1509 m.) en 1-15.

Des del coll puc contemplar una amplia panoràmica al meu davant.
A continuació tinc un llarg tram de baixada sense cap dificultat tècnica, la major part per pista i on continuo caminant sense cap pressa i gaudint de l'entorn que m'envolta. Encara que ja fa sol, primer la fageda del Clot d'en Pere, i després un bosc de pins una mica esclarissat em donen força ombra. Em trobo més a gust que ahir que anava una mica accelerat. Gairebé abaix del tot em desvio i visito el petit nucli de Gréixer, actualment amb gairebé totes les cases dedicades al turisme rural i l'església romànica de Sant Andreu. Aprofito per beure a la font i refrescar-me.

Poc després travesso la carretera de Coll de Pal i el riu de Gréixer (2-25) on em trobo descansant a tres excursionistes que havien sortit abans del Sant Jordi i que avui fan el mateix recorregut. Crida l'atenció la humitat i la frescor d'aquest lloc.

Sóc plenament conscient que s'acaba la bona vida d'avui. Ja només em resta pujar i pujar fins acabar la jornada. Després d'una forta pujada inicial aquesta es suavitza travessant uns prats abans d'endinsar-se per un bosc farcit de bolets a banda i banda del camí. Tinc la temptació d'aturar-me i començar a caçar bolets, però no ho faig.
Estic mentalitzat que el que em cal es trobar un ritme adient i constant, i no aturar-me. Passo pel costat de les runes de la casa Millarés, una antiga casa de pagès abandonada. Una mica més enllà vorejo els seus antics camps de conreu en l'actualitat segurament camps de pastura. L'amplitud de la zona sense arbres permet albirar bones vistes de tot l'entorn, sobre tot, de les muntanyes que m'envolten.

Passats els camps segueixo per una pista amb un ambient humit i ombrívol que és d'agrair. Definitivament abandono la pista per un petit sender que ara sí s'enfila de valent. Aguanto bé el ritme. Travesso la carretera on un indicador marca 30 minuts fins el Rebost.
Continua la forta pujada sense descans. Em creuo amb uns llenyataires que estan fent la seva feina i comenten que fa calor. Una mica més i ja estic al Rebost (1640 m.). Han estat 4.15 des d'aquest matí.
M'aturo tal com mana la tradició a fer un birrra i menjar alguns ganyips abans de continuar endavant fins el meu objectiu d'avui. Aprofito per refrescar-me i tornar-me a aplicar protecció solar, ja que a partir d'aquí el bosc que fins ara em protegia pràcticament desapareixerà. Em sorprèn la situació d'aquest refugi i les bones vistes que es poden contemplar des d'aquí: gairebé tota la ruta d'avui des del Coll d'Escriu, el Pedraforca, El Cadí, el Moixeró.


Resten 800 metres de desnivell positiu continuat fins el Refugi Niu d'Àliga, el sostre de la travessa. Després d'aquest petit descans torno endavant. La ruta va fent amb trams més costeruts que altres i que permeten recuperar de l'esforç. Vaig decidit a no aturar-me. S'alternen trams de camí pel mig de prats verds i d'altres per entremig d'algun bosc de pi negre cada com més esclarissat fins que desapareix i dóna pas a uns magnífics prats alpins que fan goig i després ja pedres i més pedres.

Des del Coll de Comafloriu (1-15) contemplo el Puigllançada, mentre recupero l'alè i ja veig molt clarament el que em resta fins arribar al Niu d'Àliga. Una mica més amunt i un cop m'he enlairat tot seguint les marques, veig per primer cop el refugi, però aquest encara està ben lluny. El desnivell més fort ja està fet, però l'aproximació final encara és llarga: gairebé 45 minuts més de caminar des d'aquest primer albirament del refugi. Com sempre el tram final és fa llarg, però les panoràmiques a banda i banda són espectaculars. Lluny entre les roques puc contemplar la carrera i els salts inversemblants d'un isard entre les roques.

Sembla que el refugi no vulgui arribar mai. Finalment arribo al Niu d'Àliga (2531 m.). Han estat 2.20 des del Rebost, per totalitzar avui 6.35.

És un refugi amb aspecte d'hotel de muntanya, gairebé tocant el cel. El dia no és clar del tot, però malgrat tot la vista és increïble. La terrassa és un lloc perfecte per dinar i gaudir de la contemplació tranquil·la, amb voltors i altres aus rondant per l'aire també a la cerca del seu dinar.
Hi ha gent al restaurant que ha pujat amb el telecabina de l'estació d'esquí, però quant marxen ens quedem pràcticament sols els que hem arribat al refugi tot fent la travessa. Aprofito per fer un petit passeig pels voltants del refugi i gaudir de les vistes però malauradament fa massa vent i és millor recollir-se.
El sopar ha estat de cinc estrelles: una taula per mi sol al costat de la finestra amb les Penyes Altes,  Cadí i Pedraforca al davant i amb un horitzó llunyà gairebé infinit, mongetes amb botifarra i amanida, i per acabar-ho de completar, posta de sol i visita d'un isard que s'està estàtic una bona estona dalt del penya-segat.

Abans d'anar a dormir tenim una animada conversa amb una parella de Granollers i uns bascos.

dimarts, 16 d’agost del 2011

Cavalls del Vent I: Estasen-Sant Jordi

L'estiu passat vaig fer Carros de Foc i aquest estiu m'he decidit per Cavalls del Vent.
Com gairebé sempre que tinc planificada una sortida dormo malament. Inquiet, em desperto sovint esperant que soni el despertador.
En canvi viatjo tranquil i sense pressa per arribar al Lluís Estasen (1668 m.) on començarà aquesta aventura. Tinc quatre dies per endavant per gaudir de la muntanya en solitari.
Pujo al refugi per recollir el forfait i torno al pàrquing per agafar la motxilla i preparar-me definitivament per començar. Molt més tard (9.15) del que havia previst ja estic caminant per la pista fins trobar el desviament cap a Gresolet (1243 m.). El primer tram del corriol pel mig de pins i faigs és un fort descens relliscós. Està molt humit i no vaig segur. Trec els bastons per tal de no acabar amb el cul a terra.

Travesso un parell de torrents abans d'arribar abaix del tot i tenir una nova perspectiva del Pedraforca i del lloc d'on he sortit. No paro de baixar fins albirar la casa-refugi de Gresolet ben a prop. Una petita pujada i ja tinc el primer segell al sac. Han estat 1-25.
Continuo la marxa a bon ritme amb una pujada per dins d'una magnífica fageda amb alguns exemplars realment espectaculars seguint a estones el curs d'un torrent sec fins coronar el Coll de la Bauma (2.20).
Tot el camí està molt ben marcat i gairebé no és necessari consultar el mapa. Un corriol en lleugera baixada aviat em mena al costat del torrent de Murcarols que m'acompanya amb la seva remor una bona estona. El camí es converteix en pista fins que a les 3 hores d'haver començat arribo al Coll de Bena i continuo baixant de nou per un estret caminoi que travessa la Baga de Murcarols, un bosc de pi roig, avellaners i boixos. Ensopego amb un nombrós grup al que avanço quan s'aturen a recollir maduixes i bolets que ja fa una bona estona que estic veient. En aquest tram segueixo trobant i avançant alguns grups.
De nou el camí es converteix en pista i encara segueix baixant amb algun petit repetjó de tant en tant. Em trobo fort i porto un bon ritme del que gaudeixo. Passo per les runes del Mas del del Puig que, per cert, està molt ben guardat, les del Molí del Forat i finalment arribo a Cal Cerdanyola (4-20), actual casa de colònies.
S'ha acabat la baixada. Menjo una barreta energètica, em refresco a la font Nostra i decideixo seguir endavant fins al refugi. Passo per un corriol pel bell mig d'una mena de túnel format per la pròpia vegetació de ribera. La pujada és suau. Al fons de tot passa el Torrent del Forat al que em vaig apropant.
Ja arran de torrent em desvio per visitar el Bullidor de la Llet. En el petit pont de fusta que travessa el torrent sorprenc a una noia amb un gosset que s'està fent fotos. El Bullidor de la Llet està a prop però cal superar un fort desnivell i malauradament no porta aigua. Segurament ha de ser espectacular veure baixar l'aigua. A l'arribar de nou al pont ara sóc jo el que es sorprèn: la noia segueix fent-se fotos, però en biquini, una visió del tot inesperada en aquest lloc.
Torno al meu camí i m'enfilo pel congost dels Empedrats, un lloc estret fet per l'aigua entremig de les roques i on constantment cal passar d'una banda a l'altra del Torrent. Dóna gust refrescar-se la cara abans de continuar amunt i anar contemplant la vistositat d'alguns salts d'aigua com la Cua de Cavall.

A mesura que pujo vaig abandonant la llera del torrent tot fent ziga-zagues i aquest va quedant al fons i ja tan sols m'acompanya la seva remor cada cop més llunyana fins passar l'Estret d'Escriu. La pujada es va fent feixuga i el refugi no arriba. Ja tinc ganes d'arribar i acabar aquesta primera jornada. Per fi, després de 6-15 ja sóc al Sant Jordi.
M'instal·lo i és l'hora dels entrepans, la birra, la dutxa i el descans. A mesura que passa la tarda va arribant més gent fins omplir el refugi de gom a gom. M'allunyo una mica tot passejant i gaudeixo de l'entorn i d'una estona de lectura abans de sopar.
En el sopar tinc una interessant conversa amb un matrimoni francès ja grans que estan fent el Camí dels Bons Homes i no trigo massa a anar a dormir.