Santa Magdalena de
Puisac – Taga – Puig Estela – Pedra dels Tres Bisbats
19,1 km. 5 hores 10
minuts 1167 metres de desnivell
Què millor que començar l’any pujant alguns cims!
I dit i fet. Entre el trànsit, la
boira, i que els Pirineus sempre estan lluny no em poso a caminar fins gairebé
les 10 del matí. La temperatura és ben fresqueta: dos sota zero. He deixat el
cotxe a Santa Magdalena de Puisac.
Vaig guanyant alçada per la pista, encara en
la zona obaga. Troto per fer-me passar el fred. La pista s’acaba en una zona on
hi ha uns abeuradors i es converteix en un corriol que ben aviat i ja amb
l’escalfor del sol es comença a enfilar pel dret. Un ramat d'isards s'allunya esporuguit. S’acaba el trotar, però
tracto de mantenir un bon ritme. Per primer cop avui al meu darrera albiro el
majestuós Puigmal, que em vigilarà tot el dia ben atent des de la seva alçada.
Arribat als prats alpins perdo el
camí, però com que ja fa una estona que he vist la creu del cim del Taga no em
preocupa gens. Enfilo pel dret sense problemes, tret de la forta pendent que em
fa bufar de valent.
Ja no tinc fred, el cor s’accelera. Tinc la vista fixa en
un parell de petits avets que em serveixen de referència però que no acaben
d’arribar mai. Uns pocs metres més i faig cim en poc més d’una hora i vint.
Malgrat el fort vent em prenc el
meu temps de relax. Faig un mos i contemplo les grans vistes.
Malgrat ser dia feines no para d’arribar gent.
Pràcticament s’albiren totes les muntanyes del nostre petit país. Se’n podria
fer una llista ben llarga. Les planes estan sota les boires d’aquests dies
d’inici d’any, però els cims s’aixequen altius per tot arreu.
Toca continuar. Gaudeixo de la
ràpida baixada fins la portella d’Ogassa i un cop aquí emprenc la ruta de la
carena. A estones bufa fort el vent de Nord i molesta força. Sempre que el
terreny ho permet tracto d’avançar per la vessant Sud i així estic més
resguardat. El camí no té cap pèrdua i les vistes a banda i banda són en tot
moment immillorables. Després del Taga, el Puig de la Coma d’Olla és el primer
cim remarcable.
Segueixo per la carena. Em trobo
amb algunes parelles d’excursionistes que fan la ruta a la inversa. A la banda
Nord hi ha un bosquet amb clapes de neu. La carena s'estreta però es pot seguir sense problemes. Per sort a estones el vent afluixa.
Amb poc menys de 3 hores de camí ja soc
al segon cim important d’avui el Puig Estela. Diria que al fons puc veure fins
i tot la Mediterrània. No em canso de badar per tots els costats.
Passada la zona més rocosa d’avui agafo velocitat de
creuer de nou per prat alpí, i amb el camí ben fressat al costat d’una tanca i
amb una forta baixada final fins el Coll de Pal. Al Coll hi ha tres forats artificials
que són ben estranys en aquestes alçades.
Tinc a prop la Pedra dels Tres
Bisbats. Tota una curiositat de nom! Anar-hi suposa pujar de nou, però no puc
resistir la temptació, i cap allà vaig. La pujada és molt dreta, però després
suavitza. Quina decepció! Esperava alguna cosa més que una simple pedra de
terme on s’ajunten els municipis de Pardines, Vilallonga de Ter i Ogassa,
pertanyents als bisbats de La Seu, Girona i Vic respectivament.
M’aturo un moment per gaudir per
darrer cop de les vistes d’avui i avall que fa baixada.
Ara ja tot és baixada
fins el cotxe. Desfaig el camí fins el Coll de Pal i des d’allà primer
flanquejo per sobre del torrent i després baixo a cercar el corriol que s’acabarà
convertint en pista i que ja no deixaré fins acabar l’excursió.
Planeja i malgrat que ja em noto
les cames intento mantenir un bon ritme. Recordo alguns dels racons pels que a
l’octubre del 2016 van cercar fites en la primera rogaine de la Serra
Cavallera. Passo pel costat d’una zona d’aigua completament glaçada i també per
davant d’una construcció abans d’iniciar ja el tram final fins a Santa
Magdalena de Puisac.
Ha estat una bona excursió. Ja
només resta dinar a Pardines i cap a casa pensant en quina serà la següent.
