dimecres, 14 de març del 2018

Dos dies de Requesens: un dia fatal i un altre normal


Dissabte i diumenge, 10 i 11 de març de 2018
Copa Catalana 2018 a Requesens
Dissabte, curta distància H50 2,3 km. 15 fites i 100 metres de desnivell positiu
1-19-57 per fer 3,6 km. 10è de 12 classificats
Diumenge, llarga distància H50 3,3 km. 11 fites i 235 metres de desnivell positiu
1-11-55 per fer 5,8 km. 8è de 14 classificats. En la suma dels dos dies 8è de 15 classificats.

La primera cursa no comença amb bon peu. La pinça no s’activa al netejar-la. Ha deixat de funcionar! Ja te els seus anys! La Rose reacciona ràpid i em deixa una pinça per fer la cursa. Amb tot això començo amb una mica de retard i no massa centrat. Tal com havia decidit i preveient que el terreny no seria gens fàcil vaig caminant. Sembla que he entrat bé en el mapa i les primeres cinc fites em van bé, però a la sisena, malgrat seguir gairebé caminant comencen els problemes d’orientació fina en aquest mar de roques. Navego amb dificultat i enllaço quatre fites en les que esmerço molt més temps del que tocava.

Les tres fites següents em tornen a sortir bé, però de nou m’encallo en el control 13. Visito algunes roques que no són la meva. Per dues vegades creuo un camí que no veig en el mapa. Com pot ser que aquests camins no estiguin dibuixats en el mapa? Decideixo treure la lupa i ara sí que veig els camins! Ja la tinc. És una fita en una localització espectacular. Ben bé val una foto! Dues fites més ja sense cap pressa i un bon esprint final. En resum una cursa per oblidar. De fet darrerament acumulo una bona colla de curses per oblidar. A veure si demà em trec l’espina.

Relive 'Afternoon Mar 10th'


I ja som al segon dia. El primer control està molt i molt lluny, però es pot fer una bona aproximació per camins que són fàcils de córrer. En una corba del camí em tiro avall i després de travessar un corriol ja la tinc. Ara toca pujar de nou. Ja soc a prop. Estic en una zona amb pocs elements. Estic segur que està per sobre meu. Ja és meva. La tercera és pràcticament a nivell. No és fàcil moure’s per aquesta vessant amb tanta pendent. Estic segur que la tinc per sota. Ja la veig. La següent és avall que fa baixada. Està al final d’un tàlveg pronunciat i profund. Sembla que avui tinc el dia i tot em surt bé.

La cinquena està al final d’un llom, just on comença a baixar. Veig dues opcions, una per un corriol i un cop a sota del llom enfilar pel dret fins trobar la fita, i l’altra enfilar-se en diagonal fins gairebé el llom. Opto per la segona alternativa. Prefereixo pujar més progressivament i m’agrada més el camp a través. Avanço lentament tant per la vegetació com pel munt de roques que em vaig trobant. Malgrat que no calia acabo arribant a dalt del llom, el segueixo fins al final i començo a baixar cercant la roca on hi ha la fita. Visito un parell de roques sense èxit. He baixat massa, pujo una mica i està al costat d’una roca més petita que les dues visitades anteriorment. Què hi farem! Ben mirat estic segur que l’alternativa del corriol era més ràpida.

La següent és una fita ràpida en baixada. I de nou un tram complex. Em desvio una mica cap el Nord i baixo per una zona de bosc ben dret fins la riera. La travesso i ja per pista faig l’aproximació fins la fita. La baixada pel bosc ha estat divertida i entretinguda.

Per la següent toca córrer per pista i deixar-la en un punt d’aigua i enfilar-se una mica. De la 8 a la 9, nova elecció de ruta: ¿què és millor vorejar el castell per corriols i camins o pujar pel dret fins gairebé a dalt de tot i vorejar per allà. Em decideixo per la primera, però trobo una tanca. Torno a valorar la decisió. Dubto de què fer. Al final segueixo amb la decisió inicial. Encara ara tinc dubtes de si ha estat la més encertada. A més a més aquest ara sí, ara no, també penalitza temps. Les dues darreres fites no presenten dificultats i un bon esprint final per acabar.

Sense ser una cursa per tirar coets, avui he acabat satisfet. Feia temps que no assolia una cursa de Copa Catalana sense errades importants. La millora d’avui podria venir per poder córrer més en els camins i corriols (penso que no m’hi esforço prou) i en encertar la elecció de ruta en alguns trams.

dimecres, 7 de març del 2018

Entre campions m’he sortit del mapa


Dissabte 24 de febrer de 2018
Copa Catalana 2018 a Castillejos, cursa de llarga distància
H50 5,4 km. 14 fites i 200 metres de desnivell positiu
1-52-26 per fer 8,6 km. a 13-06 per km. i 170 metres de desnivell positiu 19è classificat de 23

Al llarg de 10 dies hem tingut per terres catalanes un bon grapat de campions del món participant en diverses curses i entrenaments. Suecs, finesos, noruecs, francesos, ... han competit per Barcelona, el Berguedà i les terres de Tarragona.

Castillejos un mapa estrenat a finals de la temporada passada ha estat l’escenari escollit per la segona cursa de la Copa Catalana 2018 on hem pogut competir i alhora contemplar a tots aquests campions del món. De nou una elevada participació a H50 la meva categoria amb un bon grup d’estrangers. El mapa és ric en detalls i el traçat ha estat entretingut.

Començo concentrat. Faig l’aproximació a la primera fita per camins i un cop ja al dins el bosc trobo el creuament de rieres on està la primera al mig d’una espessa vegetació. La progressió fins a la segona em resulta lenta. Avanço entre matolls, pedres i algunes clarianes, mentre vaig guanyant alçada. Està a l’altra banda d’un turó prou clar, però m’enfilo per la zona equivocada ja que no puc seguir progressant per la vegetació. Això em fa perdre temps.

Mentre que la tercera és ràpida, la quarta m’entreté una mica, ja que m’enfilo més del compte i haig de rectificar. Surto en direcció a la cinquena. Ara em dono compto que ho feia sense pujar, quan en realitat havia de guanyar més de 30 metres de desnivell. Quan començo a pujar ja m’he allunyat massa cap l’Oest. Finalment després de travessar amb dificultats una zona de vegetació veig la carretera que em servirà per orientar-me. Cerco referències i faig suposicions d’on estic: una clariana i una roca. En direcció Est trobo un camí ample. Al mapa hi ha un camí que no té continuïtat i aquest sí que segueix. Què estrany! No ho veig gens clar. A l’extrem del mapa hi ha un camí que té continuïtat. Serà aquest? El segueixo fins una corba. Ja sé on estic! He estat una bona estona perdut fora del mapa. Des d’aquí vaig cap a la fita. M’ha caigut una bona minutada, més de 23 minuts!
La 6, dalt d’un turó em resulta senzilla. I les dues següents també. La tirada més llarga de la cursa la faig seguint camins i corriols. A la 10 em despisto una mica i de poc no me la passo de llarg. Bé, de fet me la vaig passar, però vaig rectificar a temps.

La 12 en principi l’ataco bé, però en l’aproximació no interpreto bé la vegetació i acabo ben despistat. Haig de tornar enrere fins el punt d’atac i a la segona ho veig tot molt clar i fàcil. Encara ara no entenc la volteta que vaig donar a la primera temptativa. Des d’aquí ja gairebé només em resta córrer, primer amb precaució bosc a través fins a la 13 i ja ràpid per camins la 14.

No ha estat una mala cursa, però sortir-me del mapa m’ha penalitzat i molt. I encara he estat de sort de tornar a entrar al mapa. Amb tot he gaudit de l’orientació, del mapa, dels blancs i dels diferents verds.

Relive 'Morning Feb 24th'