Tornada a l'asfalt

Aquest estiu he entrenat amb una certa regularitat com feia temps que no feia. M'ha vingut de gust provar-me en una cursa d'asfalt per comprovar si era capaç de córrer una estona amb un bon ritme i de manera constant. Fer un 10000 d'asfalt m'ha semblat una bona idea. La decisió estava presa. En el calendari vaig veure la cursa de la Mercè, no massa lluny de casa, força planera i econòmica. Dit i fet. M'inscric abans de que es tanquin les inscripcions i de que m'arrepenteixi del meu rampell.

He mirat les meves anotacions i per trobar la darrera cursa d'asfalt m'havia de remuntar al maig del 2009 a Sant Quirze del Vallès en el Memorial David Rovira. També va ser un 10000 i el vaig fer amb 49-01. Aquest cop el meu objectiu era ben diferent, simplement retrobar-me amb les sensacions de participar en una cursa d'asfalt. Després de la prova en la Popular de la Festa Major, pensava que podia estar al voltant dels 55 minuts o potser una mica per sota.

No es pas la meva primera participació en aquesta cursa. Ja ho vaig fer el 2004 amb un temps de 49-33, i el 2005 amb 48-02. La meva millor marca amb 10000 va ser a la cursa de Sant Antoni sota un aiguat i en plena preparació de la Marató de Barcelona d'aquell any. Van estar 41-08.
Trec del calaix el meu antic uniforme de les curses d'asfalt, gorra vermella inclosa. Aquesta gorra m'ha acompanyat en totes les curses d'asfalt i de muntanya des de l'aparició allà pel 1998 de la llista de correus d'atletisme.com on vam escollir aquest distintiu per ajudar-nos a conèixer. Encara resten molts corredors en actiu d'aquella primitiva llista que s'acabaria convertint en l'actual lliga de championchip, però pocs són els que encara corren amb la gorra vermella.

Al no tenir temps acreditat em correspon sortir des del darrer calaix. No tinc cap intenció de sortir al mig de la massa verda dels 14000 inscrits. M'espero mentre vaig escalfant. Escolto la sortida de les diferents onades de corredors. Em quedo a darrera del tot i gairebé surto sol amb forces minuts de retard respecte els primers tant que en el precís moment que creuo la línia de sortida per megafonia expliquen quins són els primers (Carles Castillejo, Sergi Silvero) al pas pel km. 4.

El primer km. és lent fins arribar a la Gran Via. Allà aprofito l'amplada del carrer per agafar un ritme de cursa amb el que em sento còmode, entre 5-10 i 5-20 el km. i vaig avançant corredors tot fent algun slalom. Malgrat tot puc córrer força bé. Passo el km. 5 amb 27-20 i en la posició 9359. Si mantinc el ritme assoliré l'objectiu d'estar al voltant dels 55 minuts al final. Quants els carrers es fan més estrets és més difícil mantenir el ritme per la gran densitat de gent que hi ha i a la que és difícil avançar. Em segueixo trobant fort i faig algun km. a prop dels 5-00.
Entro al carrer Sepúlveda un clàssic en totes les curses que es fan a Barcelona. Em mantinc amb força i sense acusar la pujada del Paral·le arribo amb un temps final de 53-46. Una segona part de la cursa més ràpida (26-26) i el 5694 classificat. Ha estat la meva cursa nº 30 de 10 km. La primera va ser el 1991 a Can Dragó amb 42-44.
M'he trobat a gust al llarg de tota la cursa. No defujo de tornar un provar un 10000 si aconsegueixo seguir entrenant amb una certa regularitat i aleshores em posaria el repte d'apropar-me als 50 minuts. Crec que és un objectiu que tinc al meu abast. He gaudit en el meu retorn a l'asfalt, però això no significa que abandoni les meves curses d'orientació

Roques encantades

Després de l'estiu torna la Copa Catalana d'Orientació amb una cursa a cavall de tres comarques, La Selva, Osona i La Garrotxa. El nom del mapa és molt atractiu: Turó d'Armadans i Roques Encantades. Els d'elit corren el campionat de Catalunya d'Ultrallarga i en la resta de categories serà una cursa més llarga del que és habitual. En concret a H35 ens esperen 9800 metres i 30 fites per endavant. Penso de nou en una cursa de més de 3 hores com les últimes curses de Copa Catalana d'aquesta temporada.

La sortida és a prop del Santuari de La Salut. No començo massa bé i en la primera fita per una mala elecció de ruta i per no acabar de situar-me del tot bé en el mapa ja perdo temps.Però a partir d'aquí ja em resituo bé i vaig fent per dins d'un bosc força net i enllaço bé fins la fita 6, encara que em noto lent.
La tirada fins a la 7 és llarga, més de 1000 metres per terreny obert, però no surto bé del bosc on està la 6 i em costa acabar d'ubicar-me. Estic convençut que podia haver estat més ràpid d'anar més segur. En tot moment al llarg de la cursa cal vigilar de no prendre mal al travessar alguns filats amb punxes.
Amb la 7 ja al sac, i després de la primera hora de cursa, m'endinso de nou al bosc. És agradable cercar fites al mig d'aquest bosc, encara que no resulta fàcil córrer pels forts desnivells i les nombrosos branques que hi ha pel terra. No tinc problemes d'orientació però sóc lent. De la 7 a la 10 les fites estan molt juntes, però a partir d'aquí abandono la zona Nord del mapa i les fites em condueixen primer a prop del centre de competició, (fita 15) i faig un bucle d'anada i tornada per tornar de nou a prop de la 15 per una zona solcada per petites rieres algunes d'elles seques que obliguen a un puja i baixa constant.
Ja són més de 2 hores de cursa i es comencen a notar. Per un camí, pas obligatori, arribo a la zona de les Roques Encantades, unes pedres enormes de capritxoses formes i que amaguen algunes fites dins del seu laberint. I de nou unes quantes fites situades de camí cap a l'arribada en una zona de nou amb forts desnivells. Al final m'hauré fet un bon fart de pujar i baixar en la cursa d'avui. Enfilo amb ganes d'acabar les darreres 3 fites, després d'un nou pas obligat, i tal com havia previst acabo una divertida cursa amb més de 3 hores en concret 3-18-13 i de nou el darrer de la categoria. Gairebé estic abonat a aquesta posició.

Cursa Festa Major de nou

L'endemà de la rogaining de La Molina volia fer un suau rodatge per descarregar les cames de l'esforç de les sis hores. Era el dia de la Cursa Popular de la Festa Major de Sabadell i vaig decidir fer la inscripció.

Feia molts anys que no corria per la Festa Major. Les meves darreres participacions van ser en les dues primeres edicions de la mitja marató (2006 i 2007). M'haig de remuntar al 2005 per trobar la meva darrera participació en la Cursa Popular. En aquella edició també vaig doblar cursa: Primera edició del Burriac Attac, dissabte a la nit, i Popular el diumenge.
Vaig sortir de casa amb el temps just i vaig arribar a la Plaça Creu Alta que ja estava tot a punt per començar. Em vaig situar al darrere del tot per sortir lentament. Només eren 7 km. amb dues parts de cursa ben diferenciades, la primera meitat en lleugera baixada i la segona part en lleugera pujada. Sense massa esforç i avançant a un ampli nombre d'atletes anava rodant a un ritme d'entre 5-45 i 5-30. Un cop arribats a la Creu de Barberà girem i entomem la segona part. Decideixo forçar una mica el ritme i acabo fent una mena de progressiu fins finalitzar la cursa amb un darrer km. a 5 pelats, i això que tenia alguna dificultat per realitzar alguns dels avançaments ja que el carrer de pujada és força estret per tanta gent.
Acabo satisfet del meu rendiment i més si tenim en compte la cursa del dia anterior. He anat de menys a més sense problemes i amb un final de cursa que m'ha deixat amb molts bones sensacions.

Rogaining de La Molina

De nou una rogaining, aquesta vegada a La Molina. D'entrada és atractiva pel lloc. Vaig amb ganes després d'haver entrenat regularment al llarg de tot l'estiu. La previsió meteorològica és de pluges i ens fa témer el pitjor. Arribem amb temps a l'estació de la Molina. Fa fresca però també fa sol. Un cop hem recollit els pitralls i ens preparem per la jornada no sabem massa què posar a la motxilla. 

Passat el control de material ens donen el mapa. Aquest és un dels moments decisius en una rogaining, el moment de pensar l'estratègia de cursa i en aquest cas en que el desnivell serà important encara més. Estudiem acuradament el mapa i descartem la zona sud. Anirem a collir el màxim de fites i punts possibles a la zona Nord, escombrant el mapa d'Oest a Est a l'anada i a l'inrevés en la tornada.

Molts equips surten corrent, però nosaltres ho fem caminant tenim sis hores per endavant per córrer, per tant, no ens cal sortir amb pressa. La primera fita (34) està a prop i a més és fàcil, igual que la segona (47). Ens fem una foto i això ens desconcentra i sortim de la fita despistats i ens costa trobar quin és el camí correcte. Finalment ens reorientem i primer per carrers i carretera i després per un camí ample trobem la 44 i la 70 després d'una forta baixada i continuem fins a la 51, al costat de l'alberg on a l'acabar dinarem. Estem en la part més baixa de la cursa.
Dubtem de si enfilar-nos bosc amunt a la cerca de la 83, però la deixem estar i anem a per tres fites de 6 punts, primer en pujada fins a la 65.Desfem el camí fins travessar la via del tren i de nou amunt ara la 62 que està dins un dolmen. Tota una curiositat, la primera vegada que trobem una fita en un lloc tan singular.

Abandonem definitivament les instal·lacions i construccions de l'estació d'esquí i seguim amunt fins a la 63. Aquí nova pèrdua de temps. Estem al lloc però no la trobem. Vinga donar voltes i resulta que estava al costat per on ja havíem passat al principi però no l'havíem vist. Ens tornem a trobar amb el David i la Teresa que sembla que han escollit la mateixa estratègia que nosaltres. Ja que ens creuarem amb ells diferents vegades al llarg de la cursa.
Les següents fites són 73, 67 i 81, totes elles gairebé sempre pujant i guanyant alçada, però sense massa problemes tècnics per camins, boscos força transitables i magnífics prats alpins. Ja portem 3 hores de cursa i ens aturem una estona a menjar l'entrepà que portem.  Fem dues fites més encara en pujada, la 54 i la 60 i decidim ja agafar el camí de retorn. No ens dóna temps de fer les 4 fites que estan a l'extrem Nord-Est del mapa i que amb les que haguéssim sumat un bon grapat de punts. Fa estona que uns núvols negres es mostren amenaçadors, però de moment ens respecten.
Baixem força i passem la 64 en un prat rodejada de vaques, al costat d'una construcció i la 52 passada ja la collada de Tosses.

La 84 ens obliga a fer una forta baixada que després caldrà remuntar, però paga la pena són 8 punts que són de bon aprofitar.. Més de 4 hores de cursa i ens tornem a retrobar amb el David i la Teresa.

La 74 no és difícil, però el camí és llarg. Primer ens cal remuntar un fort desnivell, i després seguir una pista i un llarg corriol pel mig d'un bosc fins trobar-la, just al costat d'un búnquer, segurament de la famosa línia Pirineus.

Comencen a caure gotes i finalment es posa a ploure. Només ens resta poc més d'una hora. L'esforç i els desgast físic ja es noten a les cames. Baixem fins la carretera i troten. Deixem la carretera primer per una pista i després a través del bosc fins a la 42 en un altre búnquer.
Ara el camí que seguim s'enfila poc, però amb el cansament acumulat sembla una pujada inacabable. La pluja és intermitent. Fem la 72. Ja no plou i entomem una baixada molt dreta pel que a l'hivern és una pista d'esquí. En aquest darrer tram de cursa no fem massa bona elecció de ruta i malgrat passar gairebé pel davant de la 41 no l'anem a pinçar per simple despiste i ens encaminem cap a l'arribada.
Tenim encara 6 minuts, potser temps suficient per anar a la 33 i sumar 3 punts més, però no volem arriscar i donem la nostra rogaining per acabada amb 5-54 19 fites i 110 punts, 6è de la categoria de veterans de 7 equips classificats i 40 en la general de 71.
Finalment no ens dutxem perquè ens volem fer pagar per fer-ho a l'estació d'esquí i a més amb aigua freda i ens acomiadem de la rogaining amb una bona paella al costat de l'alberg i sense que la temuda pluja hagi fet pràcticament acte de presència, excepte una curta estona.