No sempre fer bosc a través és la millor opció.

 Copa Catalana a Sant Vicenç de Montalt

2,7 km. 17 fites, en realitat 4,6 km. 1-19-22 i 182 metres de desnivell positiu 17è de 18 classificats en H50

Comença la Copa Catalana de curses d’orientació al Maresme, en concret al municipi de Sant Vicenç de Montalt. Ja hi havia corregut fa 6 anys, al febrer del 2018. Aquesta temporada he decidit participar en H50. Ja sé que quedaré dels últims a gairebé totes les curses, però això m’importa poc. Prioritzo estar més estona al bosc i cercar més fites que assolir un millor resultat a la classificació. El meu objectiu principal de les curses és gaudir de l’orientació al mig del bosc, i en quant a resultat i com a segon objectiu tinc no doblar el temps del primer.

Arribo just a la sortida. És arribar i moldre, o sigui sortir, sense temps per a res més. Faig una bona sortida i m’atreveixo a endinsar-me dins d’un verd 2 en la primera fita. Per assolir la tercera em toca superar un fort desnivell pel mig del bosc. Ben aviat tinc clar que aquest bosc no resultarà fàcil de travessar. Està ple de branques pel terra que obliguen anar amb molt de compte.

La primera errada i primera pèrdua important de temps la faig a la cinquena fita. Des de la quarta fita m’enfilo per arribar a un corriol. A la primera cruïlla tinc dubtes, agafo un corriol, però corregeixo, ja que no és aquest pel que vull anar. Vist a casa hauria estat una bona opció. M’acabo enfilant del nou pel dret per arribar a un altre corriol. Troto fins a una cruïlla i aquí agafo un camí per on també pugen bicicletes. Ben aviat no em quadra el que veig: unes roques a la meva esquerra. Pujo una mica més amunt, però no sé on soc. Torno enrere a la cruïlla i penso. Trigo una bona estona a situar-me. Primer crec que no sé on soc, però finalment identifico tots els camins i corriols. Aquell grup de roques que no em quadrava és el grup de roques on hi ha la fita que busco! M’havia confós de camí!

A la sisena hi haig de dret. Allà em trobo amb el David. Refaig el camí per anar a la següent. Un cop a casa veig que no calia fer-ho i que hi havia una opció més ràpida. A la vuit hi vaig per pista, el més ràpid possible.

Per anar a la nou opto per anar a nivell, pel mig del bosc i aprofitant alguns corriols, però el bosc és molt lent i perdo molt de temps. Segur que era millor baixar a la pista i després pujar pel corriol. A més a més quan arribo a la zona on hi ha la fita, veig una gran roca on hi ha un orientador. Vaig cap allà pensant que hi ha la fita. No hi és. Des d’aquí ja la trobo sense més contratemps. Faig el pitjor temps de tots els participants en aquest tram! Gairebé el doble que la majoria! Està clar que anar bosc a través no és la millor opció, tot i que és molt divertit.

Aquí porto una hora de cursa. Aquest era el meu objectiu final per avui. Però el que resta de cursa és molt més ràpid i ja no faré més errades. Coincideixo en alguna de les fites amb el Jordi que sempre diu que no corre, però a qui he vist corre un moment. Aprofito que el desnivell és favorable per anar ràpid. Faig la darrera part del recorregut amb l’Arcadi, un company de la categoria H50, amb el que acabem junts.

Malgrat les errades estic prou satisfet de com m’ha anat la cursa. Segurament sense aquestes errades hauria pogut retallar uns 10 minuts ben bons. I ep! He assolit el meu objectiu de no doblar el temps del primer (41-20), però he quedat molt lluny del meu competidor directe a la categoria, el Felip, company de club que també fa aquesta categoria aquesta temporada

30 anys al Farell són molts anys!

30ª Cursa de Muntanya del Farell

12,2 km. 1-16-13 6-16 x km. 279 metres de desnivell positiu

191 de 268 classificats, 9è de 18 classificats a M6

De nou estic al Farell, i amb aquesta serà la meva participació número 30. Trenta anys participant en una mateixa cursa son una bona colla d’anys. Per celebrar-ho ho faré amb la samarreta i el pantalonet curt més Vintage que he trobat per casa. I també amb la gorra vermella de sempre. Bé de fet, cada cop és menys vermella.

Com que darrerament participo en poques curses amb xip groc, resulta que quan vaig a recollir el pitrall em dono compte de l’oblit. M’ho solucionen amb un moment i ja puc escalfar amb tranquil·litat.

El Farell sempre és una prova de com estic de forma. L’any passat vaig fer el pitjor temps de totes les edicions. Aquest any tinc com objectiu fer-ho una mica millor. Igual que l’any passat gaudim d’una temperatura primaveral.

Com ja comença a ser costum surto de darrera del tot. Tinc a tothom per davant. Puc córrer al meu ritme des del primer moment i pels carrers del poble vaig avançant corredors. Evito sempre que puc córrer per les zones de llambordes anant per les voreres.

Em trobo bé i procuro fer la gambada més ampla possible. Deixo l’asfalt i comença la zona de terra. A la primera llarga pujada hi ha força corredors que caminen, però jo segueixo trotant. Tinc la sensació d’anar molt millor que els darrers anys. Pujo molt més fàcil. Acabo aquesta pujada amb 30-15, un molt millor temps que les dues darreres edicions. Això m’anima i em poso em mode caça al corredor. A la primera baixada en queden unes quants al darrera. Veig a lo lluny al Roque Lucas, amb qui havia parlat abans de començar. Vam estudiar junts el batxiller superior nocturn, i ens trobem en algunes curses. És un corredor d’ultratrails i per ells el Farell és massa curta.

En el pas de mitja cursa (40-15) passo 4 minuts millor que l’any passat i 2 minuts millor que fa dos anys. Ara es tracta de consolidar aquesta millora en el que resta de cursa. Espero que l’haver anat ràpid no em passi factura. Encara porto al Roque al davant. Finalment en el tram asfaltat en lleugera pujada l’avanço.

Però en la següent baixada, m’avança per fer-me una foto i també ens fem una selfie. A partit d’aquí cadascú ja agafa el seu ritme. Només queda la rampa de 300 metres i després ja tot és favorable. Segueixo anant ràpid i avançant algun corredor.

A partir del quilòmetre 9 ja tot és baixada. Passo amb 59-30, per 1-05-30 l’any passat i 1-02-00 fa dos anys. Malgrat que intento baixar el més ràpid possible, noto que no vaig tan lleuger com altres anys. En el cap vaig fent números de quin podrà ser el temps final. Malgrat intentar baixar d’1-16, al final no és possible i aturo el cronòmetre a 1-16-13. Estic super-content. M’haig de remuntar al 2017 per trobar un temps millor (1-15-51).

Com que abans de la pandèmia, el Farell es celebrava a finals de novembre, principis de desembre, el vaig utilitzar moltes vegades com a test abans de començar a preparar la marató de Barcelona. Ara em serveix per veure com començo la temporada. Aquest resultat tan bo em dona ànims per seguir entrenant. Tot i que haig de dir que darrerament soc molt anàrquic en els meus entrenaments. No planifico res. De fet gairebé decideixo que el faig al dia segons com em trobo, i el que més em ve de gust. Donat el resultat no puc dir que vagi malament fer-ho així. 

Hi tornarem

 

Rogaine de Sant Martí de Centelles

26.5 km. 5-49-53  13-13 x km. 862 metres de desnivell positiu,

125 punts, 23 fites 1r. Ultraveterants i 3r. Superveterans

De nou el dia s’aixeca ben fred, però no estem sota zero com fa unes setmanes a Olvan. Esperem dins el cotxe que sigui l’hora d’entrar al parc tancat. Fem la planificació ben abrigats. Ens marquem un recorregut que ens agrada i ens deixem un parell de fites de bona puntuació pel final de cursa si arribem a temps.

Deixem roba d’abric al cotxe i sortim força ràpids cap a la primera fita, la 37. No havíem planificat anar a la 64, però són sis punts que estan força a prop i cap allà anem. Un cop som a lloc no la trobem immediatament. Ens costa situar-nos entre les diferents feixes de pedra seca fins trobar la fita. Reprenem la nostra planificació, seguint les diferents pistes i corriols.

Baixem en direcció als cingles, i baixem fent ziga-zagues per un corriol ben empedrat per la zona coneguda com La Trona a la cerca de 9 punts que hi ha dalt d’un turó. Fins aquí tot, o gairebé tot, ha estat en baixada. Seguim una pista que va paral·lela a la cinglera per després de passar per la 72 tornar a pujar.

Aquesta pujada és ben dreta i se’ns fa llarga i pesada. En alguns trams hi ha cordes per poder-se agafar i ajudar-se. Si estigués enfangat podria ser perillosa, sobretot, anant de baixada. És la zona coneguda com Els Castellets. Ja som dalt i anem a la 76, una fita a la punta de la cinglera i amb vistes espectaculars. Comentem amb el Joan que és una zona que és mereixedora d’una visita amb posterioritat aprofitant el mapa que tenim.

A partir d’aquí resseguim el cingle per un corriol que ens ofereix bones vistes de la Vall del Congost. Al ser força planer ens permet anar trotant. El dia és assolellat i ja ens podem treure una de les capes que portem a sobre. Avancem per pistes i corriols. A prop de la fita 73 ens criden l’atenció un munt de cotxes aparcats en una pista. Ben aviat veient què hi fan. Hi ha un munt d’escaladors enfilats per les parets.

Seguim en direcció Nord. La 54 es troba en una clariana al mig d’un bosquet entre camps. Hem passat per la clariana, però ens ha quedat al darrera i no l’hem vista. Arribem a una segona clariana i no ens acaba de quadrar el turonet que tenim al davant. Mirem amb atenció el mapa i ja ho entenem. Hem deixat la fita enrere. Estava en la clariana que hem passat abans. Tornem sobre els nostres passos i allà la tenim. Ja portem una mica més de 3 hores. Seguim una mica més al Nord, primer fins la 84, i després fins la 31, que no la teníem en els nostres plans, i comencem el camí de tornada.

La 85 tampoc la teníem als nostres plans, però un cop som a la 41, malgrat els dubtes, decidim anar-hi. A partir d’aquí ens posem em mode tornada. No podem perdre temps i seguim la planificació. Per arribar a la 43, ens cal travessar un petit torrent. La vegetació no ens ho permet i quan ens ho permet, ens situem en un llom on no trobem la fita que busquem. Està clar que no estem al llom que volíem estar. La fita ha quedat enrere i ens caldria travessar un altre torrent. Desistim d’anar-hi i seguim endavant.

Ens apropem al punt decisiu per anar a buscar dues fites d’alta puntuació, 94 i 80, al Sud-oest del mapa. Tots dos anem calculant en el nostre cap si és possible o no. Feta la 53 ens queden 40 minuts i per un moment ens sembla que ho podem fer. Hem vingut a jugar, doncs juguem. Ens llencem el més ràpid possible aprofitant que és baixada en direcció a la 94. Vaig al davant i el Joan ve al darrera. En una cruïlla m’atura. Queden 30 minuts. No és possible fer el que pensaven ja que després de baixar fins la 94 serà pujada fins a l’arribada. Avortem el pla inicial i ens dirigim a l’arribada passant primer per la 33. 

Ha estat una llàstima no poder fer aquestes dues darreres fites, però ha estat una bona decisió, ja que ben segur que hauríem penalitzat i el final hauria estat molt agònic.

La jornada acaba amb un molt arròs amb verdures, mentre comentem les nostres vicissituds amb els companys dels altres equips participants.