diumenge, 23 de desembre del 2018

Volta per l'Obac


Surto de casa que encara és fosc direcció al pati de casa, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Just al meu davant es mostra amb tota la seva esplendor la lluna plena d’aquests dies de començament d’hivern. Darrera meu veig aparèixer la vermellor de la imminent sortida del sol. La convocatòria és a L’Alzina del Salari. La proposta és del company Mirabet que diu que ens portarà a veure pessebres. Mentre esperem l’arribada de més gent ens explica on havia estatl’alzina i el curiós origen del seu nom. Diuen que a sota de l’alzina és on esprocedia a pagar el salari als treballadors de la Masia de La Barata.
Al final serem poquets. Sortim en direcció als graons de Mura, però no hi pugem. Passem pel costat de la Font dels Traginers i ens enfilem fins el GR5.

Ben aviat podem contemplar les grans vistes que hi ha avui del Pla de Bages, fins els Pirineus. Al llarg del matí ens aturarem en diferents indrets per poder-ho contemplar en tota la seva plenitud i poder anomenar els diferents llocs que som capaços d’anar identificant. Ens enfilem fins dalt d’una atalaia que veure millor el paisatge que s’estén als nostres peus (Torrent de l’Infern, Mal Pas de Matarrodona, Puigdoure ...) i al fons Montserrat. En el fons res de nou, però sempre diferent.
Passem pel primer pessebre de la jornada i que al final serà l’únic que veurem. Està en el camí que porta fins a Mura resseguint tota la carena de la Serra de l’Obac.

Com sempre que estem en aquesta zona fem la visita obligada a la imponent Alzina Bonica. Altres anys tenia pessebre, però aquest any no n’hi ha. Ens explica que un any ja només hi havia la caixa de fusta amb un cartell on deia que no hi posaven pessebre perquè altres anys els hi havien destrossat.
Al Coll de Boix tampoc n’hi ha. ¿És possible que aquesta tradició de posar pessebres a diferents indrets de la muntanya s’estigui perdent? Abandonem l’objectiu inicial i agafem de nou el GR5 i a continuació uns petits corriols, d’aquells que només coneix el Mirabet. Ens segueix mostrant llocs insòlits i explicant curiositats i anècdotes de la zona. És tota una enciclopèdia mòbil de la Serra de l’Obac i voltants. Ens porta dalt d’una agulla, segons el mapa de l’Alpina possiblement l’agulla Toni Sors, amb una magnífica vista de tota la vall. Aquí hi ha les cendres del Galta Negra, cap de colla dels Minyons de Terrassa, i altres restes sense nom.
Ens enfilem fins l’ermita de Sant Jaume i baixem fins La Mata.

Travessem el pàrquing del Coll d’Estenelles que ja està ple de cotxes i ens endinsem en la riera de les Arenes que seguim fins sortir a la carretera ben a prop de l’Alzina del Salari on donem per acabada la ruta d’avui.
És tot un luxe voltar per aquesta Serra sota el guiatge del Mirabet gran coneixedor de tots els racons que ens ofereix i que gaudeix de poder-los mostrar a tothom que el vol acompanyar.   

dimecres, 19 de desembre del 2018

Puja i baixa a la Mola


PEDRA
Dura com l’aigua dura.
Arrel d’ella mateixa.
En èxtasi perenne
la pedra perpetua
la pedra, imatge pura,
i la idea de pedra
se’ns fa del tot madura.
Josep Palau i Fabre
Poemes de l’Alquimista

La Mola sempre ha estat allà. Presideix el paisatge del Nord de Sabadell. Es veu des de molts llocs. És la pedra perpetua que sempre tenim al davant. Rep milers de visitants cada setmana. Actua com a pol d’atracció de molts vallesans que hi acudeixen sovint, com si una mena de magnetisme els atragués irremeiablement cap al seu cim.
He aprofitat que aquest migdia feia una temperatura agradable i un bon sol per anar a fer-hi un puja i baixa ràpid sense més pretensions que passar una bona estona. Sense una ruta preestablerta deixo el cotxe junt on comença el corriol de la Canal de les Bruixes. Pujo amb ganes cap el Bolet, un dels molts monòlits curiosos de tot el Parc.
Vaig pujant sense una direcció definida per on em sembla més senzill. Em trobo un parell que literalment és pugen per les parets. Bé, seria més correcte dir que baixen per les parets.
Arribo a la zona planera del cim per un corriol que encara no havia utilitzat mai. Ho miro al mapa i és el que puja per l’Est dels Cingles dels Cavalls.

Malgrat el bon sol, fa un vent desagradable. Sense aturar-me al cim i ja estic baixant direcció a la Font del Saüc. Segueixo, ara ja trotant per la Roca Llarga i la Carena de la Cova de les Ànimes fins arribar al camí de la Font Soleia. Estic a recer del vent. És un dels camins que més m’agrada per les vistes de la plana del Vallès que ofereix.

Força planer em permet trotar amb facilitat. Amb topo amb la sorpresa d’un pessebre a la mateixa Font Soleia. És una de les tradicions de la muntanya en aquesta època de l’any.
Acabo baixant pel conegut Camí dels Monjos i planejant per un dels camins més bonics d’aquesta muntanya el que volta fins a Can Pobla per sota del conegut com la Rambla de Dalt. Bé de fet podríem dir que és la Rambla del Mig. Aquest si que permet córrer amb comoditat. Ja només em queda travessar el pàrquing de Can Pobla i baixar per la Canal de les Bruixes.
Han estat una mica més d’un parell d’hores per fer uns 8 km. i més de 670 metres de desnivell positiu. Un bon puja i baixa.
Allà es queda la Mola acompanyada per altres excursionistes. Gairebé mai està sola. Qualsevol altre dia hi tornaré a pujar per un dels molts corriols condueixen fins el seu cim. Mentrestant la contemplaré des de la plana.

dimarts, 4 de desembre del 2018

Un bon divertiment a Tossa de Mar

Diumenge, 2 de desembre de 2018
Cursa classificatòria pel Campionat de Catalunya esprint
Categoria H50, 1,6 km. i 17 fites. He fet 2,75 km. a 8-18 el km. i amb 16 m. de desnivell positiu
Temps final 22-46, 7è de 12 classificats

Cursa final del Campionat de Catalunya esprint
Categoria H50, 1,3 km i 20 fites. He fet 2,4 km. a 13-20 per km. i 48 m. de desnivell positiu
Temps final 33-46 i 6è de 12 classificats

El Campionat Sprint de Tossa de Mar tanca la temporada de curses oficials del 2018. Després d’un mes de novembre en que tots plegats ja estem una mica farts de tanta pluja, Tossa ens rep amb un bon sol, i una bona temperatura. Al matí tenim la cursa classificatòria pels estrets carrers de la població i un final laberíntic a la platja.

Surto ràpid tal com correspon a una cursa d’aquesta modalitat. La primera fita està en el tercer carrer. Però es produeix la sorpresa: no hi ha cap fita!. No hauré comptat bé? Provo en el següent carrer, però tampoc res. Pujo unes escales que no em quadren amb res. Veig una fita, però no és la que cerco. Amb el cap cot decideixo tornar al triangle i recomençar. Aquí ha estat la meva errada. He sortit massa ràpid i no he pensat prou quin era el carrer que havia d’agafar i no he agafat el correcte. Ara comença la cursa de veritat, però amb 5 minuts perduts tontament.

Porto un bon ritme de cursa pels carrers estrets i placetes, però l’errada inicial em fa ser prudent a l’hora de prendre les decisions, segurament amb més aturades de les necessàries. Tot va bé fins arribar a la fita 9. No ho és! Aquí ja hi estat abans. Resulta que he anat a la 6 en lloc de la 9. Portava el mapa girat. Nova pèrdua de temps, però no tant greu com l’anterior. La fita 10 és la que havia visitat quan encara no havia trobat la primera. Hem trobo bé i accelero el ritme. De la 13 a la 14 travesso la riera sense miraments amb una bona mullada de peus. I de nou el mateix per entrar al laberint al mig de la sorra. Un bon esprint per la platja i final. Llàstima de l’inici de cursa. 7è empatat a temps amb un altre orientador. Els primers queden molt lluny de les meves possibilitats. Malgrat que inicialment penso que no estic classificat per la ronda final resulta que sí ho estic.
Aprofitem la pausa del migdia per fer un bon dinar de “costa”: musclos i paella.

L’espera per saber les hores de sortida de la tarda es fa llarga.

La cursa de la tarda és ben diferent. Tota és dins de la part vella i el castell de Tossa amb molt de desnivell i escales per tot arreu. La primera fita ja és dalt de la muralla. Escales a munt. La segona escales avall i la tercera de nou escales amunt. Això serà una constant. Porto sabatilles d’asfalt gastades i rellisquen molt en les parts humides de les zones obertes i boscos. Perdo temps en la fita 7. La buscava massa amunt i en un moment no sabia exactament on estava. Tota la cursa és un puja i baixa constant. M’estic divertint molt. Tracto d’anar el més ràpid possible. Això comporta prendre les decisions molt de pressa i amb facilitat per fer petits errades d’elecció d’itinerari que cal anar rectificant sobre la marxa. Antepenúltima fita als peus d’Ava Gadner, per reverenciar la seva bellesa abans d’enfilar carrer avall a tota marxa per encarar les dues darreres fites. Resultat final: 6è del campionat de Catalunya a tan sols un segon del cinquè.
Balanç final de les dues curses: m’he divertit molt corrent a més no poder, que darrerament no és molt, pels carrers de Tossa de Mar.

Ja quan marxem cap a casa aturo el cotxe per contemplar la posta de sol que serveix per acomiadar aquest bon diumenge de tardor.