dimarts, 27 de novembre del 2018

Un Farell a la caça


Diumenge 25 de novembre
Cursa de Muntanya del Farell a Caldes de Montbui, 26ª edició
12,4 km. 1-28-29 a 6-20 el km. 289 metres de desnivell positiu
312 de 357 classificats (87%) i 20 de la categoria M5

Va acabant la tardor i abans d’endinsar-nos de ple en l’hivern tinc la que ja s’ha convertit en una cita tradicional per mi, la cursa de muntanya del Farell. Darrerament no entreno massa i després d’un bon escalfament surto des del darrera amb molta calma pels carrers del poble. No miro enrere però tinc la sensació que vaig dels últims.

Deixem l’asfalt i decideixo posar un millor ritme de cursa. Sense haver-ho planificar entro en una cursa a la caça del que tinc pel davant. Molts dels que porto al davant fan alguns trams de la pujada caminant. Això em permet anar avançant posicions. Acaba la pujada llarga i comença l’alternança de baixades i pujades. Les baixades encara se’m donen bé i segueixo avançant a alguns corredors i corredores. Passo la meitat de la cursa amb 42 minuts i amb gairebé tot el desnivell positiu ja fet.

Ara sí que ja estic decidit en posar-me en aquest mode caça al corredor que veig al meu davant. Després de tanta pluja en els darrers dies pensava trobar un terreny molt més enfangat, però no ha estat així. Excepte alguns grans bassals fàcils de sortejar per alguna de les seves bandes, el terreny estava tou, però no enfangat.

En la darrera pujada forta en deixo a un parell més enrere. Afronto la llarga darrera baixada del recorregut en solitari. No tinc a ningú davant. Crec que en cap de les edicions anteriors havia baixat tant sol. Vaig donant caça a algunes ànimes solitàries, però poques. Ja a baix tinc a la vista un grup de 5, quatre corredores i un corredor, accelero el pas per poder-los atrapar abans de travessar la línia d’arribada, però ja no ha estat possible.

Una nova cursa del Farell al sac, dos minuts i mig més lent que l’edició de l’any passat, el meu tercer pitjor temps. L’any que ve tornarem.  

dimarts, 6 de novembre del 2018

Bon regust de boca


Diumenge, 4 de novembre
Copa Catalana 2018 a Sant Corneli, cursa de mitja distància
Categoria H50, 2,6 km. 13 fites i 160 metres de desnivell positiu
He corregut 3,9 km. en 1-06-53 a 17-11 per km. i 170 metres de desnivell positiu 6è de 14 classificats.

Tret del campionat esprint que esfarà a Tossa de Mar el 2 de desembre, aquesta és la darrera cursa oficial de la temporada. Després d’una temporada en que les errades exorbitants han estat força presents en moltes de les curses, errades en les que m’han caigut una bona colla de minuts i que d’alguna manera m’han menjat força la moral, tinc ganes de fer una bona cursa. M’oblido de ser prudent i surto ràpid.  

Però a la segona fita ja m’encallo. No interpreto bé els talussos pintats al mapa i m’enfilo abans d’hora. No era aquest el talús que buscava. El meu està més a l’Oest. La roca on suposo que trobaré la fita, aquesta no hi és. M’he passat de llarg. Per fi tinc la fita. No ha estat un començament massa bo.

Però a partir d’aquí gaudeixo de l’orientació. En tot moment ben situat al mapa, soc capaç de reconèixer els diferents elements pintats en el mapa en el propi terreny, i fer bones eleccions de ruta. Vaig guanyant confiança i procuro anar el més ràpid possible, que tampoc és massa.

Les pluges ho havien deixat tot molt moll i enfangat i hi ha molta més aigua, aiguamolls i petites rieres de les que estan marcades al mapa. És divertit moure’s per aquest terreny. La bona concentració en tot moment és clau, per no acabar en algun lloc sense saber exactament on ets.

Però en els curses d’orientació, la confiança a vegades juga males passades. En les darreres fites vaig coincidint amb una orientadora de la categoria D40 que fan el mateix circuït que nosaltres. Pinçada la 12 i anant cap a la 200 deixo de mirar el mapa i la segueixo. Ens atabalem. Oblidem el mapa i anem en direcció on van la resta d’orientadors i pincem. De cop i volta ens adonem que hem fitat la base de meta sense haver passat per la 200. Tornem enrere a buscar-la i refem el camí fins la meta. Tenim dubtes de si el que hem fet és vàlid.

Un cop descarreguem confirmem que el que hem fet ha estat correcte. Malgrat aquesta errada final i els problemes amb la segona fita acabo prou satisfet de la cursa d’avui. Encara que com sempre en tota cursa d’orientació sempre es pot fer millor.