H45, la categoria dels iaios de la orientació catalana ha canviat significativament aquesta temporada. Hem passat de curses amb 5 o 6 participants en curses que mai baixen de 10 inscrits i en algunes, fins i tot, hem estat 15. La competència ha augmentat amb l'arribada a la categoria d'orientadors que la temporada passada corrien a H40.
El dominador absolut és en Joan Sánchez que ha guanyat totes les curses que ha fet. És un orientador amb molt bon domini tècnic, bona forma física que fa molt poques errades i que de moment queda molt lluny de l'abast de la resta. De fet ja estem satisfets quan ens hi podem apropar. És admirable la manera tan fàcil com fa les curses.
Un altre nou a la categoria en Josep Mª Palau ha estat el guanyador de la única cursa en la que no ha participat el Joan, ja que la organitzava el seu club els Aligots, i comença a ser un habitual del podi. És molt ràpid i fa molt bones curses, però a vegades les seves errades són importants
En Josep Mª Dedeu no està tan fi com a final de la temporada passada i comet més errades, el que fa que aparegui poc en posicions de podi. Però és un bon company em qui dóna gust comentar la cursa acabada.
El que està completament desaparegut és en Mariano Castel, molt allunyat de les posicions de privilegi en totes les curses. Ha perdut la forma aquest any ?
Adrià Tringuell, un dels il·lustres veterans de l'orientació catalana ha fet bones curses, i encara manté la il·lusió per passar-ho bé i assolir bones posicions en les curses malgrat la forta competència d'enguany. Sempre és interessant escoltar-lo.
Sergi Guillem era un dels que a l'inici de temporada esperaven veure'l de forma habitual en les primeres posicions, però no va començar massa bé la Copa Catalana, encara que en les darreres curses s'ha entonat i ja l'hem vist un parell de vegades enfilar-se al podi.
L'altre que també ha pujat un cop al podi ha estat el Lluís Alsius, un orientador molt ràpid, però que gairebé sempre l'acostuma a trair-lo alguna errada al llarg de les curses.
Un dels habituals de les curses és també el Carles Lladó, el federat amb el carnet nº 1 que malgrat la seva edat continua gaudint i participant amb encert a les curses, tot xinoxano.
Malgrat tanta competència he aconseguit mantenir una certa regularitat que excepte la gran errada a Saldes em permet assolir una bona posició en la major part de les curses i mantenir-me tercer en la general de la Copa Catalana.
Ja ha acabat la primera part de la temporada i caldrà esperar al setembre per veure si hi ha algú capaç de guanyar al Joan en alguna de les curses. Aquest és el nostre repte, malgrat que tots sabem que està un pas per davant nostre.
Un dels moments més divertits de les curses, és un cop acabada com cadascú davant del mapa comenta amb els companys de categoria quins han estats els seus neguits, les seves opcions i les seves errades més importants al llarg de la cursa.