dilluns, 30 de juny del 2008

Mala cursa

Ahir cursa d'orientació a La Mussara. Feia molta calor i des del primer moment no em vaig trobar còmode. La cursa era curta, 3.400 metres i només 11 fites. El guanyador estarà al voltant de l'hora.
Vaig trobar les tres primeres fites sense dificultats, però no tenia bones sensacions. La quarta estava a dalt d'un turó al costat d'una roca, però allà dalt estava ple de roques. Quina seria la bona ? Amb una mica de sort la vaig veure allà davant meu. No estava malament, encara podia assolir un bon resultat.
La cinquena no és massa lluny i intento arribar-hi a rumb. No hi ha massa referències i sembla no haver-hi un altre solució.
Trobo el monticle de pedres assenyalat al mapa i les roques on ha d'estar la fita són allà. Ja la tinc! Però resulta que no ni és. Miro i torno a mirar i no la veig, amplio el cercle de la meva recerca, però no hi ha manera.
Torno enrere i repeteixo la aproximació. Vaig a parar al mateix lloc. Ho torno a provar i no paro de voltar pels mateixos llocs. No són l'únic. Allà ens trobem uns quants orientadors cercant la mateixa. En alguns moments penso que potser avui em tocarà abandonar. Mai m'havia passat pel cap en una cursa d'orientació. Finalment i de casualitat la trobo. He passat més de mitja hora. Ja no tinc res a fer de cara a una bona classificació. Després a casa i mirant el mapa amb compte entenc quina ha estat l'errada.
La resta de fites són fàcils i ràpides. No presenten cap problema, situades en llocs fàcilment recognoscibles en el mapa. Arribo a la meta decebut. Avui no ha anat bé. Comento la cursa i el meu problema amb la resta de competidors i companys. Finalment he fet quart. Darrerament ja m'havia acostumat massa bé.

dilluns, 9 de juny del 2008

Bona cursa

Nova cursa de Copa Catalana, aquest cop a L’Escala en un terreny pla i que prometia una cursa ràpida i entretinguda. Eren 6.600 metres, 18 fites i 105 metres de desnivell. Per primera vegada en molts dies no plou, fa sol i, fins i tot, una mica de calor i no hi ha fang.
L’enrenou de Montmeló, juntament amb una acció dels camioners en vaga fa que arribi una mica just de temps i que pràcticament surti sense esclafar. Ja estem en cursa, em situo ràpid i les dues primeres fites em surten bé. Arribo a prop de la 3ª per un camí diferent del previst i això em desorienta una mica. Volto i no la
trobo. Decideixo tornar a començar i ara ja sé on és. Ràpidament cap a la 4.
Veig dues possibilitats d’itinerari per la 5, i quan ja estic en camí canvio la decisió. Segurament no ho tenia que haver fet. No veig una cruïlla i la direcció en la que he d’anar i la brúixola no es corresponen. Vaig malament i rectifico.
Torno a estar en el bon camí i ja està. La 6 està lluny. A córrer per camins s’ha dit. El mateix per la 7 i la 8. No vull arriscar, vaig ràpid i trobo les diferents fites. Així és fins a la 10. Està ple de petits murs que són unes bones referències per marcar els itineraris a fer.
A la sortida de la 10 no sé perquè surto en direcció contrària, però rectifico ràpid.
Quan soc al costat de la 13 em trobo a un orientador de la categoria H18 que fa el mateix circuït. Procuro anar el més ràpid que puc. No vull que em torni a passar el de les darreres curses en que perdo la primera posició cap el final. Anem junts fins a la 16 que trobo primer i veig que ha desaparegut. Ja només en queden dues més sense cap problema.
Han estat 1-15-28 en els que he gaudit molt i que m’ha permès guanyar de nou.
Tinc clar que cada vegada sóc més ràpid a donar-me compte dels errors en cursa i això em permet rectificar i no perdre massa temps. Un cop a casa miro i analitzo els parcials de cada fita. He estat el més ràpid de la meva categoria en 13 fites. Només he comès dues errades importants (fita 3 i 5). He liderat la prova en les dues primeres fites i a partir de la 14. En conclusió una bona cursa i molt bon resultat.

dimecres, 4 de juny del 2008

Una nova modalitat de podi

Aquest diumenge la cursa era ben lluny i al sortir de casa plovia a bots i barrals. Es feia al Parc Palomera, a prop de Saldes, just a sota de La Gallina Pelada. El lloc és preciós però les condicions meteorològiques no en permetien gaudir gens. Va estar una llàstima.
La zona on transcorria la cursa tenia molt desnivell i s’anunciava una cursa molt tècnica. Em toca sortir el primer. Les primeres 4 fites les trobo ràpidament. Em fixo amb tots els detalls del terreny: roques, rierols, tàlvegs, petits corriols. Camí de la cinquena em despisto una mica i a la sisena faig la gran errada de la cursa. Opto per un itinerari agosarat i m’equivoco. Estic bastant temps per trobar-la. M’he enfilat massa amunt quan la fita estava més avall. Quan la trobo veig clarament que l’opció més fàcil (seguir el camins) també era
la més ràpida. Segurament no val la pena arriscar-se tant.
De la 6 a la 7 hi ha una tirada llarga, amb una llarga pujada on en alguns moments em trobo frenat per la vegetació. Canviem de zona. Tinc la sensació de recuperar el temps que havia perdut en la 5 i la 6. Vaig trobant les 6 fites restants sense dificultat. Han estat 3.300 metres amb 270 de desnivell i 12 fites en 1-21-40 i de nou segona posició.
Acabada la cursa, avituallament, comentaris amb els companys de les opcions d’itineraris entre fita i fita i el temps d’espera per recollir els premis. En tota la cursa no ha plogut, hem estat de sort, però en el lliurament de premis cau tota l’aigua del món a sobre nostre.
Posteriorment a casa amb tranquil·litat analitzo la cursa. Molt bé la primera part on encapçalo de nou la cursa, però a part de les errades en la 5 i la 6, on acabo de perdre el primer lloc és en la segona part, i sobre tot, en les darreres fites. Ja m’ha passat en altres curses. Quina pot ser la raó ? Manca de concentració ? Relaxament per què ja acabo ? Tinc que esbrinar-ho per tal d’evitar-ho.