50 rogaines de Som Mas-Sa

 

Les rogaines arriben a Catalunya al gener del 2009 de la mà de l’amic Felip i la seva prestigiosa The Wild Boar. És un esport que m’agrada i al que m’enganxo. Començo amb el Carles Roca, el Joaquin i el Marcel, i més endavant faig rogaines formant equip amb el Felip i també amb el Sergi. Totes aquestes rogaines les disputo dins de la categoria de Veterans.

Però quan s’anuncia que al gener del 2013 el Felip organitzarà el campionat d’Europa de rogaines penso que m’agradaria participar-hi en categoria de Superveterans. Parlo amb el Joan Sánchez d’Aligots i formem l’equip Som Mas-Sa, o sigui, SOM MASferrer i SAnchez. Abans de que arribi el campionat d’Europa, a la tardor del 2012 ens estrenem com equip a la Rogaine de les Tres Valls, en un dia de pluja La nostra segona rogaine ja serà el campionat d’Europa a La Llacuna, la nostra primera rogaine de 24 hores. I des d’aleshores ja n’hem fet 50 com equip, que ja és un número que fa patxoca.  

Les Tres Valls 2012

 

Europeu 2013 a la Llacuna

Han estat un munt d’hores compartides i amb un munt d’anècdotes per explicar. Hem gaudit molt elaborant la nostra estratègia abans de començar. Normalment no ens resulta massa difícil. Al llarg de les hores i hores en els que cerquem fites moltes vegades l’anem modificant sobre la marxa ja que en cursa veiem detalls del mapa que abans de començar se’ns escapen. A vegades cometen errades que cap dels dos és capaç de veure i que ens fa perdre temps, en altres moments un dels dos se’n dona compte i avisa, en parlem, i rectifiquem.

Vam ser l’equip que va inaugurar la categoria de Superveterans, majors de 55 anys i ara ja fa temps que hem passat a la categoria d’Ultraveterans. Amb el pas dels anys hem anat ajustant el nostre esforç físic. Al principi corríem més, però ara ja només trotem a les baixades i la resta de la rogaine la fem caminant.

Un dels moments claus d’una rogaine és quan s’apropa el límit de temps i cal prendre decisions per arribar a l’hora i no penalitzar. A la memòria ens queden alguns finals agònics per no penalitzar en el darrer moment i també alguns finals on hem acabat penalitzant malgrat l’esforç realitzar al darrer moment. Fa temps que una de les decisions clau en el moment d’elaborar l’estratègia és decidir per on arribarem a meta.

Potser si haig de destacar alguns records rellevants citaria els següents

• Les més de tres hores de nit i amb una boira en la que no ens veia pràcticament res que vam necessitar per arribar al Hash House a l’europeu d’Aralar del 2016.   

  

  Campions Iberogaine a Aralar

  
  
• El mundial de Txèquia del 2022, formant part de la selecció Catalunya i on Catalunya va guanyar en categoria absoluta, la nostra darrera rogaine de 24 hores.

  

  Selecció catalana al Mundial de Txèquia

  
   
• Algunes rogaines sota veritables diluvis. Per sort han estat poques vegades. Recordo una edició de les Tres Valls en que van abandonar abans d’hora i aquest mateix gener a Piera on també ens va ploure tota l’estona.

  

  Rogaine de Piera 2026

  
  
• La rogaine d’Aubrac, un excel·lent terreny on es pot gaudir molt de l’orientació, però que vam fer molta estona sota la neu i també amb molt de fred.

Aubrac 2023

 

I per acabar una mica de números d’aquestes 50 rogaines. La majoria de rogaines (35) que hem fet han estat de 6 hores que són les més habituals, però també n’hem fet tres de 24 hores, cinc de 12 hores i també d’altres modalitats (8, 4 i 3 hores). Sumant totes les rogaines fetes portem 375 hores junts.

Al llarg d’aquestes hores hem sumat 1364 quilòmetres i hem trobat 955 fites. Abans d’acabar aquest 2026 arribarem a les 1000 fites com a equip. Quina fita serà?

Hem estat diverses vegades campions de Iberogaine i de Catalunya. En aquestes 50 rogaines hem pujat 37 vegades al podi: 26 primers, 10 segons i 1 tercer).

Llarga vida a Som-Mas-Sa.

Darrer podi de Som Mas-Sa

 

Som Mas-Sa arriba a les 50 rogaines

 

IV Rogaine Sant Martí de Centelles i Centelles

24,6 km. 5-54-03  14-40 x km. 1016 metres de desnivell positiu,

137 punts, 22 fites 1rs. de 3 equips ultraveterans classificats

Ja tocava no haver d’estar pendents de la previsió meteorològica. Fins avui en totes les competicions de l’any hem hagut d’estar pendents del temps. Am tot, semblava probable que en la darrera hora ens mullaríem una mica.

Com que no estava massa lluny de casa m’he confiat i he arribat ben just a l’hora de sortida. El mapa està dividit de Nord a Sud per un gran penya-segat que té 8 llocs per on es pot travessar. Aquest fet marcarà l’estratègia que puguem fer. És clar que les fites que hi ha a la part baixa no son suficients i, per tant, en algun moment haurem de pujar a la part de dalt. Decidim arreplegar les fites del Sud abans de travessar el penya-segat,  i un cop a dalt anar en direcció Nord fins el moment de baixar cap a l’arribada.

Som molts els equips que sortim en direcció a la 31. Hem d’esperar més de dos minuts per fitar i seguir endavant direcció cap a la 72. Fa una temperatura ideal per córrer i anem fent a bon ritme en aquest inici de rogaine, caminat de pressa i trotant  sempre que el terreny és favorable. Seguim el pla previst i anem sumant força punts en la zona baixa: 82, 91, 81, 63, 71.

Sortint de la 71 agafem el corriol que amb una molt forta pujada en ziga-zagues ens permet travessar el penya-segat quan ja portem dues hores de rogaine. La major part de recorregut el fem per corriols i pistes i només deixem els camins quan veiem que el bosc és passable o quan ens apropem a la fita.

Direcció cap a la 42 ens passem de llarg un corriol poc visible i ens cal rectificar per tal de trobar la fita. Tampoc hem perdut massa temps. Per anar a la 92 la nostra idea és agafar un corriol que hi ha dibuixat al mapa, però no el trobem i acabem haver d’anar per un altre corriol que hi ha més endavant. 

Aquí ens trobem un altre equip d’ultraveterans que també està format per un Ricard i un Joan. Anem una estona amb ells i segurament per aquesta raó tots dos equips ens equivoquen una mica a la sortida de la fita però rectifiquem. Van més ràpids que nosaltres i els deixem de veure. Tal com havíem previst a l’inici aquí ja portem tres hores de competició.

Passem per una zona on els corriols no son massa clars. Amb les pluges la vegetació ha crescut molt i els oculta. Anem paral·lels a un torrent i d’aquesta manera arribem al camí que buscàvem que ens ha de portar fins la 86. Aquí ens han passat com fuets, l’Albert i l’Andris. Baixen com si res per mig de matolls i bardisses fins arribar al camí. Per alguna cosa van ser  campions del món a Txèquia el 2022, i són un dels millors equips de Rogaine dels darrers anys.

Ens arrisquem una mica i ens sortim de mapa seguint una pista que ens sembla lògic que enllaci al camí que nosaltres busquem com així  resulta ser. Arribats a la 57 fem un petit canvi d’estratègia. Simplement canviem l’ordre en que farem les dues fites següents i abandonem la idea d’arribar fins a la 43. Son massa pocs punts per la volta que cal donar. Fitem la 94, la fita més a l’Oest quan ja tan sols ens falta menys de dues hores i ja comencem a pensar en el final de cursa.

Sumem tres fites més abans de deixar la part alta: 76, 61 i 75. I a partir d’aquí avall que fa baixada. Ens resta una mica menys d’una hora. En tenim dues de molt clares, la 53 i la 33, però un cop feta aquesta ens resta gairebé mitja hora. Veiem la possibilitat de fer una darrera fita, la 34 i allà anem, ara si a contrarellotge. I des de la 34 baixem per un corriol per sota d’una línia elèctrica fins l’arribada.

Acabem molt satisfets de la rogaine que ens ha sortit, amb una molt bona estratègia i pràcticament sense errades tret d’alguns petits dubtes en alguna fita que hem corregit amb molta rapidesa. A més a més hem mantingut un ritme força regular al llarg de les 6 hores. Amb aquesta rogaine Som Mas-Sa ha arribat a la seva rogaine número 50.  

 

Els balcons del Lluçanès

 

19,3 km. 4 hores 58 minuts 752 metres de desnivell positiu

La revista Vértex núm. 313 del darrer trimestre del 2024 està dedicada a la comarca del Lluçanès. Em va atraure la circular dels balcons del Lluçanès. L’usuari de wikiloc Aventura’t té una ruta molt similar però que la fa en sentit contrari. Les rutes d’Aventura’t estan sempre molt ben explicades i és la que bàsicament vaig acabar seguint.

En el viatge quan arribo a Osona, i com no pot ser d’una altra manera, la boira em rodeja, fins que deixo la plana i m’enfilo cap l’altiplà del Lluçanès. L’excursió comença a Sant Boi de Lluçanès amb una petita volta pel poble. Em va cridar l’atenció aquest mural.

 

A poc de començar em topo amb el roure de la Senyora. Es diu així perquè sembla que la senyora s’asseia a l’ombra d’aquest majestuós roure per llegir o fer labors. També rep altres noms, entre ells el de Roure Bonic. 

 

Deixo el Roure enrere i començo la pujada per pista fins assolir el cim dels Munts, un lloc de molta anomenada en la comarca, així com també a Osona. Recordo que els meus pares en parlaven. Possiblement hi havia estat de petit amb ells, però no ho recordo. És una bona atalaia que ofereix una vista de 360 graus on m’hi entretinc una bona estona identificant tot el que abasta la vista amb l’ajuda dels diferents plafons panoràmiques.

 

Baixo per un corriol una mica revirat però que no presenta cap dificultat fins arribar a una zona de camps i pastures. En aquesta baixada m’he topat amb la molesta eruga del boix que s’enganxa per tot. Travesso una zona més o menys planera per diferents pistes. A estones camino ràpid i a estones, la major part, vaig trotant. Porto un bon ritme. Gaudeixo del bon dia que fa.

M’enfilo fins el PuigCornador (1082 metres), des d’on entre la vegetació puc contemplar el poble d’on he sortit. 

 

A partir d’aquí carenejo per un corriol on cal estar atent a les marques grogues. És un bon camí si no fos per l’emprenyadora eruga del boix. Per una banda sembla que travessis de forma constant entre teranyines, per l’altra banda veig les erugues penjades que acaben per sobre teu: la roba, la motxilla, la pell ... Fa força fàstic i tota l’estona m’estic traient erugues de sobre. Quan per fi surto del corriol, em trec la motxilla i la samarreta i m’espolso les erugues que portava enganxades per tot arreu.

El camí és còmode i m’arribo fins a Sant Salvador de Bellver, un lloc ben conservat i un nou mirador d'on poder contemplar de nou la plana d'Osona, ara ja lliure de boira. Em rep un gat que m’acompanya un tros com si fos el meu guia. Deixo Sant Salvador i torno a entrar en una zona de corriol, però aquest per sort està lliure de l’eruga. Té tendència a baixar i el gaudeixo d’allò més.

Ressegueixo tot un rocam per sota. A baix tinc una riera i per sobre meu, sota les roques hi ha una balma a la que m’enfilo. Es tracta de la Balma se Serinyà on es poden contemplar restes de murs de quan la balma va ser utilitzada. Torno a baixar i de nou segueixo les marques grogues. El corriol es transforma en una pista que ressegueix la riera de la Mina en lleugera pujada. Acaba en la Font de la Mina, on hi ha un roure inclinat/repenjat en una de les dues taules de pedra que hi ha al costat de la font. 

 

Una lleugera pujada em mena fins un coll i a partir d’aquí ja tot serà terreny favorable fins tornar al punt d’inici de l’excursió. Abans de finalitzar em topo amb un altre arbre monumental, el roure de la Mandra. L’excursió s’inicia i s’acaba amb un roure monumental.

 

Ha estat una sortida entretinguda per una zona que no coneixia i on segurament caldrà fer-hi noves incursions per explorar una mica més aquesta comarca.