Som Mas-Sa arriba a les 50 rogaines

 

IV Rogaine Sant Martí de Centelles i Centelles

24,6 km. 5-54-03  14-40 x km. 1016 metres de desnivell positiu,

137 punts, 22 fites 1rs. de 3 equips ultraveterans classificats

Ja tocava no haver d’estar pendents de la previsió meteorològica. Fins avui en totes les competicions de l’any hem hagut d’estar pendents del temps. Am tot, semblava probable que en la darrera hora ens mullaríem una mica.

Com que no estava massa lluny de casa m’he confiat i he arribat ben just a l’hora de sortida. El mapa està dividit de Nord a Sud per un gran penya-segat que té 8 llocs per on es pot travessar. Aquest fet marcarà l’estratègia que puguem fer. És clar que les fites que hi ha a la part baixa no son suficients i, per tant, en algun moment haurem de pujar a la part de dalt. Decidim arreplegar les fites del Sud abans de travessar el penya-segat,  i un cop a dalt anar en direcció Nord fins el moment de baixar cap a l’arribada.

Som molts els equips que sortim en direcció a la 31. Hem d’esperar més de dos minuts per fitar i seguir endavant direcció cap a la 72. Fa una temperatura ideal per córrer i anem fent a bon ritme en aquest inici de rogaine, caminat de pressa i trotant  sempre que el terreny és favorable. Seguim el pla previst i anem sumant força punts en la zona baixa: 82, 91, 81, 63, 71.

Sortint de la 71 agafem el corriol que amb una molt forta pujada en ziga-zagues ens permet travessar el penya-segat quan ja portem dues hores de rogaine. La major part de recorregut el fem per corriols i pistes i només deixem els camins quan veiem que el bosc és passable o quan ens apropem a la fita.

Direcció cap a la 42 ens passem de llarg un corriol poc visible i ens cal rectificar per tal de trobar la fita. Tampoc hem perdut massa temps. Per anar a la 92 la nostra idea és agafar un corriol que hi ha dibuixat al mapa, però no el trobem i acabem haver d’anar per un altre corriol que hi ha més endavant. 

Aquí ens trobem un altre equip d’ultraveterans que també està format per un Ricard i un Joan. Anem una estona amb ells i segurament per aquesta raó tots dos equips ens equivoquen una mica a la sortida de la fita però rectifiquem. Van més ràpids que nosaltres i els deixem de veure. Tal com havíem previst a l’inici aquí ja portem tres hores de competició.

Passem per una zona on els corriols no son massa clars. Amb les pluges la vegetació ha crescut molt i els oculta. Anem paral·lels a un torrent i d’aquesta manera arribem al camí que buscàvem que ens ha de portar fins la 86. Aquí ens han passat com fuets, l’Albert i l’Andris. Baixen com si res per mig de matolls i bardisses fins arribar al camí. Per alguna cosa van ser  campions del món a Txèquia el 2022, i són un dels millors equips de Rogaine dels darrers anys.

Ens arrisquem una mica i ens sortim de mapa seguint una pista que ens sembla lògic que enllaci al camí que nosaltres busquem com així  resulta ser. Arribats a la 57 fem un petit canvi d’estratègia. Simplement canviem l’ordre en que farem les dues fites següents i abandonem la idea d’arribar fins a la 43. Son massa pocs punts per la volta que cal donar. Fitem la 94, la fita més a l’Oest quan ja tan sols ens falta menys de dues hores i ja comencem a pensar en el final de cursa.

Sumem tres fites més abans de deixar la part alta: 76, 61 i 75. I a partir d’aquí avall que fa baixada. Ens resta una mica menys d’una hora. En tenim dues de molt clares, la 53 i la 33, però un cop feta aquesta ens resta gairebé mitja hora. Veiem la possibilitat de fer una darrera fita, la 34 i allà anem, ara si a contrarellotge. I des de la 34 baixem per un corriol per sota d’una línia elèctrica fins l’arribada.

Acabem molt satisfets de la rogaine que ens ha sortit, amb una molt bona estratègia i pràcticament sense errades tret d’alguns petits dubtes en alguna fita que hem corregit amb molta rapidesa. A més a més hem mantingut un ritme força regular al llarg de les 6 hores. Amb aquesta rogaine Som Mas-Sa ha arribat a la seva rogaine número 50.  

 

Els balcons del Lluçanès

 

19,3 km. 4 hores 58 minuts 752 metres de desnivell positiu

La revista Vértex núm. 313 del darrer trimestre del 2024 està dedicada a la comarca del Lluçanès. Em va atraure la circular dels balcons del Lluçanès. L’usuari de wikiloc Aventura’t té una ruta molt similar però que la fa en sentit contrari. Les rutes d’Aventura’t estan sempre molt ben explicades i és la que bàsicament vaig acabar seguint.

En el viatge quan arribo a Osona, i com no pot ser d’una altra manera, la boira em rodeja, fins que deixo la plana i m’enfilo cap l’altiplà del Lluçanès. L’excursió comença a Sant Boi de Lluçanès amb una petita volta pel poble. Em va cridar l’atenció aquest mural.

 

A poc de començar em topo amb el roure de la Senyora. Es diu així perquè sembla que la senyora s’asseia a l’ombra d’aquest majestuós roure per llegir o fer labors. També rep altres noms, entre ells el de Roure Bonic. 

 

Deixo el Roure enrere i començo la pujada per pista fins assolir el cim dels Munts, un lloc de molta anomenada en la comarca, així com també a Osona. Recordo que els meus pares en parlaven. Possiblement hi havia estat de petit amb ells, però no ho recordo. És una bona atalaia que ofereix una vista de 360 graus on m’hi entretinc una bona estona identificant tot el que abasta la vista amb l’ajuda dels diferents plafons panoràmiques.

 

Baixo per un corriol una mica revirat però que no presenta cap dificultat fins arribar a una zona de camps i pastures. En aquesta baixada m’he topat amb la molesta eruga del boix que s’enganxa per tot. Travesso una zona més o menys planera per diferents pistes. A estones camino ràpid i a estones, la major part, vaig trotant. Porto un bon ritme. Gaudeixo del bon dia que fa.

M’enfilo fins el PuigCornador (1082 metres), des d’on entre la vegetació puc contemplar el poble d’on he sortit. 

 

A partir d’aquí carenejo per un corriol on cal estar atent a les marques grogues. És un bon camí si no fos per l’emprenyadora eruga del boix. Per una banda sembla que travessis de forma constant entre teranyines, per l’altra banda veig les erugues penjades que acaben per sobre teu: la roba, la motxilla, la pell ... Fa força fàstic i tota l’estona m’estic traient erugues de sobre. Quan per fi surto del corriol, em trec la motxilla i la samarreta i m’espolso les erugues que portava enganxades per tot arreu.

El camí és còmode i m’arribo fins a Sant Salvador de Bellver, un lloc ben conservat i un nou mirador d'on poder contemplar de nou la plana d'Osona, ara ja lliure de boira. Em rep un gat que m’acompanya un tros com si fos el meu guia. Deixo Sant Salvador i torno a entrar en una zona de corriol, però aquest per sort està lliure de l’eruga. Té tendència a baixar i el gaudeixo d’allò més.

Ressegueixo tot un rocam per sota. A baix tinc una riera i per sobre meu, sota les roques hi ha una balma a la que m’enfilo. Es tracta de la Balma se Serinyà on es poden contemplar restes de murs de quan la balma va ser utilitzada. Torno a baixar i de nou segueixo les marques grogues. El corriol es transforma en una pista que ressegueix la riera de la Mina en lleugera pujada. Acaba en la Font de la Mina, on hi ha un roure inclinat/repenjat en una de les dues taules de pedra que hi ha al costat de la font. 

 

Una lleugera pujada em mena fins un coll i a partir d’aquí ja tot serà terreny favorable fins tornar al punt d’inici de l’excursió. Abans de finalitzar em topo amb un altre arbre monumental, el roure de la Mandra. L’excursió s’inicia i s’acaba amb un roure monumental.

 

Ha estat una sortida entretinguda per una zona que no coneixia i on segurament caldrà fer-hi noves incursions per explorar una mica més aquesta comarca.

Campionat d'Espanya marcat per la neu

 

CEO mitja M65                                   11 fites 2.2 km. 40-12            15è de 31

CEO llarga M65                                  15 fites 3,6 km. 1-16-26         20è de 30

CEO relleus Homes veterans D         10 fites 2,6 km. 1-09-23         4t. de 6 equips

Des del moment que vaig saber que es farien els campionats d’Espanya a Lles de Cerdanya vaig tenir clar que hi participaria. És una bona oportunitat relativament a prop de casa.

Darrerament el temps està força boig i en aquest CEO no ha estat una excepció. Els darrers dies ha nevat a la zona. Arribo a Bellver el dijous a mitja tarda amb la idea de poder fer el model Event. Ha estat nevat fins aquest matí i hi ha un bon pam de neu. No ho dubto, em calço les raquetes i a fer el model event s’ha dit. Hi esmerço gairebé dues hores per trobar totes les fites en una situació i una experiència que no havia viscut mai. Ha estat útil per entendre les zones del mapa amb roques i tallats.

Al vespre rebem un comunicat de l’organització per informar-nos que per la neu la mitja de l’endemà no es farà a Lles de Cerdanya i que es trasllada a Bellver (el pla B).

La zona de competició de la mitja està a prop d’on estic allotjat i això em permet anar-hi caminant sense presses i gaudir del gran ambient que es viu a la zona. Hi ha un miler d’inscrits i es nota.

Arranco lent per assegurar les primeres fites i les trobo bé. Gaudeixo de l’orientació per aquests boscos. Podria anar més ràpid però prefereixo assegurar i no cometre errades. A la 6 baixo en excés i després haig de recuperar el que he baixat. Acabo amb força i amb bones sensacions. Estic satisfet de la meva cursa però he quedat lluny dels primers.     

Aprofito la tarda per donar un tomb per la zona francesa i fer una passejada amb raquetes per la vall de Campcardós que forma part de la ruta dels Bons Homes. Hi ha un bon tou de neu. Em rodeja el silenci, el blanc i el bosc a prop del torrent curull d’aigua que baixa amb força.

L’endemà és el torn de la llarga que farem en el mapa de Cap de Rec a gairebé 2000 metres d’alçada i on ens espera la neu. El fet d’haver-nos d’orientar a través de boscos completament blancs hi afegeix un punt de diversió. Començo una mica dubitatiu, però em vaig entonant al llarg de la cursa. És divertit córrer i cercar fites en una situació completament nova. A mitja cursa m’atrapa el Felip, un company de club de la meva mateixa categoria. El segueixo una estona i em porta pel mal camí, però rectifiquem. A partir d’aquí accelero fins creuar la meta. Ja hem enllestit la segona cursa i demà ens espera la cursa de relleus.

M’agafo la tarda amb calma. Llegeixo una bona estona a la terrassa de l’alberg mentre poso a assecar les sabatilles. A mitja tarda ja estic cansat de tanta neu i em decideixo per anar a Mussa a fer la ruta dels búnquers de Músser. Resulta ser un passeig agradable per esperar l’hora de sopar.

I el darrer dia és el torn de la sempre especial i emocionant cursa de relleus. Participo en un equip de Veterans D, amb el Felip que surt primer i el Benet que farà la darrera posta.

Després de veure l’espectacular sortida em preparo per rebre el relleu del Felip. Surto gairebé darrera del Ramon Casal que participa en la mateixa categoria. L’avanço, però m’haig d’aturar poc després, ja que gairebé perdo una sabatilla en un aiguamoll. Resolta la primera fita em dirigeixo cap a la segona. Quan em penso que ja tinc la fita, resulta que la que he trobat no és meva. A partir d’aquí dono força voltes sense aconseguir orientar-me. De fet no trobo la sortida a l’entrellat fins que pregunto a un company on soc. He esmerçat 27 minuts en aquesta fita. La resta de cursa em va prou bé, però ja està tot perdut. Passo el relleu al Benet que fa un relleu molt ràpid que ens col·loca quarts. Sense el problema de la fita dos podríem haver aspirat a podi. Quina llàstima!

No pujar al podi també té avantatges. No haig d’esperar i ja puc enfilar el camí cap a casa. Ha estat tota una experiència: un campionat d’Espanya marcat per la neu.