Paüls - Arnes
23,4 km. 8-03-15 20-39 x km. 1210 metres de desnivell positiu
No em cal sortir al carrer per saber que el vent continua bufant amb força.
Després d’un esmorzar pantagruèlic i una bona estona de conversa amb la Montse
de Ca Les Barberes començo l’etapa d’avui.
Travesso el poble en pujada. Em creuo amb alguns infants amb motxilles
escolars que també inicien la seva jornada. Surto del poble pel costat de
cementiri i agafo una pista que va pujant lleugerament. És una bona manera
d’entrar en calor. Paüls està rodejat de muntanyes rocoses per a tots els
costats, menys per un, per on arriba la carretera que l’uneix amb la resta del
món.
S’acaba la pista i agafo un corriol per continuar pujant en direcció al
Coll de la Gilaberta. Malgrat ser un corriol pedregós, la pujada es fa bé. Vaig
guanyant alçada a poc a poc. El terra està farcit de fòssils “marins” que ens
recorden que en un passat molt llunyà totes aquestes terres com moltes altres
de Catalunya estaven submergides sota el mar. Els darrers 400 metres fins
arribar al coll pugen molt més drets i es fan feixucs.
Deixo la motxilla al coll i faig un puja i baixa fins a la Punta de l’Aigua
(1091 metres). El vent en el cim és molt fort i fred. M’obliga a abrigar-me de
nou. Com des de tots els cims, les vistes són fabuloses. En aquest inici
d’etapa gairebé ja he fet tot el desnivell, o al menys la major part del
desnivell d’avui.
Trec els bastons per la baixada. Malgrat que no resulta ser massa
pronunciada m’ajuden a no carregar tant les cames.
Passo pel costat d’alguns masos en runes, d’aquells que fan pensar com
devia ser la vida en aquestes contrades tan apartades en els temps passats: Mas
de les Creuetes del Lloà, Mas de Fandos, ... Una gran part dels terrenys pels
que passo avui, i també la resta de les jornades estan farcits de marges de
pedra seca encara en força bon estat i de vells ametllers, molts d’ells gairebé
només en resta el tronc ennegrit i també velles oliveres.
M’aturo a menjar una mica en un “restaurant” amb vistes a les Roques de
Benet, unes roques que impressionen de lluny, però que encara impressionen més
de la vora. Estic assegut en les restes d’un mas amb el que havien estat els
seus camps al davant.
Ja no fa vent i la calor comença a notar-se. Ja de nou en marxa, uns pocs
metres més enllà del lloc on he menjat escolto una remor i al cap de poc veig
creuar el corriol el que suposo que és una cabra de les que poblen el Parc
Natural de Els Ports.
Després d’un llarg tram per pista i també per asfalt agafo un corriol que
em mena fins els Estrets d’Arnes. Em sorprèn trobar tanta aigua amb la sequera
que estem patint aquest any a tot arreu. Hi ha un camí molt arreglat que
segueix tots els estrets i es pot veure com circula una mica d’aigua. És un
lloc veritablement espectacular que amb més aigua encara deu ser molt millor.
Els Estrets s’acaben en el lloc conegut com el Toll Blau, una mena de
piscina natural que és l’únic lloc on està permès el bany. A partir d’aquí encara
em resta un llarg tram per corriol i després per asfalt fins a arribar a Arnes,
fi d’etapa.
Arnes és un poble de menys de 500 habitants amb un Ajuntament renaixentista
monumental, escola, casal, un petit supermercat, oficina bancària, farmàcia,
bar i un cinema els diumenges.
Des de l’habitació de l’allotjament puc contemplar una bona panoràmica dels
llocs per on he passat al llarg de la jornada, des de la punta de l’Aigua, fins
les Roques de Benet.
Prenc una birra i unes braves al Casal mentre escric el diari i llegeixo
una estona tot esperant el sopar. I a descansar ben aviat després de donar un
petit tomb pel poble.
