Les rogaines arriben a Catalunya al gener del 2009 de
la mà de l’amic Felip i la seva prestigiosa The Wild Boar. És un esport que m’agrada
i al que m’enganxo. Començo amb el Carles Roca, el Joaquin i el Marcel, i més
endavant faig rogaines formant equip amb el Felip i també amb el Sergi. Totes
aquestes rogaines les disputo dins de la categoria de Veterans.
Però quan s’anuncia que al gener del 2013 el Felip
organitzarà el campionat d’Europa de rogaines penso que m’agradaria
participar-hi en categoria de Superveterans. Parlo amb el Joan Sánchez d’Aligots
i formem l’equip Som Mas-Sa, o sigui, SOM MASferrer i SAnchez. Abans de que
arribi el campionat d’Europa, a la tardor del 2012 ens estrenem com equip a la Rogaine de les Tres Valls, en un dia de pluja La nostra segona rogaine ja serà el campionat d’Europa
a La Llacuna, la nostra primera rogaine de 24 hores. I des d’aleshores ja n’hem
fet 50 com equip, que ja és un número que fa patxoca.
 |
| Les Tres Valls 2012 |
 |
| Europeu 2013 a la Llacuna |
Han estat un munt d’hores compartides i amb un munt d’anècdotes
per explicar. Hem gaudit molt elaborant la nostra estratègia abans de començar.
Normalment no ens resulta massa difícil. Al llarg de les hores i hores en els
que cerquem fites moltes vegades l’anem modificant sobre la marxa ja que en
cursa veiem detalls del mapa que abans de començar se’ns escapen. A vegades
cometen errades que cap dels dos és capaç de veure i que ens fa perdre temps,
en altres moments un dels dos se’n dona compte i avisa, en parlem, i rectifiquem.
Vam ser l’equip que va inaugurar la categoria de
Superveterans, majors de 55 anys i ara ja fa temps que hem passat a la
categoria d’Ultraveterans. Amb el pas dels anys hem anat ajustant el nostre
esforç físic. Al principi corríem més, però ara ja només trotem a les baixades
i la resta de la rogaine la fem caminant.
Un dels moments claus d’una rogaine és quan s’apropa
el límit de temps i cal prendre decisions per arribar a l’hora i no penalitzar.
A la memòria ens queden alguns finals agònics per no penalitzar en el darrer
moment i també alguns finals on hem acabat penalitzant malgrat l’esforç
realitzar al darrer moment. Fa temps que una de les decisions clau en el moment
d’elaborar l’estratègia és decidir per on arribarem a meta.
Potser si haig de destacar alguns records rellevants
citaria els següents
- Les més de tres
hores de nit i amb una boira en la que no ens veia pràcticament res que vam
necessitar per arribar al Hash House a l’europeu d’Aralar del 2016.
 |
| Campions Iberogaine a Aralar |
-
El mundial de Txèquia del 2022, formant part de la
selecció Catalunya i on Catalunya va guanyar en categoria absoluta, la nostra
darrera rogaine de 24 hores.
 |
| Selecció catalana al Mundial de Txèquia |
-
Algunes rogaines sota veritables diluvis. Per sort han
estat poques vegades. Recordo una edició de les Tres Valls en que van abandonar
abans d’hora i aquest mateix gener a Piera on també ens va ploure tota l’estona.
 |
| Rogaine de Piera 2026 |
-
La rogaine d’Aubrac, un excel·lent terreny on es pot
gaudir molt de l’orientació, però que vam fer molta estona sota la neu i també
amb molt de fred.
 |
| Aubrac 2023 |
I per acabar una mica de números d’aquestes 50
rogaines. La majoria de rogaines (35) que hem fet han estat de 6 hores que són
les més habituals, però també n’hem fet tres de 24 hores, cinc de 12 hores i
també d’altres modalitats (8, 4 i 3 hores). Sumant totes les rogaines fetes portem
375 hores junts.
Al llarg d’aquestes hores hem sumat 1364 quilòmetres i
hem trobat 955 fites. Abans d’acabar aquest 2026 arribarem a les 1000 fites com
a equip. Quina fita serà?
Hem estat diverses vegades campions de Iberogaine i de
Catalunya. En aquestes 50 rogaines hem pujat 37 vegades al podi: 26 primers, 10
segons i 1 tercer).
Llarga vida a Som-Mas-Sa.
 |
| Darrer podi de Som Mas-Sa |
