dilluns, 11 de juliol de 2022

Totes les fites de la Rogaine del Vallès

38,6 km. 8-35-05 13-21 x km. 885 de desnivell positiu.

Des del dia de la celebració de la Primera Rogaine del Vallès a Sant Quirze que tenia entre cella i cella provar de fer-la passant per totes les fites, amb sortida i arribada des de casa. Volia comprovar quina distància suposava i quan temps necessitaria per fer-ho.

Em poso en marxa a les 5.30, quan tot just clareja una mica. Passo per les fites del Parc Agrari i trotant faig algunes de les fites que hi ha a la zona urbana de Sant Quirze. Ben aviat puc contemplar la sortida del sol. El dia serà calorós i haig d’aprofitar les primeres hores per avançar ràpid.


Són 40 fites i mentalment m’he dividit la rogaine en 4 parts. Passo per la fita que fa 10, ja al mig del bosc, en 1-40 i 8,8 km. 


Els corriols són magnífics i amb algunes fortes pujades que em comencen a fer bufar i gaudir a l’hora.




Travesso a l’altra banda de la Serra de Galliners i baixo en direcció a les que estan més a prop de Sant Feliuet. Abans d’arribar-hi ja tinc la fita 20, una que està dins d’una antiga piscina abandonada. Porto 3-22 i 17,1 km. Fins aquí he trotat a les baixades i a les zones planes. 


Però a partir d’aquí afluixo el ritme i caminaré la major part del temps. Entro en una zona què és un puja i baixa constant i ara les distàncies entre fita i fita també són més grans. Passo per la fita 45, una fita que ningú va fer el dia de la Rogaine. No m’estranya està en terra de ningú i a part de la seva poca puntuació, no ve de pas en cap de les estratègies de cursa.

Aprofito una de les fonts per hidratar-me com cal i refrescar-me. Ja tinc clar que la Rogaine se’m farà molt llarga. En la fita 30 ja porto gairebé 6 hores, en concret 5-54 i 27,2 km. 


Els camins segueixen sent agradables, però ja amb poca ombra. 


Tinc controlades totes les fonts del recorregut, i m’aturo a totes a hidratar-me bé, i mullar-me el cap. En la darrera part i ja amb ganes d’acabar, torno a trotar sempre que puc.

Concloc la rogaine amb la fita 40 i 8 hores justes de recorregut i 36 km. 



La feina ja està feta i ja només resta arribar fins a casa. Malgrat les ganes d’arribar i acabar, m’ho agafo amb calma. Ha estat un bon entrenament llarg de preparació pel mundial de rogaine a finals d’agost a Txèquia. Allà espero no passar tanta calor.

Per cloure de tot faig un parell de clares i una tapa abans de pujar a casa. Crec que m’ho he ben guanyat, no?

diumenge, 3 de juliol de 2022

Gaudint de l'orientació

Dos dies de Fontanals

Dissabte, llarga distància: 5,1 km. 1-08-28 160 metres desnivell positiu, 1r. de 4 a H60

Diumenge, mitja distància: 3,8 km. 1-05-47 114 metres desnivells positiu 2n. de 5 H60

Segon en el global dels dos dies.

El Pla de les Forques és un entorn i un mapa que m’agrada. Darrerament no faig massa curses d’orientació, però aquesta m’atrau, malgrat que és un mapa en el que acostumo a fer més errades del compte. Sempre que hi vaig recordo que aquí era un dels llocs al que acostumàvem a anar amb els pares i els tiets de Vic a caçar bolets.

Sortida. Foto del COC

El dissabte soc dels primers a sortir i ho faig sense pressa. Fins a la primera fita és més aviat en pujada i vaig lent. Ja fa temps que a les pujades puc córrer ben poc, però això també em permet pensar més i anar més directe a les fites. Per arribar a la tercera torna a tocar una forta pujada pel mig del bosc fins assolir el llom. La pujada se’m fa llarga i el llom no arriba mai. De fet, en algun moment penso que ja hi soc i no és així. Al final ja estic al llom i localitzo la clariana on hi ha la fita. La 4 i 5 són en baixada i amb pocs elements significatius, i haig d’anar amb molt de compte de no passar-me.

A la 6 decideixo donar la volta pels camins per estalviar-me pujar de nou. Això m’ha permès trotar, però crec que hauria esta més ràpid fer-ho per la via directa pujant i baixant.

Tant passar tanques de bestiar per sota, sumat al fet de tenir que anar ajupit degut a la gran quantitat de branques baixes dels arbres, fa que l’esquena se’n ressenti i la començo a notar. La 8 està en una zona on recordo haver fet errades en altres edicions, i a punt estic de tornar-hi, però rectifico i ja la tinc. La 9 me la passo, però un lleuger tàlveg em permet rectificar i al girar-me veure la fita. Dues fites més, força ràpides i ja estic. Acabo prou satisfet, i més quan veig que després de molt de temps guanyo la cursa. He revisat les meves notes i les darreres curses de Copa Catalana que havia guanyat van ser la temporada 2015 a Sant Martí Sescorts i a Malanyeu. Sabia que feia temps, però no era conscient que n’hagués passant tant

Diumenge surto amb una mica de pressió per conservar el primer lloc del dissabte, però amb l’esquena adolorida. A les primeres fites vaig bé i gaudeixo. La quarta no la trobo a la primera i haig de fer una mica de volta per acabar de localitzar-la, i per anar a la 5 faig més volta del compte al sortir en la direcció equivocada de la fita 4. A partir d’aquí gaudeixo de la cursa i les vaig trobant totes a la primera, malgrat que l’esquena em fa força la guitza. A les darreres fites em trobo molt lent i cansat. Se’m fa feixuc aquest final. De fet perdo una mica de temps a la darrera fita. Ja em costa pensar. He fet segon que tampoc està gens malament, però he perdut la posició de privilegi en la suma de resultats dels dos dies.

Arribada de diumenge. Foto del COC.


divendres, 10 de juny de 2022

Costa Pubilla i més

 18,8 km. 5 hores 51 minuts, 1160 metres de desnivell positiu

Entre naps i cols feia molt de temps que no sortia d’excursió. Malgrat estar jubilat, un es va enredant i comprometent en diferents activitats, i a vegades costa trobar temps per passar una jornada trescant per la muntanya.

Tinc guardat un arxiu amb les excursions i rutes que per una raó o una altra tinc interès per fer, i aquesta que faré avui feia temps que la tenia entra cella i cella. La vaig treure del wikiloc d’Aventura’t, un usuari de wikiloc molt actiu i que sempre fa propostes interessants, encara que algunes massa agosarades per a mi.

Arribo al petit poble de Toses passades les vuit del matí. Encara que aquests dies ja fa calor, i encara s’espera que aviat en faci més, arranco la caminada amb fresqueta, 9 graus, una molt bona temperatura per caminar.

La primera part és un llarg flanqueig seguint la riba del Rigard amb constants tobogans pel mig del bosc. Travesso diferents torrents, fins arribar a l’alçada de Fornells de la Muntanya. A partir d’aquí començo a guanyar alçada de forma força còmode pel mig d’un bosc força net. En alguns trams, cal estar atent a no perdre el camí.

Plans de Nevà

Arribo als Plans de Nevà, una zona oberta de pastura on hi ha ramats de vaques i ovelles. Ara el camí planeja tot travessant aquests plans d’Oest a Est, fins arribar a un petit búnquer, conegut com a Fortí de la Font Negra, que forma part de la línia P. Aquí comença el darrer tram de pujada, primer fins el Coll de la Coma Ermada i després fins el Costa Pubilla (2056 m.).

Fortí de la Font Negra

Costa Pubilla (2056 m.)

Bon moment per aturar-se, fer un mos i contemplar les vistes gairebé infinites de cims i valls, que van des dels cims dels Pirineus, fins a la Serralada Prelitoral. Avui el cel és clar i net i les vistes són excel·lents.

Toca seguir avançant per la carena, i per tot un seguit de colls i cims. El primer de tots és el Roc dels Llamps i una mica més avall el búnquer del mateix nom. Aquest és molt més gran i des del seu interior es domina tota la carretera que s’enfila cap a la collada de Toses, un punt realment estratègic.

Búnquer del Roc dels Llamps


La carena segueix per L’Emperadora (1962 m.) i la Pedra Picada (2010 m.). Contemplo la zona per la que fa ja gairebé tres anys transcorria la rogaine deCastellar de n’Hug de bon record. De fet fins i tot, recordo una part del recorregut d’aquella jornada.





Des d’aquí ja inicio la baixada, primer de forma suau i ja més endavant, en el punt que deixo els prats i penetro de nou en el bosc ja de forma més pronunciada que em conduiran sense més dificultat fins a Toses, on hi arribo a temps per dinar abans d’agafar el cotxe, i tornar cap a casa.

diumenge, 5 de juny de 2022

Organitzar una Rogaine

 

Al mes de febrer, en una reunió de la secció decidim organitzar una Rogaine a Sant Quirze del Vallès. Comencen uns mesos de feina. Primer de tot parlar amb l’Ajuntament i la FCOC i cercar una data adient. Serà el 5 de juny. De fet, la idea no era nova. Era una Rogaine que ja teníem en ment abans que es decretés la pandèmia i tot quedés ajornat.

El segon pas és acabar d’ampliar el mapa. Des que m’he jubilat he anat fent mapes de zones properes a casa que puguin servir per entrenar i per realitzar activitats de promoció del nostre esport. M’agrada fer-ho. Sempre trobes racons insospitats ben al costat de casa. Amb el temps, i pràctica, he acabat dominant força les eines bàsiques per fer mapes i m’ho passo bé. Però fer-ho amb la pressió d’una data de finalització no m’agrada. No suporto massa bé això de la pressió.

Fer un mapa per curses d’orientació no resulta senzill. Suposa moltes hores de treball de camp per la zona, i després moltes hores davant de l’ordinador per anar dibuixant el que s’ha vist en el terreny. Ja tenia una part del mapa feta, però no tenia clar que fos suficient per tres hores i per tant calia ampliar-ho, i al mateix temps, anar pensant on podríem col·locar les fites. D’entrada sobre les fites la idea és que el lloc sigui interessant i que no estiguin en els camins. La Serra de Galliners és una zona molt concorreguda i és fàcil que algú agafi les fites un cop col·locades. En tot aquest procés he rebut l’ajuda d’alguns companys que han anant a comprovar alguns punts que no tenia clars.

Mentre faig el mapa cal posar tota la informació necessària a la web i fer divulgació de la rogaine per tal de tenir el màxim de participants possibles.

Per fi, a una setmana de la cursa el mapa està enllestit. Fem una reunió on-line per concretar les tasques a fer i com ens podem organitzar millor el dia de la cursa. La Rogaine és el diumenge, però posarem una part important de les fites el dissabte.

Faig unes impressions del mapa per veure com queden i rectifico algunes coses que no m’acaben d’agradar. El mapa és el punt més important d’una cursa d’orientació. La darrera setmana cal estar pendent de tenir tot el que necessitem a punt pel dia de la cursa. No ens podem oblidar cap detall. Són moltes les coses que cal concretar.

Posem fites el dissabte, però acabem de posar-les el diumenge. A les 6.30 del matí ja estem en marxa per tenir-ho tot a punt. Finalment, a les 9 donem la sortida als participants de las 3 hores i mitja hora després als de la popular. 

A partir de les 11 vam arribant, la gran majoria amb cara de satisfacció i manifestant que els ha agradat la rogaine i que han trobat el terreny i el mapa més interessant del que s’esperaven.



Un cops lliurats els premis comença el desmuntatge del centre de competició i anar a recollir les fites. Son les tres de la tarda i ja en tenim prou. Queden tres fites per recollir que recolliré dilluns al matí.



La cursa ha acabat, però encara resta algunes tasques a fer: publicar resultats, publicar les fotos, enviar resultats a la Federació, passar comptes de les llicències temporals i lloguers sportident, tornar el material a la FCOC i endreçar el nostre material.

Realment organitzar qualsevol tipus de cursa o de competició és una feina feixuga i que comporta molt de temps. Moltes vegades quan hi participem no som conscients de tota la feina que hi ha al darrera.

diumenge, 22 de maig de 2022

De nou a Sant Quirze

Cursa 10 km. Sant Quirze, memorial David Rovira 15ª edició

1-00-49  a 6-01 x km. 191 de 229 classificats 12 de la categoria de 17 classificats.

 

Ja porto força edicions d’aquesta cursa. Ho facilita el seu preu, la seva bona organització i el fet que està molt a prop de casa.

Surto trotant de casa, recullo el pitrall i em preparo per sortir des de darrera de tot com ja s’està convertint en la meva costum.

D’entrada tinc per objectiu baixar de l’hora, però ja en l’escalfament he notat unes molèsties al bessó esquerra. Van aparèixer en l’entrenament del passat dilluns i malgrat haver descansar veig que no han desaparegut. Surto prudent i amb calma, a veure com vam els primers quilòmetres. Em mantinc un parell de segons per sota de 6 el quilòmetre, però no vaig del tot còmode. Tinc a la vista la llebre de l’hora. Aprofito el tercer quilòmetre en baixada per atrapar-la i avançar-la. Començo a pensar que baixar de l’hora serà possible. Però la primera pujadeta em posa a lloc. Noto el petit dolor al bessó i redueixo el ritme. M’avança la llebre i la mantinc a prop fins acabar la primera volta amb 30-11.

En els dos primers quilòmetres de la segon volta vaig molt més lent que a la primera i la llebre es va allunyant. A partir del tercer recupero terreny i em trobo millor, però ja està massa lluny. Finalment 60-49, per tant, una segona volta en 30-38. Força satisfet donades les circumstàncies i amb el convenciment que sense molèsties hauria baixat de l’hora sense problemes. Hauré de solucionar el que li passa a quest bessó abans de seguir entrenant. Tocarà passar pel mecànic a fer les reparacions adients.



Un cop acabada la cursa, birra i entrepà de botifarra com cal, mentre xerro amb els vells companys de curses d’asfalt als que veig ben poc darrerament. I cap a casa caminant amb tranquil·litat. 

dissabte, 30 d’abril de 2022

Una Rogaine més al sac

II Rogaine de les Gavarres. Copa Catalana 2022

27.5 km. 5-43-36  12-31 x km. 772 metres de desnivell positiu,

122 punts, 23 fites 1r. Ultraveterants i 2n en superveterans, 29è de 55 equips classificats

Aquesta mateixa setmana feia un any de la primera Rogaine de les Gavarres. Aquella va ser la segona Rogaine post-pandèmia i encara portàvem mascareta abans i després de la cursa. Avui ja ha estat ben diferent i podríem dir que ja estem en “plena normalitat”

El primer que ens crida l’atenció del mapa és la zona Nord-Est amb fites força juntes, encara que de puntuació mitja-baixa. Com més t’allunyes del centre de competició hi ha menys fites i aquestes estan més disperses. Decidim sortir en direcció Sud, per a continuació girar cap el centre del mapa i tornar per la zona amb més fites, amb algunes alternatives segons com ens trobem físicament i com anem de temps.

Sortim a trot per una zona asfaltada fins a la primera fita (35). Fem un petit bucle per arreplegar tres fites més (34, 43 i 49), amb una forta però curta pujada pel mig. Abans d’acabar la primera hora de cursa encara sumem una nova fita (62). Ha estat un bon inici de Rogaine, anem ràpids, ens trobem bé físicament i sumen 20 punts i 6 kms.

A partir d’aquí augmenta considerablement la distància entre fites i també el desnivell a superar. El ritme continua sent força bo i anem molt més bé de temps del que havíem previst inicialment. Ja fa una estona que plou lleugerament. Per arribar a la 67 ens cal superar uns forts desnivells que ens castiguen força. Aquesta segona hora també la tanquem amb 20 punts més, i ja portem 11 kms. Aquestes fortes pujades fan minvar el nostre ritme.

La 66 havia de ser la nostra meitat de cursa, però hi passem molt abans del previst. Aprofitem per arribar fins a la 83 que no havíem considerat en la nostra estratègia inicial i continuem amb el pla previst.


Encara fem dues fites més dins de les 3 primeres hores (38 i 59). De nou 20 punts en una hora i ja sumem 15 kms. Ja no plou i entrem en la zona on les fites estan més juntes i comencem a pensar un pla agosarat. Això fa que renunciem d’anar a un parell de fites de 3 punts. En la quarta hora recollim els punts de la 92, 73, 58 i 64, que sumen 27 punts, l’hora amb millor collita.

Pincem la 65 i ens queda 1 hora 50 minuts de cursa. Valorem què fer. No veiem gens clar el que havíem pensat de anar a cercar unes quantes fites en direcció Oest, i decidim executar la planificació inicial.

A la cinquena hora passem per 3 fites més, 65, 72, 57, 18 punts. I encarem, de nou amb un lleuger plugim, les quatre darreres fites, i cap a l’arribada, 15 punts més. Aquest darrer tram ens l’hem agafat amb una mica més de calma del que és habitual. Sabíem que anàvem bé de temps i no calia forçar. Segurament podíem haver rascat algun punt més en alguna de les parts de la cursa, però aleshores hauríem tingut un final més agònic.

Tret de la primera part de cursa en la que em trobava molt bé, la resta he anat una mica a remolc del Joan. Ja sé que no s’ha de fer, però avui estrenava sabatilles i no m’hi trobava còmode. Les hauré de provar en alguns entrenaments per veure si només ha estat aquesta impressió inicial.

Hem fet podi d’ultraveterans (majors de 65). Però això no té massa mèrit ja que aquesta categoria no tenim rivals. Millor ha estat la segona posició en superveterans (majors de 55).

diumenge, 24 d’abril de 2022

Els relleus, una cursa diferent

Campionat de Catalunya de Relleus a Sant Marc (Gironella)

4,5 km. 54-25  130 metres de desnivell positiu,  19 fites 4t. classificat de 7 a la categoria Homes Màster

Avui tocava campionat de Catalunya de Relleus, una de les curses més emblemàtiques del nostre esport i on tots els clubs intenten presentar les seves millors gales. He repassat les meves notes i no hi participava des del 2018 a Aiguafreda

Feia equip de Homes Màster (majors de 55 anys) amb el Felip. He arribat a temps per veure la sempre espectacular sortida en massa dels diferents equips. 

El Felip feia la primera posta de l’equip. És un orientador molt segur que no corre però que camina molt ràpid i que acostuma a trobar gairebé sempre les fites a la primera. Un cop canviat, toca esperar i veure passar els orientadors dels diferents equips.

Ben aviat el Felip passa per la fita vista i ja em toca preparar-me per la sortida. Una estona més d’espera i ja em dona el relleu.


No entro massa bé en cursa. Em costa situar-me en el mapa i faig les dues primeres fites molt lentament, però sense errades importants. Poc a poc em vaig entonant i localitzant les diferents fites, en alguna ocasió amb alguna mica de marrada. Vaig més aviat lent, però sense dubtes de quina direcció agafar. Gaudeixo del mapa i del traçat, i com acostuma a passar em trobo orientadors per tota arreu, tots concentrats en el seu mapa i tractant d’anar ràpid.

M’acosto a la darrera part de la cursa. He fet un parell o tres de fites amb un Aligot, sense identificar que fos de la nostra categoria. A la fita vista em deixa enrere, i ja no el veig més. En les darrers fites cal travessar pel càmping i està atents per on entrar i sortir. Em costa veure els punts de pas al mapa i això em comporta donar una mica més de volta de la necessària. Un parell de fites més i la 200. Allà m’espera el Felip i entrem junts. Per poc més d’un minut no hem fet podi!




Alguns companys ja han arribat i altres encara estan en cursa. Estem una estona comentant la jugada i felicitem al nostre equip infantil que avui s’han proclamat subcampions de Catalunya. I cap a casa que ja n’hi prou per avui.

 

dissabte, 2 d’abril de 2022

Sempre hi ha d'haver una fita ...

Les Tries (Olot)

3,4 km. 57-47  180 metres de desnivell positiu,  14 fites 3r. classificat de 5 a H60

Torno a l’orientació clàssica. Des del 7 de novembre, per unes raons o altres, que no he participat en cap cursa, excepte Rogaines. Per tant la idea d’avui és ser prudent i no arriscar en excés.

L’inici fins el triangle i fins la primera fita és força corredor i el faig trotant. En la segona fita ja m’endinso al bosc amb una forta pujada, però sense massa dificultat. La tercera és a nivell i en la quarta segueixo pujant a munt. La 5 és de baixada, però no hi vaig massa de dret. Em trobo bé i segur. Interpreto bé el mapa i els diferents elements del terreny. Amb dues fites més, acabo la primera part de la cursa.

Ara tinc un desplaçament llarg fins a la propera fita, que segurament podia haver fet molt més ràpid. Entro en la segona part de la cursa amb confiança. Gaudeixo de l’orientació dins del bosc i trobo les fites a la primera, però com sempre falta l’errada del dia. És un tram relativament curt i fàcil a nivell, però en una zona amb elements de roca i tallats. En els trams a nivell acostumo a baixar més del compte, per tant suposo que la fita està per sobre meu. No la veig i començo a pujar. I pujo i pujo. No m’acabo de situar. Trobo una fita en una roca que no és meva. Penso i reacciono. No pot estar tant amunt. No és possible. Baixo a cercar un punt de referència, i mentre el busco em topo amb la fita. Segur que hi he passat de primeres, però en lloc de mirar avall, he mirat amunt. He perdut entre 6 o 7 minuts, i la meva segona posició de cursa que tenia a l’anterior fita.



I pràcticament fi de la història per avui. Tres fites més ben fàcils i ràpides i arribada. Llàstima de la fita 12. Sempre hi ha d’haver una fita on perdi temps. 

diumenge, 27 de febrer de 2022

Torna el Farell

28ª. Cursa de Muntanya del Farell

12,3 km. 1-17-51 6-19 x km. 292 metres de desnivell positiu

306 de 364 classificats

Torna la cursa de muntanya del Farell. Han passat més de dos anys de la darrera edició. Quan vaig veure que no la feien en les dates habituals (finals de novembre o primers dies de desembre), vaig pensar que ja no la farien i que em quedaria sense l’única cursa en la que he participat en totes les edicions. Però finalment aquí la tenim 825 dies després. Bé, no del tot exacte, ja que el novembre del 2020, la vaig fer pel meu compte. La vaig anomenar l’edició 27 +1.

Surto el darrer caminant fins trepitjar la catifa de sortida i arranco a trotar. 


Ja estic en cursa i avanço força corredors en el tram urbà. Porto un bon ritme i les sensacions són bones.

S’acaba l’asfalt i encaro la pujada llarga. La conec molt bé. Són 1500 metres de pujada continuada per pista. Poso un trot que em permeti no caminar en cap moment, i així avanço a alguns companys de cursa que caminen en alguns trams d’aquesta pujada.

Acabo la pujada i comencen els tobogans: ara baixo, ara pujo. Segueixo gaudint del recorregut i passo la meitat de cursa amb 42-20, aproximadament un minut més que la darrera edició i em segueixo trobant fort. Aprofito les baixades per accelerar, ja que les pujades se’m fan feixugues. 

Un cop superada la darrera pujada, la més forta de totes, encara que curta (només són uns 300 metres), ja tot és pla o baixada per pista. Començo la part final de la cursa, gairebé 3 kms. de forta i continuada baixada i porto 1 hora 2 minuts. Si baixo fort encara em puc acostar al temps de la darrera edició. I dit i fet, em poso a la feina. Avanço al Roque Lucas, un company d’estudis de batxiller amb qui coincideixo en algunes curses. Faig un quilòmetre, gairebé a 5 pelats; tota una proesa per a mi a hores d’ara.

Ja un cop al camp de futbol, esprinto per deixar el crono per sota de 1-18. Finalment 1-17-51, només 24 segons més que la darrera edició i amb molt bones sensacions al llarg de tota el recorregut. Realment molt millor del que esperava.


A l’arribada, mentre recollim la generosa bossa que ens lliura l’organització fem petar la xerrada amb el Vicenç, un altre veterà de les curses, al que conec dels temps de la gorra vermella i de la llista de correu d’atletisme-com, i també amb el Roque que ha arribat poc després de mi. Un nou any, i una nova edició del Farell. Ara a esperar la següent. 

dissabte, 12 de febrer de 2022

De les ermites a les fites

Rogaine del Montserratí - Collbató

19,4 km. 3-48-14  450 metres de desnivell positiu,

153 punts, 27 fites 14èns de 19 classificats en Homes veterans, 30è en homes absoluts de  42 classificats.

El passat dimarts vaig estar per Montserrat d’ermita a ermita i avui encara que en una altra zona aniré de fita a fita. Aquesta temporada la FCOC ha organitzat la Lliga de Rogaine Esprint com una forma de promoció d’aquest esport per a qui 6 hores de competició, o més, se li fan llargues.

La sortida està al pati d’una escola de Collbató. I com ja és costum hi participo amb el Joan. El dia s’aixeca gris i amenaça pluja. Amb el mapa a la mà decidim començar per les fites que hi ha al poble, per després dirigir-nos per sota de la muntanya en direcció Nord-Oest i tornar per la zona Sud-Oest. Establim diferents punts on decidir la tornada. Evidentment ni ens mirem la part més allunyada de l’arribada. Està totalment fora del nostre abast.

Les dues primeres fites al poble resulten ben fàcils i les fem en menys de 10 minuts, però a la tercera anem tan confiats que una mica més ens sortim del mapa. Rectifiquem, però ben bé hi hem perdut 3 o 4 minuts.

Encara en el poble tenim dues fites dalt de dos turons, un d’ells el castell, que ens suposen una bona pujada, seguits d’una bona baixada.

Superem la primera hora de cursa amb 8 fites i 44 punts al sarró. Tenim bones sensacions i abandonem definitivament el poble.

Després d’un parell de fites a prop dels camps ens arribem ben bé a sota de la muntanya. Hi ha un grup d’escaladors enfilant-se per les parets. Ens despistem i no trobem la fita (71) Finalment ens reorientem i ja la tenim. Aquí hem perdut força temps, segurament al voltant de 10 minuts.

Seguim vorejant la falda de la muntanya per fer un parell de fites més i tancar la segona hora amb 5 fites i 31 punts. Serà la pitjor hora de la cursa.

Abandonem el nostre pla més agosarat i optem per una opció més conservadora. Estem a  meitat de cursa i no volem arriscar. Aquesta és una zona força plana i anem ràpids enllaçant fites amb facilitat. Ens enfilem dalt d’un turó. 

Foto de Farra-O

Tenim dubtes de com seguir però tracem un pla que ens sembla factible d’aquí a final de cursa. Després a casa veurem que teníem l’opció d’arribar a una fita de 9 punts amb relativa facilitat i sense sumar ni massa distància ni massa desnivell. A casa tranquil·lament assegut sempre es veuen molt millor les coses. En la tercera hora hem trobat 7 fites i 40 punts més.

Tenim el dubte de si anar a la 61 o no. És un cul-de-sac en pujada, uns 55 metres de desnivell i uns 300 metres, per després desfer el camí. Com a molt pot suposar uns 10 minuts. Ho deixem estar i encarem la darrera part de cursa ja en direcció a l’arribada.

Malgrat que portem tres hores de cursa encara ens trobem forts i anem ràpids i trobem les fites a la primera. Ens apropem a l’arribada i ens sobra temps. Podem anar a la 42 que havíem deixat a l’inici de la rogaine, i des d’allà enfilem els darrers metres corrent per exprimir-nos una mica físicament. En aquesta darrera hora hem fet 7 fites i 38 punts.

Foto de Farra-O
Ens han sobrat 12 minuts. Està clar que podíem haver anant a la 61 sense problemes. Acabem amb un mal regust de boca però satisfets de l’estratègia i del nostre estat físic que ens ha permès anar corrent gairebé al llarg de les 4 hores menys a les pujades. Seguirem entrenant per a seguir gaudint de córrer pel bosc cercant fites.