dissabte, 30 de novembre del 2013

Un any més

Un any més compleixo la tradició gairebé pre-nadalenca i corro la cursa de muntanya del Farell. La meva intenció és mantenir aquesta tradició mentre pugui. Ja són 21 anys seguits, tantes com edicions de la cursa, corrent per aquestes pistes i corriols. Ha estat un matí fred i ennuvolat però s'ha pogut córrer a gust. El terreny malgrat les pluges torrencials del passat cap de setmana, estava amb perfectes condicions, sense fang i sense bassals. 
No tenia cap objectiu concret de temps. Porto al voltant d'un mes en que per un motiu o un altre gairebé no he entrenat. He repassat els temps de les darreres edicions i em conformo em trobar-me bé i tenir bones sensacions gaudint de la cursa i del recorregut.
En la primera part de la cursa per asfalt i llambordes, malgrat ser sempre en lleugera pujada puc anar a un ritme per sota de 6 el km. que em sorprèn a mi mateix. Pensava que aniria més lent. He sortir des del darrera i he anat guanyant posicions.


Finals dels 90. Foto Salva Pou
Amb els anys es va perdent vista

Malgrat el pas dels anys segueixo amb la mateixa gorra i la mateixa samarreta. Aquesta gorra vermella fa més 15 anys que m'acompanya a totes les curses d'asfalt i de muntanya. Era el distintiu que permetia conèixer els primers corredors internautes en els inicis del que després seria la lliga championchip.

Un cop deixem l'asfalt començo la pujada més llarga. Tota per pista. Vaig fent sense forçar per culminar la pujada amb 30 minuts, una mica més lent que les darreres temporades. Un parell de baixades i un parell de pujades em porten fins a la meitat de la cursa amb 38-30. Aprofito la baixada asfaltada per deixar-me anar abans d'entrar en un corriol primer pla i després en lleugera pujada. De sobte entre el km. 8 i 9 veig una fita amb la seva pinça al mig del corriol. Això vol dir que hi ha mapa d'orientació d'aquesta zona ? Quina mena de cursa o entrenament estan fent ? No és una ubicació massa tècnica al mig del corriol. Ben aviat acaba el tram de pujada i encaro els darrers quilometres de baixada on gaudeixo d'allò més donant tot el que puc fins l'arribada.


1-17-57 a 5-55 per km. més lent que la temporada passada (5-47) però encara per sota de 6 minuts el quilòmetre. 608 de 729 classificats, i 22 de 35 dins la meva categoria d'edat. 4 minuts més que l'edició del 2011 quan es va córrer pel mateix recorregut. Està clar que l'edat no perdona, però malgrat tot puc seguir gaudint de córrer per la muntanya que és el que m'agrada. Fins el proper any Farell.


dijous, 14 de novembre del 2013

I Rogaine Cap de Creus

Des del primer moment que el Joan Sánchez em va dir que hi hauria una rogaining a Cap de Creus vaig estar del tot segur que seria una cursa que no em voldria perdre per res del món. Era una mapa i una zona que prometia diversió i paisatge, com així ha estat al llarg de les 6 hores.
De bon matí a la badia del Port de la Selva bufa una forta i freda tramuntana. Podem contemplar els amants del windsurf gaudint del seu esport mentre nosaltres ens preparem per la sortida.

De nou formo equip amb el Sergi. El dubte és com abrigar-se. Ben aviat passem el control de material i ja dins del parc tancat obrim el mapa. No ens costa massa decidir que només farem servir la meitat del mapa. La resta queda molt lluny del nostre abast físic. Una vegada presa aquesta aquesta decisió comencem a dissenyar el nostre itinerari per tal de sumar el màxim de punts possibles.
Ben aviat ja estem en cursa. Sortim força ràpids i en una mica menys de mitja hora ja hem passat per 3 controls que hi ha a prop del poble i ens comencem a enfilar cap a la següent fita, corriol amunt. Errem en el moment de deixar el camí i perdem una bona estona fins trobar-la. Hem d'aprendre d'aquesta errada, ja que progressar per fora dels camins entremig dels matolls no resulta gens fàcil. El paisatge que ens rodeja és singular, suaus turons farcits de matolls i feixes i més feixes que ens indiquin que antigament tot això era terreny de cultiu i el mar al fons.


Vist això decidim el primer canvi de plans. Volíem anar a nivell fins la 78, però ho veiem complicat i ho farem d'una altra manera: anem per camins a la 84 i a continuació també gairebé per camins enllacem sense problemes 84, 36, 66 i 78. Estem convençuts que hem fet una bona elecció.


Seguim els nostres plans, 67 a sota d'un talús, 45 al final d'una tanca, 58 al costat d'una runa, i una aturada en l'avituallament on fem un replantejament de la cursa. Abandonem la idea del cul-de-sac de la 75 i ja és segur que no anirem a cap fita de 9 punts. Crec que serà la primera rogaining en la que no farem una fita de 9 punts.
Abans d'iniciar el camí de retorn cap a l'arribada passem per la 62. Aquest és el punt més allunyat de la cursa d'avui. Portem 2 hores 44. La propera fita, la 82, és força lluny i gairebé esmercem mitja hora per assolir-la. De seguida albirem la propera, la 37, però malgrat que no està lluny no acabem de trobar la manera d'arribar-hi. La vegetació ens impedeix passar i ens costa molt trobar un forat per passar. El cansament de la cursa es va acumulant. Dues fites més, 41 i 74 i ja ens falta menys de dues hores.
Abandonem la idea d'anar a la 63 i fem camí directe cap a la 44. Ens ha costat més de mitja hora i ja enfilem la recta final de la cursa. Ens queda poc més d'una hora. Dues fites ràpides de fer, encara que la 64 ens costa una mica de localitzar. Anem cap a la 83. Aviat la veiem. La tenim davant nostre, però està dalt d'un turó, al que no sembla massa fàcil d'arribar i del que després caldrà baixar per tornar a pujar a la pista que ens ha de conduir al poble. Dubto si realment ho podrem fer. El temps se'ns està tirant al damunt. Però el Sergi està convençut que és possible i allà anem. Al final no ha estat tan difícil. Només ens falten 35 minuts.

Ara es tracta d'arribar el més aviat possible a la pista i córrer ràpid cap el poble. Pensem que un cop al poble encara podrem fitar, tres controls més. Pràcticament no hem corregut gens avui, però com sempre el final és agònic. Treim forces d'on no en queden i anem el més ràpid possible. Abandonem l'idea del control 49, ja que no veiem clar com hi podem baixar. Ja pels carrers de Port de la Selva sumen dos controls més i donem per finalitzada aquesta rogaining en la que hem gaudit d'un excel·lent mapa en un terreny preciós. Han estat 5-56-30 de cursa, 22 fites i 116 punts, els 13ens de 17 classificats en la nostra categoria i els 40ens de 55 en l'absoluta masculina.
Com sempre tot acaba amb un àpat per recuperar forces i en aquest cas un llarg viatge de retorn a casa. Malgrat que és lluny, donen ganes de tornar-hi un altre dia i anar a fer la part del mapa més propera al mar. No descarto fer-ho algun dia.

divendres, 8 de novembre del 2013

Passeig de tardor

Malgrat que les temperatures de les que estem gaudint són més de primavera, ja fa dies que estem a la tardor. És una estació especialment agradable i que proporciona uns paisatges encisadors, sobre tot, en alguns boscos i en algunes zones de muntanya. 
Des de feia temps que volia anar a la fageda de la Grevolosa. Com acostuma a passar moltes vegades era una sortida que tenia pendent i que no trobava mai el moment de fer-la. L'havia reservat per un dia de tardor tal com al final ha estat.
Després de fer una cerca per Internet he acabat escollint el recorregut que ja havia estat la meva tria inicial: el passeig que proposa Antoni Prat Puig en el seu bloc Bellmunt.
Es tracta d'un passeig sense cap tipus de dificultat. Sense cap pressa i amb totes les aturades necessàries per gaudir de l'entorn i fer fotos permet descobrir una petita fageda en aquest racó d'Osona amb tan sols un parell d'hores i alhora contemplar alguns arbres monumentals, al costat dels que no som res més que un ésser ben minúscul.

El camí d'aproximació és primer per una pista forestal i després per un corriol ben fressat que de sobte i un cop superada una curta pujada seguida d'una baixada ens mena al mig del bosc amb una primera visió ja ben espectacular de l'enormitat d'aquests faigs.
Un cop al bosc es pot continuar per un camí que dona la volta complerta al mateix. Evidentment és tracta d'un camí ben encatifat per una bona capa de fulles seques. Però també pots abandonar el camí i deixar-te perdre per entre mig dels arbres.


Només vam patir un parell d'inconvenients. No vam escollir el millor dia, ja que no vam veure el sol en cap moment. De ben segur que amb un dia assolellat tot deu ser molt més bonic. I malgrat estar en plena tardor els arbres encara no estan en aquell punt òptim del canvi de color que dóna aquell to tan especial a les fagedes.
Ara bé, no hi ha res a dir, el bosc és ben petit, però paga la pena el passeig en solitud i en silenci entre mig dels seus arbres centenaris, un món tan allunyat del brogit diari de les nostres ciutats.