dissabte, 20 de març del 2021

Un any i dos mesos després

V Rogaine del Berguedà (Casserres), el Rogaine del Xavi, Copa Catalana i Lliga Estatal Iberogaine.

32,6 km. 6-09-55 11-20 x km. 800 metres de desnivell positiu

3rs. Superveterans d’11 equips classificats

 

Després d’un any i dos mesos torna una Rogaine. La que obre el foc és la Rogaine del Berguedà. I com en el2019 serà al municipi de Casserres. Ja teníem ganes de poder tenir un mapa a les mans i una brúixola als dits i cercar fites al mig dels boscos.

La nostra categoria, la categoria dels supers, ha canviat molt. La vam iniciar nosaltres a finals del 2012 i les primeres temporades érem l’únic equip de la categoria. Al cap de dos o tres anys van arribar altres equips però mai havíem estat més de 4 o 5 equips. Però els orientadors es fan grans i en aquesta cursa hi ha molta més competència. He comptat 13 equips de supers inscrits. A partir d’ara els podis de la categoria seran disputats, i més tenint en compte que els nous a la categoria són molt més joves que no pas nosaltres.

Arribo amb el temps just per cercar al Joan i entrar en la nostra zona de sortida. El camp de futbol està dividit en quadrants on s’han de distribuir els equips per preparar la cursa.

Al llarg de la setmana havíem pensat que seria una bona estratègia comptar els punts que hi havia a cada un dels quadrants del mapa, però amb el mapa a les mans veiem immediatament tres fites de molta puntuació (83-93-82) en el sector Nord-Oest i que semblen fàcils d’enllaçar. Així és. I a partir d’aquí comencem a establir l’estratègia. Primer passarem per tres fites de 5 punts i anirem en direcció Nord i girarem en el sentit de les agulles del rellotge recollint punts. Fem un càlcul de temps i establim un parell de punts on reconsiderar l’estratègia i deixem oberta la part final de la cursa en funció de com ens trobem físicament i del temps que ens resti per acabar.

Ja és l’hora d’inici del nostre quadrant i sortim la desena d’equips que hi estem. Ho fem caminant. Tenim 6 hores per endavant i no volem malgastar les energies només començar. No hi ha fites a prop del centre de competició i triguem més del que estem acostumats fins a la primera. És un gran alegria trobar-la després de més d’un any de sequera i mereix fer una foto de record.

Primera fita després d'un any i dos mesos

 

Tenim la impressió d’anar molt lents i de que no complirem amb la planificació prevista, però agafem velocitat de creuer i assolim el nostre objectiu de la primera hora de cursa: 4 fites i 24 punts al sarró. L’aproximació a la primera fita de 9 punts abans de complir l’hora ha estat resseguint una riera ben bonica. Ens agraden aquests llocs humits i amb aquesta vegetació tan i tan verda. Hem anat ràpids, una mica més de 6 kms. en aquesta primera hora. No creiem que puguem aguantar aquest ritme.

Sortint de la riera i deixant enrere la 93

 

En direcció a la 83 ens cal trobar un corriol que surt d’un camp de conreu, però no el trobem de primeres i acabem fent un petit camp a través fins localitzar-lo. No sabem si és el mapa que no està del tot ben dibuixat o nosaltres que no hem sabut trobar l’entrada del corriol. Seguim endavant sense més entrebancs. La 93, de nou està al mig d’una riera. 

Un petit salt per no mullar-se

 

Seguim amb fites de bona puntuació: 65, 82, 73, 63 i 74. És una alegria creuar-se amb equips coneguts que feia tant de temps que no veiem. Es nota amb la mirada, i la lluentor als ulls. Ja portem tres hores justes i de nou circulem pel mig d’una riera per assolir la 92, la darrera fita de 9 punts d’avui. 


 

Les pujades ja se’ns comencen a fer feixugues. Pincem la 62 i aprofitem que per anar a la següent, la 85, anem per pista per pensar,i acabar de decidir com acabem. Això fa que ens enredem una mica i hem de pujar un costerut marge pel dret en una zona de vegetació no massa agradable per dir alguna cosa. Segur que aquí hem perdut una mica de temps, però pincem la 85 i encara tenim dues hores de marge.

Ja ho hem decidit farem: 71, 41, 15, 80 i 50 i si podem també la 51. Ara ja el nostre ritme és molt més lent. I malgrat això a la 50 pequem d’optimistes o d’agosarats. Ens queda mitja hora i creiem que podem anar a pescar els 5 punts de la 51 i ens equivoquem. No hem valorat prou bé ni la distància ni les nostres forces. Arribem a la 51 que encara és força lluny de l’arribada i ja només ens resten 3 minuts. Penalitzem segur. Els minuts passen i veiem que ens cau a sobre la segona penalització de 5 punts. Ens esforcem i arribem molt i molt justos: 6-09-55. Penalitzem 10 punts. Cinc segons més hi hauríem penalitzat 15 punts. Per tant els 131 punts assolits es queden en 121, però fem podi. Som tercers empatats a punts amb els segons. Amb una millor estratègia final hauríem assolit la segona posició. Estem satisfets de com hem gestionat la cursa. Llàstima d’aquest final. En curses d’orientació sempre s’aprèn. La propera vegada haurem de tenir en compte on ens hem equivocat avui.

Pocs comentaris al final de cursa. Cadascú agafa el seu cotxe i cap a casa. Avui tampoc no hi ha ni avituallament final, ni lliurament de premis per evitar els contactes. Ha estat una bona forma de retrobament amb la competició després de més d’un any sense. A veure si hi ha sort i pot tenir algun tipus de continuïtat.

dimecres, 10 de març del 2021

Un pic, un puig i més...

Sentmenat, Dolmen Serra Cavallera, Guanta, Pic del Vent, Sant Sebastià de Montmajor i Puig de la Creu.

24,8 km. 5-24-41 13-05 x km. 1008 m. de desnivell positiu

Si com diu el poeta al Vallès dos turons fan una serra, un pic i un puig ben bé poden fer una rogaine. En 10 dies haig d’afrontar la Rogaine del Berguedà. Com gairebé tothom, fa més d’un any que no participo en cap competició i tinc molts dubtes del meu estat de forma.

Per tal de preparar-la decideixo fer una sortida llarga en la que d’alguna forma emular el que poden ser les condicions d’una rogaine. És una zona que conec, encara que no del tot i la idea és anar enllaçant pistes i corriols per apropar-me a les 6 hores d’activitat física i comprovar el meu estat de forma en la darrera part de la sortida quan ja porti acumulat quilometres i desnivell.

Fa pocs dies vaig fer una excursió per la zona, però molt més curta i a un ritme més lent. Surto ben aviat i repeteixo la primera part del que vaig fer. Passo pel castell de Sentmenat, Can Fruitós i agafo direcció la urbanització de Can Vinyals per pujar a la serra Cavallera i visitar el seu dolmen. Ja he fet el primer tram de fort desnivell, i ara per un corriol que ressegueix aquesta Serra amb vistes al Puig de la Creu em dirigeixo a bon ritme a Guanta. 


 

Ja porto una hora i ara primer per les pistes de la urbanització i després per corriols, alguns d’ells força costeruts, i d’altres més planers, assoleixo el primer cim de la jornada i el més alt d’avui, el Pic del Vent (815 metres). Ja són dues hores i em trobo bé i amb ganes de seguir.


 

Una baixada per diferents corriols em mena fins a Sant Sebastià de Montmajor. Un lloc on fa temps ja uns anys vaig estar-hi dibuixant i pintant amb uns companys i on avui faig una breu visita abans de seguir el meu camí.


 

A partir d’aquí haig de remuntar una part del que he baixat fins tornar a la pista que havia deixat abans. Puc trotar bé al pla i quan el terreny és favorable. També ho intento fer en la pista quan aquesta em dirigeix ja cap el Puig de la Creu, el segon cim d’avui, però aquí ja costa més i camino en alguns trams. Recordo molt bé les dues edicions del cinc cims en el segle passat!

Arribo al Puig de la Creu (668 metres) quan ja porto 4 hores. En el mateix moment de fer la foto toquen les 12. Serà un bon auguri? 


 

Ja tan sols em resta la baixada fins a Can Montllor. La primera part és lenta ja que el corriol no es de massa ben fer, però després es va eixamplant i ja puc posar-me a trotar.

A la font del Gurri hi ha una ceràmica amb el conegut poema de Pere Quart. 


 

Al mig de la baixada al sortir d’una corba se m’escapa un Ah!!! d’admiració quan de sobte se m’apareix al meu davant la meravella d’un arbre blanc completament florit al mig del bosc. Realment la natura té cops admirables d’aquells que de ben segur no s’obliden mai.



 

Ja passen de les cinc hores i encara puc trotar una mica encara que amb lentitud. Encara em sento amb prou forces per anar fent, pels carrers d’una urbanització i també pels camins que voregen els camps i que m’acosten al final de l’entrenament d’avui.

Arribo on al matí he deixat el cotxe prou satisfet de les sensacions i del ritme que he pogut portar al llarg de les més de cinc hores. El compte enrere per tornar a competir ha començat.

dilluns, 8 de març del 2021

Un any sense curses

Repetició de la cursa del Rodal, just un any després.

12,1 km. 1-21-10 6-44 x km. 156 m. de desnivell positiu

M’ha vingut de gust repetir la cursa que vaig fer just avui fa un any i que va ser la meva darrera cursa abans no comencés tot aquest malson de la pandèmia, el confinament, i tot el munt de restriccions que hem patit al llarg d’aquest any que sembla que no vol acabar.

Avui fa un dia ben diferent al de fa un any: hem passat del sol i el bon temps a un dia gris, humit i amb un lleuger plugim. No hi ha cap dels rituals previs a qualsevol cursa, ni recollida de pitrall, ni escalfament amb els companys, ni arc de sortida, ni res de res.

Aparco el cotxe, em preparo i baixo trotant fins al Vapor Buxó on hi havia el punt de sortida. No escalfo i just quan passo pel lloc on més o menys hi havia el punt de sortida poso en marxa el crono. L’objectiu d’avui és una mica més modest del fa un any: si acabo per sota de 7 el quilòmetre ja em conformo. Per tant els temps de pas de la cursa de l’any passat només seran una petita referència.

Plovisqueja però no fa fred i es corre bé. El terreny està humit però no enfangat. Enfilo riu Ripoll amunt a un bon pas, encara que trobo a faltar no haver fet un bon escalfament. Mentre jo corro, la vida animal segueix al Ripoll com cada dia.

 

Poc després de deixar la llera del Ripoll i començar a pujar ja tinc el primer parcial de 3 km. 20-45. Vaig molt més lent que l’any passat, però estic per sota de 7 que és el meu objectiu final. Encaro la pujada més forta i el que l’any passat va ser el meu parcial més lent. Em trobo a gust corrent en solitari per aquestes pistes tan conegudes i sota un lleuger plugim. Segueixo perdent temps en el segon parcial però em mantinc molt a prop del meu objectiu: 42-33.

Entro en la segona part de la cursa. Ja he deixat enrere Togores i El Vilar i pujo a la Serra de Sant Iscle. El ritme és bo. Baixo fins el riu Tort i enfilo la darrera pujada, la de la Torre del Canonge. Temps de pas del km. 9: 1-02-30, i ara ja tot és terreny favorable. Accelero i aquests darrers tres quilòmetres són els més ràpids d’avui. També ho van ser l’any passat.

Acabo satisfet del ritme de cursa. He assolit l’objectiu amb escreix. I ara a esperar el retorn de les curses. D’aquí a poc tenim la primera Rogaine de la Lliga estatal d’Iberogaine a Casserres.   

divendres, 5 de març del 2021

Un esprint d'entrenament

El dia que acabava de preparar l’entrenament esprint del Parc dels Pinetons vaig pensar que m’agradaria provar aquest traçat en mode cursa i aquí estic preparat per fer-ho. Escalfo uns vint minuts tot trotant pel parc. Fa un dia gris com gairebé tota la setmana, però la temperatura és agradable. Poso en marxa l’aplicació del mòbil i activo la sortida al triangle.

Evidentment no tinc problemes d’orientació ni de decisió. Sé on tinc totes les fites, però és divertit tractar d’anar el més ràpid pel mig d’aquest parc i els canvis de direcció als que obliga el traçat i trobar opcions de ruta que en el seu moment ni havia pensat i que avui en plena “cursa” em semblen millors que les que havia pensat en l’elaboració del traçat.


 

Acabo en poc més de 37 minuts per gairebé 5 kms. i 80 metres de desnivell. No està malament, però he de recuperar punta de velocitat. Ha estat un bon “divertimento”.