4-29-31, 26 km. 10-22 x km. 770 metres de desnivell
Per arribar amb una bona
preparació pel mundial de La Molina em cal fer quilòmetres per corriols de
muntanya i amb desnivell. Avui és dia d’eleccions. M’havia mirat la cursa de
les tres comarques d’Alpens que complien la 30ª edició. Hi vaig córrer ja fa
molts anys i en guardava un bon record, però vaig trobar aquesta opció molt més
a prop de casa. Havia participat el 2016 i em va agradar. A més a més la
inscripció és molt més econòmica. Decidit aniré a Sant Llorenç Savall.
Quan arribo a Sant Llorenç fa poc que han sortit. Recullo la tarja de ruta que em caldrà mostrar als avituallaments i surto. No exactament, però el recorregut de l’edició d’enguany és gairebé a la inversa del de fa 3 anys. Pels carrers de Sant Llorenç surto en direcció a la Font del Llogari, el lloc de naixement del riu Ripoll. Vaig trotant a bon ritme. M’he marcat com objectiu esmerçar 4 hores.
Abans d’arribar a la font ja he avançat a uns quants caminadors, però el gruix dels caminadors els avanço en la pujada al Castell de Pera, una magnífica atalaia que permet gaudir de les vistes de la Mola, el Montcau, els Emprius, i també de la vall de Sant Llorenç de Savall i de La Roca. Intento córrer sempre que el desnivell i el terreny m’ho permet.
Una baixada força directa i en la
que gaudeixo d’allò més ens mena fins el Marquet de la Roca, primer
avituallament del dia. Gairebé no havia menjat res a casa, confiant ens els
avituallaments ben assortits de la caminada i he arribat amb gana. Unes quantes
galetes i un cafè amb llet i segueixo endavant.
A la pista i en baixada faig més
d’un quilòmetre a un ritme per sota de 6. Ens endinsem per un corriol al
principi encara corrible, però que es va enfilant de valent fins que tan sols
permet caminar. La Màquina de Tren ens contempla.
Arribo al coll i ara comença
una lleugera baixada i agafo de nou bon ritmet. Enrere queda la Pedra d’Aguila.
S’ha emboirat i ja no fa gens de sol. El que prometia ser un dia assolellat amb
magnífiques vistes s’ha estroncat. Anirà bé perquè així no passarem gens de
calor.
Un nou avituallament prop del Coll de Palomares. Gairebé no m’aturo. Passo el que calculo que és mitja cursa 12,5 km amb 2 hores 8 minuts. Seguim per alguns trams de la Matagalls-Montserrat. M’aturo un moment a admirar el Pi de les Quatre Besses del Dalmau, i pel mig de la Riera Seca arribem a l’Ermita de les Arenes on ens esperen amb l’entrepà de botifarra.
Toca parada i fonda sense cap
pressa. Com entra l’entrepà! Sembla que comencen a caure gotes, però al final
no serà així. Menjo tranquil·lament mentre van arribant més participants. Toca
posar-se en marxa de nou.
Travessem el Ripoll i el remuntem per la seva riba en direcció a Sant Llorenç Savall. Conec bé aquesta part delrecorregut ja que el vaig està explorant la primavera passada.
Deixem la llera del riu i ens comencem a enfilar pel corriol que passa pel Torrent del Carner. En aquesta part vaig sol i gaudeixo de l’esforç. Avanço a algun altre participant que també ja va ben sol. Passem pel Coll Roig i a partir d’aquí ens endinsem en una mena de laberint de corriols i pistes, amb moltes cruïlles: ara cap a la dreta, ara cap l’esquerra. La major part del recorregut malgrat seguir en línia ascendent és força corrible.
Passem el darrer control. Bec una mica i segueixo endavant. Per fi arribo a Sant Jaume de Vallverd. Ja resta ben poc i tot en franca baixada. Tracto d’anar el més ràpid possible. Amb encara estic bé de forces.
Arribo a les primeres
construccions de Sant Llorenç Savall, però encara haig de fer un parell de
quilòmetres més fins arribar a la plaça d’on havia sortit on m’espera un bon
avituallament final i una nova samarreta per la col·lecció.
Acabo satisfet del ritme que he pogut portar al llarg de tot el recorregut. Si descompto el temps que he estat aturat (21 minuts), més el quilòmetre de més que hem fet, puc afirmar que he complert la meva previsió de 4 hores. Seguiré sumant quilòmetres.
Powered by Wikiloc
