diumenge, 23 de gener del 2022

La Llanera està trista

La Llanera Trail

22,3 km. 2-52-00 7-43 x km. 413 mestres desnivell positiu

295è. de 321 classificats i 37è. de 44 classificats en Màsters Masculins

Quan vaig fer la Llanera Trail distància marató el gener del 2018, em vaig fer el propòsit que un altre any faria la mitja marató.

A excepció de curses d’orientació i rogaines, fa gairebé dos anys que no participo en una cursa. La darrera va ser pocs dies abans que ens quedéssim tots tancats a casa. Després de tant de temps l’agafo amb ganes. No tinc massa clar com em trobo de forma, i em marco l’objectiu de baixar de les tres hores i apropar-me tot el que pugui a les 2-45. Per fer-ho, em divideixo la cursa en tres parts de 7 kms. Com ja fa dies el matí s’ha aixecat molt fred. Veig la sortida dels que fan la marató. Saludo a coneguts que em vaig trobant i fem petar la xerrada. Escalfo una mica, més aviat per no passar fred que una altra cosa i em col·loco a darrera de tot esperant el tret de sortida.

 

Surto sense pressa al costat dels escombres. En aquesta primera part d’asfalt intento agafar un bon ritme, i malgrat que em costa, ja començo a atrapar a algun corredor. Tothom ha sortit escopetejat. Aprofito la baixada de la Cobertera, i tota la pista de la riba del Ripoll, per anar força ràpid abans no iniciar la primera pujada. Quan comença, el fet de conèixer-la bé em permet seguir fort. Passo el km. 3 amb 18 minuts pelats, molt més ràpid del que esperava. He començat molt fort. Igual ho pagaré més endavant. Just passar el km. 5 m’avancen els primers de la cursa de 13 kms.  

Ens endinsem en el corriol que circula pel mig del riu Tort i enfilem la primera pujada realment forta. Avanço a un company de la UES que feia temps que tenia al davant i que no m’ha estat fàcil atrapar. Ja som al pla de Togores i de nou es pot córrer. Em sorprenc del bé em trobo i del temps que porto al passar pel km. 7: 47-30.

A partir d’aquí la major part del recorregut és corriol amb continues baixades i pujades. Vaig una bona estona darrera d’un invident amb els seus dos guies amb barra i observo com ho fan. Li  descriuen amb tot de detall com és el terreny pel que corren. En algunes zones on han de creuar petits torrents tenen més dificultats, així com en les zones més revirades dels corriols. Però quan estan en una zona més plana i corrible van molt més de pressa que no pas jo.

En una forta baixada que acaba en un petit torrent s’aturen per deixar-nos passar ja que ells s’han de prendre el seu temps per passar aquest obstacle. Realment em costa molt imaginar les sensacions de l’invident participant d’aquesta activitat.

Vaig una bona estona en fila índia darrera d’un grupet al que no puc avançar fins arribar a una pista més ampla. En tot aquest tram estic anant molt més lent que en la primera part de la cursa.

De cop i volta al mig d’un camp hi ha un helicòpter de emergències sense ningú a dins. M’estranya molt la situació i penso que el tenen allà per si cal actuar. Però una mica més endavant, en una pista, ens trobem amb tot un desplegament de mitjans (mossos, ambulància, bombers, policia local). La persona accidentada està darrera d’unes pantalles. No sabem el que ha passat però sembla greu. 


Entrem en la zona coneguda amb el nom del laberint, una zona especialment divertida al mig del bosc de Togores, amb corriols estrets per entre arbres amb giragonses constants. Passo el km. 14 amb 1-52-30. He fet aquesta segona part amb 1 hora 5 minuts, gairebé 17 minuts més lenta que la primera. 


 A l’avituallament pregunto per l’accidentat i em confirmen que és de la cursa i que el seu estat és greu. M’ho trec del cap i segueixo endavant. Conec bé tot el que resta de cursa i apresso el pas. Tinc forces i em trobo bé. Haig d’aprofitar aquest terreny favorable abans no arribi el temut Mortirolo. Deixo a algun company enrere, però vaig molt sol i no tinc referències per davant.

Intento pujar el Mortirolo trotant, però l’acabo caminant. Ja torno a estar a l’asfalt. Ja és evident que la cursa fa més de 21 km. Passo el 21 amb 2-44, o sigui 52 minuts en aquesta tercera part, i per tant, objectiu inicial assolit. Tota la part d’asfalt segueix sent favorable i estiro la gambada. Arribo satisfet amb el temps i les sensacions. És el moment de gaudir d’un bon avituallament regat amb cervesa.

 

Preocupat pel que li ha passat a l’accidentat pregunto i em confirmen el fatal desenllaç. És un cop fort i inesperat. Penso en el moment en que he passat pel seu costat. És quelcom que ens pot passar a tots. Cap de nosaltres està lliure de patir un accident d’aquest tipus. És inevitable. No és cap consol pensar que ha mort fent el que li agradava. Hi ha manera d’evitar-ho? Cap de nosaltres quan participa en una activitat esportiva i de fet tampoc en la nostra vida diària pensem que això ens pot passar a nosaltres. Ell ja no hi és. Per ell tot ha acabat de cop. Els que passaran un mal tràngol serà la seva família i els seu amics.

El retorn a casa, és un retorn ben trist. No em puc treure del cap el que ha passat. Ha estat una Llanera Trail molt trista.

diumenge, 16 de gener del 2022

Arriben els Ultra-Veterans

Rogaine del Berguedà - Avià

26,8 km.  5-44-10 12-53 x km. 952 metres de desnivell, 1rs. Categoria Ultra-Veterans

Com tot aquest gener s’aixeca un dia ben fred per l’estrena de la categoria d’ultra-veterans. A la tardor del 2012 a la Rogaine de les tres valls vaig ferequip amb el Joan per primera vegada. Aleshores vam estrenar la categoria de Super-Veterans, majors de 55 anys. Han passat 10 anys i ja som Ultra-veterans, majors de 65 anys. En aquests 10 anys hem fet 28 rogaines com equip “Som-Mas-Sa”, o sigui “Som Masferrer i nchez”. Som Mas-Sa grans, Mas-Sa bons, Mas-Sa atrevits, Mas-Sa de tot ....

El Joan ha estat un parell de mesos sense entrenar per uns problemes encara no resolts del tot, per tant, avui tocarà agafar-s’ho amb calma. Busquem una zona de solet per elaborar l’estratègia. Mirem com estan situades les fites i decidim repetir més o menys el que vam fer fa un parell d’anys, però abans de dirigir-nos cap el Nord pentinarem unes quantes fites de les que tenim a l’Oest, que ens agraden i que ens permetran sumar una bona colla de punts. Un cop tenim més o menys definida l’estratègia ens dividim les tasques, el Joan mira si s’enllacen bé les fites i jo mesuro la distància que hem de fer, per si quadra amb el nostre estat físic. Ens marquem un fita, la 41, per decidir com encarar el final de la cursa.

Ens posem en marxa. Passem pel cotxe a deixar el que portàvem per no passar fred i comencem segons el pla decidit. El fet de perdre aquestes moments al cotxe, fa que no trobem gairebé ningú en aquest inici de cursa. En la primera hora de cursa fem totes les fites previstes en la zona plana: 51-46-75-77-36 i encarem la pujada. Havíem previst passar per la 81, però veiem que és un cul-de-sac i no ens agrada. Mentre ens hi apropem anem pensant i veiem que si deixem aquesta 81 tindrem temps de fer-ne tres que hi ha al pla i fem el canvi.

Ens dirigim doncs a la 74 i d’aquesta a la 91. Les zones obagues estan ben blanques i el fred és ben viu, en canvi en les zones on ens toca el sol la temperatura és agradable. 


 

Seguim per la part alta de la cursa, amb alguna pujada feixuga, però anem fent a bon ritme i localitzant les fites sense massa dificultat. Ja és hora de fer un mos per recuperar forces: 61, 92 i 82. Aquí havíem calculat està a meitat de cursa i ho passem amb 3 hores i 10 minuts. Anem bé.


 

Ara toca baixar de nou al pla, per un corriol molt dret que ja vam fer en l’edició de fa dos anys. Avui baixem molt més lentament. L’Strava no enganya i ho remarca ben clarament: fa dos anys gairebé 13 minuts i avui 17 i una mica més. Ja som al pla i empalmen les tres fites que no havíem previst inicialment i que substitueixen la 81: 35-52-44. Creiem que ha estat una bona decisió.

Una petita pujada fins la darrera fita de 9 punts d’avui, la 97 i seguim endavant, 55 i 41. De camí a la 41 ja hem decidit que optem per un final de cursa conservador. Vist des de la taula de casa potser podíem haver estat una mica més agosarats, però en cursa ho hem dubtat gens.   

A partir d’aquí anem atents al rellotge per anar prenent les decisions. Ens trobem bé físicament, millor que altres vegades. Les cames es noten però seguim portant un bon ritme. Segurament és així perquè avui no hem forçat en cap moment. Només trotem a les baixades i no en totes. Complim el pla final sense problemes: 67-54-73-87 i 64, ja dins del poble. Tenim temps d’anar a la 43, però ja en tenim prou per avui i ens dirigim a l’arribada sense presses. Ens ha sobrat més d’un quart d’hora.

Aquest és el resum de fites i punts per hores:

 

Primera hora

5 fites

26 punts

Segona hora

2 fites

16 punts

Tercera hora

2 fites

15 punts

Quarta hora

4 fites

20 punts

Quinta hora

4 fites

23 punts

Sexta hora

4 fites

26 punts

 

Analitzant la cursa hem fet poques fites i pocs punts en la segona i la tercera hora. Potser anar a la part alta no ha estat tan bona decisió. Sempre costa de saber el que és millor.

Donem per inaugurada la categoria d’ultra-veterans. I per ser el primer any en aquesta categoria hem decidit que a l’agost anirem al mundial a Txèquia. Tocarà preparar-se bé, que allà seran 24 hores.