dimarts, 27 d’octubre del 2009

Millors sensacions a Moià

I diumenge nova cursa a Moià en el mateix terreny. Ara és el Campionat de Catalunya de mitja distància.
Surto mentalitzat de que tinc que oblidar la mala cursa d'ahir, anar ràpid i recuperar les sensacions. Surto concentrat després d'un bon escalfament.

 
Concentració poc abans de la sortida


Només mirar les fites veig que estan totes molt juntes i que caldrà afinar molt l'orientació. Un moment clau de la cursa es produeix a la segon fita. Està a l'altra banda d'una pista forestal en una baixada molt pronunciada, entre unes pedres i sota un marge. Només travessar la pista veig un marge i unes pedres. Estarà allà i no hi és. La cerco en aquest mateix marge. Pel cap em passa el fantasma de la cursa d'ahir. Ja em veig perdem molts minuts per trobar-la. És una zona farcida de marges i pedres per tot arreu. La qüestió és en localitzar el marge i les pedres adients. Cerco referències. Ja les tinc un tallat de pedra, més avall hi ha unes roques i a la seva mateixa alçada tinc que trobar la fita, així és. Han estat 6 minuts, quan amb una mica més de 3 es podia resoldre. Ara a córrer de valent que tinc que recuperar el temps perdut i així ho faig.
Porto un bon ritme de cursa i tinc bones sensacions. M'ho passo bé. M'agrada que les fites estiguin tan juntes. Això fa que cada un, dos o tres minuts ja tens que marcar una fita, orientar-te de nou, pensar recorregut, reconèixer el terreny i tot molt ràpid. El cap ha de funcionar molt despresa.
Hi ha un moment de la cursa en una zona que és un continuo pujar i baixar, ara una fita en direcció avall, per després una fita en direcció amunt. Les que són en pujada alguns cops es fan feixugues i dóna la sensació que estan més lluny i les que estan en baixada a vegades dóna la sensació que són més a la vora del que un pensava en el primer moment, fins tot en algun moment les tinc al davant fins i tot abans del que les esperava. És divertit.
A part de la 2, tinc tres petites errades més amb les que sumo minuts extres al meu temps. Quan vaig cap a la 7, agafo un camí pensant en que era un altre. Ha estat una errada de concentració. Quant en sóc conscient he baixat una mica en lloc de pujar. No vaig enrere i pujo pel dret. Segurament això són un tres minuts més.
La fita 13 està en un talús que té una pedra en un dels seus extrems al mig d'un bosc. Arribo al bosc, veig la pedra i penso ja la tinc. Vaig corrent cap al marge i no està allà. Començo a dubtar. Estàs al lloc correcte ? És la pedra i el talús que marca el mapa ? No serà una altra pedra o un altre talús? Igual està una mica més endavant i així era, estava en el talús que pensava però més endavant. Aquí han caigut un parell de minuts
més. Ha estat un error en la lectura fina del mapa.
A la fita 15 arribo després d'una forta pujada que segurament m'ha deixat sense oxigen per pensar, i de travessar una pista. Està al peu d'un talús. No tinc clar d'haver portat el rumb correcte i me'n vaig una mica a l'esquerra a cercar-lo. No pot estar tan lluny i torno enrere i veig que està exactament davant del lloc pel que havia arribat, però no l'havia vist ja que la fita estava una mica tapada per uns matolls. Hauré perdut més d'un minut. Aquesta ha estat una errada de confiança.
Ara ja només queda enfilar cap a l'arribada (dues fites més). Intento anar el més ràpid possible.

 
Buscant la darrera fita

Arribo satisfet de la cursa que he fet. Més de 55 minuts i 8è, 6è català. No està malament. M'ha agradat recuperar les bones sensacions.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

El terreny de Moià no m'agrada

Vaig córrer dues curses de lliga espanyola en aquest mateix mapa la temporada passada i malgrat que el lloc m'agrada molt, no així el terreny. Ara és el campionat de Catalunya, el dissabte el de llarga distància. Al llarg de la setmana m'he mirat els mapes i em costa trobar-hi referències.
Surto bé, però lent. Aviat veig que hi ha un grup de fites en poc terreny que em donaran problemes i així és. La 4 em costa una mica, i després de perdre una mica de temps i situar-me bé la trobo. La 5 (43) no em sembla difícil, i a més està molt a prop de la 6 (104). Totes dues estan en un llom. Ja estic al llom. Hi ha més gent buscant alguna d'aquestes dues fites, però no hi ha manera. Llom amunt i avall. Torno a un petit corriol que és el punt de referència més proper i torno a fer tot el llom fins a dalt d'un camí principal i no la veig. Baixant del camí em trobo al Josep Mª Palau i després al Bartomeu, que també les estan
buscant. Per fi allà tenim la 104 (6) i una mica més avall la 43 (5). He estat més de 30 minuts i he tornat a tirar la cursa enlaire.
A partir d'aquí ja no hi trobo dificultats, però vaig lent i no massa animat. Arribo al final convençut de no haver fet una bona cursa.


Porto unes quantes curses (Gósol, Cantonigròs, i aquesta) en que sempre faig una errada important en la que perdo molt de temps en una fita de les primeres, més de 20 minuts, i malgrat ja no cometre més errades faig la cursa sense massa convicció i molt lent quedant molt allunyat de les primeres places. Tinc que trobar el punt de forma de l'inici de la temporada en la que gaudia més de les curses, anava ràpid i les trobava amb facilitat. Fins i tot, quan feia una errada les cercava amb convenciment, ara ja no és així, i després d'una errada faig la cursa però amb el simple objectiu d'acabar. Demà nova cursa en el mateix lloc i mateix mapa, a veure si tot plegat em surt millor.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Per què ho fem?

Molts diumenges m'aixeco d'hora i vaig a trescar i a córrer per la muntanya, sol o amb companyia. M'agrada respirar els seus aires, veure els seus paisatges, conèixer llocs nous o repetir camins i llocs que m'agraden. Sentir la meva respiració, les meves petjades i gaudir de la soledat de l'entorn.
Entre setmana si puc també surto alguna estona a córrer a prop de casa, a vegades, en ple hivern amb fred i encara fosc. Aquests dies encara són de bon aprofitar ja que encara hi ha una mica de claror de dia, tot just el moment en que el sol rogent s'aixeca allà lluny entre núvols


Molts es pregunten per què ho fem?, i els diumenges com és que no aprofitem per dormir més estona ?
Simplement ens agrada i ens fa sentir més bé, i amb el temps s'acaba convertint en una necessitat.
De tant en tant quan fa dies que no hi vaig tinc unes ganes irrefrenables de tornar a pujar a La Mola i no ho puc evitar i cerco el moment per fer-ho com aquest darrer diumenge. M'agrada anar-hi aviat per no trobar-me massa gent pel camí. Sempre trobo quelcom nou, un camí, un racó, una llum diferent que la il·lumina. Aquesta és la meva recompensa, el meu premi. El passat diumenge pujava pel clàssic camí des de la Torre de l'Àngel, Can Robert, Can Pobla i planeja una mica fins trobar el camí dels monjos. Just girar i enfilar el camí amunt vaig contemplar aquesta meravella:



Això sol ja justifica haver anat a La Mola aquest diumenge. No necessito res més.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Cantonigròs, un lloc de bon record

Tornar a Cantonigròs em porta bons records. Només hi he estat una vegada. Va ser al juny del 2005, per córrer la primera edició del Memorial Ramon Oliu. Ramon Oliu és un home cabdal en el món de les curses populars. Va ser ell que vivia a Estats Units qui va impulsar les primeres edicions de la Marató de Catalunya.
Un grup de persones vinculades a la Marató de Catalunya van decidir organitzar aquesta cursa, una cursa
diferent i gratuïta en el poble on havia nascut Ramon Oliu. Va ser un dia especial, la cursa era per la tarda i allà ens vam aplegar alguns que fa molts anys que trotem pels camins i carreteres catalanes. També van venir a córrer des del seu país alguns dels fills del Ramon Oliu. Just en el moment de començar una gran tempesta va caure a sobre nostre. Eren 10 km., la major part per camins. A mitja cursa va parar de ploure. Recordo que vaig gaudir molt. Un cop acabada un nebot va interpretar el Cant dels Ocells a la porta de la casa dels Oliu.
Ara hi he tornat per córrer una cursa d'orientació. De nou una cursa de Copa. Té poca història.
Estic 20 minuts per trobar la primera fita. Em consola que no he estat l'únic en cometre aquesta errada, però és evident que tota possibilitat d'assolir un bon resultat s'ha esfumat només començar. Feia temps que no em passava. Era una zona amb molts caminets i no he pres la opció bona i he donat molts tombs per localitzar la fita.
La resta de la cursa ja sense cap pressió m'ha sortit molt bé i he gaudit d'allò més, per un temps final de 1-16-16 per 4300 metres de recorregut, 175 metres de desnivell i 16 fites. Està clar que darrerament no estic del tot fi i que tinc que millorar.