dilluns, 9 de juliol del 2018

40 anys de curses


El 9 de juliol del 1978 corria la primera cursa de la que tinc constància oficial. Va ser per la festa major del Can Deu, un barri de Sabadell, la meva ciutat. Constava de dues voltes a un circuït que sortia del centre del barri per endinsar-se pel bosc. Mireu el que diu el diploma “I CROSS-MARATHON CAN DEU”. Estava molt lluny de ser una marató. En aquella època gairebé qualsevol cursa rebia el nom de marató, com “la popular marató de El Corte Inglés”. Era un veritable cros. De fet a meitat de cursa hi havia una forta pujada on vaig haver de caminar en les dues voltes.

En realitat aquesta no va ser la meva primera cursa. Un parell de setmanes abans havia corregut la cursa popular del barri de la Concòrdia, el barri on vivia aleshores. Sortia del bosquet de la Concòrdia per donar una volta sencera la barri. La cursa es corria per les voreres, amb el tràfic obert i havent d’aturar-se als semàfors. Tota una odissea, impensable avui en dia, i més quan la major part dels corredors eren criatures.

El bosc de Can Deu va ser on vaig començar a córrer. Hi anava els dissabtes al matí amb alguns companys de la universitat. L’objectiu que ens havíem marcat era córrer sense caminar el circuït blau, un circuït de 5 kms. que havia quedat marcat des del març del 1977 quan es va celebrar el campionat d’Espanya de Cros en aquest bosc.

Ahir al matí, vaig voler celebrar aquest aniversari tan rodó repetint la cursa en el mateix escenari en el que podria ser aproximadament el mateix circuït. No vaig tenir cap problema per fer corrent la pujada que fa 40 anys em va obligar a caminar les dues vegades. He pogut comprovar que el circuït devia ser d’uns 6 kms., molt allunyats de la distància d’una marató i que a hores d’ara soc capaç de córrer més ràpid que ho feia en els meus inicis com corredor.









Relive 'Morning Jul 8th'

A partir d’aquesta primera cursa, vaig seguir corrent amb més o menys intensitat i allargant les distàncies. El 1984 vaig fer el meu primer intent de mitja marató per la Festa Major de Sabadell i que no va reeixir fins l’any següent. El 1987 corria la meva primera marató, amb un entrenament que avui em fa riure (30 minuts, tres dies a la setmana i una mica més d’una hora els diumenges).
Ja m’agradava la muntanya, però la majoria de les curses eren per asfalt i com a tot corredor em vaig centrar a anar millorant marques, dins de les meves possibilitats. Als anys 90 hi havia alguna cursa de muntanya, com Guanta, el Farell, Olivella, però la única cursa que es podia considerar per muntanya era la cursa de l’Alba, des de Collbató a Sant Jeroni i baixar. De fet la meva primera cursa per muntanya va ser la marató de l’Aneto el 1999. Era l’època del gran Quico Soler. Vaig anar abandonat l’asfalt per la muntanya. També a la dècada dels noranta vaig fer varies vegades la Matagalls-Montserrat, quan encara sortia del cim del Matagalls.
El 1992 en un curs de postgrau per obtenir l’especialització d’Educació Física vaig conèixer les curses d’orientació de la mà de Ramon Casal i Ferran Santayo. Però no va ser fins el 2005 que vaig començar a fer orientació i a partir del 2008 aquestes s’han convertit en la meva principal activitat esportiva de competició.
El 1983 començo a anotar les curses que faig. Per tant, queden fora d’aquesta comptabilitat totes els que vaig fer amb anterioritat. Tot sigui dit que tampoc van ser massa curses, ja que al principi em limitava a córrer al llarg dels mesos d’estiu. Els quilometres recorreguts en entrenaments i curses els començo a anotar a partir del 1990.
Aquests són els meus números fins a dia d’avui: 522 curses de tot tipus i 58500 kms.
  • 15 maratons, 4 d’elles de muntanya
  • 56 mitges, 4 d’elles de muntanya
  • 35 de 10 km.
  • 157 curses de diferents distàncies, d’elles 86 de muntanya
  • 214 curses d’orientació
  • 45 rogaines

dissabte, 7 de juliol del 2018

De buscar bolets a buscar fites


Dissabte, 30 de juny i diumenge 1 de juliol
Copa Catalana 2018 al Pla de les Forques
Dissabte llarga distància categoria H50 6,2 km. 11 fites 240 metres de desnivell 2-00-38 per fer 9,4 km. 8è. de 13 classificats
Diumenge curta distància H50, 3,5 km. 16 fites 120 metres de desnivell 1-11-45 per fer 4,9 km. 3er. de 17 classificats. En la suma dels dos dies 6è.

Dels dos Dies de Requesens demitjans de març que no hi havia competició de Copa Catalana. Al Pla de les Forques ja vaig córrer l’agost passat en el marc dels 5 dies de la Cerdanya. Malgrat no haver fet unes bones curses és un terreny que em va agradar, ideal per practicar aquest esport: boscos nets, poc desnivell i sense massa camins.

Comença dissabte amb la cursa de llarga distància. Surto amb l’objectiu de fer dues hores. M’ho agafo amb calma i més en la pujada que em mena a la primera fita. Després de dues fites més sense problemes, la quarta és una tirada llarga (1500 metres) que resolc força bé. És a partir d’aquí que comencen les pèrdues de temps. De la quarta a la cinc no aconsegueixo mantenir nivell . Baixo més del compte i trobo una fita en un element com el que cerco, un munt de pedres, però que no resulta ser la meva. D’entrada quedo descol·locat, però al mirar bé el mapa vegi que he anat molt més avall del que volia. Només haig de pujar. Perdo la concentració i no soc precís ni en l’elecció de ruta, ni en els atacs a les següents fites. Recupero les sensacions i també milloro la velocitat de cursa en la part final. Tanco gairebé amb les dues hores justes (2-00-38). Tinc la sensació de no haver-ho fet del tot malament, però que la part del mig de la cursa era molt millorable.
Hi ha un problema amb la impressió dels mapes. Pràcticament no es veuen els terrenys oberts pintats amb el símbol 403 i això indueix a no interpretar bé on s’està situat en alguns moments, ja que en el terreny estàs en una zona oberta que no es veu reflexada en el mapa.

Relive 'Morning Jun 30th'

El diumenge amb més fites i meitat de distància del primer dia em fixo l’objectiu de fer una hora de cursa. Surto concentrat, però la tercera fita em costa. Arribo al corriol que em fa de línia d’aturada sense haver-la trobat. Em ressituo i la cerco de nou. Ja és meva. Estic segur que de primeres hi he passat molt a prop. Enllaço molt bé les següent fites. De nou torno a errar un atac a nivell (fita 9), baixant més del compte, però com que era un bosc molt net no he perdut massa temps. La següent tampoc la faig massa bé. Potser per excés de confiança baixo ràpid fins el corriol però sense afinar massa la direcció i aleshores em cal rectificar-ho. Les tres fites que segueixen les enllaço molt bé, però em trobo lent. A la 14 torno a perdre temps. D’entrada me la passo de llarg i quan l’ataco ho faig des d’una zona amb molts matolls que m’impedeixen avançar i em costa trobar la millor opció. Em reservo per l’esprint final, on competim amb tots els del club. Malgrat la hora 11 minuts, estic més satisfet que ahir. De fet he estat molt més a prop dels primers.

Relive 'Morning Jul 1st'

En la suma dels dos dies quedo lluny de les zones de privilegi, en una categoria (H50) on cada temporada hi ha més competència. Caldrà esperar a mitjans de setembre per la propera cursa d’orientació.   

Per cert, en aquesta zona havia anat a caçar bolets amb els pares quan era petit. Recordo que era un lloc que ens agradava perquè el bosc era net i acostumaven a trobar-hi els primers bolets de la temporada a partir de mitjans d’agost. L’únic que no m’agradava era que era molt lluny: calia aixecar-ser de matinada i els revolts de la collada es feien interminables.